Referèndum sobre la independència del Kurdistan iraquià de 2017

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de referèndum Referèndum sobre la independència del Kurdistan del Sud
Voleu que la regió del Kurdistan i les àrees fora de la regió administrativa del Kurdistan esdevinguin un estat independent?
Data 25 de setembre d'octubre de 2017
Lloc Iraq
Tema Nacionalisme kurd
Organització Govern Regional del Kurdistan (iraquià)
Resultats
Núm. vots Percentatge
2.861.471 92,45%
No 224.464 7,25%
En blanc 9.368 0,3%
Vàlids 3.095.303 93,63%
Invàlids 210.622 6,37%
Total 3.305.925 100,00%
Electorat 4.581.255
Participació 72,16%
Resultats per províncies
Iraqi Kurdistan in Iraq (de-facto and disputed hatched).svg
  •  Majoria del «sí»
  •  Majoria del «no»
  • Cronologia
    Kurdistan Flag.jpg
    Modifica les dades a Wikidata

    El referèndum sobre la independència del Kurdistan del Sud per a la comunitat kurda que defensa la integració dels diferents territoris en un de sol, el Kurdistan, és un referèndum no vinculant que es va celebrar el 25 de setembre de 2017 al Kurdistan del Sud, que inclou les àrees de Kirkuk, Makhmour, Sinjar i Kanakin.[1][2] L'organització del referèndum va recaure sobre el Govern Regional del Kurdistan (conegut com a KRG per les seves sigles en anglès), presidit per Masud Barzani, qui anuncià el referèndum el 7 de juny de 2017 amb el suport de la majoria dels partits polítics de la regió: Partit Democràtic del Kurdistan (KDP), Unió Patriòtica del Kurdistan (PUK), Unió Islàmica del Kurdistan (KIU), Moviment Islàmic del Kurdistan (KIM), Partit Comunista del Kurdistan, Partit dels Obrers del Kurdistan, Partit del Desenvolupament i la Reforma del Kurdistan, la llista dels turcmans d'Arbela, Front Turcman Iraquià, Moviment Democràtic Turcman al Kurdistan, la llista armènia del Parlament del Kurdistan, Moviment Democràtic Assiri i el Consell Popular Caldeu-Siríac-Assiri.[3]

    L'anunci d'una data concreta es va demorar[4][5] degut a la cooperació entre les forces Peixmerga i l'exèrcit iraquià durant la batalla per alliberar la ciutat de Mossul,[6] tot i que el govern kurd no va amagar les seves intencions de realitzar-lo i mesos enrere ja s'havia pronunciat sobre la celebració.[2]

    Antecedents[modifica]

    El gener de 2014, el govern iraquià va retirar els fons per al Govern Regional del Kurdistan i com a conseqüència d'això, el mateix govern va decidir exportar directament el petroli extret en el seu territori a través dels oleoductes al nord de la regió cap a Turquia, en maig del mateix 2014.[7][8] Arran d'aquest moviment el govern iraquià va realitzar pressionar els governs internacionals per bloquejar l'exportació i venda del petroli.[9]

    Els grans avenços de les forces jihadistes d'Estat Islàmic en diferents àrees d'Iraq al juny de 2014, va forçar a les tropes iraquianes a desintegrar-se i abandonar les seves posicions.[8] Els Peixmerga van aprofitar aquest buit i van prendre el control de la ciutat de Kirkuk[8] i altres zones del nord reclamades històricament pel Govern Regional del Kurdistan, però fins llavors fora del seu control.

    El govern iraquià, amb de Nuri Al Maliki com a cap de govern, va ser àmpliament criticat pel fracàs de les seves forces de seguretat, així com per la insatisfacció de la comunitat sunnita àrab amb el govern central. Les veus crítiques van acabar demanant la dimissió del govern i que hi hagués un nou primer ministre.[10][11] En aquest context de desafecció política, l'1 de juliol de 2014, el president kurd Masoud Barzani va anunciar la seva intenció de convocar un referèndum sobre la independència en algun moment al llarg de l'any 2014, argumentant que el país es trobava completament dividit.[2] El setembre del mateix any, al-Maliki va ser substituït com a primer ministre per Haider al-Abadi. Arran d'aquesta decisió, els líders kurds van acordar posposar el referèndum, per a centrar-se en la lluita contra Estat Islàmic.[5]

    Més endavant, el 3 de febrer de 2016, Rudaw, mitjà de comunicació kurd, va informar que Masoud Barzani havia comunicat als legisladors del KRG que el referèndum es realitzaria al llarg del 2016, abans de les eleccions presidencials estatunidenques.[4] El 23 de març, Barzani va avançar, en una entrevista amb Al-Monitor, que el referèndum tindria lloc abans d'octubre de 2016.[12] No obstant això, al finalitzar el mateix mes d'octubre, va fer-se enrere i el va posposar fins que la ciutat de Mossul no fos alliberada.[6]

    A l'agost de 2016, Haider al-Abadi va declarar que el dret d'autodeterminació és un "dret indiscutible".[13]

    A principis d'abril de 2017, a mesura que progressava l'alliberament de Mosul, els partits KDP i el PUK van anunciar la voluntat de celebrar un referèndum sobre la independència el 2017.[14]

    El 7 de juny de 2017, el president kurd, Masoud Barzani, va anunciar que el referèndum tindria lloc el 25 de setembre de 2017.[15] L'assistent de Barzani, Hemin Hawrami, va afirmar que el referèndum també es realitzaria a les regions de Kirkuk, Makhmour, Sinjar i Khanakin. Totes aquestes àrees són reclamades pel govern central de Bagdad. Hoshyar Zebari, alt funcionari kurd, va declarar que el "Sí" en el referèndum no significaria una declaració automàtica d'independència, sinó que "reforçaria la mà dels kurds" en converses amb el govern central sobre l'annelada autodeterminació.[16]

    Dos mesos abans de la celebració del referendum, l'alcalda dels assiris d'Alqosh va ésser reemplaçat per un membre del KDP d'Alqosh, cosa que va indignar els veïns, que van sortir als carrers per protestar sobre aquesta decisió.[17][18]

    El 14 d'agost, una delegació del KRG es va reunir amb el primer ministre Abadi i el vicepresident Maliki a Bagdad per discutir sobre el referèndum entre d'altres assumptes.[19][20]

    El KRG va afirmar que la planificació i la realització del referèndum en les zones en disputa correspondria als ajuntaments.[21] El 30 de juliol, el Consell del Districte de Sinjar va expressar el seu suport als esforços del KRG per incloure l'àrea en el referèndum.[22] El Consell Major de Khanaqin, el 16 d'agost, va debatre el tema i va decidir celebrar el referèndum igualment.[23] Finalment, l'Ajuntament de Bashiqa va votar participar en el referèndum.[24]

    El consell local de Mandali, població que inclou tant àrabs com kurds, va votar a favor d'incloure la ciutat en el referèndum el 17 d'agost. No obstant això, els residents àrabs van protestar la decisió.[25] Un dia després, l'ajuntament va retirar la decisió de participar en el referèndum i l'alcalde de Mandali, Hoshiya Ismail, va ser abandonar el seu càrrec.[26]

    El 29 d'agost, el Consell Provincial de Kirkuk va votar celebrar el referèndum a Kirkuk. Dels 41 membres del consell, 24 van assistir a la votació i 23 d'ells van votar a favor de celebrar-lo. Els altres 17 membres, tots ells turcs i àrabs, van boicotejar la votació.[21] El 14 de setembre, el parlament iraquià va votar a destituir a Najmiddin Karim com a governador de Kirkuk, una decisió sol·licitada per al-Abadi després de la decisió de participar en el referèndum.[27] Karim, però, va declarar que no seguiria l'ordre d'acomiadament i es mantindria en el càrrec.[27]

    La campanya per al referèndum va començar oficialment el 5 de setembre. La comissió electoral de la regió va afirmar que la campanya tindria una durada de 18 dies amb la possibilitat de la diàspora kurda iraquiana de votar el 23 de setembre, dos dies abans de la celebració del referèndum.[28]

    El parlament iraquià, el 12 de setembre, va rebutjar el referèndum.[29] El Parlament del Kurdistan iraquià va aprovar un pla per celebrar el referèndum el 15 de setembre. 68 dels 111 legisladors van assistir a la sessió. Gorran va boicotejar-la.[30] La Cort Suprema de l'Iraq va ordenar el 18 de setembre la suspensió del referèndum per examinar la seva constitucionalitat.[31] No obstant això, Barzani s'hi va negar.[32]

    Pregunta i opcions[modifica]

    La pregunta del referèndum, que va estar disponible en kurd, àrab, turcman i siríac, va ser la següent:

    Pregunta
    Català Voleu que la regió del Kurdistan i les àrees fora de la regió administrativa del Kurdistan esdevinguin un estat independent?
    Kurd ئایا دەتەوێ هەرێمی كوردستان و ناوچە کوردستانییەکانی دەرەوەی هەرێم ببێتە دەوڵەتێکی سەربەخۆ؟
    Aya detewê herêmî Kurdistan u nawçe Kurdistaniyekanî derewey herêm bibête dewlletêkî serbexo?
    Айа дәтәwе һәреми Кöрдьстан ö наwчә Кöрдьстаньйәкани дәрәwәй һәрем бьбетә дәwлләтеки сәрбәхо?
    Àrab هل تريد أن يصبح اقليم كوردستان و المناطق الكوردستانية خارج الاقليم دولة مستقلة؟
    Hal turīd an yaṣbaḥ Iqlīm Kūrdistān wal-manāṭaq al-Kūrdistānīyah khārij al-iqlīm dawlah mustaqillah?
    Turc Kürdistan Bölgesel Yönetimi ve tartışmalı bölgeleri de içerisinde alan bir bağımsız Kürdistan devletinin kurulmasını istiyor musunuz?
    Assiri ܐܵܪܵܐ ܒܥܹܐ ܐܵܢܬ ܕܐܸܩܠܹܝܡܵܐ ܕܟܘܼܪܕܸܣܬܵܢ ܘܦܸܢ̈ܝܵܬ݂ܵܐ ܟܘܼܪ̈ܕܸܣܬܵܢܵܝܹܐ ܠܒܼܲܕܲܪ ܡܕܲܒܪܵܢܘܼܬ݂ܵܐ ܕܐܸܩܠܹܝܡܵܐ ܕܦܲܝܫܝܼ ܐܲܬ݂ܪܵܐ ܫܲܠܝܼܛ ܒܝܵܬܼܵܐ؟
    ...

    Posicions dels partits[modifica]

    Partits representats al Parlament del Kurdistan
    Posició Partit Escons Líder Branca política Ref.
    Symbol OK.svg1 KDP Partit Democràtic del Kurdistan 38 Masoud Barzani Partit escombra [33]
    PUK Unió Patriòtica del Kurdistan 18 Jalal Talabani Centreesquerra [34]
    KIU Unió Islàmica del Kurdistan 10 Salaheddine Bahaaeddin Dreta islamista [35]
    KSDP Partit Socialista Democràtic del Kurdistan 1 Mohammed Haji Mahmoud Centreesquerra [36]
    KCP Partit Comunista del Kurdistan 1 Kamal Shakir Comunisme [37]
    KTP Partit dels Obrers del Kurdistan 1 Balen Mahmoud Extrema esquerra [38]
    KIM Moviment Islàmic del Kurdistan 1 Erfan Ali Abdulaziz Dreta islamista [38]
    TDL Llista del Desenvolupament Turcmà 2 Mohammad Sadaddin Drets de mínories [39]
    ETL Llista dels turcmans d'Arbela 1 Drets de mínories [38]
    CSAPC Consell Popular Caldeu-Siríac-Assiri 2 Sarkis Aghajan Drets de mínories [40]
    KIG Grup Islàmic del Kurdistan 6 Ali Bapir Partit escombra [41]
    Gorran Moviment pel Canvi 24 Omar Said Ali Centreesquerra [42]
    N No ITF Front Turcman Iraquià[43] 1 Erşad Salihi Drets de mínories [44]
    ADM Moviment Democràtic Assiri (contrari a realitzar-lo a les planures de Níneve)[45] 2 Younadam Kanna Drets de mínories [46]

    Amenaces[modifica]

    A mesura que la data s'acostava, potencies regionals d'orient mitjà i internacionals van anar augmentant el to. El dia 12 de setembre el Parlament Iraquià va rebutjar per majoria la celebració del referèndum del dia 25.[47] Dos dies més tard, el dia 18 de setembre, el Tribunal Suprem d'Iraq va ordenar la suspensió del referèndum a instàncies del Parlament.[48] De la mateixa manera, tant enviats especials estatunidencs com de l'ONU van pressionar directament Barzani perquè aplacés la consulta a canvi de més autogovern.[48][49]

    No obstant això, les pressions més dures van arribar dels actors regionals, Turquia, l'Iran i l'Iraq. Turquia, per la seva banda, en conflicte amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), va iniciar exercicis militars a Habur el dia 18 de setembre, amb el desplegament de més de 100 vehicles militars.[50] L'Iran i l'Iraq van amenaçar en enviar les Unitats de Mobilització Popular (que lluitaven contra Estat Islàmic) i d'altres forces guerrilleres si el referèndum es celebrava i en una possible guerra civil si es declarava independent.[51] Segons analistes internacionals, aquestes reaccions es deuen principalment pel fet que el referèndum inclou la ciutat de Kirkuk, amb importants pous de petroli, en mans de les autoritats kurdes i protegida per les forces Peixmerga.[51]

    Bombardejos turcs[modifica]

    L'amenaça turca a intervenir militarment per tal d'aturar el referèndum, va causar la mort de 7 civils el dia 21 de setembre. Avions militars turcs van bombardejar la zona de les Muntanyes de Kandil, indret sota control de militants del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), alegant que "mentre els ciutadans acudeixin als seus camps i horts a treballar, l'aviació turca bombardejarà aquestes zones".[52]

    Reaccions[modifica]

    •  Armenia: El ministre d'Afers Exteriors d'Armènia, Eduard Nalbandyan, va dir que espera un acord pacífic en relació amb el referèndum. També va afirmar que Armènia esperava que les autoritats iraquians i les autoritats regionals del Kurdistan poguessin evitar tensions i trobar vies per resoldre els assumptes.[53]
    •  Australia: Una portaveu del departament d'Afers Exteriors va dir en un comunicat que "sostenir un referèndum en aquest moment era corre el risc de provocar major inestabilitat a l'Iraq, que debilitaria tant al govern iraquià com al govern regional del Kurdistan".[54]
    •  Belgium: El Primer ministre de Bèlgica, Jan Jambon, va declarar que totes les nacions tenen el dret d'autodeterminació.[55] No obstant això, l'ambaixador belga a Iraq, Hendrik Van de Velde, va dir que Bèlgica no tenia cap posició oficial definida sobre el tema.[56]
    •  Bulgaria: El Primer ministre de Bulgària, Boyko Borisov, va declarar que Bulgària coneixia les intencions del president Barzani però no tenen una postura oficial definida sobre el tema.[57]
    •  Canada: El primer ministre Justin Trudeau va romandre neutral, citant el problema de la sobirania de Quebec. Trudeau va dir que respectaria el procés establert pels kurds.[58]
    •  Estats Units: El portaveu del Departament d'Estat dels Estats Units, Heather Nauert, va dir que el govern recolzava un Iraq federal, unit i estable, tot i entendre les legítimes aspiracions del poble del Kurdistan. Nauert va advertir, però, que el referèndum podria perjudicar en la lluita contra Estat Islàmic, així com l'estabilitat econòmica del país, completament enfonsat degut a la guerra, i les disputes internes que no s'apaivagaven.[59]
    •  Spain: El ministre d'Afers Exteriors, Alfonso Dastis, va publicar un comunicat que afirmava que el referèndum era il·legal d'acord amb la constitució iraquiana de 2005, que va rebre un ampli suport de la població. "Ara totes les persones d'Iraq han d'unir forces per derrotar a l'ISIL d'una vegada per totes, país en benefici de tota la població", va sentenciar.[60]
    •  France: El president Emmanuel Macron va declarar que si es feia aquest referèndum, esperava que conduís a la representació adequada dels kurds al govern i que respectés el marc de la Constitució [iraquiana].[61]
    •  Germany: El govern d'Alemanya, va advertir de les males conseqüències que pot tenir un referèndum unilateral organitzat només per una de les parts.[62]
    •  Greece: El ministre d'afers estrangers de Grècia, Nikos Kotzias, va declarar que la integritat territorial d'Iraq, havia de ser la desitjada pel mateix poble, afegint que el referèndum kurd és un dret constitucional a l'Iraq.[63]
    •  Israel: El president israelià Netanyahu declara a la premsa que "Israel dona suport als legítims esforços del poble kurd per aconseguir un Estat propi".[64]
    •  Iraq: El portaveu del primer ministre d'Iraq, Saad al-Hadithi, va declarar que les decisions sobre el futur de l'Iraq s'havien de debatre segons les previsions constitucionals, afegint que no podia ser la decisió d'un sol partit, el dret sobre la integritat del país havia de recaure sobre tots els iraquians.[65]
    •  Iran: El Govern iranià va declarar que la unilateralitat del referèndum no hi cap dins la constitució d'Iraq, afegint que la "República Islàmica d'Iran defensava la integritat territorial d'Iraq".[66]
    •  Italy: El representant de la regió del Kurdistan a Itàlia, Rezan Qader, va declarar que els funcionaris italians van donar el seu suportal referèndum kurd en una reunió.[67]
    •  Netherlands: El cònsol general holandès a la regió del Kurdistan, Janet Alberda, va declarar que el referèndum seria acceptat, si es coordinava amb Bagdad.[68]
    •  Poland: El diputat mariscal Sejm Stanisław Tyszka va declarar que Polònia aprovaria el referèndum. El canceller Witold Waszczykowski va declarar que entenia perfectament les ambicions dels kurds, però va instar als funcionaris kurds que cooperessin amb les autoritats iraquianes.[69][70]
    •  Russia: El president rus, Vladímir Putin, va afirmar que Rússia entenia la sensibilitat entorn de la causa kurda i que la seva posició era que el referèndum havia d'estar dins del dret internacional.[71]
    •  United Kingdom: En nom del govern britànic, el cònsol al Kurdistan autònom, Frank Baker, va declarar que la Gran Bretanya reconeixeria l'inalienable dret de qualsevol poble a decidir lliurament els seus governants, però que no era el moment més oportú per a realitzar-lo. A més a més, va afegir que s'hauria de realitzar amb l'autorització i el consens del govern iraquià.[72]
    •  Russia: El President Vladímir Putin va declarar que Rússia entén la causa kurda, afegint que el referèndum s'hauria de realitzar seguint les lleis internacionals.[71]
    •  Syria: Said Azzouz, membre del consell de ministres de Síria, va declarar que qualsevol acció unilateral seria rebutjada i que Síria no podia acceptar la divisió d'Iraq.[73]
    •  Sweden: Ambdós partits governamentals, el Partit Socialdemòcrata i el Partit Verd, van expressar el seu suport al referèndum. Els partits d'oposició, Els Demòcrates Suecs i el Partit d'Esquerres, també s'hi van pronunciar a favor.[74]
    •  Turkey: El ministre d'afers exteriors de Turquia va declarar que fer un referèndum sobre la independència era un greu error.[75] El Primer Ministre turc Binali Yıldırım va titllar el futur referèndum d'irresponsable.[76] El líder del partit d'ultradreta MHP, Devlet Bahçeli el va titllar de "desgraciat, vergonyós i de traïció".[77] Finalment, el partit d'esquerres The left-wing Partit Democràtic del Poble (HDP) va donar-hi recolzament.[78]
    •  Xina: El portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors, Lu Kang, va expressar el seu suport a la integritat territorial de l'Iraq, però va demanar diàleg obert en una conferència de premsa.[79]

    Actors regionals no estats[modifica]

    • El Partit Comunista Iraquià va donar suport al referèndum i va declarar que era un "dret fonamental de la Regió del Kurdistan" celebrar un referèndum.[80]
    • El líder de la tribu àrab sunnita Jubur, de Kirkuk, va expressar el seu suport al referèndum i va instar els membres de la tribu a votar "Sí".[81]
    • El Front Turcman Iraquià va expressar la seva disconformitat amb el referèndum argumentant que estava contra la constitució, afegint que realitzar-lo en àrees d'àrabs i turcmans era inacceptable, pels "desitjos contraris dels diferents grups ètnics a les aspiracions kurdes". El Front Turcman Iraquià, finalment va sentenciar que no reconeixerien el resultat del referèndum. Per altra banda, el líder Arshad al-Salihi va mostrar la seva preocupació per la delicada situació del país, així com per la possibilitat que els kurds poguessin perdre importants beneficis polítics i militars aconseguits els anys anteriors.[82][83]
    • El líder del Partit dels Treballadors del Kurdistan, Cemil Bayık, va afirmar que el referèndum és un dret democràtic i ningú hauria d'estar-hi en contra.[84]

    Altres actors[modifica]

    Resultats[modifica]

    Resultats
    Vots %
    2.861.471 92,73
    No 224.464 7,27
    Vots vàlids 3.085.935 94,76
    Vots nuls 219.990 6,65
    Vots totals 3.305.925 100,00
    Cens i participació 4.581.255 72,16

    Conseqüències[modifica]

    Massoud Barzani va anunciar oficialment la victòria del «sí» el 26 de setembre i va demanar que Baghdad dialogués «seriosament», aquesta vegada, però, reforçat pels resultats del referèndum.[89]

    El mateix dia. el president turc, Recep Tayyip Erdoğan, va reiterar les seves amenaces de bloqueig si "Barzani i el govern regional del Kurdistan no revertien molt ràpidament aquest error", advertint del risc de "guerra ètnica i confessional" a l'Iraq i titllant el referèndum de traïció.

    El 25 de setembre, el dia del referèndum, el Parlament iraquià va aprovar una resolució per demanar el desplegament de l'exèrcit en els territoris en disputa, particularment a Kirkuk. L'endemà, Haid al-Abadi va exigir a les autoritats kurdes per lliurar el control dels seus aeroports internacionals d'Arbela i Suleimaniye amenaçant en tanca l'espai aeri del Kurdistan de l'Iraq, en un termini de tres dies.

    Cinc dies després del referèndum, l'Iran i l'Iraq van anunciar la realització d'exercicis militars conjunts a les fronteres amb el Kurdistan iraquià.[90][91]

    El dia 12 d'octubre, l'Iraq va ordenar detenir els organitzadors del referèndum (presidenta i dos membres de la Comissió Electoral del Kurdistan). No obstant això, degut al control del territori per part de la l'exèrcit Peixmerga, l'ordre va ser simbòlica però no efectiva.[91]

    Referències[modifica]

    1. «El Kurdistan meridional convoca un referèndum unilateral d’independència el 25 de setembre» (en ca). [Consulta: 15 juny 2017].
    2. 2,0 2,1 2,2 «Iraq Kurdistan independence referendum planned» (en en-gb). BBC News, 01-07-2014.
    3. «Kurdistan Region to hold independence referendum on Sept 25». Rudaw.
    4. 4,0 4,1 «Iraqi Kurdish Leader Calls For Nonbinding Vote On Independence». [Consulta: 15 juny 2017].
    5. 5,0 5,1 «Kurds agree to postpone independence referendum | Toronto Star». [Consulta: 15 juny 2017].
    6. 6,0 6,1 «http://www.kurdistan24.net/en/news/e4536e45-41b2-49f7-8cba-bb569cb4a6d3/pm-barzani--mosul-could-be-liberated-within-three-months». [Consulta: 15 juny 2017].
    7. Lake, Eli. «‘Practically Speaking, Iraq Has Broken Apart’», 30-01-2017. [Consulta: 15 juny 2017].
    8. 8,0 8,1 8,2 «Iraqi Kurdistan profile - timeline» (en en-gb). BBC News, 01-08-2015.
    9. «Kurdish oil cargo unloaded at sea, destination a mystery». Reuters, Thu Jul 31 17:26:02 UTC 2014.
    10. Muir, Jim «Iraq crisis: Incumbent PM Maliki left out as country moves on» (en en-gb). BBC News, 12-08-2014.
    11. «Iraqi media broadly welcome new premier» (en en-gb). BBC News, 12-08-2014.
    12. «http://www.kurdistan24.net/en/news/05609d37-3569-4a8f-a39e-98b97c732503/Barzani--Kurdistan-will-hold-referendum-before-October». [Consulta: 15 juny 2017].
    13. «Iraq's PM sees Kurdish referendum as "undisputed right"». Rudaw.
    14. Arab, The New «Iraqi Kurdistan renews call for post-IS independence» (en en). alaraby.
    15. «http://www.rudaw.net/english/kurdistan/070620171». [Consulta: 24 setembre 2017].
    16. «Iraqi Kurds plan independence referendum on Sept. 25». Reuters, Wed Jun 07 18:11:44 UTC 2017.
    17. «Iraqi Christians fear Kurdish agenda behind removal of mayor - World Watch Monitor» (en en-us). World Watch Monitor, 28-07-2017.
    18. «Iraqi Kurdistan govt removes Alqosh mayor, Assyrians protest» (en en-us). Kurd Net - Ekurd.net Daily News, 22-07-2017.
    19. «http://www.rudaw.net/english/kurdistan/140820171». [Consulta: 24 setembre 2017].
    20. «http://www.kurdistan24.net/en/news/8b994770-4c71-4834-939c-9af3c2b93ca2». [Consulta: 24 setembre 2017].
    21. 21,0 21,1 «Iraq's Kirkuk province to vote in Kurdish independence referendum». Reuters, Tue Aug 29 18:33:47 UTC 2017.
    22. «http://www.kurdistan24.net/en/news/8cd54e63-bc25-43d2-b889-6db8b0e2e189». [Consulta: 24 setembre 2017].
    23. English, Basnews «Khanaqin Mayoral Council Calls for Including the City in Independence Vote - basnews» (en en-gb). Falta indicar la publicació.
    24. «http://www.rudaw.net/english/kurdistan/17082017». [Consulta: 24 setembre 2017].
    25. «Arabs in Iraq town reject inclusion in Kurd region poll». [Consulta: 24 setembre 2017].
    26. «Mandali district withdraws from KRG referendum». DailySabah.
    27. 27,0 27,1 «Subscribe to read». [Consulta: 24 setembre 2017].
    28. «Iraqi Kurds launch independence vote» (en en). The National.
    29. «Iraqi parliament rejects Kurdistan independence referendum» (en en). The National.
    30. «Iraq's Kurdish parliament backs Sept 25 independence referendum». Reuters, Fri Sep 15 22:48:10 UTC 2017.
    31. «Iraq's Supreme Court orders suspension of Kurdish independence referendum - France 24» (en en-us). France 24, 18-09-2017.
    32. CNN, Muwafaq Muhammed, Chandrika Narayan and Joe Sterling, «Kurdish president vows to press on with independence referendum». CNN.
    33. «President Barzani to discuss independence referendum with Kurdistan parties». Rudaw, 06-06-2017 [Consulta: 26 juliol 2017].
    34. «PUK: referendum should be held for independence». PUK Leadership Council, 21-06-2017 [Consulta: 26 juliol 2017].
    35. «Kurdish Islamic body calls referendum ‘national and religious’ right». Rudaw, 13-07-2017 [Consulta: 26 juliol 2017].
    36. «No party owns project of independence referendum: Kurdish Official». Iraqi News, 06-04-2017 [Consulta: 26 juliol 2017].
    37. «Kirkuk working to form committee on independence referendum». Rudaw, 19-07-2017 [Consulta: 26 juliol 2017].
    38. 38,0 38,1 38,2 «Iraq's Kurds question motives behind independence vote». Al-Monitor, 27-06-2017 [Consulta: 26 juliol 2017].
    39. «Turkmens Prefer Kurds to Shi'ite-Dominated Baghdad Govt : Leader». Basnews, 24-07-2017 [Consulta: 26 juliol 2017].
    40. «Interview with Loay Mikhael, the Representative of the Christian Chaldean Syriac Assyrian Popular Council to Washington» (en en-us). Washington Kurdish Institute.
    41. «http://www.rudaw.net/kurmanci/kurdistan/2409201716». [Consulta: 24 setembre 2017].
    42. «http://www.rudaw.net/NewsDetails.aspx?pageid=331383». [Consulta: 24 setembre 2017].
    43. «Partiya Tirkmenelî: Mafê tirkmenan garantî be em nabine dijberê serxwebûnê» (en kurdish). Rudaw, 29-07-2017 [Consulta: 29 juliol 2017].
    44. «Vote on Kurdish independence ‘risky’: Turkmen leader». Anadolu Agency, 09-06-2017 [Consulta: 26 juliol 2017].
    45. «You are being redirected...». [Consulta: 24 setembre 2017].
    46. «زوعا». [Consulta: 24 setembre 2017].
    47. «El Parlament de l'Iraq tomba el referèndum d'independència del Kurdistan del dia 25». CCMA.
    48. 48,0 48,1 «La justícia iraquiana ordena suspendre el referèndum d'independència al Kurdistan». CCMA.
    49. «El Kurdistan iraquià, a punt per al referèndum tot i l’oposició exterior» (en ca). Ara.cat.
    50. «Turquia inicia exercicis militars a la frontera amb el Kurdistan iraquià pocs dies abans del Referèndum - Geopolítica.cat» (en ca-es). Geopolítica.cat, 18-09-2017.
    51. 51,0 51,1 «Iran, US align against Iraqi Kurdistan referendum» (en en-us). Al-Monitor, 14-09-2017.
    52. «Escalada militar al Kurdistan iraquià, a quatre dies del referèndum» (en ca). Ara.cat.
    53. «Armenia MFA hopes for peaceful settlement regarding Iraqi Kurdistan referendum on independence». News.am. [Consulta: 28 setembre 2017].
    54. «Australia says it's not the right time for Kurdish independence referendum». SBS, 18-09-2017 [Consulta: 26 setembre 2017].
    55. «Belgian Deputy PM says all nations have the right to self-determination». NRT, 14-06-2017 [Consulta: 14 juny 2017].
    56. «Belgian Diplomats Visit MERI to Discuss Current Challenges in Iraq». MERI. [Consulta: 15 juny 2017].
    57. «Bulgarian PM: 'Bulgaria has not Given Stance on Iraqi Kurdistan Independence Referendum'». novinite, 09-06-2017 [Consulta: 9 juny 2017].
    58. «Justin Trudeau stays mum on Iraq referendum, citing Quebec as a lesson». [Consulta: 27 setembre 2017].
    59. «US says it understands 'legitimate aspirations' of people in Iraqi Kurdistan». , 09-06-2017.
    60. «Spain expressed concern over referendum of Iraqi Kurdistan» (en en). [Consulta: 29 setembre 2017].
    61. «France does not oppose Kurdistan referendum: Macron». Rudaw, 20-09-2017.
    62. «Iraqi and foreign reactions to Kurdish referendum plan». Rudaw, 09-06-2017.
    63. «Συνέντευξη Υπουργού Εξωτερικών, Ν. Κοτζιά, στο Ραδιόφωνο του «Alpha», «Πρόσωπα του Σ/Κ», με τη δημοσιογράφο Μ. Νικόλτσιου» (en greek). MFA of Greece, 10-06-2017 [Consulta: 12 juny 2017].
    64. http://www.eitb.eus/es/noticias/internacional/detalle/5076543/israel-apoya-referendum-independencia-kurdistan-iraqui-2017/
    65. «Iraq criticizes plan of Kurds independence referendum». , 09-06-2017.
    66. «Iraqi Kurdistan’s ‘Unilateral’ referendum plan only to cause new problems: Iran». The Iran Project, 10-06-2017 [Consulta: 10 juny 2017].
    67. «Italy Supports Kurdistan’s Independence Referendum: KRG Envoy». Basnews, 21-06-2017 [Consulta: 21 juny 2017].
    68. «Dutch consul: Referendum to receive support if done with Iraq». NRT, 20-06-2017 [Consulta: 20 juny 2017].
    69. «KRG Envoy Seeks Poland's Support for Kurdistan Independence». Basnews, 25-04-2017 [Consulta: 26 juliol 2017].
    70. «Polish FM: Kurds supposed to have more autonomy inside Iraq». Kurdistan24, 22-09-2017 [Consulta: 22 setembre 2017].
    71. 71,0 71,1 «Putin to Kurdistan24: We understand sensitivity of Kurdish cause». Kurdistan24, 15-06-2017 [Consulta: 15 juny 2017].
    72. «Kurdistan UK: Now is not right time for referendum, Baghdad first must authorize». Rudaw, 12-06-2017 [Consulta: 12 juny 2017].
    73. «مسؤول سوري: عملية استقلال إقليم كوردستان تحتاج إلى نصوص قانونية في الدستور». Rudaw, 14-06-2017 [Consulta: 14 juny 2017].
    74. Radio, Sveriges. «Brett politiskt stöd för folkomröstning om kurdisk självständighet - Nyheter (Ekot)». [Consulta: 29 setembre 2017].
    75. «Türk Dışişleri: IKBY referandumu vahim bir hata». , 09-06-2017.
    76. «Yıldırım'dan Barzani'ye çok sert sözler». , 09-06-2017.
    77. «MHP lideri Bahçeli'den Kuzey Irak'taki referandum kararın ilişkin açıklama». , 10-06-2017.
    78. «HDP offers congratulations, support for Kurdistan independence vote». Rudaw, 12-06-2017 [Consulta: 13 juny 2017].
    79. «China says supports Iraq's unity as Kurds vote in referendum», 25-09-2017. [Consulta: 27 setembre 2017].
    80. «Kurdistan Has the Right to Hold Independence Referendum: Iraqi Communist Party». Basnews, 13-06-2017 [Consulta: 14 juny 2017].
    81. «Kirkuk Arabs Vote Yes to Kurdistan Referendum: Chieftain». Basnews [Consulta: 13 juny 2017].
    82. «Irak Türkmen Cephesi’nden Kürtlerin referandum kararına tepki». , 09-06-2017.
    83. «Vote on Kurdish independence ‘risky’: Turkmen leader». , 09-06-2017.
    84. [1] PKK Leader: Referendum a democratic right, no one should stand against it
    85. Alert, Defense. «Catalonia, Kurdistan ‘defending democracy’: former Catalan leader». [Consulta: 29 setembre 2017].
    86. «http://www.kurdistan24.net/en/news/b717e28e-4bb4-4a39-8cac-f4da40b68946». [Consulta: 29 setembre 2017].
    87. Bergeron, Stéphane. «Avec le président du #Kurdistan, M. Barzani, à qui j'ai remis une lettre de félicitations de la part de @jflisee, qui l'appellera sous peu.pic.twitter.com/n9Wg8DE9qt» (en fr), 26-09-2017. [Consulta: 29 setembre 2017].
    88. «Comment by the Information and Public Relations Department of the Foreign Ministry of the Republic of Artsakh - MFA NKR». [Consulta: 29 setembre 2017].
    89. «Référendum sur l’indépendance du Kurdistan irakien : Erdogan menace» (en fr). Le Monde.fr, 26-09-2017. ISSN: 1950-6244.
    90. «Iran and Iraq to hold joint border drills». [Consulta: 5 octubre 2017].
    91. 91,0 91,1 «L’Iraq ordena detenir els organitzadors del referèndum kurd» (en ca). Ara.cat.