Pratdip

Pratdip

Escut d'armes
Localització
41° 03′ 05″ N, 0° 52′ 17″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Àmbit funcional territorial	Camp de Tarragona
Comarca	Baix Camp
Capital	Pratdip
Població humana
Població	723 (2023) (19,92 hab./km²)
Llars	56 (1553)
Gentilici	Pratdipenc, pratdipenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat d'Iniciatives pel Desenvolupament Integral del Territori (MIDIT) Mancomunitat «Serveis Abocador Baix Camp»
Superfície	36,3 km²
Altitud	245 m
Limita amb	Mont-roig del Camp Tivissa Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant Colldejou
Organització política
• Alcalde	Joan Maria Rovira i Vernet
Identificador descriptiu
Codi postal	43320
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	43118
Codi IDESCAT	431188
Lloc web	pratdip.altanet.org

Pratdip és un municipi de la comarca del Baix Camp. Situat al vessant sud-oriental de la Serra de Llaberia, el seu terme municipal té una extensió de 36 km², limitat pels termes de Colldejou al nord, Vilanova d'Escornalbou al nord-est, Mont-roig a l'est i Vandellòs al sud i el sud-est, tots ells municipis del Baix Camp, i per Tivissa, al nord-oest, de la Ribera d'Ebre. El terreny del terme és molt trencat i esquerp i la seva altitud oscil·la entre els 100 msnm que té a la vora del Riu de Llastres i els 864 msnm de Mont-redon a la serra de Llaberia. A llevant del poble s'aixeca aïllat el Puig de la Cabrafiga, de 614 metres, visible des d'una bona part de la comarca.

Geografia

• Llista de topònims de Pratdip (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Segons dades de 2013 la seva població era de 700 habitants.

Entitat de població	Habitants
Planes del Rei, les	194
Pratdip	482
Santa Marina	24
Font: Idescat

Economia

La base de l'economia és l'agricultura. Destaquen els cultius d'avellaners, ametllers i oliveres. Els cultius de regadiu es limiten a horts familiars. Hi ha molt poca ramaderia. En ser un terme muntanyós, quasi el 75% del territori són garrigues i bosc, i terrenys de pasturatge poc aprofitats.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 31 37 56 133 621 964 987 1.048 956 926

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 901 831 722 727 617 550 481 481 439 439

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 452 491 563 617 655 715 833 835 848 685

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 691 709 726 693 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història

Representació de l'escut heràldic municipal de Pratdip segons el seu blasonament oficial

Pratdip, conegut per la gent de la rodalia i del mateix poble, com el Prat, és un topònim d'origen preromà segons Coromines. Des de la seva fundació va formar part de la baronia d'Entença i més tard del comtat de Prades. Apareix citat per primera vegada el 1154 i de nou el 1194 en unes butlles d'Anastasi IV i de Celestí III, on es fa referència a la seva església. Al segle xiii va sofrir l'atac i posterior saqueig per part de Pere dels Arcs. El 1343, l'infant Pere, comte de Prades, en dotar l'hospital, conegut ara com L'Hospitalet de l'Infant, li adjudicà totes les aigües de Pratdip que confluïen en el riu de Llastres. L'hospital tenia el dret de reconduir-les per a regar i moldre. A més, l'hospital tenia a Pratdip un molí de farina i oli, drets damunt del forn de pa i damunt dels fruits i rendes. El 1460 Pratdip va comprar les rendes de l'hospital per 4.000 lliures. Cap al segle xvii, a part de blat, ordi i civada i productes d'horta, la principal font d'ingressos per a la població van ser les arnes.

Durant el segle xviii es va produir un augment demogràfic i econòmic important, i sembla que la ramaderia va agafar embranzida. El 1722 els ramaders van organitzar-se en una societat denominada el Lligallo (que vol dir camí ramader), que el 1832 encara era activa. El 20 de febrer de 1811 es va produir a Pratdip una batalla que va enfrontar a tropes napoleòniques amb les del coronel Iglésies, que va fer retrocedir vint vegades les tropes franceses. Durant les guerres carlines es va instal·lar un destacament permanent al seu castell.

Pratdip es va veure afectat per un sisme el 1846 que obligà a la població a fugir i a refugiar-se durant uns dies a les eres de la part alta del poble. Algunes de les cases van quedar clivellades, i també l'ermita de Santa Marina. A començaments de desembre de 1868 tot el poble participà en una manifestació que va acabar cremant l'eina de prendre la talla per les quintes. Segons Pascual Madoz, a mitjans del segle xix Pratdip tenia presó i escola, on hi assistien una seixantena d'alumnes. El terme, amb sis masos, era ric en boscos i prats, i els principals productes agrícoles, segueix dient Madoz, eren el blat, el vi, l'oli, les ametlles i les garrofes, i obtenia cera, mel, llenya i carbó. Hi havia quatre molins fariners, dos d'oli, un forn de vidre i fàbriques d'espart i de palma. A finals del segle xix s'hi explotaven mines de ferro.

Cultura

Castell de Pratdip

Arquitectura

L'església parroquial està dedicada a Santa Maria. Té una barreja d'estils, ja que tant l'absis com la portalada són d'estil romànic mentre que la volta és gòtica. En un dels murs s'hi troba una llosa sepulcral datada el 1328 i pertanyent a Jacobus de Carcassona. L'església va ser restaurada el 1959. Els diversos retaules que contenia van ser cremats el 1936.

De l'antiga muralla se'n conserven encara dues torres. Una d'elles, coneguda com la del Capet, conserva un arc del portal, i es va utilitzar en un temps com a presó. La segona, incorporada a una casa particular, és a la plaça de l'Església. Altres restes de torres i de la muralla estan incorporades a cases particulars. Es conserven també algunes restes del castell encimbellades damunt del poble. Molt a prop de les ruïnes del castell hi ha un molí, el Molí de més Amunt.

Queda dempeus, encara que reformada, la masia medieval fortificada del Mas d'en Porxo. Molt a prop del poble es veuen també les restes dels Tres Molins de Pratdip.

A pocs quilòmetres es troba l'Ermita de Santa Marina. Es tracta d'un santuari construït el segle xvi. Segons la tradició, les joves solteres que acudien en romeria al santuari trobaven aviat casador. La romeria a l'ermita té lloc el mes de juliol.

Llegendes

Segons una llegenda, al Molí de més Amunt es trobava amagat un tresor deixat pels francesos dins d'una pell de cabra.

Una altra llegenda relaciona el nom del poble amb els dips, gossos vampirs mitològics. Aquestes llegendes van ser aprofitades per l'escriptor Joan Perucho per escriure la novel·la Les històries naturals.

Festes

Pratdip celebra la seva festa major el 18 de juliol i la segona festa el mes de setembre.

Festival Pratdip Llegendari

Des del 2014, l’Associació Pratdip Llegendari organitza el Festival Pratdip Llegendari, que se celebra cada any el cap de setmana de Tots Sants. La programació del festival inclou tallers, espectacles, un mercat medieval d’artesania, exposicions, un concurs de crits de por i el Concurs Literari del Pratdip Llegendari, de relats curts de por i misteri.

Excursions

Pratdip és un bon lloc per començar una excursió al Puig de la Cabrafiga. Aquest muntanya isolada és ben visible a l'horitzó des de gairebé tot el Tarragonès amb la seva forma triangular.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pratdip

• Pratdip Turisme, web d'informació turística de l'Ajuntament de Pratdip
• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Pratdip, aquest petit poble del Baix Camp (Catalunya)
• Pàgina web oficial del Festival Pratdip Llegendari