Vés al contingut

Portada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar.
755.726 articles
942 participants actius

Col·labora-hi

Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar

Article del dia
Neptú és el vuitè planeta en distància respecte del Sol i el més llunyà del sistema solar. S'anomena així en honor del déu romà del mar, i és el quart planeta en diàmetre i el tercer més gran per massa. La seva massa és 17 vegades la de la Terra i lleugerament més massiu que el seu planeta «bessó» Urà. De mitjana, Neptú orbita el Sol a una distància de 30,1 ua. El seu símbol astronòmic és Símbol astronòmic de Neptú., una versió estilitzada del trident del déu Neptú. Va ser descobert el 23 de setembre del 1846: canvis inesperats a l'òrbita d'Urà van fer deduir a Alexis Bouvard que la seva òrbita estava sent pertorbada gravitacionalment per un planeta desconegut. Posteriorment Johann Galle el va observar a menys d'un grau de la posició que Urbain Le Verrier havia predit. El seu satèl·lit més gros, Tritó va ser descobert seguidament, tot i que no es van descobrir la resta de 12 llunes fins al segle xx, emprant telescopis. Només una sonda ha visitat Neptú (Voyager 2), que va sobrevolar el planeta el 25 d'agost de 1989. - Vegeu informació sobre la imatge

Neptú és el vuitè planeta en distància respecte del Sol i el més llunyà del sistema solar. S'anomena així en honor del déu romà del mar, i és el quart planeta en diàmetre i el tercer més gran per massa. La seva massa és 17 vegades la de la Terra i lleugerament més massiu que el seu planeta «bessó» Urà. De mitjana, Neptú orbita el Sol a una distància de 30,1 ua. El seu símbol astronòmic és Símbol astronòmic de Neptú., una versió estilitzada del trident del déu Neptú.

Va ser descobert el 23 de setembre del 1846: canvis inesperats a l'òrbita d'Urà van fer deduir a Alexis Bouvard que la seva òrbita estava sent pertorbada gravitacionalment per un planeta desconegut. Posteriorment Johann Galle el va observar a menys d'un grau de la posició que Urbain Le Verrier havia predit. El seu satèl·lit més gros, Tritó va ser descobert seguidament, tot i que no es van descobrir la resta de 12 llunes fins al segle xx, emprant telescopis. Només una sonda ha visitat Neptú (Voyager 2), que va sobrevolar el planeta el 25 d'agost de 1989.



Imatge del dia

Imatge del dia

Blanc-i-negre, granissat de café i llet merengada típicament valencià. Imatge de L'Etno.

Projecte destacat
Crearem articles d'àmbit esportiu aprofitant la celebració dels Jocs de París 2024. Participa-hi i i fes créixer la Viquipèdia. Fins al 18 d'agost!
(Informació de la imatge)

Projecte destacat: Jocs Olímpics París 2024

Crearem articles d'àmbit esportiu aprofitant la celebració dels Jocs de París 2024. Participa-hi i i fes créixer la Viquipèdia. Fins al 18 d'agost!
(Informació de la imatge)



21 de juliol

Joe Biden comunica per carta que renuncia a presentar-se a les eleccions presidencials i apunta Kamala Harris per substituir-lo com a candidata pel Partit Demòcrata.


19 de juliol

Una incompatibilitat entre Microsoft Windows i el programari CrowdStrike provoquen un caos informàtic global amb 8,5 milions de dispositius afectats.


18 de juliol

Ursula von der Leyen és elegida presidenta de la Comissió Europea per segona vegada consecutiva.


14 de juliol

Les seleccions masculines de l'Argentina i Espanya es coronen campiones continentals de futbol en la Copa Amèrica i l'Eurocopa, respectivament.




Tendències


Avui fa 5 anys
Moren Brigitte Kronauer, escriptora alemanya (n. 1940), i Li Peng, polític xinès, responsable de la repressió contra les Protestes de la plaça de Tian'anmen de 1989 (n. 1928).
Avui fa 50 anys
Neix Franka Potente, actriu i cantant alemanya.
Avui fa 80 anys
Signatura dels Acords de Bretton Woods, els acords econòmics que van permetre de dibuixar les grans línies del sistema financer internacional després de la Segona Guerra Mundial.
Avui fa 140 anys
Avui fa 175 anys
Neix Emma Lazarus, poeta estatunidenca, autora del sonet The New Colossus, gravat a l'Estàtua de la Llibertat (m. 1887).
Avui fa 340 anys
Mor Josefa de Óbidos, la més destacada pintora de la segona meitat del XVII portuguès (n. 1630).