Institució Catalana d'Història Natural
Institució Catalana d'Història Natural (ICHN) és una entitat cultural fundada el 1899 a Barcelona per Josep Maria Mas de Xaxars i Palet, Joan Baptista d'Aguilar-Amat i Banús, Joan Alzina i Melis, Francesc Badia i Guia, Josep Balcells i Mas, Josep Maluquer i Nicolau, Salvador Maluquer i Nicolau, Antoni Novellas i Roig, aleshores un grup d'estudiants. Des del 1915 és una filial de l'Institut d'Estudis Catalans, i té per finalitat promoure l'estudi i la divulgació dels coneixements referents als éssers i els sistemes naturals. Es tracta, doncs, de l'organització naturalista més antiga que existeix a Catalunya.
La ICHN és una plataforma interdisciplinària que promou l'estudi i la difusió dels coneixements dels éssers i sistemes naturals mitjançant l'organització de sessions científiques, cursos naturalistes, dotació de premis i borses d'estudi. En formaren part ben aviat naturalistes prestigiosos. «El Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, les "Memòries" i els "Treballs" de la Institució, a banda de publicacions monogràfiques, donen idea de la tasca remarcable dels seus membres. Quan esclatà la guerra civil espanyola va quedar en vida latent, i passà gairebé inadvertida fins que el 1972 reprengué les activitats.»[1] La seva recuperació fou ràpida i l'any 1987 ja tenia prop d'un miler de membres, la majoria professionals de les ciències de la natura. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Presidents
- Antoni Novellas i Roig
- Francesc Novellas i Roig
- Bonaventura Pedemonte
- Eugeni Ferrer i Dalmau
- Norbert Font i Sagué
- Joaquim Maria de Barnola i Escrivà de Romaní
- Josep Maria Bofill i Pichot
- Francesc Español i Coll
- Jaume Pujiula i Dilmé (1925-1929)
- Pius Font i Quer (1931-1934)
- Joaquim Maluquer i Sostres (1976-1978)
- Oriol Riba i Arderiu
- Emili Tarré i Tarré
- Josep Maluquer i Nicolau
- Rafael Candel i Vila
- Ramon Folch i Guillèn (1986-1990)
Vegeu també
Referències
Enllaços externs
.svg)