Vés al contingut

Puma: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
+ampliació
Cap resum de modificació
Línia 57: Línia 57:
La situació de conservació de la pantera de [[Florida]], que és el Puma d'Amèrica del Nord, segueix sent incerta. Encara és regularment reconeguda com subespècie el ''Puma concolor coryi'', inclosos els directament interessats en la seva conservació.<ref name=improving>{{cite journal |first=Michael J. |last=Conroy |coauthors=Paul Beier; Howard Quigley; Michael R. Vaughan |year=2006 |month=January |url=http://www.wildlifejournals.org/perlserv/?request=get-pdf&file=i0022-541X-70-1-1.pdf |title=Improving The Use Of Science In Conservation: Lessons From The Florida Panther |journal=Journal of Wildlife Management |volume=70 |issue=1 |pages=1-7 |doi=10.2193/0022-541X(2006)70%5B1:ITUOSI%5D2.0.CO;2 |format=PDF |accessdate=2007-06-11}}</ref> Sí es va observar una variació "[[microsatèl·lit]]" en la pantera de Florida, possiblement a causa de la consanguinitat; en resposta a la investigació, un equip de conservació suggereix "el grau que la comunitat científica ha acceptat els resultats de Culver i altres. I el canvi proposat en la taxonomia no es resol en aquest moment."<ref name=FloridaRecovery>{{cite web |url=http://www.fws.gov/verobeach/Florida%20panther%20files/Panther%20Recovery%20Plan%202006_01_31%20-%20no%20figures.pdf |title=Florida Panther Recovery Program (Draft) |accessdate=2007-06-11 |author=The Florida Panther Recovery Team |date=January 31, 2006 |format=PDF |publisher=U.S. Fish and Wildlife Service}}</ref>
La situació de conservació de la pantera de [[Florida]], que és el Puma d'Amèrica del Nord, segueix sent incerta. Encara és regularment reconeguda com subespècie el ''Puma concolor coryi'', inclosos els directament interessats en la seva conservació.<ref name=improving>{{cite journal |first=Michael J. |last=Conroy |coauthors=Paul Beier; Howard Quigley; Michael R. Vaughan |year=2006 |month=January |url=http://www.wildlifejournals.org/perlserv/?request=get-pdf&file=i0022-541X-70-1-1.pdf |title=Improving The Use Of Science In Conservation: Lessons From The Florida Panther |journal=Journal of Wildlife Management |volume=70 |issue=1 |pages=1-7 |doi=10.2193/0022-541X(2006)70%5B1:ITUOSI%5D2.0.CO;2 |format=PDF |accessdate=2007-06-11}}</ref> Sí es va observar una variació "[[microsatèl·lit]]" en la pantera de Florida, possiblement a causa de la consanguinitat; en resposta a la investigació, un equip de conservació suggereix "el grau que la comunitat científica ha acceptat els resultats de Culver i altres. I el canvi proposat en la taxonomia no es resol en aquest moment."<ref name=FloridaRecovery>{{cite web |url=http://www.fws.gov/verobeach/Florida%20panther%20files/Panther%20Recovery%20Plan%202006_01_31%20-%20no%20figures.pdf |title=Florida Panther Recovery Program (Draft) |accessdate=2007-06-11 |author=The Florida Panther Recovery Team |date=January 31, 2006 |format=PDF |publisher=U.S. Fish and Wildlife Service}}</ref>


== Biologia i comportament ==
=== Característiques físiques ===
Els pumes són felins esvelts i àgils. La talla adulta dempeus és d'al voltant de 6 a 8 [[dm]] d'altura en els muscles. La longitud dels mascles adults és d'al voltant de 2,4 m de llarg del nas a la cua, encara que en general oscil·la entre 1,5 i 2,75 [[metre|m]] del nas a la cua.<ref name="Texas">{{cite web |url=http://www.tpwd.state.tx.us/huntwild/wild/species/mlion/ |title=Mountain Lion (''Puma concolor'') |accessdate=2007-03-30 |publisher=Texas Parks and Wildlife}}</ref><ref name="NY">{{cite web |url=http://www.dec.state.ny.us/website/dfwmr/wildlife/endspec/eacofs.html |title=Eastern Cougar Fact Sheet |accessdate=2007-03-30 |publisher=New York State Department of Environmental Conservation}}</ref> Els mascles tenen un pes terme mitjà d'entre 53 a 72 [[kg]]. En casos rars, alguns d'ells poden arribar a pesar més de 120 kg. El pes mitjà de les femelles està entre 34 i 48 kg.<ref name="CAP">{{cite paper |author=Nowell, K. and Jackson, P |title=Wild Cats. Status Survey and Conservation Action Plan. |publisher=IUCN/SSC Cat Specialist Group. IUCN, Gland, Switzerland |year=2006 |url=http://carnivoractionplans1.free.fr/wildcats.pdf |format=PDF |accessdate=2007-07-27 }}</ref> La grandària del puma és més petita prop de l'[[Equador]], i són més grans en les poblacions més properes als [[pol]]s.ref name="diet">{{cite journal |author=J. Agustin Iriarte, William L. Franklin, Warren E. Johnson, and Kent H. Redford |year=1990 |title=Biogeographic variation of food habits and body size of the America puma |journal=[[Oecologia]] |volume=85 |issue=2 |pages=185 |url=http://www.springerlink.com/content/nvk62r701822qq17/ |accessdate=2007-04-04}}</ref>

El cap del puma és rodona i les seves orelles estan alçades. Les seves poderoses potes davanteres, [[coll]], [[mandíbula]] i [[ullal]]s li serveixen per a atrapar i matar grans preses. Té cinc arpes retràctils a les seves potes davanteres, i quatre a les posteriors. La major part de les seves potes davanteres i arpes són adaptacions per a aferrar-se a la presa.<ref name="WhosWho">{{cite web |url=http://www.hww.ca/hww2.asp?pid=1&id=87&cid=8 |title=Cougar |work=Hinterland Who's Who |accessdate=2007-05-22 |publisher=[[Canadian Wildlife Service]] and [[Canadian Wildlife Federation]]}}</ref>

El puma pot ser tan gran com el [[jaguar]], però són menys musculosos i poderosos. On les distribucions de població se superposen, el nombre de pumes tendeix a ser inferior a la mitjana. El puma, en terme mitjà, és més pesat que el [[lleopard]]. A pesar de la seva grandària, no és normalment classificat entre els "[[grans felins]]" perquè no pot rugir, ja que manquen de la [[laringe]] especialitzada i l'os [[hioide]] del jaguar..<ref>{{cite web |last=Weissengruber |first=GE |coauthors=G Forstenpointner, G Peters, A Kübber-Heiss, and WT Fitch |title=Hyoid apparatus and pharynx in the lion (Panthera leo), jaguar (Panthera onca), tiger (Panthera tigris), cheetah (Acinonyx jubatus) and domestic cat (Felis silvestris f. catus) |work=Journal of Anatomy |publisher=Anatomical Society of Great Britain and Ireland |pages=195–209 |volume=201 |issue=201 |year=2002 |month=September |url=http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?artid=1570911 |doi=10.1046/j.1469-7580.2002.00088.x |accessdate=2007-05-20}}</ref> Igual que els gats domèstics, els pumes vocalitzen baixos, xiulades agudes, grunyits, ronronejos, així com gorgogeig i xiulades. Són coneguts pels seus crits, com es fa referència en alguns dels seus noms comuns, encara que aquests poden ser mal interpretats amb freqüència com cridades d'altres animals.<ref>{{cite web |url=http://www.easterncougar.org/pages/abouteasterncougars.htm |title=About Eastern Cougars |accessdate=2007-06-03 |publisher=Eastern Cougar Foundation}}</ref> La coloració del puma és plana (d'aquí el nom llatí ''concolor''), però pot variar molt entre els individus i fins i tot entre germans. El pelatge és generalment groguenc, però té un rang de color gris plateajat o vermellós, amb lleugers pegats en el cos, fins i tot prop de les mandíbules, la barbeta i el coll. S'observa que les criatures neixen amb ulls blaus i anells en les seves cues; els cadells són més pàl·lids, i les taques segueixen en els seus flancs. Pumes completament negres mai han estat documentats.ref>{{cite web |url=http://www.news-tribune.net/features/cnhinsoutdoors_story_032111454.html |title=Black cougar more talk than fact |date=February 01, 2006|accessdate=2007-05-20 |publisher=Tahlequah Daily Press|quote=[[Game Warden]]: Never in the history of the United States has there ever been, in captivity or in the wild, a documented black mountain lion}}</ref>
El terme "pantera negra" s'usa col·loquialment per a referir-se als individus abundants en altres espècies, en particular jaguars i lleopards.<ref>{{cite web |url=http://www.messybeast.com/genetics/mutant-pumas.html |title=Mutant Pumas}}</ref>

Els pumes tenen grans potes; proporcionalment les majors potes posteriors en la família dels felins.<ref name="CAP"/> Aquest físic els permet un gran salt i una capacitat de carrera curta. Tenen una excepcional capacitat de salt vertical: s'han reportat salts de fins a 5,4 [[metre]]s.<ref>{{cite web |url=http://www.sandiegozoo.org/animalbytes/t-puma.html |title=Mountain Lion (Puma, Cougar) |accessdate=[[2 d'abril]] del [[2007]]|work=San Diego Zoo.org |publisher=[[San Diego Zoo|Zoological Society of San Diego]]}}</ref> En salts [[horitzontal]]s se suggereix la capacitat que té va des de 6 fins a 12 m. El puma pot córrer fins a a 55 [[km]]/[[hora|h]],<ref name="CanGeo">{{cite web |url=http://www.canadiangeographic.ca/Magazine/mj04/indepth/justthefacts.asp |title=Cougars in Canada (Just the Facts) |accessdate=[[2 d'abril]] del [[2007]]|publisher=[[Canadian Geographic Magazine]]}}</ref> però està millor adaptat per a la carrera curta, de gran abast, en lloc de persecucions. És expert en escalada, el que li permet eludir competidors canins. Encara que no està molt associat amb l'aigua, pot nedar.<ref name="Sierra">{{cite web |url=http://arizona.sierraclub.org/conservation/mt-lion/index.asp |title= Mountain Lion, Puma concolor |accessdate=2007-05-20 |publisher=[[Sierra Club]]}}</ref>
==Referències==
==Referències==
{{referències|2}}
{{referències|2}}

Revisió del 22:54, 25 jul 2008

Infotaula d'ésser viuPuma
Puma concolor Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Període de gestació94 dies Modifica el valor a Wikidata
Longevitat màxima23,8 anys Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN18868 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaFelidae
GènerePuma
EspèciePuma concolor Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1771)
Nomenclatura
Sinònims
Felis concolor Modifica el valor a Wikidata
ProtònimFelis concolor Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

El puma (Puma concolor) o lleó de muntanya és un mamífer de la família Felidae, nadiu d'Amèrica. Aquest gran gat solitari és el mamífer salvatge terrestre més nombrós de l'Hemisferi Occidental, s'estén des del Yukon, al Canadà, fins al sud dels Andes d'Amèrica del Sud. El puma és adaptable i generalista, pel que es troba en els principals hàbitat de tota Amèrica.

És el segon major felí d'Amèrica, després del jaguar, i el quart més alt del món, després del tigre, el lleó, el jaguar, encara que està més estretament relacionat amb felins més petits.

Un caçador i depredador d'emboscada, el puma persegueix una àmplia varietat de preses. El seu principal aliment són els ungulats com el cérvol, en particular en la part septentrional de la seva àrea de distribució, però també caça espècies tan petites com insectes i rosegadors. Prefereix hàbitats amb densa vegetació durant les hores d'aguait, però pot viure en zones obertes.

El puma és territorial i té una baixa densitat de població. Cada territori dependrà de les grandàries del terreny, la vegetació, i l'abundància de les preses. Encara que és un gran depredador, no sempre és l'espècie dominant en la seva àrea de distribució, com quan competeix amb els animals de presa com el llop gris. Es tracta d'un gat solitari i en general evita les persones. Atacs als éssers humans segueixen sent escassos, a pesar d'un recent augment en la freqüència.

A causa de la persecució, com una perillosa plaga, arran de la colonització europea d'Amèrica, i el continu desenvolupament humà dels hàbitat del puma, les poblacions han disminuït en moltes parts del seu rang històric. En particular, el puma va ser extingit en la part oriental d'Amèrica del Nord, amb excepció d'un cas aïllat de la subpoblació a Florida. L'animal pot recolonitzar part del seu antic territori oriental. Amb la seva àmplia gamma, el puma té desenes de noms i és esmentat amb diverses referències en la mitologia dels pobles indígenes de les Amèriques i també en la cultura contemporània.

Taxonomia i evolució

El puma se situa en la subfamilia Felinae, dels gats petits, mentre que els grans gats són col·locats dintre de la subfamilia Pantherinae. L'origen de la família Felidae a Àsia està aproximadament fa 11 milions d'anys. Per desgràcia, la investigació taxonòmica en els felins segueix sent parcial i gran part del que es coneix sobre la història evolutiva de fèlids es basa en l'anàlisi de l'ADN mitocondrial, [2] com els gats estan escassament representades en el registre fòssil, i hi ha grans intervals de confiança amb dates proposades.

En l'últim estudi dels genomes Felidae, l'ancestre comú de l'actual Leopardus, Lynx, Puma, Prionailurus, i altres llinatges Felis van emigrar a través del pont de l'Estret de Bering cap a Amèrica, aproximadament fa 8 a 8,5 milions d'anys enrere. Posteriorment, els llinatges van divergir en aquest ordre. [3] Els felinos d'Amèrica del Nord van envair després Sud-América com parteix de la Great American Interchange, arran de la formació de l'Istme de Panamà.

El puma s'havia pensat que pertanyia a Felis, el gènere que inclou el gat domèstic, però ara es col·loca en Puma juntament amb la jaguarundi, un gat un poc més d'una desena part del seu pes.

La conservació del puma depèn de la preservació del seu hàbitat.

Els estudis han indicat que el puma i la jaguarundi es troben estretament relacionats amb els moderns guepards d'Àfrica i Àsia occidental[3][4], però la relació no s'ha resolt. S'ha suggerit que els llinatges de guepards s'allunyen del llinatge del Puma d'Amèrica (veure guepards americans) i han emigrat de tornada a Àsia i Àfrica[3][4][5], mentre que altres estudis suggereixen que van divergir en el Vell Món. L'esquema de la migració dels petits felinos cap a Amèrica per tant, és poc clar.

Estudis recents han demostrat un alt grau de similitud genètica entre les poblacions de puma d'Amèrica del Nord, el que indica que tots ells són descendents bastant recents d'un petit grup ancestral. Culver i el seu equip afirmen que la població original de pumes d'Amèrica del Nord es va extingir en el Plistocè al voltant de 10.000 anys enrere, quan altres grans mamífers, com el Milodó també va desaparèixer. Amèrica del Nord hauria estat repoblada per un grup de pumes d'Amèrica del Sud.[4]

Subespècies

Fins a finals del decenni de 1990 s'havien registrat 32 subespècies, no obstant això, un recent estudi genètic d'ADN mitocondrial va mostrar que molts d'ells són molt similars a ser reconeguts com diferents en un nivell molecular. Després de la investigació, el canònic Mammal Species of the World (3ª edició) reconeix sis subespècies, dels quals cinc es troben únicament a Amèrica Llatina:[6]

  • Puma argentí (Felis concolor cabrerae): inclou les subespècies anteriors i sinònims hudsonii i puma (Marcelli, 1922);
  • Puma de Costa Rica (Felis concolor costaricensis);
  • Puma oriental Sud-americà (Puma concolor anthonyi): inclou les subespècies anteriors i sinònims acrocodia, borbensis, capricornensis, concolor (Pelzeln, 1883), greeni i negra;
  • Puma nord-americà (Puma concolor couguar): inclou les subespècies anteriors i sinònims arundivaga, asteques, browni, californica, coryi, floridana, hippolestes, improcera, kaibabensis, mayensis, missoulensis, menzbier, oregonensis, schorgeri, stanleyana, vancouverensis i youngi;
  • Puma Sud-americà del nord (Puma concolor concolor): inclou les subespècies anteriors i sinònims bangsi, incarum, osgoodi, soasoaranna, soderstromii, sucuacuara i wavula;
  • Puma Sud-americà del sud (Puma concolor puma): inclou les subespècies anteriors i sinònims araucanus, concolor (Gai, 1847), patagonica, pearsoni i el puma (Erythrocebus, 1904).

La situació de conservació de la pantera de Florida, que és el Puma d'Amèrica del Nord, segueix sent incerta. Encara és regularment reconeguda com subespècie el Puma concolor coryi, inclosos els directament interessats en la seva conservació.[7] Sí es va observar una variació "microsatèl·lit" en la pantera de Florida, possiblement a causa de la consanguinitat; en resposta a la investigació, un equip de conservació suggereix "el grau que la comunitat científica ha acceptat els resultats de Culver i altres. I el canvi proposat en la taxonomia no es resol en aquest moment."[8]

Biologia i comportament

Característiques físiques

Els pumes són felins esvelts i àgils. La talla adulta dempeus és d'al voltant de 6 a 8 dm d'altura en els muscles. La longitud dels mascles adults és d'al voltant de 2,4 m de llarg del nas a la cua, encara que en general oscil·la entre 1,5 i 2,75 m del nas a la cua.[9][10] Els mascles tenen un pes terme mitjà d'entre 53 a 72 kg. En casos rars, alguns d'ells poden arribar a pesar més de 120 kg. El pes mitjà de les femelles està entre 34 i 48 kg.[11] La grandària del puma és més petita prop de l'Equador, i són més grans en les poblacions més properes als pols.ref name="diet">J. Agustin Iriarte, William L. Franklin, Warren E. Johnson, and Kent H. Redford «Biogeographic variation of food habits and body size of the America puma». Oecologia, vol. 85, 2, 1990, pàg. 185 [Consulta: 4 abril 2007].</ref>

El cap del puma és rodona i les seves orelles estan alçades. Les seves poderoses potes davanteres, coll, mandíbula i ullals li serveixen per a atrapar i matar grans preses. Té cinc arpes retràctils a les seves potes davanteres, i quatre a les posteriors. La major part de les seves potes davanteres i arpes són adaptacions per a aferrar-se a la presa.[12]

El puma pot ser tan gran com el jaguar, però són menys musculosos i poderosos. On les distribucions de població se superposen, el nombre de pumes tendeix a ser inferior a la mitjana. El puma, en terme mitjà, és més pesat que el lleopard. A pesar de la seva grandària, no és normalment classificat entre els "grans felins" perquè no pot rugir, ja que manquen de la laringe especialitzada i l'os hioide del jaguar..[13] Igual que els gats domèstics, els pumes vocalitzen baixos, xiulades agudes, grunyits, ronronejos, així com gorgogeig i xiulades. Són coneguts pels seus crits, com es fa referència en alguns dels seus noms comuns, encara que aquests poden ser mal interpretats amb freqüència com cridades d'altres animals.[14] La coloració del puma és plana (d'aquí el nom llatí concolor), però pot variar molt entre els individus i fins i tot entre germans. El pelatge és generalment groguenc, però té un rang de color gris plateajat o vermellós, amb lleugers pegats en el cos, fins i tot prop de les mandíbules, la barbeta i el coll. S'observa que les criatures neixen amb ulls blaus i anells en les seves cues; els cadells són més pàl·lids, i les taques segueixen en els seus flancs. Pumes completament negres mai han estat documentats.ref>«Black cougar more talk than fact». Tahlequah Daily Press, February 01, 2006. [Consulta: 20 maig 2007]. «Game Warden: Never in the history of the United States has there ever been, in captivity or in the wild, a documented black mountain lion»</ref> El terme "pantera negra" s'usa col·loquialment per a referir-se als individus abundants en altres espècies, en particular jaguars i lleopards.[15]

Els pumes tenen grans potes; proporcionalment les majors potes posteriors en la família dels felins.[11] Aquest físic els permet un gran salt i una capacitat de carrera curta. Tenen una excepcional capacitat de salt vertical: s'han reportat salts de fins a 5,4 metres.[16] En salts horitzontals se suggereix la capacitat que té va des de 6 fins a 12 m. El puma pot córrer fins a a 55 km/h,[17] però està millor adaptat per a la carrera curta, de gran abast, en lloc de persecucions. És expert en escalada, el que li permet eludir competidors canins. Encara que no està molt associat amb l'aigua, pot nedar.[18]

Referències

  1. ↑ Cat Specialist Group (2002). Puma concolor. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 11 May 2006 (en anglès). Database entry includes justification for why this species is near threatened
  2. ↑ Wade, Nicholas «DNA Offers New Insight Concerning Cat Evolution». New York Times, 06-01-2006 [Consulta: 3 juny 2007].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Johnson, W.E., Eizirik, E., Pecon-Slattery, J., Murphy, W.J., Antunes, A., Teeling, E. & O'Brien, S.J. «The Late Miocene radiation of modern Felidae: A genetic assessment». Science, vol. 311, 5757, 06-01-2006, pàg. 73–77. DOI: 10.1126/science.1122277 [Consulta: 4 juny 2007].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Culver, M.; Johnson, W.E., Pecon-Slattery, J., O'Brein, S.J. «Genomic Ancestry of the American Puma» (PDF). Journal of Heredity, vol. 91, 3, 2000, pàg. 186–97.
  5. ↑ Barnett, Ross; Ian Barnes, Matthew J. Phillips, Larry D. Martin, C. Richard Harington, Jennifer A. Leonard, and Alan Cooper «Evolution of the extinct Sabretooths and the American cheetah-like cat». Current Biology, vol. 15, 15, 09-08-2005, pàg. R589-R590. DOI: 10.1016/j.cub.2005.07.052 [Consulta: 4 juny 2007].
  6. ↑ Wozencraft, W. C. Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World (en anglès). 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 16 novembre 2005, p. 544–45. ISBN 9780801882210. 
  7. ↑ Conroy, Michael J.; Paul Beier; Howard Quigley; Michael R. Vaughan «Improving The Use Of Science In Conservation: Lessons From The Florida Panther» (PDF). Journal of Wildlife Management, vol. 70, 1, January 2006, pàg. 1-7. DOI: 10.2193/0022-541X(2006)70%5B1:ITUOSI%5D2.0.CO;2 [Consulta: 11 juny 2007].
  8. ↑ The Florida Panther Recovery Team. «Florida Panther Recovery Program (Draft)» (PDF). U.S. Fish and Wildlife Service, January 31, 2006. [Consulta: 11 juny 2007].
  9. ↑ «Mountain Lion (Puma concolor)». Texas Parks and Wildlife. [Consulta: 30 març 2007].
  10. ↑ «Eastern Cougar Fact Sheet». New York State Department of Environmental Conservation. [Consulta: 30 març 2007].
  11. ↑ 11,0 11,1 (PDF) Falta indicar la publicació.
  12. ↑ «Cougar». Hinterland Who's Who. Canadian Wildlife Service and Canadian Wildlife Federation. [Consulta: 22 maig 2007].
  13. ↑ Weissengruber, GE; G Forstenpointner, G Peters, A Kübber-Heiss, and WT Fitch. «Hyoid apparatus and pharynx in the lion (Panthera leo), jaguar (Panthera onca), tiger (Panthera tigris), cheetah (Acinonyx jubatus) and domestic cat (Felis silvestris f. catus)». Journal of Anatomy p. 195–209. Anatomical Society of Great Britain and Ireland, September 2002. DOI: 10.1046/j.1469-7580.2002.00088.x. [Consulta: 20 maig 2007].
  14. ↑ «About Eastern Cougars». Eastern Cougar Foundation. [Consulta: 3 juny 2007].
  15. ↑ «Mutant Pumas».
  16. ↑ «Mountain Lion (Puma, Cougar)». San Diego Zoo.org. Zoological Society of San Diego. [Consulta: 2 abril 2007].
  17. ↑ «Cougars in Canada (Just the Facts)». Canadian Geographic Magazine. [Consulta: 2 abril 2007].
  18. ↑ «Mountain Lion, Puma concolor». Sierra Club. [Consulta: 20 maig 2007].

Plantilla:Link FA Plantilla:Link FA

Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Puma&oldid=2418708»