Observació d'aus

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Observadors d'aus a la Xina.

L'observació d'aus, també anomenat albirament d'aus o, emprant els seus termes amb què és conegut en idioma anglès, birding o birdwatching, es refereix a una activitat centrada en l'observació i l'estudi de les aus silvestres. Als Estats Units s'empra el terme birding mentre que birdwatching és més aviat utilitzat a Anglaterra i Irlanda.

Aquesta afició és més aviat desenvolupada com a oci, i es basa en l'art de reconèixer les diferents espècies d'ocells pel seu plomatge o cant. Molts es limiten a crear llistes que mostren la quantitat d'aus que concorren a una àrea particular; uns altres mantenen la llista de totes les espècies que van veure en la seva vida (life list). Cadascun pot endinsar-se i adaptar aquesta afició a la seva manera. Uns s'acontenten simplement a gaudir i enriquir més els passejos en un entorn natural, mentre que uns altres es fascinen en la part científica que comporta l'estudi de les aus, també coneguda com a ornitologia.[1][2]

Introducció[modifica]

Observadors d'aus en l'estat de Florida, EUA.

L'època més activa per a l'observació d'aus normalment és durant la primavera i la tardor, ja que coincideixen amb la migració de les aus, i és quan el major nombre d'espècies poden ser observades. Això es deu al fet que moltes aus que normalment no nien en una àrea, solen passar per ella durant el seu trajecte de nord a sud o viceversa.

D'hora és el moment més adequat per poder observar els ocells en el seu entorn natural. Durant aquest temps, les aus estan més famolenques i ocupades en la seva recerca d'aliment. La millor manera de localitzar les espècies més interessants, requereix un detallat coneixement de la seva aparença, so, comportament i de l'hàbitat més apropiat, tot això en addició a una bona dosi de discreció, paciència, i sort.

L'observació d'ocells pot ser una de les activitats més tranquil·les i relaxants que un pot realitzar a l'aire lliure. Però d'altra banda, també pot convertir-se en una veritable obsessió per a aquells que es dediquen a buscar les rareses, viatjant llargues distàncies per poder veure espècies diferents i poder afegir-les a les seves llistes personals (mundials, nacionals, regionals, locals...)

Competicions[modifica]

A l'Amèrica del Nord, les competicions d'observació d'ocells d'un dia són anomenades Big day. Una de les més conegudes és el World Series of Birding, que se celebra anualment a Nova Jersey, i l'esdeveniment de 5 dies en el sud dels EUA conegut com el Great Texas Birding Classic. En aquest tipus de competicions, els equips solen tenir 24 hores per recórrer una àrea geogràfica, normalment a través de tot un estat i centenars de quilòmetres. Tot això amb el propòsit d'observar el major nombre d'espècies possible. Els més fanàtics arriben fins i tot a utilitzar avions privats i helicòpters per facilitar la seva tasca i batre els rècords. El rècord europeu el té un equip català.

Equip[modifica]

L'equip comunament utilitzat per a l'observació d'ocells consta d'uns binocles, un telescopi portàtil (spotting scope) amb trípode, i una guia de camp. Els interessats en el cant dels ocells porten també registres sonors per comparar i identificar les espècies, gravadores i micròfons direccionals.[1][2]

Observadors d'aus a Escòcia.

Fotografia[modifica]

La fotografia sempre ha estat part de l'observació d'ocells, però en el passat el cost de bones càmeres i objectius la limitava, fins que l'ús de les càmeres digitals juntament amb els telescopis portàtils, ha generat la tècnica coneguda com a digiscoping, i ha facilitat l'expansió del hobby a moltíssima més gent. Una de les satisfaccions de la fotografia natural és poder experimentar la mateixa sensació que un caçador a la recerca de la seva presa, la diferència és que el fotògraf "captura" una fracció de segon en la vida d'un ocell, en lloc de matar-lo.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Dunne, Pete. Pete Dunne on Bird Watching. Boston: Houghton Mifflin, 2003. ISBN 0-395-90686-5. OCLC 50228297. 
  2. 2,0 2,1 Oddie, Bill. Bill Oddie's Little Black Bird Book. Frome & London: Butler & Tanner Ltd, 1980. ISBN 0-413-47820-3. OCLC 8960462. 

Bibliografia[modifica]

  • Cocker, Mark (2002) Birders:Tales of a tribe. Grove Press. ISBN 0-87113-844-1
  • Lewis, Daniel (2012), The Feathery Tribe: Robert Ridgway and the Modern Study of Birds. Yale University Press. ISBN 0-300-17552-3
  • Moss, Stephen (2004) A Bird in the Bush: A social history of birdwatching. Aurum Press. ISBN 1-85410-993-6
  • Weidensaul, Scott (2007) Of a Feather: A Brief History of Birding. Harcourt, Orlando.

Enllaços externs[modifica]