Pebràs lleter

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pebràs lleter
Lactarius060.jpg
Il·lustració de l'any 1791
Il·lustració de l'any 1791
Classificació científica
Regne: Fungi
Divisió: Basidiomycota
Ordre: Russulales
Família: Russulaceae
Gènere: Lactarius
Espècie: L. piperatus
Nom binomial
Lactarius piperatus
(L.) Pers., 1797[1]
Sinònims
  • Agaricus piperatus (L., 1753)
  • Lactifluus piperatus ((L.) Kuntze, 1891)
  • Lactifluus piperatus ((L.) Roussel, 1806)[2]
Vista superior d'un pebràs lleter
Exemplar fotografiat a la part belga de la regió de les Ardenes.

El pebràs lleter o terrandòs (Lactarius piperatus) és una espècie termòfila de bolet pertanyent a la família Russulaceae.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El seu nom científic prové del llatí (piper=pebre) pel seu sabor coent.[3]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Fa fins a 25 cm de diàmetre.
  • Barret adult de color blanc o amb taques brunenques i amb una clara depressió central en forma d'embut i amb el marge enrotllat.
  • Superfície de llisa a rugosa, mai vellutada.
  • Làmines molt juntes i decurrents.
  • Cama curta, gruixuda i blanquinosa.
  • Carn ferma i de color blanc.
  • Té una llet de gust molt picant i de color blanc que, en assecar-se, esdevé d'un verd groguenc.
  • La seua olor és entre fúngica i afruitada, no pas desagradable.[4][5][3]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un bolet primerenc que apareix sobretot a l'estiu o l'inici de la tardor, al voltant de planifolis (principalment, alzines, sureres, roures i castanyers) i coníferes, en grups de pocs exemplars i, amb freqüència, en companyia de la lleterola roja (Lactarius volemus).[6][7]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a Europa,[8] el nord-est de Turquia (tocant la Mar Negra)[9] i l'est i el centre de l'Amèrica del Nord a l'est de Minnesota.[10] Ha estat introduïda accidentalment a Australàsia, on es troba sota arbres introduïts i nadius.[11][12]

Ús gastronòmic[modifica | modifica el codi]

És comestible, però molt coent i una mica indigest (pot irritar les mucoses de l'aparell digestiu si no és ben cuinada).[4][13] És considerat com una delícia a l'Europa oriental (incloent-hi Rússia)[14] i l'Índia on és menjada fregida o rostida amb una mica de mantega i sal. També és molt popular a Finlàndia on és bullit diverses vegades, conservat en aigua salada i refrigerat abans de servir-lo en escabetx o en amanides.[15] En altres indrets, és emprat com a condiment sec o fresc (com una mena de pebre), tot i així encara conserva un sabor desagradable i acostuma a ésser difícil de digerir.[10][16] Si és consumit fresc o cru, pot causar una reacció irritant als llavis i la llengua que triga a desaparèixer una hora.[17]

Propietats medicinals[modifica | modifica el codi]

En el passat s'utilitzava per combatre malalties (com ara, la blennorràgia)[18] i al segle XIX com un remei popular contra la tuberculosi (tot i que sense cap efecte curatiu).[19] Avui en dia és investigada per les seues propietats antimicrobianes i medicinals (es pot emprar com un agent antiviral i el seu làtex és efectiu contra les berrugues víriques).[20][21][22][23][24][25][26][27]

Confusió amb altres espècies[modifica | modifica el codi]

És molt semblant, gairebé idèntica, a l'espècie Lactarius pergamenus o Lactarius glaucescens, la qual comença a fructificar una mica més tard i el seu làtex es torna verd oliva en assecar-se sobre les làmines. A més, aquest làtex reacciona molt vivament amb la potassa, cosa que no fa el pebràs lleter. Altres Lactarius de color blanc (com ara, la pebrassa vellutada -Lactarius vellereus- o el pebràs lleter de riberada -Lactarius controversus-) tenen les làmines molt més separades.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. ↑ uBio (anglès)
  2. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 fungipedia.es (castellà)
  4. ↑ 4,0 4,1 Enciclopèdia Catalana (català)
  5. ↑ Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.ISBN 84-7871-405-7. Pàg. 63.
  6. ↑ Gràcia, Enric, 2005.
  7. ↑ Asociación Micológica de Durango (castellà)
  8. ↑ Phillips, Roger, (1981). Mushrooms and Other Fungi of Great Britain and Europe. Londres: Pan Books. pp. 77. ISBN 0330264419.
  9. ↑ Sesli, E., (2007). Preliminary checklist of macromycetes of the East and Middle Black Sea Regions of Turkey. Mycotaxon 99: 71–74. [1]
  10. ↑ 10,0 10,1 RogersMushrooms (anglès)
  11. ↑ Hall, Ian Robert; Buchanan, Peter K.; Stephenson, Steven L.; Yun, Wang; Cole, Anthony L. J., (2003). Edible and Poisonous Mushrooms of the World. Timber Press. pp. 156. ISBN 9780881925869. [2]
  12. ↑ Fuhrer, B., (2005). A Field Guide to Australian Fungi. Bloomings Books. ISBN 1-876473-51-7. p. 105.
  13. ↑ RedNaturaleza (castellà)
  14. ↑ Molokhovets, Elena; Stetson Toomre, Joyce, (1992). Classic Russian Cooking. Indiana University Press. pp. 95. ISBN 9780253212108. [3]
  15. ↑ MushroomExpert.com (anglès)
  16. ↑ First Nature (anglès)
  17. ↑ Spoerke, David G.; Rumack, Barry H., (1994). Handbook of Mushroom Poisoning. CRC Press. pp. 356. ISBN 9780849301940. [4]
  18. ↑ InfoJardín (castellà)
  19. ↑ Rolfe, F. W., (1974). The Romance of the Fungus World. Courier Dover Publications. pp. 140. ISBN 9780486231051. [5]
  20. ↑ Hoffman, Edward Jack, (1999). Cancer and the Search for Selective Biochemical Inhibitors. CRC Press. pp. 178. ISBN 9780849391187. [6]
  21. ↑ Medicinal Mushrooms (anglès)
  22. ↑ Choi EC, Kim BK. Studies on the constituents of the higher fungi in Korea. Part 4. Isolation of gultorin from Lactarius piperatus. Korean Journal of Pharmacognosy. 1975 (6)1:49-51.
  23. ↑ Dulger, B, Yilmaz, F, Gucin, F. Antimicrobial activity of some Lactarius species. Pharm Biol. 2002 40(4):304-6.
  24. ↑ Fushiya, 1988. Fushiya, S, Watari, F, Tashiro, T, Kusano, G, Nozoe, S. A new acidic amino-acid from a basidiomycetes, Lactarius piperatus. Chem Pharm Bull. 1988 36(4):1366-70.
  25. ↑ Jayko LG, Baker TI, Stubblefield RD, Anderson RF. Nutrition and metabolic products of Lactarius species. Canadian Journal of Microbiology. 1974 8:361–371.
  26. ↑ Wang Y, Yang SP, Yue JM, Chow S, Kitching W. Novel sesquiterpenes from the fungus Lactarius piperatus. Helvetica Chimica Acta. 2003 86(7):2424-33.
  27. ↑ Yaoita Y, Machida K, Kikuchi M. Studies on the constituents of mushrooms, part V - Structures of new marasmane sesquiterpenoids from Lactarius piperatus (SCOP.: Fr.) S. F. Gray. Chemical & Pharmaceutical Bulletin. 1999b 47(6):894-6.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
 Commons (Galeria)
Commons
 Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata
Bases de dades taxonòmiques
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pebràs_lleter&oldid=15295447»