Antoni Catany i Jaume

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Toni Catany)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Toni Catany
Catany.jpg
Toni Catany
Naixement Antoni Catany i Jaume
15 d'agost de 1942
Llucmajor, Mallorca
Mort 14 d'octubre de 2013(2013-10-14) (als 71 anys)
Barcelona
Nacionalitat Illes Balears Illes Balears
Ocupació fotògraf
Activitat professional
Art Fotografia
Modifica dades a Wikidata

Toni Catany (Llucmajor, 15 d'agost de 1942 - Barcelona, 14 d'octubre de 2013)[1][2] fou un fotògraf mallorquí de formació autodidacta.

Trajectòria professional[modifica | modifica el codi]

Toni Catany va residir a Barcelona des de 1960, ciutat en què va cursar estudis de Ciències químiques. Fotògraf autodidacte, es va iniciar en la professió com a free-lance (per compte propi) el 1966, realitzant reportatges de viatges. L'any 1968, va publicar els seus primers reportatges sobre Israel-Palestina i Egipte en la revista Destino i sobre les Illes Balears en La Vanguardia. Però aviat es decantaria per terrenys diferents dels de la fotografia de premsa. El 1972, la galeria Aixelà de Barcelona va acollir la seva primera exposició. El 1980, va iniciar una sèrie de natures mortes que li va procurar el reconeixement a escala mundial.

El bodegó d'estudi, els paisatges i l'arquitectura mediterrània, amb un especial interès pel mestissatge, els retrats i els nus masculins tractats amb singular poesia són alguns dels grans temes que Catany va abordar en la seva obra. Una obra que, tècnicament, es va iniciar amb la imitació de tècniques antigues (com el daguerreotip i el calotip), i més recentment en les polaroids transportades. Sempre amb la combinació de procediments del passat, tradició i experimentació, amb gran influència de la pintura, i amb alternança del blanc i negre i el color, tot i que també va incorporar com a mitjà d'expressió la fotografia digital en els seus darrers anys.[2]

És autor d'una monografia sobre el fotògraf mallorquí Tomàs Monserrat (1873-1944).[3]

Va exposar a Espanya, França, Països Baixos, Regne Unit, Itàlia, Estats Units, Tunísia, Alemanya i Japó, entre altres països. La seva obra es troba a la Biblioteca Nacional de París, al Museu d'Art Modern de París, al Museu Niepce (Chalons-sur-Saone, França), a la Universitat de Parma (Itàlia), a la International Polaroid Collection (EUA), i al Museu de Mallorca.

També va ser un gran viatger, molt interessat en Mèxic i Veneçuela així com Iran, Indía i Bangladesh, on va compartir moltes estades amb l'escriptora i viatgera Ana María Briongos.[4][5][6][7]

Fundació Toni Catany[modifica | modifica el codi]

Article principal: Fundació Toni Catany

La Fundació Toni Catany és una fundació cultural privada, creada el 10 de juliol de 2014 a Llucmajor, Mallorca, que té les finalitats següents:

  1. Catalogar, conservar, estudiar, defensar, prestigiar i difondre el llegat artístic i fotogràfic de Toni Catany.
  2. Col·laborar amb les institucions públiques en la creació i la gestió d'un centre internacional de fotografia, amb seu a Llucmajor, amb vocació d'esdevenir un organisme actiu amb projecció local i global per al foment de la cultura fotogràfica i per al coneixement i la difusió de l'obra de Toni Catany.
  3. Acostar al públic en general l'obra de Toni Catany, per a la qual cosa la Fundació gestiona els drets d'autor que generi l'obra de Toni Catany, i posa a la venda còpies de part d'aquesta obra que sigui susceptible de comercialització.
  4. Col·laborar amb institucions públiques i entitats privades per al foment de la cultura fotogràfica i per potenciar les Illes Balears com a lloc de trobada de qualsevol expressió artística o cultural.[8]

Llibres publicats[modifica | modifica el codi]

  • 1987: Natures mortes. Premi al millor llibre fotogràfic en l'edició de 1990 de la Primavera Fotogràfica de Barcelona.
  • 1991: La meva Mediterrània. Premi del llibre als Rancontres Internationales de la Photographie d'Arles guardonat per la Generalitat de Catalunya com a millor llibre il·lustrat de l'any.
  • 1993: Somniar déus (amb text de Blai Bonet)
  • 1994: Obscura memòria
  • 1997: Fotografies. Premi dels Editors Europeus i premi del llibre català concedit per la Generalitat de Catalunya.
  • 1997: Cossiols
  • 1998: Calotips
  • 2000: Toni Catany, l'artista en el seu paradís
  • 2002: Toni Catany
  • 2003: Record de Llucmajor
  • 2004: Liébana infinita
  • 2006: Venessia

Guardons[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoni Catany i Jaume Modifica l'enllaç a Wikidata