Vés al contingut

Lledó d'Empordà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaLledó d'Empordà
Lledó (ca) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Església de Santa Maria de Lladó
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 14′ 58″ N, 2° 48′ 52″ E / 42.249444444444°N,2.8144444444444°E / 42.249444444444; 2.8144444444444
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Àmbit funcional territorialComarques gironines
ComarcaAlt Empordà Modifica el valor a Wikidata
CapitalLledó Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població849 (2023) Modifica el valor a Wikidata (62,89 hab./km²)
Llars30 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentilicilledonenc / lledonenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície13,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perManol Modifica el valor a Wikidata
Altitud197 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJordi Puig i Castellano (2024–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal17745 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE17088 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT170887 Modifica el valor a Wikidata
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC19827 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webllado.cat Modifica el valor a Wikidata

Lledó d'Empordà[1] (IPA: [ʎəˈðo ðəmpuˈɾða]) o Lledó (IPA: [ʎəˈðo]), oficialment anomenat Lladó en contra dels criteris filològics, és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a l'espai de transició conegut com Garrotxa d'Empordà.

La vila és emplaçada a l'alta vall del Manol, al peu de les estribacions de llevant de la Mare de Déu del Mont, sota la muntanya de Falgars.[2]

El nucli és comunicat per una carretera que va a la carretera N-260 de Figueres a Besalú, i per una altra que la uneix al nucli de Cabanelles i la mateixa carretera esmentada.

Geografia

[modifica]
  • Llista de topònims de Lladó (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).

El terme municipal limita amb els municipis de Cistella, Navata i Cabanelles. Quant a termes d'antics ens locals històrics, limita al nord amb L'Estela, a l'est amb Navata, al sud amb Cabanelles i Vilademires, i a l'oest amb Sant Martí Sesserres.[3]

Història

[modifica]

La primera documentació del lloc de Lledó es troba en l'acta de dotació, per part del comte-bisbe Miró, d'unes vinyes i terres del terme de Lucduno al monestir de Sant Pere de Rodes l'any 977.[4] L'any 1089 es restaura el culte i la vida monàstica a Santa Maria de Lladó al voltant del que es crea la vida del poble.[4]

El 1592 el papa Climent VIII va declarar secularitzada la canònica agustiniana, i el 1596 va ser transformada en col·legiata. Els anys 1795 i 1808 el poble va patir greus danys per les guerres amb França. L'Any 1835 el monestir va ser abandonat, i poc després el 1840 es va suprimir de forma definitiva la comunitat. El 1929 la parroquialitat de Sant Feliu de Lladó va ser traslladada a la basílica de Santa Maria de Lladó.[2]

Nucli antic

[modifica]

El nucli antic de Lledó d'Empordà és un conjunt monumental inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Els edificis més emblemàtics del nucli antic són el monestir de Santa Maria de Lladó, l'església de Sant Feliu i l'edifici de l'ajuntament, a més dels diferents casals d'època moderna.[4]

Està situat al bell mig del nucli urbà de la població, al voltant de l'església de Santa Maria i de les restes conservades de l'antiga canònica. L'urbanisme d'aquesta zona presenta diverses places i carrers estrets, disposats en pendent. En origen aquestes vies eren empedrades i actualment han estat arranjades. També hi ha algunes travessies consistents en passadissos coberts per voltes de canó i rebaixades que comuniquen el nucli. Les cases que conformen el nucli, determinades per les restes de la canònica, són rectangulars, amb les cobertes de teula de dues vessants i distribuïdes en planta baixa, pis i golfes. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i presenten els emmarcaments bastits amb carreus de pedra, amb les llindes planes. Bona part d'aquests edificis presenten trams del parament d'origen medieval. Les construccions són bastides en pedra sense treballar de diverses mides, disposades irregularment i lligades amb abundant morter de calç.[4]

Demografia

[modifica]
Entitat de població Habitants
Lledó 614
Llavanera 19
Manol 26
el Pujol 54
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
27 24 30 536 742 1.447 1.334 1.147 979 1.088

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.051 934 826 830 736 628 509 481 484 484

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
498 492 502 525 561 591 644 697 736
 767

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
752
 787
 844
 827 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Activitat d'interès

[modifica]

Des de 1995 s'organitza la Fira del Formatge Artesà de Lledó, que s'ha convertit en un dels referents més importants de Catalunya en aquesta temàtica. La fira s'ubica entorn de l'església de Santa Maria de Lladó i la seva canònica i hi participen entre 5000 i 10000 persones.[5]

Lledonencs il·lustres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Documents de la Secció filològica. vol.1. Institut d'Estudis Catalans. Secció Filològica, 1990. ISBN 8472831566. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Tremoleda, Joaquim. Lladó (en català). Girona: DIputació de Girona, 2002 (Quaderns de la Revista de Girona). ISBN 84-95187-38-8. 
  3. ↑ Madoz, Pascual. Articles sobre el Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-255-7. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Lladó». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2014].
  5. ↑ «20a Fira del Formatge de Lladó». Ara Comarques Gironines, 17-09-2015, p. 2 [Consulta: 17 setembre 2015].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lledó d'Empordà
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lledó_d%27Empordà&oldid=34164768»