Signataris de la Declaració d'Independència de Lituània

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Els signataris de la Declaració d'Independència de Lituània foren els vint lituans que van signar la Declaració d'Independència de Lituània el 16 de febrer de 1918. Els signataris van ser triats pel Consell de Lituània a la Conferència de Vílnius al setembre de 1917 i als quals se'ls va encomanar la tasca d'establir un estat lituà independent.[1] La independència proclamada va ser establerta a finals de 1918, després que Alemanya es trobés debilitada després de la Primera Guerra Mundial i després que les seves tropes abandonessin el territori lituà. El que va seguir va ser un llarg procés de construcció de l'estat, es van determinar les seves fronteres, i es va aconseguir el reconeixement diplomàtic internacional. Els signataris van tenir èxit en la seva tasca i la Lituània independent existir fins que la Unió Soviètica va ocupar l'estat el 15 de juny de 1940. Després de la Declaració d'Independència de Lituània, els signataris van continuar involucrats en la vida pública de Lituània, dos d'ells, Antanas Smetona i Aleksandras Stulginskis, van ser més tard President electes de Lituània, i Jonas Vileišis va esdevenir alcalde de Kaunas, la capital temporal de Lituània. Després que Lituània perdés la seva independència durant la Segona Guerra Mundial, sis dels signataris supervivents van ser enviats a presó i executats pel govern soviètic, i sis van marxar a l'exili.

Signataris[modifica]

Imatge Nom Partit polític[2] Professió/educació Lloc i data de naixement[3] Lloc i data de defunció[3]
Saliamonas Banaitis Saliamonas Banaitis Democristians Lituans Editor, cursos de comerç i comptabilitat a Sant Petersburg i estudis incomplets a la Universitat Vytautas el Gran. 15 de juny de 1866 al poble de Vaitiekupiai, en el districte de Šakiai 4 de maig de 1933 a Kaunas, Lituània
Jonas Basanavičius Jonas Basanavičius Candidat independent Físic, Universitat de Moscou 23 d'octubre de 1851 al poble d'Ožkabaliai, en el districte de Naumiestis 16 de febrer de 1927 a Vílnius, Lituània
Mykolas Biržiška Mykolas Biržiška Partit Socialdemòcrata de Lituània Advocat, Universitat de Moscou 24 d'agost de 1882 a Viekšniai 24 d'agost de 1962 a Los Angeles, Estats Units
Kazimieras Bizauskas Kazys Bizauskas Democristians Lituans Advocat, Universitat de Moscou 15 de febrer de 1883 a Pavilosta, Letònia 26 de juny de 1941 a Minsk, Belarús
Pranas Dovydaitis Pranas Dovydaitis Democristians Lituans Advocat, Universitat de Moscou 2 de desembre de 1896 a Runkiai, en el districte de Marijampolė 4 d'octubre de 1942 al camp de presoners de Sverdlovsk, Rússia
Steponas Kairys Steponas Kairys Partit Socialdemòcrata de Lituània Enginyer, Institut de Tecnologia de Sant Petersburg 3 de gener de 1879 a Užnevėžis, en el districte d'Ukmergė 16 de desembre de 1964 a Nova York, Estats Units
Petras Klimas Petras Klimas Candidat independent Advocat, Universitat de Moscou 23 de febrer de 1891 a Kušliškiai, en el districte de Marijampolė 16 de gener de 1969 a Kaunas, Lituània
Donatas Malinauskas Donatas Malinauskas Candidat independent Agrònom, Acadèmia Agrícola de Tábor 7 de març de 1869 a Krāslava, Letònia 30 d'octubre de 1941 en un camp de deportats a Biysk, Rússia[4]
Vladas Mironas Vladas Mironas Unió Nacional Lituana Capellà, Seminari Sacerdotal de Vílnius i Acadèmia Sacerdotal de Sant Petersburg 22 de juny de 1880 a Kuodiškiai, en el districte de Rokiškis 17 de febrer de 1953 en els camps de la mort de Vladímir, Rússia[5]
Stanislovas Narutavicius Stanislovas Narutavičius Candidat independent Advocat, Universitat Estatal de Sant Petersburg 2 de setembre de 1862 al poble de Brevikai, en el districte de Telšiai 31 de desembre de 1932 a Kaunas, Lituània
Alfonsas Petrulis Alfonsas Petrulis Partit del Progrés Nacional Sacerdot, Seminari Sacerdotal de Kaunas, Seminari Sacerdotal de Vílnius 4 d'agost de 1873 a Kateliškiai, en el districte de Biržai 28 de juny de 1928 a Musninkai, Lituània
Antanas Smetona Antanas Smetona Unió Nacional Lituana Advocat, Universitat de Sant Petersburg 10 d'agost de 1874 a Užulėnis, en el districte de Ukmergė 9 de gener de 1944 a Cleveland (Ohio), Estats Units
Jonas Smilgevicius Jonas Smilgevičius Candidat independent Economista, Universitat de Berlín 12 de febrer de 1870 a Šoniai, en el districte de Telšiai 27 de setembre de 1942 a Kaunas, Lituània
Justinas Staugaitis Justinas Staugaitis Democristians de Lituània Sacerdot, Seminari Conciliar de Seiniai 14 d'octubre de 1866 a Tupikai, en el districte de Šakiai 8 de juliol de 1943 Telšiai, Lituània
Aleksandras Stulginskis Aleksandras Stulginskis Democristians de Lituània Agrònom, Seminari Sacerdotal de Kaunas y Universitat de Halle 26 de febrer de 1885 a Kutaliai, en el districte de Raseiniai 22 de setembre de 1969 a Kaunas, Lituània
Jurgis Šaulys Jurgis Šaulys Candidat independient Financer, Universitat de Berna 5 de maig de 1879 a Balsėnai, en el districte de Tauragė 18 d'octubre de 1948 a Lugano, Suïssa
Kazimieras Steponas Šaulys Kazimieras Steponas Šaulys Democristians de Lituània Sacerdot, Seminari Sacerdotal de Vílnius i Acadèmia Sacerdotal de Sant Petersburg 28 de gener de 1872 a Stempliai, en el districte de Tauragė 9 de maig de 1964 a Lugano, Suïssa
Jokūbas Šernas Jokūbas Šernas Candidat independient Advocat, Universitat de Sant Petersburg 14 de juny de 1888 a Jasiškiai, en el districte de Biržai 31 de juliol de 1926 a Kaunas, Lituània
Jonas Vailokaitis Jonas Vailokaitis Democristians de Lituània Financer, Institut del Comerç i la Indústria de Sant Petersburg 25 de juny de 1886 a Pikžirniai, en el districte de Šakiai 16 de desembre de 1944 a Blankenburg, Alemanya
Jonas Vileišis Jonas Vileišis Partit Democràtic Popular Socialista de Lituània Advocat, Universitat de Sant Petersburg 3 de gener de 1872 a Mediniai, en el districte de Biržai 1 de juny de 1942 a Kaunas, Lituània

Trajectòries personals i professionals[modifica]

Facsímil de la Declaració d'Independència de Lituània

Entre els signants hi havia una gran varietat d'orígens socials; dels vint signants quatre havien nascut a famílies nobles lituanes: Donatas Malinauskas, Narutowicz Stanisław, Smilgevičius Jonas, i Biržiška Mykolas, i els altres 16 foren fills de grangers[6] El més gran dels signants era Basanavičius Jonas, que tenia 67 anys en aquell, i el més jove Kazimieras Bizauskas, que tenia 25 anys. Dels restants, tres voltaven els cinquanta anys, sis es trobaven en els quaranta, vuit eren a la trentena, i un d'ells estava entre els vint i els trenta.[6] Amb l'excepció de Saliamonas Banaitis, tots tenien un títol d'educació superior. El 1926 es va matricular a la Universitat de Kaunas, però els seus estudis van quedar sense acabar a causa de la seva mort el 1933.[6] Pel que fa a la formació acadèmica, el Consell va estar dominat per vuit advocats.[2] El grup també va incloure quatre sacerdots, dos agrònoms, dos financers, un metge, un economista i un enginyer.[6] La majoria dels signants havien rebut la seva educació superior fora de Lituània, ja que en aquell moment no hi havia universitats al país - la Universitat de Vílnius havia estat tancada després l'Aixecament de gener el 1863 -. Molts dels signants havien estudiat a la Universitat Estatal de Moscou i a la Universitat Estatal de Sant Petersburg.

Pel que fa a la confessió religiosa, dinou dels signants eren catòlics romans, si bé Jonas Basanavičius no era practicant; Jokūbas Šernas era l'únic que professava la Reforma Protestant[6] En el moment que s'aprova la Declaració d'Independència, sis dels signants eren oficialment apartidistes, set eren membres dels conservadors Democristians Lituans, dos estaven afiliats a la Unió Nacional Lituana i al Partit Socialdemòcrata, i Jonas Vileišis es va afiliar al Partit del Progrés Nacional i a l'esquerrà Partit Democràtic Popular Socialista de Lituània[2]

Activitats abans de la Declaració d'Independència[modifica]

Entre els signants havia estat actiu en el moviment d'independència de Lituània. Antanas Smetona, Donatas Malinauskas, i diversos altres havien participat en associacions secretes lituanes a finals del segle xix i principis del XX; aquests grups estaven involucrats en la promoció de la distribució il·legal de materials impresos en l'idioma del país, prohibit pel govern tsarista des de 1866 fins al 1904, així com la lluita contra altres intents de russificació per part de les autoritats. Antanas Smetona, Steponas Kairys, Alfonsas Petrulis, i Mykolas Biržiška van ser expulsats per aquestes activitats de les seves escoles secundàries.[6]Jonas Basanavičius, el futur president del Consell de Lituània, quan es va signar la declaració, va treballar com a metge durant molt de temps a Bulgària. Malgrat les exigències del seu treball mèdic a l'estranger, va contribuir contínuament als afers lituans. Ell va organitzar la publicació d'un diari clandestí important, l'Aušra; el seu primer número va aparèixer el 1883. Basanavičius estigué actiu en la vida política de Bulgària com a representant del seu Partit Demòcrata. Basanavičius ha estat descrit com un dels pioners de la salut pública a Bulgària.[7] Molts dels signants futures participaren en el Gran Seimas de Vílnius, que el 1905 va donar forma al futur polític de l'estat de Lituània.

Activitats després de la Declaració d'Independència[modifica]

El signant Aleksandras Stulginskis (centre) com a President de Lituània en una exposició agrícola a Kaunas, 1924

La majoria dels signants de la Declaració es van mantenir actius en la vida cultural i política de la Lituània independent. Jonas Vileišis formà part del Parlament Lituà i exercí com a alcalde de Kaunas;[8] Saliamonas Banaitis participà en finances, i en l'obertura de diversos bancs[9] Entre els signants hi havia dos futurs presidents de Lituània, Antanas Smetona i Aleksandras Stulginskis. Jonas Basanavičius va tornar a la vida acadèmica, i prosseguí les seves investigacions sobre cultura i folklore lituans.[10] Cinc dels signants van morir abans del començament de la Segona Guerra Mundial, tres van morir durant l'ocupació nazi de Lituània. Els que no van emigrar als països occidentals van ser arrestats com a presos polítics després que Lituània fos ocupada per la Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial.[6]

Aleksandras Stulginskis i Petras Klimas van ser enviats a presó a Sibèria per les autoritats soviètiques, però van sobreviure i va tornar a Lituània.[6]Pranas Dovydaitis i Vladas Mironas també van ser enviats a Sibèria, però van morir allà[11][12] Kazys Bizauskas va ser assassinat juntament amb altres presoners el 26 juny de 1941 mentre eren conduïts a una presó soviètica de Minsk[13] Donatas Malinauskas, juntament amb molts altres civils, va ser deportat a Sibèria, on va morir el 30 de novembre de 1942; el seu cos va ser retornat des de Sibèria el 1993 i es tornà a enterrar a Lituània[4] Sis dels signataris supervivents van marxar a l'exili. Jurgis Šaulys i Kazimieras Steponas Šaulys va morir a Suïssa; Jonas Vailokaitis va morir a Alemanya, Antanas Smetona, Mykolas Biržiška i Steponas Kairys va morir als Estats Units.[3]

Referències[modifica]

  1. ↑ Eidintas, Alfonsas, Vytautas Žalys, Alfred Erich Senn (setembre 1999). "Chapter 1: Restoration of the State", Ed Edvardas Tuskenis: Lithuania in European Politics: The Years of the First Republic, 1918-1940, Paperback, New York: St Martin s Press, 24-31.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 (lituà) Šenavičius, Antanas «Lietuvos nepriklausomybės atkūrimo akto teisinė prigimtis ir konstitucinė reikšmė». Istorija xl, 40, 1999, pàg. 23–26. ISSN: 1392-0456.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 (lituà) Banevičius, Algirdas. 111 Lietuvos valstybės 1918-1940 politikos veikėjų. Vilnius: Knyga, 1991, p. 39–153. ISBN 5-89942-585-7. 
  4. ↑ 4,0 4,1 (lituà) 1918 m. vasario 16 d. Nepriklausomybės akto signatarai. Kaunas: Kauno apskrities viešoji biblioteka, 1998 [Consulta: 11 novembre 2012]. 
  5. ↑ La vida de Vladimir Mironas
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 (lituà) «Vasario 16-osios Akto signatarai». Sigitas Jegelavičius. Arxivat de l'original el 2007-01-28. [Consulta: 11 novembre 2012].
  7. ↑ Valančiūtė, Janina «Didi humanitaras ir didis daktaras, tarnavęs Eskulapui ir Lietuvai». Medicina, 38, 2002, pàg. 103. ISSN: 1010-660X.
  8. ↑ «Viliešis, Jonas». A: Simas Sužiedėlis. Encyclopedia Lituanica. VI. Boston, Massachusetts: Juozas Kapočius, 1970–1978, p. 124–125. LCCN 74-275. 
  9. ↑ «Banaitis, Saliamonas». A: Simas Sužiedėlis. Encyclopedia Lituanica. I. Boston, Massachusetts: Juozas Kapočius, 1970–1978, p. 282. LCCN 74-275. 
  10. ↑ «Basanavičius, Jonas». A: Simas Sužiedėlis. Encyclopedia Lituanica. I. Boston, Massachusetts: Juozas Kapočius, 1970–1978, p. 307–310. LCCN 74-275. 
  11. ↑ «Dovydaitis, Pranas». A: Simas Sužiedėlis. Encyclopedia Lituanica. II. Boston, Massachusetts: Juozas Kapočius, 1970–1978, p. 101–103. LCCN 74-275. 
  12. ↑ «Mironas, Vladas». A: Simas Sužiedėlis. Encyclopedia Lituanica. III. Boston, Massachusetts: Juozas Kapočius, 1970–1978, p. 545–546. LCCN 74-275. 
  13. ↑ (lituà) «Kazys Bizauskas». Seimas, 23-02-2006. [Consulta: 11 novembre 2012].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Signataris_de_la_Declaració_d%27Independència_de_Lituània&oldid=32752785»