Sucellos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeSucellos

Petita estàtua de bronze. Museu Nacional d'Arqueologia de Saint-Germain-en-Laye (França) Modifica el valor a Wikidata
Tipusdeïtat celta
deïtat de la mort Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia celta Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata

Sucellos, llatinitzat en Sucellus, és una divinitat de la mitologia celta, dels pobles gals.

Onomàstica[modifica]

El nom del déu significa «bon batedor» o «bon copejador».[1] El teònim està compost pel prefixe gal «su-» que significa bon i de «cellos» que significa martell o copejador.[2]

En gal, «-cellos» s'interpreta com el batedor i prové del protoindoeuropeu «-kel-do-s» d'on passa al llatí com cellere (batedor, copejador), al grec klao (trencar) i al lituà kalti (martellejar, per forjar).[3] El prefix «su-» es tradueix com a bé o bon, i es troba en molts antropònims gals.[4]

Iconografia[modifica]

Aquest déu només és conegut a la Gàl·lia i tots els elements relacionats amb ell (representació sobre una moneda de la tribu dels Unel·les, algunes inscripcions, estàtues de pedra i estatuetes de bronze) són de l'època galo-romana.

Apareix com un home de mitjana edat, barbut, vestit com els gals (amb una túnica i una capa per sobre de la seva espatlla) i de vegades amb botes. Sol portar un martell (que a vegades es substitueix per una falç) i estris de menjar (una olla, un barril o una àmfora de vi). A vegades va acompanyat per un gos.

Funció[modifica]

Sucellos va ser honrat pels fusters, els cervesers, els boters, els transportistes i els constructors de basses. També es considera com el déu de la cervesa.[5]

  • Un déu de la vida i de la mort: Com el déu Dagda, Sucellos és el déu que mata i ressuscita amb el seu mall, que sosté amb la mà esquerra. Es representa dret, amb un peu sobre un barril, com símbol de la supervivència.
  • Un déu dels cultius i dels ramats: Sucellos és una deïtat rural, un déu pastoral, protector dels cultius i dels ramats.[6] També és un déu repartidor d'aliments [7] i el titular de la prosperitat, simbolitzat per l'altre atribut que és l'olla a la mà dreta. És un déu de la mare natura, els boscos i de les plantacions.

Cònjuge[modifica]

Altar de Sucellos i Nantosuelte a Sarrebourg.

La seva pàredra és Nantosuelta, que és una representació de la fertilitat. Sucellos i Nantosuelta apareixen en un altar que es va descobrir a Sarrebourg i que es pot llegir la següent inscripció:

Deo Svcello
Nantosvelte
Bellavsvs Mas
se Filivs V(otum).S(olvit).
L(ibens).M(erito)		 Bellausus,
fill de Massa,
va realitzar correctament
el seu jurament per als déus
Sucellos i Nantosuelte.

Localització[modifica]

Sucellos és un déu gal. De fet, sembla haver estat particularment venerat a Renània i en la part oriental de la Gàl·lia, a Narbona, durant l'època galo-romana.

Equivalències[modifica]

  • Sucellos és l'equivalent gal del déu irlandès Dagda, però sense ser una rèplica exacta.
  • Sucellos va ser assimilat pel déu romà Silvà (Silvanus), esperit tutelar dels camps i dels boscos,[8] sobretot per la zona de Narbona.[9]
  • Paul-Marie Duval va formular una hipòtesi sobre la proximitat amb el déu romà Dis Pater.[10]
  • Anne Lombard-Jourdan l'analitza com la transformació del déu Cernunnos.[11]

Galeria d'imatges[modifica]

Sucellos
Estàtua de bronze a Vienne.
Imatge més antiga coneguda de Sucellos (ca. I aC). Es va trobar en una casa romana en França, en un santuari de la llar (lararium). Walters Art Museum, Baltimore.
Vista lateral de l'estàtua anterior.
Sucellos sobre un barril.
Relleu del s. II, amb una inscripció a la base: ATTICUS SARCIS D R (Atticus Sarcis D(onum) R(eddit) «Atticus, fill de Sarcus, ha tornat aquest regal». Museu de Saint-Romain-en-Gal (França).
Déu Sucellos. Museu de Picardia, Amiens (França).
Estàtua moderna.
Estàtua de bronze. Museu galo-romà de Fourvière (Lió, França).
Estàtua de pedra amb una inscripció: Marti v(otum) s(oluit) l(ibens) m(erito) Sex(tus) Eruci[us] Maxu[m]u[s], «A Mart, Sextus Erucius Maximus ha complert la seva promesa de bon grat i amb bona raó». Capella de Sainte-Thècle à Séguret (Valclusa, França)


Referències[modifica]

  1. ↑ Duval, p. 62.
  2. ↑ Delamarre, p. 113, 282, 283.
  3. ↑ Delamarre, p. 113.
  4. ↑ Delamarre, p. 283, 284.
  5. ↑ Voluer, p. 23.
  6. ↑ Guirand. p. 207.
  7. ↑ Duval, p. 63.
  8. ↑ Notícia del Museu Nacional de Saint-Germain-en-Laye (França).
  9. ↑ En una inscripció trobada a Augst (Augusta Rauricorum) es pot veure com Sucellus va ser assimilat per Silvanus:
    In honor(em)
    d(omus) d(ivinae) deo
    Sucello Silv(ano)
    Spart(us) l(ocus) d(atus)
    d(ecreto) d(ecurionum)    		 En honor de la Casa Divina
    es va donar a Spartus
    el déu Silvà Sucellos,
    per un decret
    dels decurions.
  10. ↑ Duval, p. 64.
  11. ↑ Lombard-Jourdan, p. 196.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sucellos
  • Delamarre, Xavier. Dictionnaire de la Langue gauloise (en francès). París: Errance, 2003. ISBN 2-87772-237-6. 
  • Duval, Paul-Marie. Les Dieux de la Gaule (en francès). París: Payot, 1993. ISBN 2-228-88621-1. 
  • Guirand, Félix. Mythologie générale (en francès). París: Larousse, 1994. ISBN 2-03-513006-9. 
  • Lombard-Jourdan, Anne. Aux origines de Carnaval (en francès). París: Odile Jacob, 2005. ISBN 2-7381-1637-X. 
  • Persigout, Jean-Paul. Dictionnaire de mythologie celte (en francès). Monaco: éd. du Rocher, 1985. ISBN 2-268-00968-8. 
  • Voluer, Philippe. Le grand livre de la bière en Alsace (en francès). Editions Place Stanislas, 2008. ISBN 978-2355780110. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sucellos&oldid=32853893»