Test de Turing

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La prova de Turing.

El test de Turing va ser proposat el 1950 pel matemàtic Alan Turing per poder discernir una màquina intel·ligent d'una altra que no ho és. Va ser publicat en l'article Computing machinery and intelligence (Mind, vol. 59, núm. 236, p. 433-460).

Encara que originàriament a l'article es presenta una mica diferent, hui en dia es considera el test de Turing bàsicament com segueix: es tracta que un humà fa preguntes a una computadora, sense poder-hi accedir directament, sinó a través d'una interfície intermèdia, i la màquina genera respostes. Si l'humà creu que allò que respon és un altre humà, aquella màquina serà considerada intel·ligent.

Una de les principals crítiques, des del punt de vista filosòfic, al test de Turing va ser la plantejada per John Searle, coneguda com el test de l'habitació xinesa. No obstant això, aquestes crítiques no són generalment acceptades.

La major crítica sobre el test de Turing no és conceptual, sinó pràctica. Actualment és un test que no s'utilitza en la pràctica en el camp de la intel·ligència artificial, ja que aquesta àrea de recerca és encara lluny de generar sistemes que puguen actuar com un humà en el sentit general, però a més perquè la implementació del test és complexa.

Existeixen concursos basats en el test de Turing, com el premi Loebner, que són més bé un espectacle i tenen poca acceptació pels científics. Hi ha altres tests per a determinar humans de robots a la web, anomenats captchas, que es basen en les limitacions actuals de la intel·ligència artificial.

Proves paral·leles[modifica | modifica el codi]

Hi ha una altra prova semblant, proposada per John Searle i popularitzada per Roger Penrose: la "sala xinesa", per argumentar que la màquina no ha superat la prova de Turing. [1] En essència, és igual en la forma, però es realitza amb persones tancades en una habitació i es requereix que aquestes no coneguin l'idioma en què es realitza la conversa. Per a això s'utilitza un diccionari que permet confeccionar una resposta a una pregunta donada, sense entendre els símbols. Com a conseqüència, s'argumenta que per molt que una persona sigui capaç d'enviar una cadena de símbols en xinès relacionada amb una altra cadena rebuda, no vol dir que sàpiga xinès, sinó que sap aplicar un conjunt de regles que li indiquen el que ha d'enviar . Falta la semàntica en el procés i per això és molt qüestionada com intel·ligència artificial, ja que equipara una màquina pensant amb una que sembla que pensa. Ray Kurzweil prediu que l'ordinador passarà la prova de Turing cap al 2029, basat en el concepte de singularitat tecnològica.[2]

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

Una de les aplicacions de la prova de Turing és el control de spam. Donat el gran volum de correus electrònics enviats, l'spam és, en general, enviat automàticament per una màquina. Així la prova de Turing pot utilitzar per distingir si el correu electrònic era enviat per un remitent humà o per una màquina (per exemple per la prova Captcha).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Roger Penrose. La nova ment del emperador . Barcelona: Grijalbo Mondadori. 1991. Pàgina 42
  2. Raymond Kurzweil. L'era de les màquines espirituals . 1999.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Test de Turing Modifica l'enllaç a Wikidata