Usuari:Annasans00/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Iconoclasistas[modifica]

Iconoclasistas és un duo format per Julia Risler i Pablo Ares al maig de 2006, que es va iniciar com un laboratori de comunicació social des del qual produeixen gràfiques (pòsters, publicacions, cartografies, etc.) i intervencions urbanes. En l'actualitat, la seva activitat es desplega en tres dimensions de sabers i pràctiques: artístiques (poètiques de producció i dispositius gràfics), polítiques (activisme territorial i derives institucionals) i acadèmiques (pedagogies crítiques i recerca participativa). Forma part d'una xarxa dinàmica d'afinitat i solidaritat dispersa per diferents punts del mapamundi participant assíduament en xerrades, trobades i exposicions en museus, festivals, simposis, biennals i congressos tant en l'àmbit nacional com internacional.

Des del 2008 desenvolupen de manera ininterrompuda tallers de mapatge col·lectiu en diversos punts del mapa mundi, dinamitzant una percepció crítica dels territoris i potenciant els processos de subjetivació i producció de sentits col·lectius. En els últims anys aquest tipus d'eines han anat guanyant el seu lloc, mostrant la seva potència tant en els abordatges territorials organitzats per institucions educatives, culturals i polítiques com en els gestionats per espais barriales, veïnals i col·lectius.[1]

Metodologia[modifica]

La seva metodologia sorgeix de la inventiva i de l'experiència adquirida a partir de la pràctica i experimentació en els tallers, i amb els anys es va anar ampliant i aprofundint a partir de la diversitat d'espais i participants: barris, museus, acadèmia, xarxes activistes. Així es van anar nodrint d'altres influències: la psicogeografía situacionista, les geografies crítiques, les pedagogies populars de Freire, la recerca acció participativa de Fals Borda, les epistemologies crítiques i feministes, la tradició de pràctiques assembleàries i de treball en xarxa dels moviments socials, i la cultura lliure per a difondre i compartir sabers, experiències i recursos.

En 2013 publiquen el “Manual de mapatge col·lectiu. Recursos cartogràfics crítics per a processos territorials de creació col·laborativa”, on sistematitzen i comparteixen metodologies, recursos i dinàmiques per a l'acte organització de tallers, exercicis, taules i intervencions de mapatge col·lectiu i de desenvolupament de processos de recerca col·laborativa en els territoris.

A partir de 2018 comencen a organitzar espais de formació en aquesta mena d'eines, metodologies i recursos per a la recerca col·laborativa, ampliant les xarxes d'afinitat i els àmbits d'intervenció. Des d'aquesta multiplicitat d'escenaris i actors, creen suports visuals que deriven per una trama política i afectiva, i permeten ajustar els recursos pedagògics dissenyats dins d'un horitzó tàctic. De manera paral·lela incorporen en els seus tallers les “màquines de pensar”, una col·lecció de diagrames situacionals orientats a la reflexió mitjançant diverses gràfiques i plans.

Mapatge col·lectiu[modifica]

El mapatge col·lectiu és un procés de creació que subverteix el lloc d'enunciació per a desafiar els relats dominants sobre els territoris, a partir dels sabers i experiències quotidianes dels participants.

És la idea matriu que reuneix a tots els projectes iconoclasistas. Sobre variats suports visuals es visibilitzen les problemàtiques més apressants del territori, identificant als responsables, reflexionant sobre connexions amb altres temàtiques i senyalitzant les conseqüències.

Aquesta mirada és complementada en el procés de rememorar experiències i espais d'organització i transformació, a fi de teixir la xarxa de solidaritats i afinitats.[2]

Tallers[modifica]

Des que van començar en 2008 amb el mapatge col·lectiu se'ls van plantejar molts desafiaments. Als processos de recerca col·laborativa basats en mapes i icones els sumen l'organització de jornades de formació en múltiples dimensions i l'experimentació amb sistemes gràfics per a produir perspectives reflexives.

Cartografies[modifica]

Els mapes sistematitzats que sorgeixen a partir dels tallers, faciliten l'elaboració d'un relat compartit i permeten difondre mirades crítiques sobre diverses escales territorials, des de les més barriales a les més continentals. Als mapes també se sumen altres mirades panoràmiques com a genealogies, cosmovisions, cronologies, etc.

Actualitat[modifica]

En l'actualitat la seva pràctica s'expandeix en diversitat d'àrees i objectius:

• Tallers de formació i experimentació en eines gràfiques per a la recerca col·laborativa i territorial.

• Tallers de mapatge i recerca col·laborativa en territoris, i sistematització i disseny de recursos gràfics amb finalitats comunicacionals o educatius.

• Xerrades introductòries sobre aquest enfocament, aprofundint en experiències concretes i problematizando la potencialitat i limitació d'aquestes eines, mètodes i recursos.

• Disseny de diagrames situacionals per a tallers de reflexió col·lectiva a partir de temàtiques o objectius específics (temporalitats, corporalitats, territoris)

• Acompanyament i formació en processos de vinculació i recerca col·laborativa i territorial.

Reconeixements[modifica]

Curry Stone Design Prize. Bend (Oregon), Estats Units, (2017)

• Primer Premio Diseño Gráfico y Comunicación Visual Bid12 (Bienal Iberoamericano de Diseño). Madrid, España (2012)

Referències[modifica]

Ojalá Projects[modifica]

Ojalá Projects generen contingut creatiu treballant amb col·lectius multidisciplinars i multiculturals, establint ponts per fomentar la integració social mitjançant una innovació educativa des de l’acció.

Segueixen una metodologia de treball inclusiva, estudiants i col·lectius apliquen els seus coneixements amb la fi de detectar necessitats, entendre’s, empatitzar i promoure el Disseny com a motor per a la innovació social. El seu objectiu final consisteix en fomentar l’acció comunitària en diversos districtes de la ciutat de Barcelona amb projectes que tinguin un retorn bidireccional, tant per al col·lectiu com per a les estudiants.

Objectius[modifica]

Ojalá Projects sorgeix de la inquietud de docents universitàries per a innovar en l'educació de les disciplines creatives fomentant valors socials i culturals. El seu senyal d'identitat està basada en el treball entre diferents disciplines artístiques, fomentant la multiculturalitat com a factor elemental per a incrementar la consciència social.

Ofereixen un treball comunitari entre alumnes d'estudis superiors en àrees creatives i col·lectius en situació de vulnerabilitat amb l'objectiu de generar una transformació des de l'acció mitjançant propostes de cocreació. Formen grups multidisciplinaris que desenvolupen projectes creatius que inclouen: formació, treball de camp, cooperació local i internacional posant el focus en les transformacions personals, socials i professionals que succeeixen durant els processos cooperatius. Una experiència amb retorn positiu tant per al col·lectiu amb el qual es treballa com per als alumnes.

Fan recerca sobre problemàtiques socials amb la finalitat de donar-les a conèixer i reflexionar sobre elles en diferents formats com a peces audiovisuals, xerrades, articles, conferències i tallers multidisciplinaris.

Projectes[modifica]

Disseny per a la inclusió[modifica]

El procés com a resultat es presenta com un nou projecte d'aprenentatge i cocreació entre estudiants de diferents universitats de disseny i col·lectius en situació vulnerable. Una iniciativa impulsada des del Museu del Disseny de Barcelona i l'Associació Ojalá Projects que té com a objectiu generar contextos d'interacció, sensibilització, integració i debat fent ús de les metodologies de disseny per a l'apoderament comunitari.

Re-Pensant el Refugi[modifica]

Sorgeix de la inquietud per sensibilitzar a un grup d'estudiants de Disseny i Enginyeria de per a desenvolupar el seu projecte final de grau entorn de la situació dels refugiats a Grècia. Amb l'objectiu d'utilitzar el disseny com a eina per a la transformació social, les estudiants van investigar sobre la realitat dels refugiats i com resoldre les seves necessitats a través del disseny de producte, enginyeria del disseny i interacció.

#Tenemos algo en común[modifica]

Ser dona, embarassada i refugiada, factors que augmenten la vulnerabilitat d'una persona en un procés migratori. És per això que van ser a Atenes, una de les ciutats amb major trànsit de refugiats d'Europa, per a treballar en la recerca sobre la maternitat en condicions extremes.

Re-Creant el Refugi[modifica]

L'objectiu del documental consisteix a realitzar un treball de recerca i de cooperació vinculat a l'àmbit creatiu. Pretenen difondre la situació dels refugiats a les portes d'Europa i acostar la seva realitat al ciutadà-espectador europeu; tots ballen, canten, riuen i veuen pel·lícules. La creativitat posa en relleu allò que els uneix.

Hope makes the future[modifica]

Transformen les emocions traumàtiques i destructives a una visió esperançadora, usant el llenguatge visual i un procés creatiu basat en l'experimentació, la llibertat d'expressió, l'anàlisi, la crítica, l'aprenentatge de diferents tècniques i el treball conjunt.

We are all refugees[modifica]

Amb el videoclip van voler involucrar als joves en un projecte creatiu i oferir-los l'oportunitat de divertir-se i explorar les seves capacitats artístiques. La música, el ball i l'escriptura requereixen una concentració molt alta i permeten allunyar l'ansietat i la preocupació per altres coses.

5th School Squat[modifica]

La 5th School Squat, és un centre que donen acolliment a refugiats, refugiades i famílies senceres que arriben a la capital grega desprotegits i sense permís d'asil. Actualment, conviuen unes 240 persones. Els squats com la 5th School són la garantia de tenir, almenys, un sostre on refugiar-se.

Makea Tu Vida[modifica]

Makea Tu Vida és una entitat sense ànim de lucre de caràcter social i educatiu, que treballa en el territori que existeix entre els mons del Disseny i l'Ecologia.

Les seves pràctiques van dirigides a fomentar el disseny obert, l'intercanvi de coneixements i la creativitat col·lectiva, aplicats a la reutilització en diferents contextos i situacions.

Des de la creació de Makea Tu Vida com a grup d'acció en 2006, el seu treball ha estat centrat en la generació d'estratègies de participació que visibilitzin la problemàtica dels residus, la conscienciació sobre l'ús dels recursos i els hàbits de consum, i la transformació de l'Hàbitat en les seves múltiples dimensions (espai públic, comunitari i privat).

A través de metodologies de co-creació i disseny col·laboratiu, desenvolupem tallers per a la construcció col·lectiva de missatges, equipaments d'espais, plataformes relacionals (digitals i trobades), artefactes i objectes.

Les seves línies de treball s'articulen entorn del Disseny Obert, la Reutilització i la Comunicació.

Objectius[modifica]

  • Plantejar i explorar solucions constructives a través de l'experimentació i prototipat continu de tipologies d'objectes a través de tècniques de reutilització de residus.
  • Generar dinàmiques de treball col·lectiu i participatiu que motivin a l'autoconstrucció per part dels usuaris, com a eina de reflexió, i conscienciació social i mediambiental.
  • Creació i desenvolupament de plataformes col·laboratives de foment de la cultura de la Reutilització i Intercanvi de coneixements.
  • Capacitar en el maneig d'eines i metodologies de Disseny en Codi Obert.
  • Desenvolupament de la cultura DIY (Fes-ho tu mateix)/DIWO (Fes-ho amb uns altres) com a mètode pràctic d'apoderament individual i col·lectiu, enfront de la cultura alienandora del “usar i tirar”.

Filosofia[modifica]

MAKEA és una alternativa a la cultura del “usar i tirar”. És transformar, arreglar, customizar, personalitzar, reparar, personalitzar, adaptar, apanyar… en definitiva, fer-s'ho maco un mateix. És la intel·ligència i creativitat col·lectiva, que converteix de nou en útil allò que la societat de consum ha menyspreat. Es tracta d'aplicar el lema “do it yourself” (fes-t'ho tu mateix), d'allargar la vida útil dels objectes, de tornar en saber ‘ fer’ i trencar amb la “comoditat balafiadora i buida” que ens embeni en caixes la cultura de consum.

La/el makeadorx no es troba en una persona concreta, pot manifestar-se en qualsevol de nosaltres que trobi una mica de valor en allò que altres van rebutjar. És el alter-ego de la persona, que aflora en el moment que es disposa a realitzar l'acció de la reutilització. Recuperen i reutilitzen els descartis que la societat de consum genera per a conferir-los un nou valor. És unx transformadorx, que construeix amb les mans i comparteix les seves creacions, perquè altres les puguin utilitzar, copiar o distribuir de manera lliure. Entre les seves pràctiques quotidianes està la recuperació de materials o mobiliari abandonat al carrer, el bricolatge i la restauració com una forma de personalització i projecció de realitat construïda, és una manera d'entendre la vida. Realitza una visió critica de la realitat circumdant, aprenent a neutralitzar la distorsió de les necessitats, descodificant la imatgeria publicitària i relativitzant la informació que arriba a través dels mitjans de comunicació. Intenta preservar una ment descontaminada i lúdica, així com la sensibilitat cap als detalls i la subtilesa de les coses. Conscient de la problemàtica mediambiental derivada del sistema en què estem immersos, es planteja un canvi individual que repercuteixi i contagiï a la col·lectivitat. El/la makeadorx apareix i desapareix, manifestant-se en situacions transitòries de cerca en la vida.

Accions[modifica]