Vés al contingut

Manuel Valls i Gorina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 02:12, 25 nov 2014 amb l'última edició de PereBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Signatura de Manuel Valls i Gorina al Preludi per a piano

Manuel Valls i Gorina (Badalona, 1920 - Barcelona, 1984) va ser un compositor, músic, professor i crític musical català.[1]

Biografia

Estudià Dret a la Universitat de Barcelona i Música al Conservatori del Liceu amb el Aita Donostia (harmonia, orquestració i composició). De formació estètica independent, va conrear la majoria dels gèneres musicals. Va exercir de professor a la Universitat de Barcelona i a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. Va pronunciar conferències a diversos indrets de la península (Barcelona, Madrid, Santander, Lleida, Toledo, Granollers, etc.) i el 1971 va dirigir les emissions dedicades a la música espanyola de l'O.R.T.F. de París, dins la sèrie La rose des vents.

Va ser membre de la Societat Catalana de Musicologia i un dels responsables de l'àmbit de la música del Congrés de Cultura Catalana, així com membre de la Junta Consultiva d'Òmnium Cultural. En el terreny periodístic va publicar articles i crítiques a la premsa local i estrangera, i va exercir la crítica musical en el diari El País, edició de Catalunya. El fons de Manuel Valls i Gorina es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Manuel Valls era cosí germà del pintor Xavier Valls i Subirà.[2]

Obra musical

Les seves obres més remarcables foren les següents:

  • Estudi de dansa en 5/8
  • Preludi per a piano
  • Concert de guitarra i orquestra
  • Tocata per a piano
  • Seis canciones del Alto Duero per a veu i piano
  • Fantasies en forma de concert per a flauta solista i corda
  • La Mare de Déu (tradicional catalana) per a coral
  • Poemes de Patrícia: Renaixença, Món, Nit per a coral

A banda la seva extensa obra musical, a nivell popular és molt coneguda la seva musicació del poema de Josep Maria Espinàs i Jaume Picas, el Cant del Barça, que es convertí en l'himne del Futbol Club Barcelona i en una icona per a una ampla representació de la societat catalana.[3]

Obra escrita

A part dels seus nombrosos escrits en revistes i diaris, també escrigué alguns llibres:

  • «La música». Revista de Occidente [Madrid], núm. 8-9, diciembre 1963, pàg. 347-360.

Referències

Enllaços externs