Iacetans

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Jacetans)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de grup humàIacetans
Tipus ètnia
Modifica dades a Wikidata

Els iacetans (iaccetani) o jacetans foren un dels pobles ibers principals del sud dels Pirineus a l'est dels vascons i al nord dels ilergets. El seu país fou anomenat Iaccetania (Jacetània) i ocupava la part nord d'Aragó i Catalunya nord-oriental. Fou teatre de la Guerra de Sertori i entre els llegats de Pompeu (Afranius i Ptreius) i Juli Cèsar.

Estrabó diu que el poble ocupava les estivacions dels Pirineus i s'estenia per les planes arribant fins al país dels ilergets a la vora d'Ilerda i Osca. Eren semblants als aquitans però tenien punts en comú amb altres pobles del costat sud dels Pirineus, com la llengua, semblant a la parlada pels pobles pirinencs inclosos els vascons.

Vers el segle III i començaments del segle II aC els iacetans van fer incursions contra els pobles de la plana, els suessetans, però aquestos amb ajut de Cató, els van derrotar el 195 aC; després d'això existeixen monedes de la seva ciutat principal Iacca (Jaca) de la que derivaven el seu nom, essent probablement un poble tributari dels romans; es van encunyar monedes amb alfabet ibèric. En temps de Pompeu la ciutat va passar a mans dels vascons i Plini inclou als iacetans dins el poble dels vascons. Estrabó diu que quedaven restes de matriarcat, predominava la ramaderia amb una agricultura complementària, i atacs de saqueig com a complement econòmic.

Jacetània fou romanitzada intensament i ho era totalment avançat el segle I i al segle II.

Qüestionament de l'existència dels iacetans[modifica]

Existeix certa confusió entre lacetans i iacetans, ja que algunes fonts antigues, o les seves versions posteriors, els van confondre. Tot plegat ha duit a l'historiador aragonès Francisco Beltran Lloris a considerar que no va existir una ètnia iacetana sinó una ciutat vascona, Iaca, i que les referències ètniques s'han d'entendre com referides als lacetans i a lacetània, cosa que, si es confirma, modificaria substancialment el mapa etnogràfic del Pirineu central preromà, ja que els ceretans s'haurien de situar implantats fins a la frontera vascona per l'oest (cap als contraforts de la Serra de Guara) i fronterers amb els ilergets pel sud. Aquesta hipòtesi donaria congruència a Cassi Dió (Cass. Dio XLVIII 41; Act triumph) on es relata que Domici Calví hauria situat a Osca la seva base d'operacions en la seva campaña contra els ceretans.

Bibliografia[modifica]

  • Beltrán Lloris, Francisco «Hacia un replanteamiento del mapa cultural y étnico del norte de Aragón» (en español). Religión, lengua y cultura prerromanas de Hispania. (VIII CLCP) [Salamanca], 2001, pàg. 61-88 [Consulta: 1 juliol 2018].