Portada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar.
752.838 articles
1.298 participants actius

Col·labora-hi

Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar

  • Article del dia
    Un setge és l'acció militar consistent a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n. Posar setge implica el bloqueig militar prolongat d'una fortalesa, al qual pot seguir-ne l'assalt, amb l'objectiu de la seva conquesta mitjançant la força o el desgast. Té lloc quan un atacant es troba amb una ciutat o fortalesa que rebutja la rendició i no pot ser presa fàcilment mitjançant un assalt frontal. Normalment comporta la marrada de l'objectiu i el bloqueig de les línies d'abastament, si cal ajudats amb maquinària de setge, bombardeig d'artilleria i la construcció de túnels subterranis per reduir les fortificacions. El terme prové del llatí sĕdĭcum, "seient", derivat de sĕdēre, "seure". Al llarg de la història, els setges probablement sorgeixen paral·lelament al desenvolupament de les ciutats i els grans centres de població. Les ciutats antigues de l'Orient Mitjà, per exemple, ja mostren restes arqueològiques de muralles fortificades. Durant el període dels Regnes Combatents a la Xina, hi ha proves tant textuals com arqueològiques de setges prolongats. - Vegeu informació sobre la imatge

    Setge

    Un setge és l'acció militar consistent a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n. Posar setge implica el bloqueig militar prolongat d'una fortalesa, al qual pot seguir-ne l'assalt, amb l'objectiu de la seva conquesta mitjançant la força o el desgast. Té lloc quan un atacant es troba amb una ciutat o fortalesa que rebutja la rendició i no pot ser presa fàcilment mitjançant un assalt frontal. Normalment comporta la marrada de l'objectiu i el bloqueig de les línies d'abastament, si cal ajudats amb maquinària de setge, bombardeig d'artilleria i la construcció de túnels subterranis per reduir les fortificacions. El terme prové del llatí sĕdĭcum, "seient", derivat de sĕdēre, "seure".

    Al llarg de la història, els setges probablement sorgeixen paral·lelament al desenvolupament de les ciutats i els grans centres de població. Les ciutats antigues de l'Orient Mitjà, per exemple, ja mostren restes arqueològiques de muralles fortificades. Durant el període dels Regnes Combatents a la Xina, hi ha proves tant textuals com arqueològiques de setges prolongats.


  • Imatge del dia

    Imatge del dia

    La científica Chien-Shiung Wu el 1963

  • Projecte destacat
    Enguany celebrem la primera edició del Mes de l'Àfrica, un concurs per a fer créixer el contingut en català sobre aquest continent i tota la seva cultura i diversitat!
    (Informació de la imatge)

    Projecte destacat: Mes de l'Àfrica 2024

    Enguany celebrem la primera edició del Mes de l'Àfrica, un concurs per a fer créixer el contingut en català sobre aquest continent i tota la seva cultura i diversitat!
    (Informació de la imatge)

    |range=2}}


Article del dia
Un setge és l'acció militar consistent a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n. Posar setge implica el bloqueig militar prolongat d'una fortalesa, al qual pot seguir-ne l'assalt, amb l'objectiu de la seva conquesta mitjançant la força o el desgast. Té lloc quan un atacant es troba amb una ciutat o fortalesa que rebutja la rendició i no pot ser presa fàcilment mitjançant un assalt frontal. Normalment comporta la marrada de l'objectiu i el bloqueig de les línies d'abastament, si cal ajudats amb maquinària de setge, bombardeig d'artilleria i la construcció de túnels subterranis per reduir les fortificacions. El terme prové del llatí sĕdĭcum, "seient", derivat de sĕdēre, "seure". Al llarg de la història, els setges probablement sorgeixen paral·lelament al desenvolupament de les ciutats i els grans centres de població. Les ciutats antigues de l'Orient Mitjà, per exemple, ja mostren restes arqueològiques de muralles fortificades. Durant el període dels Regnes Combatents a la Xina, hi ha proves tant textuals com arqueològiques de setges prolongats. - Vegeu informació sobre la imatge

Setge

Un setge és l'acció militar consistent a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n. Posar setge implica el bloqueig militar prolongat d'una fortalesa, al qual pot seguir-ne l'assalt, amb l'objectiu de la seva conquesta mitjançant la força o el desgast. Té lloc quan un atacant es troba amb una ciutat o fortalesa que rebutja la rendició i no pot ser presa fàcilment mitjançant un assalt frontal. Normalment comporta la marrada de l'objectiu i el bloqueig de les línies d'abastament, si cal ajudats amb maquinària de setge, bombardeig d'artilleria i la construcció de túnels subterranis per reduir les fortificacions. El terme prové del llatí sĕdĭcum, "seient", derivat de sĕdēre, "seure".

Al llarg de la història, els setges probablement sorgeixen paral·lelament al desenvolupament de les ciutats i els grans centres de població. Les ciutats antigues de l'Orient Mitjà, per exemple, ja mostren restes arqueològiques de muralles fortificades. Durant el període dels Regnes Combatents a la Xina, hi ha proves tant textuals com arqueològiques de setges prolongats.



Imatge del dia

Imatge del dia

La científica Chien-Shiung Wu el 1963

Projecte destacat
Enguany celebrem la primera edició del Mes de l'Àfrica, un concurs per a fer créixer el contingut en català sobre aquest continent i tota la seva cultura i diversitat!
(Informació de la imatge)

Projecte destacat: Mes de l'Àfrica 2024

Enguany celebrem la primera edició del Mes de l'Àfrica, un concurs per a fer créixer el contingut en català sobre aquest continent i tota la seva cultura i diversitat!
(Informació de la imatge)

|range=2}}


30 de maig

Es distingeix Raquel García-Tomás, Mayte Martín, Vicenta N'Dongo, Conrad Roset i l'espai escènic Nilak amb els Premis Nacionals de Cultura 2024.


30 de maig

El president de Polònia, Andrzej Duda, veta una llei aprovada pel Parlament que hauria reconegut oficialment el silesià com a llengua.


29 de maig

L'expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps és absolt per l'Audiència Nacional en el judici pel cas Gürtel del càrrec de tràfic d'influències en concurs amb prevaricació.


26 de maig

Més de 10.000 manifestants a Palma clamen contra el turisme massiu i per l'accés a habitatge digne a l'illa sota el lema «Mallorca no es ven».



Mayte Martín en escena


Tendències


Avui fa 20 anys
Entra en vigor la targeta sanitària europea en 13 estats de la Unió Europea.
Avui fa 50 anys
Neix Alanis Morissette, cantant canadenca.
Avui fa 75 anys
Neix Irena Degutienė, política lituana.
Avui fa 120 anys
Neix Karla Grosch, ballarina alemanya, professora a la Bauhaus (m. 1933).