Vés al contingut

Jonathan Penrose

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJonathan Penrose

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 octubre 1933 Modifica el valor a Wikidata
Colchester (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 novembre 2021 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
NacionalitatAnglaterra Anglaterra
Activitat
OcupacióJugador d'escacs i psicòleg
Nacionalitat esportivaAnglaterra Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaMestre Internacional d'escacs (1961)
Gran Mestre Internacional d'escacs per correspondència (1983)
Gran Mestre honorífic (1993) Modifica el valor a Wikidata
Punts Elo (màx.)2.450 (1971)<
Identificador FIDE400360 Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1974Olimpíada d'escacs de 1974
1970Olimpíada d'escacs de 1970
1968Olimpíada d'escacs de 1968
1962Olimpíada d'escacs de 1962
1960Olimpíada d'escacs de 1960
1958Olimpíada d'escacs de 1958
1956Olimpíada d'escacs de 1956
1954Olimpíada d'escacs de 1954
1952Olimpíada d'escacs de 1952 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran Mestre honorari (1951)
Gran Mestre d'escacs per correspondència (1983)
10 cops Campió de la Gran Bretanya
CònjugeMargaret Wood Modifica el valor a Wikidata
ParesLionel Penrose
GermansShirley Hodgson
Roger Penrose
Oliver Penrose Modifica el valor a Wikidata
ParentsGermà de Roger Penrose i Oliver Penrose Modifica el valor a Wikidata
Premis
FIDE: 400360 ChessGames: 17945 365Chess: Jonathan_Penrose Chess.com: jonathan-penrose OlimpBase homes: 7d1x5p5h

Jonathan Penrose, OBE (nascut el 7 d'octubre de 1933, a Colchester, i mort el 30 de novembre de 2021), fou un jugador d'escacs anglès, Gran Mestre honorari, i Gran Mestre d'escacs per correspondència (1983), que va guanyar el Campionat de la Gran Bretanya deu cops entre 1958 i 1969. Era fill de Lionel Penrose, un mundialment famós professor de genètica, i germà de Roger Penrose i Oliver Penrose. Era psicòleg de professió.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Carrera escaquística

[modifica]

Va aprendre a jugar als escacs als quatre anys, fou membre del Club d'escacs de Hampstead als dotze, i Campió britànic Sub-18 quan tenia tot just catorze anys. Va participar en el Torneig d'escacs de Hastings per primer cop el 1950/51, i hi va vèncer el campió francès Nicolas Rossolimo, i a Southsea el 1950, on hi va vèncer els dos jugadors de primera línia mundial Iefim Bogoliúbov i Savielly Tartakower.

Penrose va obtenir el títol de Mestre Internacional el 1961, i fou el millor jugador britànic durant molts anys entre els 1960 i començaments dels 1970, sobrepassant els èxits anteriors de Henry Ernest Atkins en guanyar el Campionat britànic un nombre rècord de deu cops.[1] Hom el considerava com un jugador amb clara força de GM, i fins i tot un jugador amb una força de joc equivalent als de primera línia mundial, però no va arribar mai a assolir el títol de GM sobre el tauler, a despit de diverses victòries notables. Això va ser degut, principalment, al fet que va decidir mantenir-se com a jugador aficionat, i prioritzar les seves activitats universitàries. Va jugar, de fet, molt pocs torneigs internacionals, i sovint rebutjava invitacions a prestigiosos torneigs com ara Hastings.

Participació en Olimpíades d'escacs

[modifica]

Penrose va competir en totes les edicions de les olimpíades d'escacs entre 1952 i 1962, i posteriorment, a les olimpíades de 1968 i 1970, sovint amb resultats excel·lents,[2] incloent un (+9 -1 =7)[3] el 1962 (Varna), i (+10 -0 =5)[3] el 1968 (Lugano). En aquestes dues ocasions, va guanyar la medalla d'argent individual al primer tauler; el 1968, el seu resultat fou superat només pel Campió del món, Tigran Petrossian.

A l'olimpíada de Leipzig de 1960, va vèncer el nou Campió del món Mikhaïl Tal amb blanques, en una Benoni moderna,[4] i va esdevenir així el primer britànic a guanyar un campió del món d'ençà que Joseph Henry Blackburne guanyés n'Emanuel Lasker el 1899.

Penrose patia dels nervis, i va tenir una crisi durant la XIX Olimpíada enmig d'una tensa partida. A conseqüència d'això, a partir de llavors es va passar als escacs per correspondència, on també hi va tenir èxit, guanyant el títol de Mestre Internacional (IMC) el 1980 i el de Gran Mestre (GMC) el 1983. Fou el millor jugador d'escacs postals el 1987-89 i va conduir el seu país a la victòria a la 9a Olimpíada d'escacs per correspondència (1982-87).[5]

Jonathan Penrose fou guardonat amb el títol d'OBE el 1971.

Notes i referències

[modifica]
  1. ↑ «Llista de campions britànics d'escacs» (en castellà). ajedrezdeataque.com. [Consulta: 6 febrer 2011].
  2. ↑ Fitxa de Jonathan Penrose a OlimpBase «olimpbase.org». [Consulta: 26 febrer 2011]. (anglès)
  3. ↑ 3,0 3,1 La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
  4. ↑ «Partida Penrose - Tal, Olimpíada de Leipzig, 1960, 1-0» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 26 febrer 2011].
  5. ↑ «ICCF - 9th CC OLYMPIAD FINAL» (en anglès). iccf.com. [Consulta: 26 febrer 2011].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jonathan Penrose
  • Posicions crítiques de les seves partides a «wtharvey.com» (en anglès). [Consulta: 26 febrer 2011].
  • Estimació Elo de Jonathan Penrose a «chessmetrics.com». [Consulta: 26 febrer 2011]. (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jonathan_Penrose&oldid=34156836»