McGuffin

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

El McGuffin, també anomenat MacGuffin, és un terme que el director de cinema Alfred Hitchcock va inventar com a excusa argumental que motiva els personatges i el flux d'una història, tot i que en realitat no té gens de rellevància.

La característica que distingeix el McGuffin d'altres tipus d'excuses argumentals és la seva intercanviabilitat. Des del punt de vista de l'audiència, el McGuffin no és l'element important de la història narrada. El McGuffin tracta de captar l'atenció de l'espectador ràpidament per donar pas, tot seguit, a la trama real.

Un exemple de McGuffin seria el personatge de George Kaplan, l'espia inexistent i irrellevant amb qui Cary Grant és confós en Perseguit per la mort (North by Northwest) sobre el qual Hitchcock construeix la narració que portarà Cary Grant a un estat de confusió permanent.

Hitchcock afirmà el 1939 sobre el McGuffin:

« En històries de lladres sempre és un collar, i en històries d'espies sempre són els documents. »

McGuffins en les pel·lícules de Hitchcock[modifica]

Les pel·lícules de Hitchcock contenen, lògicament, aquest element narratiu, sempre amb la premissa que el protagonista és una persona comuna i corrent que es veu involucrada en una situació per causa d'algun element que pot no aparèixer mai en pantalla:

  • En Els trenta-nou graons el protagonista troba un conegut moribund, que li recita "39 graons" abans d'expirar. La policia el confon amb un espia i per a demostrar la seva innocència haurà de desxifrar el significat d'aquesta frase.
  • En Psicosi tota la trama inicial on una dona fuig amb els diners robats es talla bruscament abans de la mitja hora de metratge. Al final resulta ser irrellevant en l'argument una vegada ha complert la missió narrativa, que és conduir la dona fins al recòndit Motel Bates. Aquest és un exemple clar de McGuffin, perquè es veu que aquest element es pot intercanviar per un altre totalment diferent: la dona podia fugir d'un xicot o de la seva família o de qualsevol altre cosa, però queda clar que aquesta part de la narració és irrellevant i prescindible per a l'argument.