Vés al contingut

Zenó de Sidó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre el filòsof del segle i aC. Si cerqueu el filòsof del segle iii aC, vegeu «Zenó de Sidó (fill de Museu)».
Per a altres significats, vegeu «Zenó (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula personaZenó de Sidó
Nom original(grc) Ζήνων ο Σιδώνιος Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(grc) Ζήνων Modifica el valor a Wikidata
c. 150 aC Modifica el valor a Wikidata
Sidó (Líban) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 70 aC Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Atenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Escolarca de l'escola Epicúria
dècada del 100 aC – 75 aC
← Apol·lodor EpicurFedre → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, filòsof Modifica el valor a Wikidata
PeríodePeríode hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata
MovimentEpicureisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsApol·lodor Epicur Modifica el valor a Wikidata
AlumnesFilodem de Gàdara Modifica el valor a Wikidata

Zenó de Sidó (grec antic: Ζήνων ο Σιδώνιος) (Sidó, c. 150 aC - Atenes, c. 70 aC) fou un filòsof grec epicuri del segle i aC nadiu de la ciutat de Sidó (actualment Saida, al Líban).

Fou contemporani de Ciceró, qui va ser alumne seu a Atenes l'any 79 aC.[1] Hom l'anomena a vegades Corifeu dels epicuris. Parlava d'altres filòsofs en termes poc respectuosos i, per exemple, anomenava a Sòcrates el bufó àtic. Fou deixeble d'Apol·lodor. Diògenes Laerci el descriu com un preclar i intel·ligent pensador i expositor de les seves idees, i Ciceró compateix aquestes consideracions.

Sembla que va ser un autor prolífic, però no s'ha conservat cap de les seves obres.[2] Procle es refereix a ell en tant que crític d'Euclides. Va ser el cap de l'escola epicúrea durant el primer quart dels segle I aC.[3]

El que coneixem de la seva obra procedeix de la vil·la dels papirs d'Herculà, car el seu propietari, Luci Calpurni Pisó, havia tingut de servent a Filodem de Gàdara, deixeble de Zenó, i alguns dels papirs trobats d'aquest autor fan referència al seu mestre.[4] Malauradament, aquests papirs només versen sobre teoria del coneixement i sobre matemàtiques. En aquests papirs es pot comprovar que les crítiques a Euclides estan força ben fonamentades i s'allunyen del radicalisme d'altres filòsofs epicuris.[5]

Referències

[modifica]
  1. Vlastos, 1995, p. 315.
  2. Muljadi, 2011, p. 69.
  3. Dotandi, 2023, p. 163-165.
  4. Dorandi, 2023, p. 161.
  5. Bénatouil, 2010, p. 158.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Zenó de Sidó» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • von Fritz, Kurt. «Zeno of Sidon». Complete Dictionary of Scientific Biography. [Consulta: 21 juliol 2013].