ORTF

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: O.R.T.F.)
Infotaula d'organitzacióORTF
Dades
Tipusnegoci
productora de televisió
empresa Modifica el valor a Wikidata
Indústriaedició de canals temàtics Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicasocietat per accions simplificades Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaRadiodiffusion-Télévision Française Modifica el valor a Wikidata
Creació1964
Data de dissolució o abolició1974 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Gerent/directorMarceau Long Modifica el valor a Wikidata
Propietat deEstat francès Modifica el valor a Wikidata
Filial
Propietari de

IMDB: co0073149 TMDB.org: 1293 Modifica el valor a Wikidata

L'Office de radiodiffusion-télévision française (ORTF) fou una empresa pública de la República Francesa encarregada dels serveis audiovisuals, creada el 27 de juny de 1964 per la llei núm. 64-621[1] i dissolta oficialment el 31 de desembre de 1974 per la llei núm. 74-696.[2] La seva organització com a organisme autònom del govern copiava literalment la de la BBC britànica per desig personal del general De Gaulle, que l'havia conegut el 1940 al seu exili de Londres.

Televisió[modifica]

El 9 de febrer del 1949, la Radiodiffusion-Télévision Française (RTF) va substuir la RDF Radiodiffusion Française, tant a les cadenes de ràdio com a l'únic canal de televisió. El 27 de juny del 1964, la RTF va ser substituïda, al seu torn, per l'ORTF.

Canal Logo Data de creació Comentari
ORTF 1 9 de febrer de 1949 Cadena generalista en blanc i negre amb desconnexions regionals des del 1950. A partir del 20 de desembre de 1961,[3][4] es realitzen algunes transmissions de prova en 625 línies en color utilitzant el sistema SECAM a la xarxa VHF del canal en 819 línies, cada dimarts i dijous de 10:00 h a 12:00 h del matí, tractant de convertir directament el canal en 819 línies en un de 625 línies. Es va decidir abandonar el procediment, però a l'època de l'ORTF, fins al 1967, se seguia realitzant.[5][6]
ORTF 2 21 de desembre de 1963 Cadena generalista en color a partir del 1967, amb desconnexions regionals des del 4 d'abril del 1970.[7][8] A partir de maig de 1959, es van realitzar diverses proves per a tractar d'emetre un segon canal en 819 línies de VHF perquè els dos canals es pogueren captar amb la mateixa antena. La recepció estava molt fortament interferida en ambdues freqüències i les emissions van fracassar. Entre el 16 de maig de 1963 i el mes de juliol del mateix any, es realitzen diverses proves d'emissió de la segona cadena de la RTF en color SECAM.[9]
ORTF 3 31 de desembre de 1972 Cadena generalista i interregional en color.

Cal destacar que, entre el 17 d'abril del 1949 i el 17 de juliol del 1952, l'antiga RTF va emetre dos programes diferents amb dues programacions diferenciades[10] des de l'emissor de la Torre Eiffel, 14 anys abans de la creació de l'ORTF 2: un programa en 819 línies, que emetia la programació regional de Lilla a partir del 1950 i una capçalera amb una imatge fixa de la Torre Eiffel,[11] i un altre en 441 línies, que només s'emetia a París, amb la carta d'ajust de La Minerva i l'indicatiu Télévision Française ambientat pel Carnaval Romà de Hector Berlioz.[12] La programació separada dels dos programes es va mantindre fins al 1952, però el canal en 441 línies, heretat de la Fernsehsender Paris, es va mantindre fins al 2 de gener del 1956, tot i que ja amb la mateixa programació que la que s'emetia en 819 línies.

Entre el 10 d'abril de 1950 i el mes de febrer del 1952, Télé Lille funciona de manera independent de l'única cadena nacional. Entre el 15 d'octubre de 1953 i el 25 de desembre del mateix any, Télé Strasbourg funciona de manera independent de l'emissora nacional. Entre 1956 i 1962, la majoria de la programació de RTF Algérie és independent. La RTF va fomentar la posada en marxa de la primera televisió marroquina, Telma, que va funcionar de manera semi-independent amb programació de la cadena nacional francesa entre el 28 de febrer de 1954 i el 20 de maig de 1955. A més, les cadenes dels territoris d'Ultramar Francesos funcionaren de manera independent durant tota l'etapa de l'ORTF.

Estructura regional[modifica]

Ràdio[modifica]

6 emissores nacionals:

  • France Culture (1944). Ràdio nacional cultural. Va començar des dels locals de l'antiga Radio Paris (1924-1944), el primer nom de la qual fou Radiola (1922-1924).
  • France Inter (1945). Ràdio nacional generalista.
  • Inter-Variétés (1924-1974). Conjunt de ràdios regionals en ona mitjana adscrites a l'emissora nacional Radio PTT (inaugurada al 1923) fins a 1940. Entre 1940 i 1944 emeten la col·laboracionista Radio Nationale. Entre 1944 i 1949, emeten en desconnexió del Programme National. A partir de 1945 les ràdios locals també emeten en desconnexió de Le Programme Parisien, emissora de capçalera.[27] Al 1957, totes les emissores regionals s'adscriuen a la xarxa France 2-Régional. Al 1963, passen a emetre a l'ona mitjana de France Inter sota els noms de France Inter-Régional (programes regionals) i Inter-Variétés, per als programes nacionals d'entreteniment, emesos a les nits entre setmana, i durant el dia als caps de setmana. La seua programació era similar al que posteriorment seria Radiocadena Compàs (de Radiocadena Espanyola) a Espanya als anys 80. Al 1974, les emissions regionals segueixen a la xarxa d'ona mitjana de France Inter fins al 1975, quan passen a dependre de FR3 Radio (Radio France a partir de 1983), emetent a través de la xarxa d'ona mitjana de France Inter o de France Culture fins al 1986.[28]
  • France Musique (1954). Ràdio nacional dedicada a la música clàssica en FM.
  • Radio Sorbonne (1947).
  • Ràdio París (1931). Ràdio internacional, anomenada Ràdio París a la resta del món.


38 emissores regionals (a l'ona mitjana de France Inter a partir de 1963):

  • Toulouse-Pyrénées (1924), actual France Bleu Occitanie.[29]
  • Inter-Alsace (1925) (Alsàcia), actual France Bleu Alsace.
  • Radio Marseille (1925), actual France Bleu Provence.[30]
  • Radio Alger 1 (1926). Primer Radio Alger (1926), i després Alger-France 5 (1958), Radio France Alger (1961) i RTA Chaîne 3 (1962). Emissora de la xarxa France 5, totalment independent de París. Actual Alger Chaîne 3.
  • Radio Bordeaux (1926) (Gironda), actual France Bleu Gironde.
  • Radio Rennes-Bretagne (1926) (Bretanya), actual France Bleu Armorique.
  • Radio Limoges Centre-Ouest (1926) (Llemosí), actual France Bleu Limousin.
  • Radio Alpes-Grenoble (1927), actual France Bleu Isère.
  • Montpellier-Languedoc (1927), actual France Bleu Hérault.
  • Radio Nîmes (1927), actual France Bleu Gard Lozère.
  • France Inter Nord-Picardie (1927), actual France Bleu Nord. Inicialment Radio Lille.[31]
  • Radio Saint-Denis (1929) (Illa de la Reunió), actual Réunion 1ère. Emissora totalment independent de París.
  • Radio Saint-Pierre et Miquelon (1930) (Saint-Pierre i Miquelon), actual Saint-Pierre et Miquelon 1ère. Emissora totalment independent de París.
  • Radio Nice (1936), actual France Bleu Azur.[30]
  • Radio Guadeloupe (1937) (Guadalupe), actual Guadeloupe 1ère. Emissora totalment independent de París.
  • Radio Nouméa (1937) (Nova Caledònia), actual Nouvelle-Calédonie 1ère. Emissora totalment independent de París.
  • Radio Martinique (1937) (Martinica), actual Guadeloupe 1ère. Emissora totalment independent de París.
  • Radio France Asie (1939-1956) (Ciutat Ho Chi Minh i sud-est d'Àsia). Va emetre com a Radio Saïgon entre 1930 i 1932, l'any 1936 i, finalment, entre 1939 i 1956.[32] Es va anomenar Radio France Asie entre 1950 i 1956.[33] Emissora totalment independent de París.
  • Radio Brazzaville (1940-1972) (Àfrica Equatorial Francesa). Després Poste National. Emissora totalment independent de París.
  • France Inter Clermont-Auvergne[34] (1944) (Puèi Domat), actual France Bleu Pays d'Auvergne.
  • Inter Lorraine-Champagne (1944) (Lorena), actual France Bleu Sud Lorraine.
  • Radio Alger 2 (1944). Primer Radio Alger 2 (1944), i després Alger 2-France 5 (1958), Radio France Alger 2 (1961) i RTA Chaîne 1 (1962). Emissora de la xarxa France 5, totalment independent de París. Actual Alger Chaîne 1.
  • Ràdio Perpinyà-Rosselló (1945), actual França Blau Rosselló.
  • Inter Paris Île-de-France (1945) (Illa de França), actual France Bleu Paris. Abans Le Programme Parisien (1945-1957) i France 2 Paris-Île de-France (1957-1963).
  • Radio Bretagne-Nantes (1945), actual France Bleu Loire Océan.[35] Finestra en desconnexió de Radio Bretagne des de Nantes.
  • Radio Poitiers (1946), actual France Bleu La Rochelle.[36]
  • Radio Alger 3 (1948). Primer Radio Alger 3 (1948), i després Alger 3-France 5 (1958), Radio France Alger 3 (1961) i RTA Chaîne 2 (1962). Emissora de la xarxa France 5, totalment independent de París. Actual Alger Chaîne 2.
  • Radio Strasbourg 2 (1948) (Alsàcia), actual France Bleu Elsass. Desconnexió en alsacià de France Culture.[37]
  • Radio Tahiti (1949) (Polinèsia Francesa), actual Polynésie 1ère. Emissora totalment independent de París.
  • Radio Guyane (1951) (Guaiana Francesa), actual Guyane 1ère. Emissora totalment independent de París.
  • Inter Lorraine-Champagne-Reims (1953), actual France Bleu Champagne-Ardenne.[38] Finestra en desconnexió d'Inter Lorraine-Champagne des de Reims. Va iniciar la seua emissió substituïnt l'antiga emissora local de l'American Forces Network (AFN Reims), en marxa des del 1945.
  • Radio Lille Académie (1959-1963). Segona emissora regional de Radio Lille, emesa a la freqüència d'FM de France 3-National a Lille.[39]
  • Radio Comores (1961) (Comores), actual Mayotte 1ère. Emissora totalment independent de París.
  • Radio Côte Basque (1961), actual France Bleu Pays Basque.
  • Inter-Corse (1963) (Còrsega), actual France Bleu RCFM.
  • Radio Bourgogne (1965) (Borgonya), actual France Bleu Bourgogne.
  • Radio Cherbourg (1966) (Mànega), actual France Bleu Cotentin.
  • France Inter Besançon (1966),[40] actual France Bleu Besançon.


15 emissores regionals musicals:[41]

  • FIP-France Inter Paris (1971), encara en funcionament com a FIP. Sense relació amb l'ona mitjana d'Inter-Variétés Paris Île-de-France.
  • FIM-France Inter Marseille (1972).
  • FIR-France Inter Reims (1972).
  • FIL-France Inter Lorraine (1972).
  • FIB-France Inter Bordeaux (1972).
  • FIL-France Inter Lyon (1972).
  • FIAL-France Inter Alsace (només a l'estiu de 1972).
  • FIB-France Inter Biarritz (només a l'estiu de 1972).
  • FID-France Inter Dijon (només a l'estiu de 1972).
  • FIL-France Inter Limoges (només a l'estiu de 1972).
  • FIR-France Inter Rennes (només a l'estiu de 1972).
  • FICA-France Inter Côte d'Azur (1973).
  • FIL-France Inter Lille (1973).
  • FIT-France Inter Toulouse (1973).
  • FILA-France Inter Loire-Atlantique (1974).

Programació en altres llengües[modifica]

Àrab[modifica]

La RTF Télé Alger va emetre simultàniament en àrab i francés des del 24 de desembre del 1956 fins a la independència d'Algèria, el 5 de juliol del 1962, donant origen a la RTA.

A més, la RTF va gestionar la primera televisió marroquina, la Telma, entre el 28 de febrer de 1954 i el 20 de maig de 1955. El canal emetia programació la programació de la RTF una part del temps, tot i que feia desconnexions amb programes propis en àrab.[42]

Flamenc[modifica]

Al nord de França, la RTF va inaugurar la primera desconnexió regional francesa, l'antena Télé Lille l'any 1950, cobrint les regions de Picardia i Nord - Pas de Calais, i tot Bèlgica. El 20 de juny del 1953 va començar el primer programa de Télé Bruxelles INR-Tele Brussel NRI, en què la RTF programava emissions en flamenc i francés a través de Télé Lille, en desconnexió per a Bèlgica realitzades per l'INR-NRI.[43]

A partir de l'any 1956, començaren els primers informatius de l'INR/NRI, ja separats de la RTF.[44] Amb el pas del temps, l'any 1960, l'INR/NRI es va separar en RTBF i VRT, respectivament.

Occità[modifica]

La televisió va arribar a la Provença l'any 1954 amb l'antena de la RTF Télé Marseille-Provence. A partir de l'any 1962 es van realitzar programes experimentals de televisió de la RTF Midi-Pyrénées-Aquitaine, que emetien per a una zona molt àmplia que comprenia les regions del Migdia-Pirineus i el Llenguadoc-Rosselló (Télé Toulouse-Pyrénées), i l'Aquitània i el Llemosí (Télé Bordeaux-Aquitaine), que emetien alguns programes conjunts en francès, mentre que, per a l'emissió d'altres programes, es repartien el temps d'emissió fins a l'any 1965 al Llemosí, i 1966 a Aquitània.[20][45] L'any 1964 es va inaugurar el centre de l'ORTF a Alvèrnia, que es repartia el temps amb el centre de Lió, que emetia informació regional des del 1961.

EL 9 de desembre del 1965 es va escoltar per primera vegada una cançó en occità a l'informatiu Provence Actualités, de l'antena de l'ORTF Télé Marseille-Provence[46] i, a partir del 1970, també se'n van poder escoltar algunes a l'informatiu de Tolosa.[47] No seria fins l'època de FR3 quan la programació en occità arribaria a la televisió.

Basc[modifica]

El 4 d'octubre del 1971, l'antena de l'ORTF Télé Bordeaux-Aquitaine emetia el primer programa en basc de la història de la televisió, 5 anys abans de l'emissió d'Euskalerria, el primer programa en euskera a TVE Tele Norte,[48][49] i 11 anys abans del naixement d'ETB. El programa era el magazín Herria, que es va mantindre en antena fins a l'any 1992.[50]

Bretó[modifica]

A partir del 7 de gener del 1971, els dos canals de l'ORTF emeten el primer programa en bretó, Breiz O Veva, que estigué en antena fins a l'any 1982, ja amb FR3.[51]

Alsacià[modifica]

L'antena de la RTF a Alsàcia, RTF Télévision Française Strasbourg va començar l'emissió de programes regionals l'any 1954[52][53]

Des de les primeres emissions es va poder escoltar l'alsacià a programes teatrals i de varietats musicals, presentats per Germain Muller, tot amb l'objectiu de reduir la influència de la televisió alemanya Deutsches Fernsehen, que tenia un 50% d'audiènce a Alsàcia, on encara es parlava majoritàriament la llengua auctòctona. La població alsaciana preferia informar-se amb els programes regionals alemanys que amb els programes de la RTF produïts a París.[54]

Els primers programes regulars en alsacià començaren el 1966. No seria fins a la dècada de 1980 quan els programes en alsacià s'intensificarien.[55]

Llengües criolles[modifica]

L'any 1971, l'ORTF va començar l'emissió d'alguns programes en llengües criolles a La Reunió,[56] mentre que a Martinica ho va fer al 1973.[57]

Referències[modifica]

  1. Loi n° 64-621 du 27 juin 1964 portant statut de l'Office de radiodiffusion-télévision française, Journal Officiel del 28 de juny de 1964
  2. Loi n° 74-696 du 7 août 1974 relative à la radiodiffusion et télévision française, Journal Officiel del 8 d'agost de 1974
  3. L'inauguration de la télévision couleur-Lumni
  4. Chronique, 1998, p. 402.
  5. ORTF - mire couleur-YouTube
  6. ORTF - présentation de programmes en couleur SECAM - 23/11/1966-YouTube
  7. La chaîne de télévision France 2-tvexpress.com
  8. ORTF 2-Télé Bretagne/Breiz - générique Bretagne Actualités - 1971-1975-YouTube
  9. Chronique, 1998, p. 98-100.
  10. Programme de télévision du début des années 50-free.fr
  11. 9 février 1949 : création de la Radio-télévision française-INA
  12. Histoire de la télévision-orange.fr
  13. RTF Télévision Française Strasbourg - mire antenne - 1954-1959-YouTube
  14. ORTF Strasbourg - générique Alsace Actualités - 1964-1975-YouTube
  15. ORTF Rhône-Alpes - générique antenne - 1964-1975-YouTube
  16. RTF Télé Lyon - générique Actualité Régionale - 1961-1964-YouTube
  17. RTF Lyon - générique Actualités Télévisées - 1959-1961-YouTube
  18. RTF Télé Toulouse-Pyrénées - émission expérimentale - février 1962-YouTube
  19. Les 30 ans de France 3 Sud en 1994 sur INA.fr
  20. 20,0 20,1 RTF Midi-Pyrénées-Aquitaine - Actualités Régionales - 06/12/1963-YouTube
  21. ORTF Lorraine - générique Lorraine Actualités - 1964-1975
  22. ORTF 2-Télé Bretagne/Breiz - générique Bretagne Actualités - 1971-1975-YouTube
  23. ORTF Télé Loire-Océan - générique - 1964-1975-YouTube
  24. ORTF Auvergne - mire antenne - 1964-1975-YouTube
  25. ORTF Hautvillers (Champagne-Ardenne) - générique ouverture d'antenne - 1965-1975-YouTube
  26. ORTF Bourgogne - Bourgogne Actualités générique - 1965-1975-YouTube
  27. RTF Radio Le Programme Parisien - indicatif+fermeture d'antenne - 1949-1957-Youtube
  28. Radio: FIP (France Inter Paris) souffle ses 50 bougies-Sud Ouest-19/11/2020
  29. RDF Toulouse-Pyrénées - indicatif/jingle - Radiodiffusion Française - 1945-1949-YouTube
  30. 30,0 30,1 Histoire de la radio en Provence-Alpes-Côte d'Azur
  31. Histoire de la radio en Nord-Pas-de-Calais
  32. The Original Radio Saigon-01/07/2021
  33. Saïgon/Vietnam
  34. RTF Radio France Inter Clermont-Auvergne - indicatif - 1963
  35. Histoire de la radio en Pays-de-la-Loire
  36. Histoire de la radio en Poitou-Charante: années 40
  37. Radio Strasbourg: années 40-Histoire de la Radio
  38. Radio Lorraine-Champagne: années 40-50-60
  39. Affiche de Radio et Télé Lille dans la période 1959-1963
  40. Histoire de la radio en Franche-Comté
  41. FIP (France Inter Paris)-100ansderadio.free.fr
  42. L'histoire de la télévision au Maroc, du rachat de Telma au virage de la digitalisation-yabiladi.com-02/08/2019
  43. 1952:Naissance de la télévision avec Télé-Bruxelles-RTBF
  44. 1956:La Belgique lance son premier journal télévisé-RTBF
  45. RTF Télé Toulouse-Pyrénées - générique Midi Pyrénées Magazine - 1962-1965-YouTube
  46. Gui Broglia canta Lafont-09/12/1965-INA
  47. Viure al Pais en chanson le 12 mai 2019-YouTube
  48. Tele-Norte dejó de ser en Bilbao una 'cajita de zapatos', pero se le está sometiendo a una 'muerte dulce'-El País-04/09/1983
  49. Primeros programas en gallego y vasco-cartadeajuste.blogspot.com
  50. Médias audiovisuels français et langues régionales minorisées contexte national et exemples aquitains - Jean-Jacques Cheval
  51. BREIZ O VEVA, premier miroir de la Bretagne bretonnante (1971-1982)-INA
  52. RTF Télé Strasbourg - mire antenne - 1954-1959-Youtube
  53. Les débuts de la télévision régionale en Alsace-08/05/2014-INA
  54. Les dialectes dans les médias: quelle image de l’Alsace véhiculent-ils dans les émissions de la télévision régionale?-Pascale Erhart-Pàgs. 74-84
  55. Les langues de la télévision régionale alsacienne
  56. 1964 - Les Réunionnais découvrent les premières émissions télé-imazpress.com-24/12/2016
  57. Géraud Ambroisine: «Les médias ne mettent pas notre culture à l'antenne»-France-Antilles Martinique-03/12/2014

Bibliografia[modifica]

  • Christian Brochand, Histoire générale de la radio et de la télévision en France, vol.2 (1944/1974), La Documentation française, 1994
  • Jérôme Bourdon, Histoire de la télévision sous de Gaulle, París, Anthropos, 1990
  • Évelyne Cohen - Marie-François Lévy (dir.), La télévision des Trente Glorieuses, CNRS Éditions, 2007
  • Monique Dagnaud, L'Etat et les médias, fin de partie, París, Odile Jacob, 2000
  • Jean-Noël Jeanneney (dir.), L'Écho du siècle, dictionnaire historique de la radio et de la télévision en France, París, Hachette Littératures, 1999
  • Max Leclerc, La République du Mépris, 1975. El febrer de 2010, les Editions du Masque d'Or reediten aquest llibre amb el títol: La République du Mépris o Le Cimetière des Crabes, per Max-Firmin Leclerc.
  • Marie-Françoise Lévy (dir.), La télévision dans la République, Les années 50, París, Complexe, 1999
  • Raymond Marcillac, Les dessous de la radio et de la télévision, París, Jacques Grancher, 1994
  • Jean-Louis Missika - Dominique Wolton (dir.), La folle du Logis, la télévision dans les sociétés démocratiques, París, Gallimard, 1983
  • Jacques Mousseau - Christian Brochand (dir.), L'Histoire de la télévision française, París, Nathan, 1982
  • Édouard Sablier, La Télé du Général par un gaulliste non alimentaire, París, Editions du Rocher, 2000
  • Aude Vassallo, La télévision sous de Gaulle. Le contrôle gouvernemental de l'information. 1958/1969, INA-De Boeck, 2005