La mort de Guillem

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLa mort de Guillem
La mort de Guillem - cartell 2020.jpg
Fitxa
DireccióCarlos Marqués-Marcet Modifica el valor a Wikidata
GuióRoger Danès i Alfred Pérez-Fargas Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Estrena2020 Modifica el valor a Wikidata
Durada95 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcatalà Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Lloc de la narracióBurjassot Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt10555142 Filmaffinity: 865524 Allocine: 279563 Modifica els identificadors a Wikidata

La mort de Guillem és una pel·lícula de drama històric dirigida per Carlos Marqués-Marcet i estrenada l'any 2020.[1][2] Se centra en l'assassinat del jove valencià Guillem Agulló, l'11 d'abril de 1993 a Montanejos (Alt Millars), a mans d'un grup d'ideologia feixista.[3]

Argument[modifica]

L'11 d'abril de 1993, Guillem Agulló i Salvador, un jove de divuit anys militant de l'esquerra independentista i contra el feixisme, va ser assassinat quan estava d'excursió amb amics al poble de Montanejos. Pedro Cuevas («el Ventosa»), Gerardo Mora, Juan Manuel Sánchez («el Picha»), José Cuñat («el Pollo») i Francisco Garcia («el Mody»), tots ells integrants del grup neonazi «Komando Marchalenes IV Reich» van ser responsabilitzats del crim. No obstant això, Pedro Cuevas, l'autor material de la ganivetada, va ser l'únic dels acusats que va ser condemnat: una pena de catorze anys de presó, dels qual en van complir quatre.[4]

Destrossats, els seus pares, Guillem i Carme, lluitaran perquè no es manipuli la mort del seu fill, i no sigui considerada fruit d'una simple baralla entre bandes. El camí, ple d'obstacles, amenaces i d'una guerra bruta mediàtica, estarà a punt de destrossar la família, que haurà d'aprendre a viure fent el dol per la mort d'un fill mentre lluita per la seva memòria, que de mica en mica esdevé el símbol d'una causa que ells mai haurien pensat que encapçalarien.[5]

Repartiment[modifica]

El repartiment d'intèrprets de la pel·lícula fou:[6]

Intèrpret Personatge
Yani Collado Guillem Agulló i Salvador
Pablo Molinero Guillem Agulló i Lázaro, pare de Guillem Agulló
Gloria March Carme Salvador, mare de Guillem Agulló
Mar Linares Betlem Agulló, germana de Guillem Agulló
Bàrbara Calatayud Carmina Agulló, germana de Guillem Agulló
Xavi Giménez Toni Montesinos, amic de la família Agulló
Carles Martínez José M. Morató, advocat de l'assassí
Diego Braguinsky Virgilio Latorre, advocat de l'acusació
Jordi Ballester Txema Laullón, lletrat de l'acusació popular
Miguel León Voro, amic de Guillem Agulló

Producció[modifica]

El rodatge va començar el 20 de novembre i va finalitzar el 25 de desembre de 2019.[7] El llargmetratge va comptar amb els guions elaborats per Roger Danès i Alfred Pérez-Fargas i va ser produïda per Lastor Media, SUICAfilms i Som Batabat, en coproducció amb À Punt Mèdia i TV3.[7] [8] També rebé el suport de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, l'Institut Valencià de Cultura i l'Institut Català de les Empreses Culturals, i la col·laboració de la Televisió de les Illes Balears, la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana i de Verkami.[9] L'estrena està prevista per la tardor de 2020.[7]

La pel·lícula va ser una de les apostes més grans de la campanya «La lluita continua», una iniciativa ciutadana de mobilització social, política i de recuperació de la memòria democràtica que va prendre com a punt de partida la figura del jove antifeixista i independentista. La campanya també va comptar, durant el 2020, d'un concert d'homenatge a València i un altre a l'Auditori de Barcelona; un cicle de debats i conferències a les dues ciutats; l'actualització del web Crimenesdeodio.info; i la publicació d'una novel·la de Núria Cadenes sobre l'assetjament que va patir la família d'Agulló.[7]

Tres dies després d'iniciar el rodatge, aparegueren pintades amb missatges d'enaltiment al nazisme a la façana de la casa de Burjassot que es feu servir per a la pel·lícula. Fent cas omís de l'amenaça ultradretana, la direcció decidí integrar les pintades a la seqüència de la pel·lícula.[10][11]

La banda sonora de la pel·lícula va anar a càrrec del grup valencià Tarquim.[6] Nogensmenys, el músic valencià Xavi Sarrià va contribuir posant punt final a la pel·lícula amb la cançó «No s'apaguen les estreles», que contempla la participació de Pep Gimeno «Botifarra» i l'Escoleta del Cor de l'Eliana.[12][13]

Estrena[modifica]

Projecció al carrer de la pel·lícula, organitzada el 26 de setembre de 2020 per la CUP de Vilassar de Dalt.

El film va ser presentat al Festival de Màlaga el 24 d'agost de 2020 dins de la secció Malaga première.[14]

L'11 de setembre es va preestrenar la pel·lícula a la Filmoteca Valenciana. Posteriorment, el 17 de setembre, es va fer un passi privat per a alguns mecenes del projectes. El 25 de setembre es va estrenar en taquilla oberta als cinemes ABCPark de la ciutat de València.[15][16]

La Federació Llull, formada per l'Obra Cultural Balear, Òmnium i Acció Cultural del País Valencià, donà suport al projecte de micromecenatge de la pel·lícula i organitzà la projecció de l'obra cinematogràfica a 30 municipis del territori de parla catalana. Si bé alguns indrets la projectaren els dies 29 i 30 de setembre, com per exemple Can Alcover de Palma,[5] els Cinemes Verdi de Barcelona[17] o el Teatre Municipal l'Ateneu d'Igualada,[18] molts altres ho feren al llarg del mes següent. Exemple de projeccions a l'octubre fou la capella del Convent de Santa Clara de Castelló d'Empúries al primer dia del mes.[19]

El 2 d'octubre, simultàniament i en horari de màxima audiència, es va passar el film als canals À Punt del País València, IB3 Televisió de les Illes Balears i TV3 de Catalunya.[5][20][8]

Recepció[modifica]

L'emissió simultània per les tres televisions autonòmiques va reportar una audiència en conjunt de 646.000 espectadors. El canal balear IB3 Televisió va sumar un total de 15.000 espectadors i un 4'4% de quota d'audiència; el canal valencià À Punt uns 201.000 espectadors i un 17'6% de quota d'audiència; i finalment, el canal català TV3 va atreure 430.000 espectadors i un 17'6% de quota d'audiència. En el cas de la cadena valenciana, el resultat va ser especialment significatiu ja que, gràcies al programa, es va assolir la màxima quota diària, fins el moment, de l'any 2020 amb un 6%.[21] Al canal català, els bons resultats d'audiència també van generar una molt bona quota d'audiència diària fins el punt de fixar un 17'3%, cinc punts per sobre de Telecinco, la segona classificada a Catalunya.[22]

En el cas de TV3, a continuació, i ja passada la mitjanit, es va emetre el documental «A la dreta i més enllà» al programa Sense ficció, un reportatge de Montse Armengou i Ricard Belis sobre el creixement de l'extrema dreta al continent després de les eleccions al Parlament Europeu de 2014.[9] L'emissió va assolir un rècord a la franja horària amb 17'0% de quota d'audiència.[22] També va obtenir un resultat inèdit, a quarts de dues de la matinada, el curtmetratge Ni oblit ni perdó sobre el dol de la família Agulló deu anys després del crim.[22] L'obra, emesa després del Sense ficció, va aconseguir retenir 90.000 espectadors, és a dir, un 12'5% de quota d'audiència.[22]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «'La mort de Guillem', una pel·lícula contra l'odi i per la llibertat». Ara, 06-12-2019. [Consulta: 8 desembre 2019].
  2. ««La mort de Guillem», la pel·lícula que explica l'assassinat de l'antifeixista Guillem Agulló». Nació Digital, 17-12-2019. [Consulta: 20 desembre 2019].
  3. Plantada, Esteve. «Tot el dolor de Guillem». ElTemps.cat, 28-09-2020. [Consulta: 29 setembre 2020].
  4. Cadenes, Núria. «La impunitat de l’assassí de Guillem Agulló». Vilaweb.cat, 10-04-2018. [Consulta: 7 octubre 2020].
  5. 5,0 5,1 5,2 «La Federació Llull porta la pel·lícula sobre Guillem Agulló arreu dels Països Catalans». DBalears.cat, 23-09-2020. [Consulta: 26 setembre 2020].
  6. 6,0 6,1 R. Lloret, Jaume. «'La Mort de Guillem', entre la lluita i el do». Directa.cat, 02-10-2020. [Consulta: 5 octubre 2020].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Andrés Durà, Raquel. «‘La mort de Guillem’ (Agulló) o cómo su familia ganó el juicio social» (en castellà). LaVanguardia.es, 11-12-2019. [Consulta: 25 setembre 2020].
  8. 8,0 8,1 Pérez, Moisés. «'La mort de Guillem', memòria de la impunitat feixista» (en català). El Temps, 11-09-2020. [Consulta: 1r octubre 2020].
  9. 9,0 9,1 «Estrenem "La mort de Guillem", un retrat del dolor i la lluita dels pares del jove Agulló». CCMA.cat, 23-09-2020. [Consulta: 25 setembre 2020].
  10. «Fan pintades nazis a la casa on roden la pel·lícula de l'assassinat de Guillem Agulló». CCMA.cat, 20-12-2019. [Consulta: 28 setembre 2020].
  11. «L'equip de 'La mort de Guillem' denuncia pressions i pintades feixistes durant el rodatge». DiariLaVeu.com, 21-12-2019. [Consulta: 5 octubre 2020].
  12. «"No s’apaguen les estreles", la banda sonora de la pel·lícula sobre la mort de Guillem Agulló». El Punt Avui, 25-09-2020 [Consulta: 25 setembre 2020].
  13. Camps, Esperança. «Ja podeu escoltar ‘No s’apaguen les estreles’, la cançó que Xavi Sarrià ha dedicat a Guillem Agulló». Vilaweb, 23-09-2020. [Consulta: 26 setembre 2020].
  14. «‘La mort de Guillem’ s’estrenarà a Màlaga». El Punt Avui, 30-07-2020 [Consulta: 25 setembre 2020].
  15. «“La mort de Guillem” se estrena de manera simultánea en À Punt, TV3 e IB3» (en castellà). La Vanguardia, 09-09-2020 [Consulta: 25 setembre 2020].
  16. CCMA «Estrena a València del film "La mort de Guillem", sobre l'assassinat de Guillem Agulló». 324.cat. CCMA, 11-09-2020 [Consulta: 25 setembre 2020].
  17. «Òmnium fa un passi als Verdi de ‘La mort de Guillem’». Independent.cat, 30-09-2020. [Consulta: 1r octubre 2020].
  18. «['La mort de Guillem' es projecta aquest vespre a Igualada 'La mort de Guillem' es projecta aquest vespre a Igualada]». AnoiaDiari.cat, 30-09-2020. [Consulta: 1r octubre 2020].
  19. «Castelló estrena de la pel·lícula "La Mort de Guillem" en la commemoració del tercer aniversari de l'1 d'octubre». Empordà.info, 29-09-2020. [Consulta: 2 octubre 2020].
  20. Lleonart Fernàndez, Arnau. «À Punt, TV3 i IB3 estrenen simultàniament 'La mort de Guillem' aquesta nit» (en català). VilaWeb.cat, 01-10-2020. [Consulta: 1r octubre 2020].
  21. ««La mort de Guillem» suma més de 600.000 espectadors als Països Catalans». NacióDigital.cat, 03-10-2020. [Consulta: 5 octubre 2020].
  22. 22,0 22,1 22,2 22,3 Gutiérrez, Àlex. «I Guillem Agulló va regnar als audímetres dels Països Catalans». Ara.cat, 03-10-2020. [Consulta: 5 octubre 2020].

Enllaços externs[modifica]