Rafael Ramis Barceló

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2022)
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula de personaRafael Ramis Barceló
Biografia
Naixement10 gener 1983 Modifica el valor a Wikidata (41 anys)
Mallorca (Balears) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria del dret i history of institutions and organizations (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessor d'universitat, jurista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de les Illes Balears Modifica el valor a Wikidata

Rafael Ramis Barceló (Mallorca, 10 de gener de 1983) és un professor universitari i un investigador. És catedràtic d'Història del dret i de les Institucions de la Universitat de les Illes Balears, on ensenya des de 2010.[1]

Biografia[modifica]

Des de 2001 a 2010 va viure a Barcelona, residint al Col·legi Major Penyafort-Montserrat de la Universitat de Barcelona.[2] És llicenciat en dret, filosofia, literatura comparada, ciències polítiques i sociologia, graduat en ciències religioses, i doctor en dret per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.[3]

Els seus escrits estan molt influenciats pel mètode de la historia conceptual, i ha treballat especialment sobre el naixement d’alguns conceptes o la recepció d’alguns autors de l’època medieval, el Renaixement i la Modernitat.

Les seves contribucions, en monografies i en revistes de Dret, Filosofia, Filologia, Història i Teologia, es poden classificar en quatre grups: la història del pensament jurídic, la història de les universitats, la història de les idees, i Ramon Llull i el lul·lisme.

Dins l’àmbit del pensament jurídic ha traduït algunes fonts medievals com el Liber iudiciorum,[4] o escrits de Ramon Llull [5] o Pere Joan Olivi.[6] També ha estudiat la incidència dins l’àmbit jurídic de diversos autors del Renaixement com Rudolf Agricola, Erasme de Rotterdam o Petrus Ramus,[7] analitzant el trànsit de l'humanisme al racionalisme jurídic. Ha dedicat una monografia a aclarir l'origen de la noció de filosofia del dret,[8] on defensa que els començaments de la qual se troben a meitats del segle XVII i no amb Hugo i Hegel. Els seus treballs sobre història del dret natural arriben fins a l'època contemporània, amb autors com Alasdair MacIntyre.[9]

El segon àmbit de recerca és la història de les universitats, amb nombrosos estudis sobre càtedres, graus acadèmics i l'estructura institucional, amb especial predilecció per la Corona d’Aragó i les seves relacions amb Itàlia: (Roma,[10] Pisa, Alcalà,[11] Barcelona,[12] Lleida,[13] Mallorca[14]…) Ha estudiat també la història de las opinions escolàstiques (escotisme, tomisme... i molt especialment el lul·lisme.)[15]

Dins l'àmbit de la història de les idees ha dedicat diversos treballs a aclarir el naixement de certes nocions: ciència civil, ciència política, eclesiologia.[16]… i a mostrar la recepció d’alguns autors com Ramon Llull [17] o Arnau de Vilanova, des de l’època medieval fins a l'Escola de Salamanca.[18]

Actualment es el subdirector de l'Institut d’Estudis Hispànics en la Modernitat (IEHM).[3] És acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.[19]

Llibres[modifica]

  • 2023 (amb Pedro Ramis Serra), Actos y grados de la Universidad de Orihuela en el siglo XVIII, Madrid, Dykinson.
  • 2022 Ramon Llull y los lulistas (siglos XIV-XX), Madrid-Porto, Sindéresis.
  • 2022 (amb Pedro Ramis Serra), Estudios sobre la Universidad de Vic (1599-1717), Madrid, Dykinson.
  • 2022 (amb Pedro Ramis Serra), Estudios sobre la Universidad de Tarragona (1572-1717), Madrid, Dykinson.
  • 2022 (amb Pedro Ramis Serra), La Universidad de Gerona (1561-1717), Madrid, Dykinson.
  • 2021 El nacimiento de la Filosofía del derecho. De la Philosophia iuris a la Rechtsphilosophie, Madrid, Dykinson.
  • 2021 (amb Simona Langella, eds.), ¿Qué es la Escuela de Salamanca?, Madrid-Porto, Sindéresis.
  • 2020 (amb Pedro Ramis Serra), Los grados de la Universidad de Irache (1613-1700), Madrid, Dykinson.
  • 2020 (amb Lucio M. Nontol, eds.) Ramon Llull y el lulismo. Fe y entendimiento, Madrid-Porto, Sindéresis.
  • 2020 (amb Pedro Ramis Serra), Actos y grados de la Universidad de Alcalá (1523-1544), Madrid, Dykinson.
  • 2020 (amb Pedro Ramis Serra), Estudios sobre la Universidad de Tortosa (1600-1717), Madrid, Dykinson.
  • 2019 (amb Manuel Martínez Neira), La libertad de enseñanza. Un debate del Ochocientos europeo, Madrid, Dykinson.
  • 2019 (amb Pedro Ramis Serra), Las Ordenaciones de la Universidad de Barcelona de 1638, Madrid, Dykinson.
  • 2019 (amb Lucio M. Nontol, eds.) Ramon Llull y el lulismo. Comtemplación y acción, Madrid-Porto, Sindéresis.
  • 2018 Estudios sobre la Universidad de Lérida (1561-1717), Madrid, Dykinson.
  • 2018 (amb Antoni Bordoy Fernández, ed.) El llegat de Ramon Llull, Barcelona, Publicacions de la Universitat de Barcelona.
  • 2018 (amb Pedro Ramis Serra), Los primeros grados de la Universidad de Baeza (1549-1580), Madrid, Dykinson.
  • 2017 Pierre de Jean Olivi, Tratado de los contratos, Madrid, Dykinson.
  • 2017 Doctores hispanos en Leyes y Cánones por la Universidad de la Sapienza de Roma (1549-1774), Madrid, Dykinson.
  • 2016 Petrus Ramus y el derecho. Los juristas ramistas del siglo XVI, Madrid, Dykinson.
  • 2015 Ramon Llull, Arte breve de la invención del derecho, Madrid, Dykinson.
  • 2015 Liber iudiciorum - El libro de los juicios, Madrid, Boletín Oficial del Estado.
  • 2012 Derecho natural, historia y razones para actuar. La contribución del Alasdair MacIntyre al pensamiento jurídico, Madrid, Dykinson.
  • 2011 Ramon Llull, Arte de derecho, Madrid, Dykinson.
  • 2011 (amb Antonio Planas Rosselló), La Facultad de Leyes y Cánones de la Universidad Luliana y Literaria de Mallorca, Madrid, Dykinson.

Referències[modifica]

  1. ↑ http://uib.es/es/personal/ABjIzOTQxNg.
  2. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2022-02-01. [Consulta: 1r febrer 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 http://iehm.uib.es/QuiSom/Investigadores-UIB/Dr.-Rafael-Ramis-Barcelo
  4. ↑ [enllaç sense format] https://tienda.boe.es/detail.html?id=9788434021891
  5. ↑ [enllaç sense format] https://e-archivo.uc3m.es/handle/10016/12762
  6. ↑ [enllaç sense format] https://e-archivo.uc3m.es/handle/10016/25200
  7. ↑ https://e-archivo.uc3m.es/handle/10016/22197
  8. ↑ [enllaç sense format] https://e-archivo.uc3m.es/handle/10016/31704
  9. ↑ https://e-archivo.uc3m.es/handle/10016/13983
  10. ↑ [enllaç sense format] https://e-archivo.uc3m.es/handle/10016/24015
  11. ↑ [enllaç sense format] https://e-archivo.uc3m.es/handle/10016/30817
  12. ↑ [enllaç sense format] https://e-archivo.uc3m.es/handle/10016/29070
  13. ↑ [enllaç sense format] https://e-archivo.uc3m.es/handle/10016/27465
  14. ↑ [enllaç sense format] https://e-archivo.uc3m.es/handle/10016/11325
  15. ↑ [enllaç sense format] http://orbita.bib.ub.edu/llull/biblio2.asp?autor=Ramis+Barcel%F3%2C+Rafael[Enllaç no actiu]
  16. ↑ [enllaç sense format] https://shop.gbpress.org/es/gregorianum-2020-fasc-2/2101-3-rafael-ramis-barcelo-el-surgimiento-del-concepto-de-eclesiologia-pp-273-294.html
  17. ↑ [enllaç sense format] http://www.edicions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08935
  18. ↑ [enllaç sense format] https://editorialsinderesis.com/producto/que-es-la-escuela-de-salamanca
  19. ↑ [enllaç sense format] http://www.boneslletres.cat/membres.asp?op=3

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rafael_Ramis_Barceló&oldid=33217949»