La mort de Guillem

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa mort de Guillem
Fitxa
DireccióCarlos Marqués-Marcet Modifica el valor a Wikidata
GuióRoger Danès i Alfred Pérez-Fargas Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Estrena2020 Modifica el valor a Wikidata
Durada95 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcatalà Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
TemaAssassinat de Guillem Agulló i Salvador Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióBurjassot Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis
IMDB: tt10555142 Filmaffinity: 865524 Allocine: 279563 Letterboxd: the-death-of-guillem TMDB.org: 744251 Modifica el valor a Wikidata

La mort de Guillem és una pel·lícula de drama històric dirigida per Carlos Marqués-Marcet i estrenada l'any 2020.[1][2] Se centra en l'assassinat del jove valencià Guillem Agulló, l'11 d'abril de 1993 a Montanejos (Alt Millars), a mans d'un grup d'ideologia feixista.[3]

Argument[modifica]

L'11 d'abril de 1993, Guillem Agulló i Salvador, un jove de divuit anys militant de l'esquerra independentista i contra el feixisme, va ser assassinat quan estava d'excursió amb amics al poble de Montanejos. Pedro Cuevas («el Ventosa»), Gerardo Mora, Juan Manuel Sánchez («el Picha»), José Cuñat («el Pollo») i Francisco Garcia («el Mody»), tots ells integrants del grup neonazi «Komando Marchalenes IV Reich» van ser responsabilitzats del crim. No obstant això, Pedro Cuevas, l'autor material de la ganivetada, va ser l'únic dels acusats que va ser condemnat: una pena de catorze anys de presó, dels qual en van complir quatre.[4]

Destrossats, els seus pares, Guillem i Carme, lluitaran perquè no es manipuli la mort del seu fill, i no sigui considerada fruit d'una simple baralla entre bandes. El camí, ple d'obstacles, amenaces i d'una guerra bruta mediàtica, estarà a punt de destrossar la família, que haurà d'aprendre a viure fent el dol per la mort d'un fill mentre lluita per la seva memòria, que de mica en mica esdevé el símbol d'una causa que ells mai haurien pensat que encapçalarien.[5]

Repartiment[modifica]

El repartiment d'intèrprets de la pel·lícula va ser:[6]

Intèrpret Personatge
Yani Collado Guillem Agulló i Salvador
Pablo Molinero Guillem Agulló i Lázaro, pare de Guillem Agulló
Gloria March Carme Salvador, mare de Guillem Agulló
Mar Linares Betlem Agulló, germana de Guillem Agulló
Bàrbara Calatayud Carmina Agulló, germana de Guillem Agulló
Xavo Giménez Toni Montesinos, amic de la família Agulló
Carles Martínez José M. Morató, advocat de l'assassí
Diego Braguinsky Virgilio Latorre, advocat de l'acusació
Jordi Ballester Txema Laullón, lletrat de l'acusació popular
Miguel León Voro, amic de Guillem Agulló

Producció[modifica]

El rodatge va començar el 20 de novembre i va finalitzar el 25 de desembre de 2019.[7] El llargmetratge va comptar amb els guions elaborats per Roger Danès i Alfred Pérez-Fargas i va ser produïda per Lastor Media, SUICAfilms i Som Batabat, en coproducció amb À Punt Mèdia i TV3.[7][8] També rebé el suport de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, l'Institut Valencià de Cultura i l'Institut Català de les Empreses Culturals, i la col·laboració de la Televisió de les Illes Balears, la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana i de Verkami.[9] L'estrena està prevista per la tardor de 2020.[7]

La pel·lícula va ser una de les apostes més grans de la campanya «La lluita continua», una iniciativa ciutadana de mobilització social, política i de recuperació de la memòria democràtica que va prendre com a punt de partida la figura del jove antifeixista i independentista. La campanya també va comptar, durant el 2020, d'un concert d'homenatge a València i un altre a l'Auditori de Barcelona; un cicle de debats i conferències a les dues ciutats; l'actualització del web Crimenesdeodio.info; i la publicació d'una novel·la de Núria Cadenes sobre l'assetjament que va patir la família d'Agulló.[7]

Tres dies després d'iniciar el rodatge, aparegueren pintades amb missatges d'enaltiment al nazisme a la façana de la casa de Burjassot que es feu servir per a la pel·lícula. Fent cas omís de l'amenaça ultradretana, la direcció decidí integrar les pintades a la seqüència de la pel·lícula.[10][11]

La banda sonora de la pel·lícula va anar a càrrec del grup valencià Tarquim.[6] Nogensmenys, el músic valencià Xavi Sarrià va contribuir posant punt final a la pel·lícula amb la cançó «No s'apaguen les estreles», que inclou la participació de Pep Gimeno «Botifarra» i l'Escoleta del Cor de l'Eliana.[12][13] L'impacte del fenomen musical feu que la tornada de la cançó s'escrivís en murals de diferents ciutats, com ara València, Castelló de la Plana i Barcelona.[14]

Estrena[modifica]

Projecció al carrer de la pel·lícula, organitzada el 26 de setembre de 2020 per la CUP de Vilassar de Dalt.

El film va ser presentat al Festival de Màlaga el 24 d'agost de 2020 dins de la secció Malaga première.[15]

L'11 de setembre es va preestrenar la pel·lícula a la Filmoteca Valenciana. Posteriorment, el 17 de setembre, es va fer un passi privat per a alguns mecenes del projectes. El 25 de setembre es va estrenar en taquilla oberta als cinemes ABCPark de la ciutat de València.[16][17]

La Federació Llull, formada per l'Obra Cultural Balear, Òmnium i Acció Cultural del País Valencià, donà suport al projecte de micromecenatge de la pel·lícula i organitzà la projecció de l'obra cinematogràfica a trenta municipis del territori de parla catalana. Si bé alguns indrets la projectaren els dies 29 i 30 de setembre, com per exemple Can Alcover de Palma,[5] els Cinemes Verdi de Barcelona[18] o el Teatre Municipal l'Ateneu d'Igualada,[19] molts altres ho feren al llarg del mes següent. Exemple de projeccions a l'octubre fou la capella del Convent de Santa Clara de Castelló d'Empúries al primer dia del mes.[20] D'aquestes trenta projeccions, catorze es realitzaren al País Valencià i aplegaren públic en indrets com el Teatre del Raval de Castelló de la Plana (29 d'octubre), el saló de plenaris de l'Ajuntament d'Orpesa (30 d'octubre) o Borriana (10 de desembre).[21]

El 2 d'octubre, simultàniament i en horari de màxima audiència, es va passar el film als canals À Punt del País Valencià, IB3 Televisió de les Illes Balears i TV3 de Catalunya.[5][22][8] L'endemà es va posar a disposició a la plataforma de cinema en línia Filmin[23] i, dos dies després, el 5 d'octubre, la pel·lícula va ser projectada al Festival de Cinema d'Espanya de Tolosa de Llenguadoc (Cinespaña).[24][25]

Gairebé dos mesos després, el 26 de novembre, es va organitzar la primera estrena, fora de certamen cinematogràfic, que es realitzava més enllà dels territoris de parla catalana. Concretament, l'Institut Ramon Llull va programar la seva projecció a la Universitat de Frankurt i una xerrada posterior amb el director i els guionistes a través del programa de videoconferències Zoom.[26]

Recepció[modifica]

Audiència[modifica]

L'emissió simultània per les tres televisions autonòmiques va reportar una audiència en conjunt de 646.000 espectadors. El canal balear IB3 Televisió va sumar un total de 15.000 espectadors i un 4'4% de quota d'audiència; el canal valencià À Punt uns 201.000 espectadors i un 17'6% de quota d'audiència; i finalment, el canal català TV3 va atreure 430.000 espectadors i un 17'6% de quota d'audiència. En el cas de la cadena valenciana, el resultat va ser especialment significatiu ja que, gràcies al programa, es va assolir la màxima quota diària, fins al moment, de l'any 2020 amb un 6%.[27] Al canal català, els bons resultats d'audiència també van generar una molt bona quota d'audiència diària fins al punt de fixar un 17'3%, cinc punts per sobre de Telecinco, la segona classificada a Catalunya.[28]

En el cas de TV3, a continuació, i ja passada la mitjanit, es va emetre el documental «A la dreta i més enllà» al programa Sense ficció, un reportatge de Montse Armengou i Ricard Belis sobre el creixement de l'extrema dreta al continent després de les eleccions al Parlament Europeu de 2014.[9] L'emissió va assolir un rècord a la franja horària amb 17'0% de quota d'audiència.[28] També va obtenir un resultat inèdit, a quarts de dues de la matinada, el curtmetratge Ni oblit ni perdó sobre el dol de la família Agulló deu anys després del crim.[28] L'obra, emesa després del Sense ficció, va aconseguir retenir 90.000 espectadors, és a dir, un 12'5% de quota d'audiència.[28]

A més, la possibilitat de veure la pel·lícula en obert va generar un altre èxit reconegut. Durant l'emissió del programa i el debat posterior, el hashtag de Twitter #MortDeGuillemÀPunt va ser tendència número 1 al País Valencià i a la resta de l'Estat espanyol, amb un registre de 8.600 participants a la conversa i 32 milions d'impressions.[29]

A mitjans de novembre, fruit d'aquests èxits d'audiència, en alguns casos històrics, el parlamentari del Congrés dels Diputats espanyol Joan Baldoví (Més Compromís) va preguntar a Rosa María Mateo, presidenta de la corporació de Radiotelevisió Espanyola, si «té previst TVE emetre la pel·lícula La mort de Guillem per a donar a conèixer un dels episodis més negres de la nostra història recent i reflexionar sobre la impunitat amb la que compten els grups d'extrema dreta a Espanya?». En resposta a la interpel·lació, Mateo va manifestar que «la corporació estava valorant en aquest moment la possibilitat d'adquirir drets d'antena sobre La mort de Guillem», però que no es tractava d'una prioritat ja que s'havia emès en obert recentment.[30]

Crítica[modifica]

Esteve Plantada, del setmanari El Temps, va manifestar que la pel·lícula «fa tan mal que voldreu apartar la vista. I justament per això és tan necessària. No hi sobra ni tampoc hi falta res i aconsegueix superar l'àmbit íntim per ser el retrat d'una lluita que encara perviu».[3] Joan Ramon Armadàs, de la revista digital El Cinèfil, va expressar que la pel·lícula és «sobretot una fotografia d’aquest drama però també un crit amb altaveu contra la injustícia». En aquest sentit, va valorar positivament la narració del dol i l'evolució sentimental de cada familiar, mentre que va apreciar negativament la centralitat de les emocions en l'obra, fet que desviava l'atenció del judici i les conseqüències polítiques.[31]

El 23 de novembre de 2020, el líder del partit d'extrema dreta España 2000, José Luis Roberto, va anunciar la interposició d'una querella per delicte d'odi i discriminació contra els responsables del documental perquè s'hi "cola" la idea que l'assenyala com l'autor intel·lectual del crim, després que se'l citi en alguna ocasió. Concretament, emprengué accions legals contra el director Carlos Marqués-Marcet, els guionistes Roger Danès i Alfred Pérez Fargas, i les productores que la van fer possible: la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, Batabat Produccions, SUICAfilms, Lastor Mediai l'Institut Valencià de Cultura. La querella va plantejar que al llargmetratge «s'interpreten els fets d'un mode molt particular i presenta un relat divergent de la veritat judicial», especificant a més a més que «el problema ve quan a la representació d'aquella realitat alternativa s'envaeixen i lesionen esferes tan dignes de protecció com la llibertat d'expressió».[32]

Premis i nominacions[modifica]

Any Premi Categoria Nominació Resultat Ref.
2020 Premis de l'Audiovisual Valencià Millor llargmetratge La mort de Guillem Guanyador [33][34]
Millor actriu protagonista Gloria March Guanyador
Millor guió Roger Danès i Alfred Pérez-Fargas Guanyador
Millor direcció Carlos Marqués-Marcet Nominat [35]
Millor música original Tarquim (Pau Vidal) Nominat
Millor actor protagonista Pablo Molinero Nominat
Millor actor de repartiment Yani Collado, Xavi Giménez i Diego Braguinsky Nominat
Millor actriu de repartiment Mar Linares i Bàrbara Calatayud Nominat
Millor muntatge i postproducció Carlos Prieto Cabrera Nominat
Millor direcció de fotografia i iluminació Àlex García Martínez Nominat
Millor direcció artística Rafa Jannone Nominat
Millor direcció de producció Natàlia Maestro Nominat
Millor so José Manuel Sospedra i Iván Martínez Rufat Nominat
Millor vestuari Inés Liverato Nominat
Millor maquillatge i perruqueria Esther Guillem i Marta Arce Nominat
2021 Festival Internacional de TV, Guió i Cinema de Los Angeles Premi del públic La mort de Guillem Guanyador [36]
Premis Gaudí Millor pel·lícula per a televisió La mort de Guillem Guanyador [37]
Festival de Cinema i Televisió Regne de Lleó Millor llargmetratge La mort de Guillem Guanyador [38]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «'La mort de Guillem', una pel·lícula contra l'odi i per la llibertat». Ara, 06-12-2019. [Consulta: 8 desembre 2019].
  2. ↑ ««La mort de Guillem», la pel·lícula que explica l'assassinat de l'antifeixista Guillem Agulló». Nació Digital, 17-12-2019. [Consulta: 20 desembre 2019].
  3. ↑ 3,0 3,1 Plantada, Esteve. «Tot el dolor de Guillem». ElTemps.cat, 28-09-2020. [Consulta: 29 setembre 2020].
  4. ↑ Cadenes, Núria. «La impunitat de l'assassí de Guillem Agulló». Vilaweb.cat, 10-04-2018. [Consulta: 7 octubre 2020].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «La Federació Llull porta la pel·lícula sobre Guillem Agulló arreu dels Països Catalans». DBalears.cat, 23-09-2020. Arxivat de l'original el 25 de setembre 2020. [Consulta: 26 setembre 2020].
  6. ↑ 6,0 6,1 R. Lloret, Jaume. «'La Mort de Guillem', entre la lluita i el dol». Directa.cat, 02-10-2020. [Consulta: 5 octubre 2020].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Andrés Durà, Raquel. «‘La mort de Guillem’ (Agulló) o cómo su familia ganó el juicio social» (en castellà). LaVanguardia.es, 11-12-2019. [Consulta: 25 setembre 2020].
  8. ↑ 8,0 8,1 Pérez, Moisés. «'La mort de Guillem', memòria de la impunitat feixista». El Temps, 11-09-2020. [Consulta: 1r octubre 2020].
  9. ↑ 9,0 9,1 «Estrenem "La mort de Guillem", un retrat del dolor i la lluita dels pares del jove Agulló». CCMA.cat, 23-09-2020. [Consulta: 25 setembre 2020].
  10. ↑ «Fan pintades nazis a la casa on roden la pel·lícula de l'assassinat de Guillem Agulló». CCMA.cat, 20-12-2019. [Consulta: 28 setembre 2020].
  11. ↑ «L'equip de 'La mort de Guillem' denuncia pressions i pintades feixistes durant el rodatge». DiariLaVeu.com, 21-12-2019. [Consulta: 5 octubre 2020].
  12. ↑ «"No s'apaguen les estreles", la banda sonora de la pel·lícula sobre la mort de Guillem Agulló». El Punt Avui, 25-09-2020 [Consulta: 25 setembre 2020].
  13. ↑ Camps, Esperança. «Ja podeu escoltar ‘No s'apaguen les estreles', la cançó que Xavi Sarrià ha dedicat a Guillem Agulló». Vilaweb, 23-09-2020. [Consulta: 26 setembre 2020].
  14. ↑ «Guillem Agulló torna als murs en forma de cançó». ÀPuntMedia.es, 04-10-2020. [Consulta: 2 maig 2021].
  15. ↑ «‘La mort de Guillem’ s'estrenarà a Màlaga». El Punt Avui, 30-07-2020 [Consulta: 25 setembre 2020].
  16. ↑ «“La mort de Guillem” se estrena de manera simultánea en À Punt, TV3 e IB3» (en castellà). La Vanguardia, 09-09-2020 [Consulta: 25 setembre 2020].
  17. ↑ CCMA «Estrena a València del film "La mort de Guillem", sobre l'assassinat de Guillem Agulló». 324.cat. CCMA, 11-09-2020 [Consulta: 25 setembre 2020].
  18. ↑ «Òmnium fa un passi als Verdi de ‘La mort de Guillem’». Independent.cat, 30-09-2020. [Consulta: 1r octubre 2020].
  19. ↑ «'La mort de Guillem' es projecta aquest vespre a Igualada». AnoiaDiari.cat, 30-09-2020. [Consulta: 1r octubre 2020].
  20. ↑ «Castelló estrena de la pel·lícula "La Mort de Guillem" en la commemoració del tercer aniversari de l'1 d'octubre». Empordà.info, 29-09-2020. [Consulta: 2 octubre 2020].
  21. ↑ «‘La mort de Guillem’ aplega a Castelló, Orpesa i Borriana de la mà d'Acció Cultural del País Valencià». ACPV.cat, 21-10-2020. [Consulta: 2 novembre 2020].
  22. ↑ Lleonart Fernàndez, Arnau. «À Punt, TV3 i IB3 estrenen simultàniament 'La mort de Guillem' aquesta nit». VilaWeb.cat, 01-10-2020. [Consulta: 1r octubre 2020].
  23. ↑ «‘La mort de Guillem’ ja està disponible a Filmin». Vilaweb.cat, 03-10-2020. [Consulta: 28 novembre 2020].
  24. ↑ «La mort de Guillem» (en francès). CinEspagnol.com. [Consulta: 28 novembre 2020].
  25. ↑ «Soirées ciné-débat dans le cadre du Festival Cinespaña» (en francès). UT-Capitole.fr. [Consulta: 28 novembre 2020].
  26. ↑ «La Universitat de Frankfurt presentarà “La mort de Guillem”». llull.cat, 17-11-2020. [Consulta: 23 novembre 2020].
  27. ↑ ««La mort de Guillem» suma més de 600.000 espectadors als Països Catalans». NacióDigital.cat, 03-10-2020. [Consulta: 5 octubre 2020].
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 Gutiérrez, Àlex. «I Guillem Agulló va regnar als audímetres dels Països Catalans». Ara.cat, 03-10-2020. [Consulta: 5 octubre 2020].
  29. ↑ «La película que ha batido récord de audiencia en Apunt» (en castellà). Levante-EMC.com, 03-10-2020. [Consulta: 27 novembre 2020].
  30. ↑ Martínez Redondo, Laura. «Radiotelevisión Española estudia comprar la película sobre el asesinato de Guillem Agulló» (en castellà). ElDiario.es, 19-11-2020. [Consulta: 24 novembre 2020].
  31. ↑ Armadàs, Joan Ramon. «El dol passa, el feixisme es queda». ElCinèfil.cat, 25-09-2020. [Consulta: 28 novembre 2020].
  32. ↑ Cuquerella, Toni. «El líder de la ultraderechista España 2000 se querella contra los responsables del documental sobre el asesinato de Guillem Agulló por vincularle con los hechos» (en castellà). ElDiario.es, 23-11-2020. [Consulta: 23 novembre 2020].
  33. ↑ «'La mort de Guillem' guanya el premi a millor llargmetratge dels Premis de l'Audiovisual Valencià». ElPeriodic.com, 21-11-2020. [Consulta: 21 novembre 2020].
  34. ↑ «‘La mort de Guillem’ triomfa als III Premis de l’Audiovisual Valencià». Vilaweb.cat, 22-11-2020. [Consulta: 22 novembre 2020].
  35. ↑ «Candidatas 2020» (en castellà). AcadèmiaValencianadelAudiovisual.com. [Consulta: 22 novembre 2020].
  36. ↑ «‘La mort de Guillem’, premi del públic en el Festival Internacional de TV, Guió i Cinema de Los Angeles». APuntMedia.es, 12-02-2021. [Consulta: 12 febrer 2021].
  37. ↑ «XIII Premis Gaudí». AcademiaDelCinema.cat. [Consulta: 21 març 2021].
  38. ↑ «'La mort de Guillem', millor pel·lícula al Festival de Cinema i Televisió de Lleó». DBalears.cat, 27-07-2021. [Consulta: 28 juliol 2021].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La mort de Guillem
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_mort_de_Guillem&oldid=32919148»