Vés al contingut

Gens Lucrècia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La gens Lucrècia (en llatí: gens Lucretia) va ser una gens romana originalment patrícia i més tard plebea. Eren una de les gens més antigues de Roma. L'esposa del segon rei, Numa Pompili, era membre d'aquesta estirp. El primer dels Lucretii en obtenir el càrrec de cònsol va ser Espuri Lucreci Triciptí juntament amb Luci Juni Brut, l'any 509 aC, el primer any de l'establiment de la República.

Praenomina usats per la gens Lucretia

[modifica]

El nom dels antics romans estava format per tres paraules: el praenomen (propi de l'individu), el nomen(el del grup familiar ample o gens) i el cognomen (nom de la família propera).[1] Els Lucretii van emprar preferentment com a primer nom: Titus (que es creu podria ser un nom d'origen osc,[2][3] Spurius (que es creu és d'origen etrusc i voldria dir "habitant, ciutadà"[4][5] o segons altres "sense pare" que hauria portat a l'actual sentit de la paraula espuri=fals,[6][7] Quintus (alguns autors pensen que podria significar "el cinquè fill" mentre altres creuen que podria voler dir "nascut el cinquè mes"[8][7] i Publius (del poble). Va ser una de les poques famílies que va usar el nom de Hostus (que podria venir de hostis (foraster) o podria ser la variant etrusca de fasti=calendari).[7] En menor nombre es troben dins aquesta gens els praenomen: Gaius, Gnaeus i Marcus.

Branques de la gens Lucrècia

[modifica]
El cos de Lucrècia, esposa de Luci Tarquini Col·latí, subjectada per Luci Juni Brut després del seu suïcidi. Estàtua del jardí de Schönbrunn (Viena)

Els primers Lucretii eren patricis i duien el cognomen Triciptinus. Les branques plebees són conegudes pels cognomens Gallus, Ofella i Vespillo. Carus va ser un sobrenom utilitzat pel poeta Lucretius. En un denari de l'any 136 aC apareix el cognom Trió.[9][10]

Membres destacats

[modifica]

La branca original

[modifica]
Titus Lucretius Carus, poeta

La branca dels Triciptinii

[modifica]
Denari: CN(aeus) LVCR(etius) TRIO

La branca dels Lucretii Vespillones

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Paulys. Realencyclopädie der Classischen Altertumswissenschaft,1890
  2. Titus Livius. Ab Urbe Condita, llibre I. 
  3. Julius Paris: De Praenominibus
  4. Jacques Heurgon: Daily Life of the Etruscans, 1964
  5. Wilhelm Deecke: Etruskische Forschungen und Studien
  6. Sext Pompeu Fest. Epitome de Pau el Diaca
  7. 7,0 7,1 7,2 George Davis Chase: "The Origin of Roman Praenomina", en Harvard Studies in Classical Philology, vol. VIII (1897)
  8. Oxford Classical Dictionary, 3rd Ed. (1996)
  9. Bab 1 Syd 450, Cr237/1.
  10. William Smith:"Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology"
  11. Plutarc, Vides paral·leles: Numa, p.21
  12. 12,0 12,1 Titus Livi, Ab Urbe Condita, XXVII, 5
  13. Titus Livi, Ab Urbe Condita, XXVIII, 38; XXIX, 13; XXX 1, 11
  14. Titus Livi, Ab Urbe Condita, XL 26; XLII 28, 31, 35, 48, 56, 63; XLIII 4, 6, 7, 8.
  15. Polibi, Històries, XXVII, 6
  16. Titus Livi, Ab Urbe Condita, XLII 19, 48, 56
  17. Titus Livi, Ab Urbe Condita, XLII 9, 10; XLIV 7
  18. Polibi, Històries, XXXI 12, 13
  19. Ciceró, In Verrem, I,7
  20. Ciceró, Epistulae ad Atticum, IV, 16 § 5; VII 24, 25
  21. Juli Cèsar, Commentarii de Bello Civili, I, 18
  22. Titus Livi, Ab Urbe Condita, I, 58, 59; II, 8
  23. Dionís d'Halicarnàs, Romaike Archaiologia, IV, 76, 82, 84; V, 11, 19
  24. Tàcit. Annales, VI, 11
  25. Ciceró. De re publica, II, 31
  26. Dionís d'Halicarnàs. Romaike Archaiologia, IV, 64
  27. Titus Livi, Ab Urbe Condita, I, 55
  28. Dionís d'Halicarnàs. Romaike Archaiologia, V, 20,22,24,40
  29. Titus Livi. Ab Urbe Condita, II, 8, 11, 16
  30. Dionís d'Halicarnàs, Romaike Archaiologia, IX 69-71, XI 15
  31. 31,0 31,1 Titus Livi. Ab Urbe Condita, III, 8, 10, 12
  32. Diodor de Sicília, Bibliotheca Historica, XII 73
  33. Titus Livi, Ab Urbe Condita, IV, 44, 47
  34. Titus Livi, Ab Urbe Condita, V, 29, 32; VI 4, 21, 22
  35. Plutarc. Vides paral·leles: Camillus, 32
  36. Sext Aureli Víctor. De Viris Illustribus, 64.
  37. Ciceró. Brutus, 48
  38. Apià. Bellum Civile, IV 44
  39. Juli Cèsar, Commentarii de Bello Civili, III, 7
  40. Valeri Màxim. Factorum ac Dictorum Memorabilium libri IX, cap VI, 7 § 2
  41. Cassi Dió, Història de Roma, llibre X