Història de Geòrgia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Escut de Geòrgia adoptat l'1 d'octubre del 2004

La història de Geòrgia comença al Paleolític, des d'aquell moment la zona va estar habitada constantment. Des del punt de vista polític aquest territori poques vegades ha format una unitat política, sovint tot o una part ha estat dominat per les potències veïnes. Al segle IV els antics regnes de la Còlquida i la Ibèria caucàsica adoptaren el cristianisme dins la branca ortodoxa georgiana. Amb això a més de la llengua georgiana els habitants de Geòrgia estaven connectats pel cristianisme ortodox. Només en “l'edat d'or georgiana” del segle XI i XII el país va ser un poder a la zona. Aquest regne georgià va ser creat al voltant de l'any 1000 després de deslligar-se de l'Imperi bizantí, els perses i els àrabs. Geòrgia va ser governada pels Bagrationi fins al segle XIV amb les invasions dels pobles de l'estepa asàtica, perses i turcs. Cap a 1800 els Bagrationi escolliren la protecció de la Rússia aleshores emergent. Durant un segle Geòrgia pertanyé a la Rússia tsarista i després d'un breu període d'independència, a la Unió Soviètica. Amb el desmembrament d'aquest estat el 1991 tornà a ser independent.

Prehistòria[modifica | modifica el codi]

Bandera de Geòrgia adoptada també l'1 d'octubre de 2004

El que actualment és Geòrgia, la zona del sud-oest del Caucas, ha estat habitada contínuament des de fa 50.000 anys (paleolític). De molt abans, de fa 1,7 milions d'anys, són els fòssils de l'Homo georgicus[1] que és considerat el precursor de l'Homo erectus. Al neolític, 5è mil·lenni aC, s'hi desenvolupà la cultura Kura i mantingué lligams amb les cultures de Mesopotàmia.

Geòrgia a l'Antiguitat[modifica | modifica el codi]

Deessa grega Niké trobada a la Còlquida (Egrisi en la tradició còlquida)

Còlquida (Egrisi com a nom autòcton) és el nom antic donat pels grecs a la costa oest de Geòrgia, mentre que Ibèria del Caucas corresponia a la conca interior oriental del riu Kura, el nom autòcton era Kartli. En la Geòrgia oriental la influència romana va ser més feble que en l'oest. Aquestes zones van ser en els primers segles de l'era cristiana un constant camp de batalla entre romans, armenis i parts, amb la Ibèria caucàsica normalment del costat de Roma. L'estructura social i administrativa de la Geòrgia oriental tenia molta influència de Pèrsia.

Geòrgia medieval[modifica | modifica el codi]

Unificació de l'estat gorgià[modifica | modifica el codi]

Bagrat III primer rei de la Geòrgia unificada.

A les primeres dècades del segle IX Aixot I de la família rel dels Bagrationi va prendre als àrabs els territoris meridionals de la Ibèria caucàsica que abans formaven part de l'Imperi Bizantí i els va anomenar Curopalatinat d'Ibèria que eren en la pràctica independents. També va establir un protectorat sobre part d'Armènia abans controlada pels àrabs.

Geòrgia durant l'Imperi Bizantí, any 1045

Cap a finals del segle X es va formar la primera monarquia de la Geòrgia unificada quan David III curopalat envaí Ibèria. Tres anys després Bagrat III heretà el tron d'Abkhàzia. El 1001 Bagrat afegí el Curopalatinat d'Ibèria al seu domini i el 1008-1010, Bagrat s'annexà Kakheti i Ereti, esdevenint així el primer rei de la Geòrgia unificada.

A la segona meitat del segle XI l'Imperi Seljúcida envaí Geòrgia i derrotà les forces georgianes. Només les àrees muntanyoses de Geòrgia quedaren fora del control seljúcida.

David IV i el contraatac georgià[modifica | modifica el codi]

El rei David IV (1089–1125) de la família Bragationi, lluità contra els seljúcides i recuperà el territori amb l'excepció de Tbilisi que quedà com un enclavament seljúcida. Coincidí i va ser ajudat amb la Primera croada (1096–1099). El 1122 contraatacant una ofensiva seljúcida els georgians recuperaren Tbilisi, fent-la la llur capital. El 1124 David també va passar a ser el rei dels armenis incorporant a Geòrgia el nord d'Armènia.

La reina Tamar[modifica | modifica el codi]

Reina Tamar de Geòrgia

Amb la reina Tamar, Geòrgia arribà a la seva esplendor política. De 1194 a 1204 les tropes de Tamar lluitaren amb èxit contra noves invasions turques i ocuparen més posicions a Armènia. El 1205, els nous territoris ocupats per Geòrgia constituïren l'Imperi de Trebizonda. El 1210 l'exèrcit georgià envaí el nord de Pèrsia fent del territori un protectorat. Amb aquestes conquestes Geòrgia arribà al màxim d'expansió territorial de la seva història. També hi hagué un auge cultural.

Invasió mongol[modifica | modifica el codi]

En la dècada de 1220, el sud del Caucas i Àsia Menor patí la invasió mongol. El 1243, la reina Rusudan signà un tractat de pau amb els mongols pel qual Geòrgia perdia els seus estats clients, encara que va ser ocupada pels mongols Tbilisi conserva l'estatus de capital de Geòrgia. Encara que una part del país restà fora del control mongol la unió política es va desintegrar. Jordi V de Geòrgia (1314–1346) deixà de pagar tribut als mongols i restaurà la situació anterior a 1220.

El 1386–1403 el Regne de Geòrgia va fer cara a 8 invasions turco-mongoles liderades per Tamerlà que devastaren gran part del país.

Període otomà i persa[modifica | modifica el codi]

Al segle XV la situació canvià en tots els aspectes possibles: lingüístic, cultural, polític, etc. Amb la caiguda de Constantinoble de 1453 la sortida del Mar negre passà a control turc i el poder georgià va entrar en declivi a més de dividir-se en diversos estats. A finals del segle XV l'Imperi Otomà s'expandí i Geòrgia durant desenes d'anys passà a ser un camp de batalla entre els turcs otomans i els perses safàvides. El 1555, els otomans i els safàvides signen la pau d'Amasa definint esferes d'influència a Geòrgia (l'oest pels turcs i l'est pels perses). Al segle XV l'economia de Geòrgia va fer fallida.

L'annexió russa[modifica | modifica el codi]

Erekle II, rei de l'estat georgià de Kartli-Kakheti (1762 a 1798), cercà la protecció de Rússia contra els atacs turcs i perses. L'emperadriu russa Caterina la Gran va ajudar, en principi, amb poques tropes als georgians contra els turcs. El 1769–1772, un gran exèrcit rus atacà la invasió turca a Imerètia i Kartli-Kakhetia amb un tractat de 1783 pel qual aquest segon territori quedava sota protecció de Rússia. El 1795, el xa de Pèrsia, Agha Mohammed Khan, envaí el país i calà foc a Tbilisi.

A l'estiu de 1805 les tropes russes vencen les perses prop de Zagam. El 1810, el regne d'Imereti (Geòrgia occidental) va ser annexat a l'Imperi rus. Des de 1803 a 1878, a través de successives batalles contra turcs i perses, es van anar incorporant territoris de Geòrgia a Rússia.

La República democràtica de Gèorgia, 1918-1921[modifica | modifica el codi]

La Revolució russa de 1917 portà a Rússia a una guerra civil durant la qual alguns dels seus territoris es declararen independents i Geòrgia en va ser un. Es va declarar República independent el 26 de maig de 1918. El control el va exercir una facció del partit comunista menxevic establint un sistema multipartidista. Aquest estat va ser reconegut per la Rússia soviètica i els principals estats del món. El febrer de 1921 l'Exèrcit Roig va envair i ocupar Geòrgia i anul·lar la independència.

Geòrgia postcomunista, 1990-2003[modifica | modifica el codi]

El 31 de març de 1991 el líder opositor al comunisme soviètic Gamsakhurdia organitzà un referèndum sobre la independència la qual va ser aprovada amb el 98,9% dels vots. La independència formal va ser declarada el 9 d'abril de 1991. El govern de Gamsakhurdia s'oposava fortament als vestigis del període soviètic com eren les bases militars russes al territori Georgià i després del col·lapse de la Unió Soviètica el govern georgià s'oposà a integrar-se dins la Comunitat d'Estats Independents (CEI).

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Allen, W.E.D.: A History of the Georgian People, 1932
  • Ammon, Philipp: Georgien zwischen Eigenstaatlichkeit und russischer Okkupation: Die Wurzeln des russisch-georgischen Konflikts vom 18. Jahrhundert bis zum Ende der ersten georgischen Republik (1921), Klagenfurt 2015
  • Anchabadze, George: History of Georgia: A Short Sketch, Tbilisi, 2005, ISBN 99928-71-59-8
  • Assatiani, N. and Bendianachvili, A.: Histoire de la Géorgie, Paris, 1997
  • Avalov, Zurab: Prisoedinenie Gruzii k Rossii, Montvid, S.-Peterburg 1906
  • Braund, David: Georgia in Antiquity: A History of Colchis and Transcaucasian Iberia 550 BC-AD 562. Clarendon Press, Oxford 1994, ISBN 0-19-814473-3.
  • Bremmer, Jan, & Taras, Ray: "New States, New Politics: Building the Post-Soviet Nations", Cambridge University Press, 1997
  • Gvosdev, Nikolas K.: Imperial policies and perspectives towards Georgia: 1760-1819, Macmillan, Basingstoke 2000, ISBN 0-312-22990-9
  • Iosseliani, P.: The Concise History of Georgian Church, 1883
  • Lang, David M.: The last years of the Georgian Monarchy: 1658-1832, Columbia University Press, New York 1957
  • Lang, David M.: The Georgians, 1966
  • Lang, David M.: A Modern History of Georgia, 1962
  • Manvelichvili, A: Histoire de la Georgie, Paris, 1955
  • Salia, K.: A History of the Georgian Nation, Paris, 1983
  • Suny, R.G.: The Making of the Georgian Nation, 2nd Edition, Bloomington and Indianapolis, 1994, ISBN 0-253-35579-6

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Història de Geòrgia Modifica l'enllaç a Wikidata