Tell (arqueologia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tell Mar Elias, al nord de Jordània (2005).

Tell , també escrit com a tall o tel, (en àrab تل , tall, i en hebreu תל, tel) és un terme que significa "turó" o "monticle", que serveix per designar un jaciment arqueològic amb forma de monticle de terra que és el resultat de l'acumulació i la consegüent erosió de materials dipositats per l'ocupació humana d'un lloc durant llargs períodes. Un tell consisteix fonamentalment en l'acumulació de maons de tova i altres elements constructius, amb una alta proporció de pedra o margues, així com una menor quantitat de restes domèstiques. La distribució geogràfica d'aquest fenomen s'estén des de la Vall de l'Indus cap a l'est fins al sud-est d'Europa cap a l'oest.

La paraula s'usa habitualment com un terme general arqueològic, particularment en l'arqueologia del Pròxim Orient. De vegades s'utilitza també com a topònim, és a dir, com a part del nom d'una ciutat o localitat. L'exemple millor conegut d'això és el de la ciutat de Tel Aviv (en hebreu, "El turó de la primavera"), tot i que Tel Aviv no es troba realment sobre un tell. Al Pròxim Orient, sovint una ciutat moderna es troba localitzada en les rodalies d'un antic monticle, moltes vegades amb un nom de tell similar, per exemple, la ciutat d'Arad (Israel) es troba a uns pocs quilòmetres d'una antic pujol anomenada Tel Arad. La ciutat de Mossul, a Iraq, està propera a Tell Hassuna, un dels jaciments arqueològics amb proves més antigues de ceràmica a Mesopotàmia. Un ús més adequat del terme és el cas del tell d'Akka, un turó sobre el qual se situa l'actual ciutat israeliana d'Acre.

De vegades la paraula tell s'aplica erròniament a un jaciment arqueològic la forma no garanteix aquesta designació. El d'Al-Amārna, a l'Egipte central, sovint mal anomenat Tell Al-Amarna, n'és el millor exemple.

La paraula turca corresponent és Höyük, com a Çatalhöyük, o tepe.[1][2] Els topònims que indiquen monticles d'habitació a la zona dels Balcans es tradueixen sovint com a "tomba": magoula o ' Toumba' '(pel fet que els petits tells poden confondre's amb facilitat amb túmuls o enterraments) a Tessàlia i Macedònia. La paraula Mogila s'usa a Bulgària, Gomila a Eslovènia i Magura a Romania.

Referències[modifica | modifica el codi]