Luis Miguel Reyes Asmarats

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Luis Miguel Reyes)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLuis Miguel Reyes
Min Grau Luis Miguel Reyes Enric Sirera 2015.jpg
D'esquerra a dreta: Min Grau, Luis Miguel Reyes i Enric Sirera el 2015, durant la II Llotja del Vehicle Clàssic de Mollet
Biografia
Naixement Luis Miguel Reyes Asmarats
22 de setembre de 1958 (1958-09-22) (60 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalunya
Activitat
Ocupació Periodista motor. CEO de OVERTAKE. Agencia de Comunicación-Eventos Motor.
Període d'activitat 19851991 (Mundial motos)
1996 – Actualitat (Cotxes)
Marques OSSA, Yamaha, Ducati, Siroko, Arbizu, Honda, JJ Cobas, Autisa, Garelli, Gazzaniga, Ducati (Motociclisme)
Citroën, Renault, SEAT, Ferrari (Automobilisme)
Palmarès en Grans Premis
GPs Victòries Podis Poles F. Lap Punts
52 111
Títols estatals en Velocitat
C. Esp. Resist. 1 (1984)
Copa Ossa 250 1 (1977)
Victòries en curses destacades
24H Montjuïc 2 (1983 i 1984)
Palmarès en altres disciplines
Automobilisme
Citroën Saxo Cup
Copa Renault Clio
1 (1999)
1 (2001)
Supercopa Seat León 1 (2003)
Família
Parents Germà petit de Joaquín Reyes

Lloc web luismiguelreyes.com
Modifica les dades a Wikidata

Luis Miguel Reyes Asmarats (Barcelona, 22 de setembre de 1958)[1] és un pilot català d'esports del motor que ha estat competint amb èxit -primer en motociclisme i després en automobilisme- d'ençà de 1977, any en què debutà a l'aleshores popular Copa Ossa 250 i la guanyà a tot just dinou anys. Des d'aleshores, formà part de l'elit catalana de motociclisme de velocitat,[2] havent competit al Campionat del Món entre 1983 i 1990.[3] Després de gairebé vint anys competint en motocicleta, el 1996 debutà en competicions d'automobilisme també amb èxit,[1] essent encara actualment un dels més destacats pilots en actiu d'automòbils de categoria GT (Turismes).

Des de fa anys, compagina la competició amb altres facetes del món del motor, com ara el periodisme especialitzat i l'organització d'esdeveniments i cursets de conducció esportiva.

Trajectòria esportiva[modifica]

Motociclisme[modifica]

Seguint les passes del seu germà Joaquín (pilot de ral·lis que s'havia iniciat també en competició en motociclisme)[4] Luis Miguel s'apuntà al campionat de promoció "Copa Ossa 250", comptant amb el patrocini del taller barceloní Pit Stop. Després de guanyar la Copa amb autoritat (30 punts d'avantatge sobre el segon classificat, Daniel Boquet)[5] l'any següent -1978- debutà al Campionat d'Espanya de 250cc amb una Yamaha, aconseguint-hi ja d'entrada el subcampionat.[6] Durant uns anys més, seguí competint en curses estatals de velocitat i de resistència, obtenint dins d'aquesta darrera especialitat èxits com ara dues victòries a les 24 hores de Montjuïc (1983 i 1984, com a pilot oficial de Ducati) i un títol de Campió d'Espanya de Resistència (1984).

La temporada de 1983 debutà al Campionat del Món de 250cc, passant a la cilindrada de 80cc amb una Autisa el 1986. La temporada següent, 1987, fou la seva millor al Mundial, ja que hi acabà setè després d'haver aconseguit dos quarts llocs (un al GP dels Països Baixos i l'altre al GP del Regne Unit).[7]

Després d'aquests resultats engrescadors, de cara a 1988 entrà a l'equip oficial de Garelli per a disputar el Mundial de 125cc al costat del campió del món Fausto Gresini, però tingué la mala sort que aquell any les Garelli anaven molt mancades de potència[2] i no passà del catorzè lloc final.

Automobilisme[modifica]

Un cop s'hagué retirat del motociclisme debutà en competicions d'automobilisme, obtenint-hi importants èxits com ara els campionats estatals "Copa Citroën Saxo", "Copa Renault Clio" i "Supercopa Seat León", juntament amb diversos podis a les 24 hores automobilistes de Montmeló i els 1000 km Hyundai. Ha participat també en diverses edicions del Campionat FIA i al d'Espanya de GT tot pilotant un Ferrari.

Periodisme[modifica]

Luis Miguel Reyes treballa com a periodista especialitzat i com a director dels números especials de la revista Solo Auto Sport, col·laborant des de la dècada de 1990 amb el grup editorial Alesport, dins el qual ha estat cap del departament de proves de la revista Solo Moto, així com director i creador de diferents esdeveniments: Fun & Endurance, Supermoto Cup KTM, Critèrium Derbi i diversos cursets de conducció de motociclisme.[8]

Palmarès[9][modifica]

La Ducati amb què guanyà les 24 Hores de Montjuïc el 1983, amb Min Grau i Quique De Juan

Motociclisme[modifica]

  • Campió Copa Ossa 250 cc (1977)
  • Subcampió d'Espanya de Velocitat 250 cc (1978)
  • Campió d'Espanya de Resistència 750 cc (1984)
  • Guanyador del Superprestigio Internacional 250 cc (1981)
  • Guanyador de les 24 Hores de Montjuïc en 2 ocasions (1983 i 1984)
  • Pilot professional del campionat del món velocitat de 1985 a 1990

Resultats al Mundial de motociclisme[3][modifica]

Any Categoria Moto Curses Victòries Podi Pole Fast lap Punts Posició
1983 250cc Arbizu-Rotax 1 0 0 0 0 0 -
1984 250cc Honda 2 0 0 0 0 0 -
1985 250cc JJ Cobas 8 0 0 0 0 9 17è
1986 80cc Autisa 7 0 0 0 0 2 22è
1987 80cc Autisa 10 0 0 0 0 31
1988 125cc Garelli 10 0 0 0 0 34 14è
1989 125cc Honda 10 0 0 0 0 35 13è
1990 125cc Gazzaniga 4 0 0 0 0 0 -
Total 52 0 0 0 0 111

Automobilisme[modifica]

  • Campió d'Espanya Citroën Saxo Cup 1999
  • Campió Copa Renault Clio 2001
  • Segon classificat 24 hores de Montmeló 2002
  • Campió Supercopa Seat León 2003
  • Euro Cup Megane Trophy 2005
  • Segon classificat a la Cursa de Campions (Motor Show Festival 2005)
  • Participació en el Campionat FIA GT
  • Participació en el Campionat d'Espanya GT
  • Campió d'Espanya Mini Challenge 2011

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «¡Luis Miguel Reyes Campeón!» (en castellà). teamelias.com, 03-05-2004. [Consulta: 17 juny 2011].
  2. 2,0 2,1 Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Pilotos españoles en el Mundial». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 230. ISBN 84-920886-5-6. 
  3. 3,0 3,1 «Luis Miguel Reyes» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 17 juny 2011].
  4. «Una vida dedicada al motor» (en castellà). luismiguelreyes.com, 2008. [Consulta: 17 juny 2011].
  5. Porcar, Joan «Duran y Reyes sin rivales» (en castellà). SOLO MOTO. Garbo Editorial S.A. [Barcelona], núm. 110, 07-10-1977, p. 24-26.
  6. Alguersuari, Jaume (Director) «Luis Miguel Reyes, tres segundos que valieron un título» (en castellà). SOLO MOTO. Solo Moto [Barcelona], núm. 217, 30-11-1979, p. 24-25.
  7. «80 c.c.: Reyes rozó podio» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 03-08-1987. [Consulta: 17 juny 2011].
  8. «Test driver» (en castellà). luismiguelreyes.com, 2008. [Consulta: 17 juny 2011].
  9. «Palmarés» (en castellà). luismiguelreyes.com, 2008. [Consulta: 17 juny 2011].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luis Miguel Reyes Asmarats Modifica l'enllaç a Wikidata