Isaïes (profeta)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Isaies)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personasant Isaïes
Isaiah-Michelangelo.jpg
Fresc de Miquel Àngel (Roma, Capella Sixtina)
Nom original יְשַׁעְיָהוּ
Dades biogràfiques
Naixement Hebreu:יְשַׁעְיָהוּ(Yəšaʿyáhu, "Déu és salvació"); grec: Ἠσαΐας (Ēsaiās)
S. VIII aC.
Palestina
Mort ca. 698 aC (segons algunes tradicions, martiritzat)
Palestina
Sepultura Desconegut (una tradició islàmica afirma que és a Imamzadeh Isma’il (Mausoleu d'Ismail i Mesquita d'Isaïes), a Isfahan, Iran)
Religió Judaisme
Activitat professional
Ocupació Profeta i escriba
Mestres Amós
Deixebles Miquees
profeta
Commemoració a Església Catòlica, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants, Islam
Canonització Antiga
Festivitat 9 de maig (catòlics i ortodoxos (calendari julià, corresponent al 22 de maig gregorià); 3 d'abril (ortodoxos, maronites i melquites); 6 de juliol (armenis)
Fets destacables Autor del Llibre d'Isaïes
Iconografia Amb un rotlle, com a profeta
Dades familiars
Fills
Pare Amoz
Modifica dades a Wikidata

Isaïes (en hebreu: ישעיהו) (transliterat: Yeshayahu), és un nom que en català es pot traduir com: Jehovà és salvació. Va ser el primer dels grans profetes d'Israel. Nascut al Segle VIII aC, probablement entre el 770 i el 760 aC, a Jerusalem, dins d'una família acomodada, estava emparentat amb la família reial (cosí d'Azaries segons la tradició talmúdica). Profetitzà durant la crisi causada per l'expansió de l'imperi assiri. Per les seves pròpies declaracions se sap que va estar casat amb una profetessa i que tingué dos fills. Va ser "profeta de la cort" al Temple de Jerusalem, i va ser sacerdot de diversos reis. Va actuar durant els regnats de Jotam (745-742 aC9, Acaz (741-726 aC) i Ezequies (725-697 aC). Va ser un període molt agitat, i el profeta hi al·ludeix en els seus escrits: la guerra sirio-efraïmita, la mort del rei assiri Teglatfalassar III, la rebel·lió del regne del Nord contra Salmanassar V, els intents independentistes d'Ezequies ajudat per Egipte, i l'amenaça a la ciutat de Jerusalem per Sennàquerib.

Se'l considera un dels profetes majors. S'estima que el ministeri profètic d'Isaïes va arribar a durar a prop de mig segle. Durant la seva primera etapa va predicar molts dels temes dels quals havia fet menció el profeta Amós, censurant el luxe excessiu de les dones de l'alta societat, condemnant la injustícia dels tribunals i atacant la corrupció dels savis i polítics. Isaïes va escriure com a mínim la primera part del llibre de la Bíblia que coneixem com a Llibre d'Isaïes. La seva obra mostra que era un gran poeta, amb estil brillant i de composició harmoniosa. Els crítics coincideixen que és l'autor dels capítols 1 a 12, 15 a 24 i 33 a 35, i es discuteix l'autoria de la resta del llibre. Els capítols 36 a 39 estan escrits en tercera persona i possiblement foren escrits per altres autors.[1]

Una de les seves profecies més conegudes va donar-la l'any 735, quan els reis d'Aram i d'Israel van fer una coalició contra Judà, i pretenien substituir el rei Acaz per un sobirà favorable a una coalició antiasiriana. El profeta va dir a Acaz que tingués fe i confiança en Jehovà, l'únic que el podria salvar. Però el rei, sense fer cas dels signes del cel, va immolar el seu fill a les divinitats paganes. Isaïes va donar aleshores l'anomenat "oracle d'Emmanuel", que més endavant va tornar a repetir al llarg del llibre. Deia que la prova de que Déu estava amb el seu poble era el naixement d'un nen a l'harem reial que es diria Emmanuel, al·ludint potser a Ezequies, el fill d'Acaz. Aquesta profecia va influir en el pensament cristià posterior que va considerar que Emmanuel seria el Messies. La incredulitat del rei i del poble van portar un càstig diví, i Samaria va ser capturada i es va arruïnar. Ezequies va voler arribar a un pacte amb Egipte per a sortir dels domini dels assiris, però Isaïes va predir que no seria possible. A la mort del rei assiri Sargon II, que s'havia apoderat de Samaria, va dir que el seu successor seria encara més terrible, però que Jerusalem se'n sortiria. En efecte, Sennàquerib, el successor, va haver de retirar-se del setge de Jerusalem a causa de diverses epidèmies al seu exèrcit i la sublevació d'algunes províncies al seu regne.

Com a profeta, Isaïes era un home inspirat per la divinitat. Entrava en èxtasi quan "la mà de Jehovà" el tocava, i unes vegades tenia visions i altres escoltava "la veu de Déu". En els seus oracles anunciava dates concretes sobre quan passarien els fets. Era el profeta de la santedat purificadora de Déu, entesa sempre com a glòria i majestat de Jehovà. El poble sempre és mostrat com a ingrat cap al seu Déu.

La part del llibre anomenat Deutero-Isaïes, que comprèn els capítols 40 a 55, està format per una sèrie de profecies destinades a donar forces als jueus desterrats a Babilònia, poc abans de què el rei Cir el Gran els permetés tornar a la seva pàtria. Els capítols 56-66 tracten de la reconstrucció del Temple.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. La Mar Adams, L. «A Scientific Analysis of Isaiah Authorship». A: Isaiah and the Prophets: Inspired Voices from the Old Testament (en anglès). Religious Studies Center, 1984, p. 151–164. 
  2. Montero, Santiago. Diccionario de adivinos, magos y astrólogos de la antigüedad. Valladolid: Trotta, 1997, p. 173-176. ISBN 8481641618. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isaïes (profeta) Modifica l'enllaç a Wikidata