Hänsel i Gretel

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Hansel i Gretel)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llibreHänsel i Gretel
Hansel-and-gretel-rackham.jpg
Tipus conte de fades i llibre
Fitxa tècnica
Autor Germans Grimm
Detalls de l'obra
Gènere literatura infantil
Modifica dades a Wikidata
Hansel i Gretel i la bruixa. Il·lustració d'Alexander Zick (1845-1907).

Hänsel i Gretel (en alemany Hänsel und Gretel), anomenat també La caseta de xocolata o, en la versió de Carles Riba, Ton i Guida, és un conte tradicional d'origen germànic. La història ha conegut nombroses adaptacions, incloent l'òpera Hänsel i Gretel i versions en dibuixos animats.

Argument[modifica]

Hänsel i Gretel són dos germans d'una família molt pobre de llenyataires. La madrastra convenç el seu pare d'abandonar-los al bosc per no haver de repartir amb ells el menjar familiar però ells poden tornar a casa seguint un rastre de pedretes que havien deixat pel camí. El llenyataire repeteix l'operació i aquest cop el rastre està fet d'engrunes de pa, que es mengen els ocells i per tant els nens es perden.

Intentant tornar, troben una caseta feta de llaminadures i xocolata. Quan estan menjant-se trossos de finestres i la tanca, surt una vella i malvada bruixa que tanca en Hänsel a una gàbia i fa de la Gretel la seva minyona. Amenaça de menjar-se el nen quan estigui gras, per això cada dia l'alimenta amb les llaminadures. En Hänsel, però, aprofita que la vella i malvada bruixa no hi veu bé i mostra un osset de pollastre quan ella li diu que tregui el dit per la gàbia per veure si s'ha engreixat.

Un dia, farta d'esperar, mana la Gretel que prepari una olla de foc bullint per cuinar-los a tots dos. Quan s'apropa per veure si està prou calenta, la Gretel empeny la vella i malvada bruixa a dins de l'olla del foc bullint, allibera el seu germà Hänsel i surten corrents agafant les joies, la fortuna, les monedes i la riquesa de la vella i malvada bruixa i llaminadures per al camí. Viuen feliços amb el seu pare amb les noves riqueses de la vella i malvada bruixa per sempre.

Anàlisi[modifica]

L'inici de la història, amb el rastre per tornar a casa, és molt similar al del Polzet, fet que suggereix una font oral comuna. El bosc com a indret per perdre's i la madrastra dolenta són temes comuns en els contes de fades. Alguns estudiosos[1] suggereixen que la malvada bruixa és un alter-ego de la malvada madrastra, ja que quan l'han fet bullir, tornen a casa seva i es troben que només hi ha el pare, és a dir, han matat l'impediment per tornar, en un altre motiu clàssic dels contes.

Els noms dels dos germans van ser afegits pels germans Grimm, com a noms típics de contes, anònims, ja que en les primeres versions els protagonistes no tenien nom propi.

L'intent d'infanticidi o abandonar els nens per no compartir el menjar és un tema que apareix a diverses històries i sembla tenir un origen real a la fam de finals de l'edat mitjana. Bruno Bettelheim afirma que s'usa aquest motiu per espantar els nens i instar-los a comportar-se bé o per motius de catarsi, ja que els infants petits temen per damunt de tot l'abandonament dels pares.[2] Una altra por recurrent als contes és el fet de ser menjats per monstres, bruixes o ogres, motiu que apareix a La caputxeta vermella, a El sastre valent i altres històries similars.

Els dos germans protagonistes vencen gràcies al seu enginy (el truc de l'osset de pollastre), una qualitat destacada sovint enfront de la riquesa, com apareix al Gat amb botes o Alí Babà i els quaranta lladres, entre d'altres.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hänsel i Gretel Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Max Lüthi, Once Upon A Time: On the Nature of Fairy Tales, p 64, Frederick Ungar Publishing Co., New York, 1970
  2. Contes sur la lune versió anotada