Mari Carmen Prendes
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) María del Carmen Prendes Estrada 28 setembre 1906 Segòvia (Espanya) |
Mort | 27 gener 2002 (95 anys) Madrid |
Causa de mort | malaltia cardiovascular |
Sepultura | cementiri de l'Almudena |
Activitat | |
Ocupació | actriu |
Activitat | 1921 - 1994 |
Família | |
Germans | Luis Prendes Mercedes Prendes |
Premis | |
|
María del Carmen Prendes Estrada (Segòvia, 28 de setembre de 1906-Madrid, 27 de gener de 2002) va ser una actriu espanyola.[1]
Biografia
[modifica]María del Carmen Prendes Estrada, va néixer en 1906, sent filla del militar, Alfonso Prendes Fernández, natural de Gijón i de Mercedes Estrada Arnáiz, natural del Ferrol, que havien contret matrimoni, el 23 de juliol de 1902 a La Corunya. Germana de Luis Prendes i de Mercedes Prendes, va estudiar batxillerat i va començar la carrera de magisteri, la qual seria interrompuda per la seva decisió de seguir els passos artístics de la seva germana Mercedes.
Formada sobre els escenaris, va treballar en la Companyia de Rosario Pino i Emilio Thuillier, debutant en 1921 amb Los millones de Monty. De la seva primera etapa destaquen èxits com Cuando los hijos de Eva no son los hijos de Adán (1931), de Jacinto Benavente.[2]
Es va casar el 24 d'abril de 1929, a l'església de la Concepción de Madrid, amb l'actor Enrique San Miguel Delgado, natural de Lleó. Mentre es trobava de gira a l'Argentina va esclatar la Guerra civil espanyola (1936-1939), esdeveniment aquest que va prolongar la seva estada en aquest país durant nou anys. Al seu retorn va continuar actuant en teatre i més tard en televisió.
Sobre els escenaris cull nombrosos èxits com Las mujeres sabias, Mi cara serrana lo va diciendo por donde voy, Comedias bárbaras, Don Juan Tenorio (1945), Cuidado con las personas formales (1960), Doña Endrina (1960), Melocotón en almíbar (1961), Una cigüeña bromista (1962), El cianuro ¿sólo o con leche? (1963), El niño de los Parker (1963),[3] Juegos de invierno (1964), Milagro en casa de los López (1964), Pecados conyugales (1966), Medida por medida (1969), La muchacha sin retorno (1974), Las bicicletas son para el verano (1982),[4] La casa de Bernarda Alba (1984), Eloísa está debajo de un almendro (1984) obra amb la cue va obtenir el premi d'interpretació Miguel Mihura atorgat per la Societat General d'Autors i Editors i Premi Long Play a la millor actriu de teatre de 1984, Maribel y la extraña familia (1989) i La Orestíada (1990).
Debuta al cinema a l'edat de cinquanta-cinc anys i aviat es consagra com una de les actrius de repartiment més sòlides del panorama cinematogràfic espanyol. Durant més de dues dècades interpreta papers, en la seva majoria còmics, per a acabar i consolidar la seva carrera cinematogràfica sota la direcció de Pilar Miró a la pel·lícula El pájaro de la felicidad.
En l'última etapa de la seva vida va patir demència senil. Va morir el 27 de gener de 2002 a Madrid a causa d'una malaltia cardiovascular. És enterrada al cementiri de La Almudena.[5][6]
Premis
[modifica]- Premi Unión de Actores a Tota una vida (1994) per la seva trajectòria professional.[7]
- Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts en 1992.
- Premi Long Play; Millor actriu de Teatre en 1984.
- Premi Miguel Mihura en 1984, per la interpretació teatral d'"Eloisa está debajo de un almendro".
Filmografia com a actriu
[modifica]Televisió
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Maria del Carmen Prendes Estrada, Real Academia de la Historia
- ↑ «Informaciones teatrales: Cuando los hijos de Eva no son los hijos de Adán». Diari ABC, 06-11-1931. [Consulta: 14 novembre 2011].
- ↑ «Estreno en el Infanta Beatriz de "El niño de los Parker"» (en castellà). Diario ABC, 15-03-1963. [Consulta: 2 novembre 2023].
- ↑ «Una obra maestra». Eduardo Haro Tecglen, El País, 25-04-1982. [Consulta: 31 maig 2011].
- ↑ Muere Mari Carmen Prendes, una de las grandes damas de la escena española, ABC, 28 de gener de 2002
- ↑ La actriz Mari Carmen Prendes falleció ayer en Madrid. El País, 28 de gener de 2002
- ↑ La Unión de Actores premia a Maruchi Fresno y Marí Carmen Prendes, El País, 3 de març de 1994