Mancor de la Vall

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Mancor)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaMancor de la Vall
Bandera de Mancor de la Vall Escut de Mancor de la Vall
Mancor-de-la-Vall.jpg
Església Parroquial

Localització
Localització de Mancor de la Vall respecte de Mallorca.svg
39° 45′ 00″ N, 2° 52′ 16″ E / 39.7501386°N,2.8709873°E / 39.7501386; 2.8709873
EstatEspanya
AutonomiaIlles Balears
IllaMallorca

Capital Mancor de la Vall
Municipi 1
Població
Total 1.449 (2017)
• Densitat 72,92 hab/km²
Gentilici Mancorí, mancorina
Geografia
Superfície 19,87 km²
Altitud 224 m
Limíta amb
Història
Patró Sant Joan i Santa Llúcia
Organització política
• Alcalde Guillem Villalonga Tradueix
Identificador descriptiu
Codi postal 07312
Zona horària UTC+01:00
Codi de municipi INE 07034
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Mancor de la Vall és una vila i municipi de la comarca del Raiguer de Mallorca. Limita amb els municipis d'Alaró, Escorca, Selva i Lloseta. El seu nucli de població es troba a una petita vall envoltada de muntanyes. Situat a la zona de contacte entre la serra de Tramuntana i el raiguer. La part septentrional, a la serra, culmina amb el puig de sa Fita (905 m). El terme municipal de Mancor de la Vall es configura de forma relativament rectangular, allargassada de N a S, de 6 per 4 km, amb una extensió de 19,82 km². N'és l'element central el massís del puig de Suro (644 m), al voltant del qual s'estenen les valls.Connecta per carretera amb Inca, Biniamar i Caimari. i els termes d'Escorca i Selva. A l'oest i sud, confronta amb els termes d'Alaró i Lloseta. Pertany a la comarca del Raiguer.

La història[modifica]

L´actual terme de Mancor de la Vall guarda restes del seu passat prehistòric com són els talaiots del Clot del Diners i Conia, el lloc fortificat de Son Boscà defensat per una muralla i la cova d'enterrament de Montaura. Aquest darrer jaciment també ha proporcionat testimonis romans.

A l´època islàmica era part del districte musulmà d´Inkan, i eren quatre les alqueries que conformaven l´actual terme: Mancor, Biniarroi, Maçanella i Biniatzent.

A conseqüència de la conquesta cristiana, el rei Jaume el Conqueridor va entregar Mancor a Rotlà Lai i al Paborde de Tarragona les alqueries de Biniarroi, Maçanella i Biniatzent. Dia 5 d'agost de 1232, Rotlà Lai repartí les terres de Mancor a dotze repobladors perquè les conrassin i hi habitassin.

Des de l´any 1248 fins a 1913 el terme de Mancor en la part eclesiàstica depenia de la parròquia de Sant Llorenç de Selva. I en la part civil, des de l'any 1300 en que el rei Jaume II de Mallorca fundà les viles foranes, Mancor quedà inclosa en el terme de Selva.

Des de 1341 està documentada la capella de Santa Llúcia construïda entre les alqueries de Mancor i Biniarroi per donar servei als seus habitants que havien d'anar a l'església de Sant Llorenç de Selva. A l'any 1348 moriren molts d'habitants de Mancor, Maçanella i Biniatzent a causa de la pesta negra.

En el segle XV els habitants de Mancor estaven molt endeutats de censals, que els feien viure a la misèria. Aquest fet ocasionà la revolta forana, en la qual els pagesos a l'any 1450 s'aixecaren en armes. Aquests feren molt de mal a Maçanella, perquè era del cavaller Pere Decatlar.

Per no haver de pujar a Santa Llúcia per assistir a missa, a l'any 1572, els mancorins començaren una església dins Mancor, que beneïren a l'any 1606, dedicada a Sant Joan Baptista. Després feren un cementeri al seu costat.

Gran part del segle XVII estigué marcat per la violència dels bandejats, dels bàndols dels Canamunts i Canavalls. Mancor, Selva i Biniamar marcà el triangle més violent de Mallorca. Per cuidar-se de l'església i d'altres assumptes públics hi havia un Consell fundat a l'any 1612. Dia 24 de setembre de 1719 dos bandejats mataren dins la finca dita es Colomer el lloctinent de batle reial, Joan Amengual, àlies Tafona.

Un altre fet destacat del segle XVIII fou el gran corriment de terres de Biniarroi de l´any 1721 que devastà una gran quantitat de quarterades de terra.

El segle XIX representà per Mancor una important millora del nivell de vida que es reflectí en la demografia i en l'habitatge. El cultiu de l'olivar era l'activitat més productiva del camp mancorí, juntament amb l'aprofitament del bosc. Tant era així, que en anys d'esplet d'olives durant la temporada de recollir-les havien de venir collidores dels pobles del pla atretes per uns jornals acceptables i pel costum de rebre també una quantitat d'oli al final de la temporada. La major part del blat era mòlt per transformar-lo en farina a molins amb tracció animal, se'n trobaven a les principals cases del poble i a quasi totes les possessions. Fou en aquest segle quan s'inicià l'activitat de l'explotació de carbó mineral. Per altra banda, a l'any 1800 es començà a construir l'església nova de Mancor, que no fou beneïda fins a l'any 1843, encara que no estava acabada. A l'any 1821 es construí el cementeri rural, que era un tancat d'aspecte molt pobre. A l'any 1839 es feren els rentadors i els abeuradors de la font pública. Els fets més notables del segle XX foren la instal·lació de l´electricitat a l´any 1905, la creació de la parròquia de Sant Joan Baptista, la segregació del municipi de Selva el 2 d'abril de 1925 i la constitució del primer ajuntament de Mancor de la Vall després de 625 anys de dependència de Selva, la Guerra Civil, la importància de la indústria del calçat entre els anys 1965 i 1985, l´abandó de la confecció de carbó vegetal, així com la minva de l´agricultura i la irrupció de les noves tecnologies, i, sobretot, l´elevació important del nivell de vida.[1]

Referències[modifica]

  1. «Història». Ajuntament de Mancor. [Consulta: 11 setembre 2018].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mancor de la Vall Modifica l'enllaç a Wikidata