Vern: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 12: | Línia 12: | ||
Les seves fulles, de 5 a 9 cm, són arrodonides i resinoses (glutinoses) quan són joves, igual que passa amb els borrons. La floració és del tipus [[monoic]] amb flors masculines amb forma d'aments cilíndrics i vermellosos i flors femenines similars a petites pinyes. La floració té lloc entre els mesos de febrer i abril.<ref>{{Ref-web|url = http://www.floracatalana.net/alnus-glutinosa-l-gaertn|títol = FloraCatalana.net|consulta = 9-2-2016}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021 }}</ref> Les llavors són alades. |
Les seves fulles, de 5 a 9 cm, són arrodonides i resinoses (glutinoses) quan són joves, igual que passa amb els borrons. La floració és del tipus [[monoic]] amb flors masculines amb forma d'aments cilíndrics i vermellosos i flors femenines similars a petites pinyes. La floració té lloc entre els mesos de febrer i abril.<ref>{{Ref-web|url = http://www.floracatalana.net/alnus-glutinosa-l-gaertn|títol = FloraCatalana.net|consulta = 9-2-2016}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021 }}</ref> Les llavors són alades. |
||
Malgrat que no és una planta lleguminosa fa simbiosi amb bacteris del terra que li proporcionen nitrogen.<ref name="Guan1996">{{cite book|author=Changhui Guan|title=Plant Gene Expression in Actinorhizal Nodules of Alnus Glutinosa|url=https://books.google.com/books?id=5Tw3NQAACAAJ|year=1996|publisher=Guan|isbn=978-90-5485-550-7}}</ref><ref name="PawlowskiNewton2007">{{cite book|author1=Katharina Pawlowski|author2=William E. Newton|title=Nitrogen-fixing Actinorhizal Symbioses|url=https://books.google.com/books?id=-H-3NJTIL1IC|date=6 October 2007|publisher=Springer Science & Business Media|isbn=978-1-4020-3547-0}}</ref> |
|||
Malgrat que no és una planta lleguminosa fa simbiosi amb bacteris del terra que li proporcionen nitrogen. |
|||
Per distingir-lo són característiques la punta emarginada de les fulles (o sigui, en comptes de fer punta cap enfora fa un entrant) i les flors femenines com petites pinyes. |
Per distingir-lo són característiques la punta emarginada de les fulles (o sigui, en comptes de fer punta cap enfora fa un entrant) i les flors femenines com petites pinyes. |
||
Revisió del 17:50, 30 jul 2021
Alnus glutinosa  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | European alder (en)  |
| Planta | |
| Tipus de fruit | nou |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 63517 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Betulaceae |
| Gènere | Alnus |
| Espècie | Alnus glutinosa L. |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Betula alnus var. glutinosa |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El vern (Alnus glutinosa)[1] és un arbre caducifoli del gènere Alnus originari de quasi tota Europa, incloent-hi la Gran Bretanya i Fennoscàndia, i del sud-est d'Àsia. Els emigrants n'han dut poblacions a Amèrica.
En la toponímia dels Països Catalans apareixen en el nom de localitats com el barri de Barcelona de la Verneda. Altres noms populars pels quals se'l coneix són arbre negre, lladern,[2] morera borda i mosquiter.[3] En el cas de Sant Just Desvern, malgrat el nom que té aquesta població actualment, d'acord amb el que diuen els documents medievals i allò que afirmen els lingüistes, aquest topònim no prové pas del nom d'aquest arbre. El mateix s'esdevé en el cas del nom Lavern, possiblement preromà, com afirma Joan Coromines.
Morfologia
Pot arribar a una alçada de 30 metres amb la capçada allargada formada per branques més aviat curtes i obertes. Té el tronc dret i amb l'escorça llisa, que es va clivellant amb l'edat formant crostes, que acaben caient.
Les seves fulles, de 5 a 9 cm, són arrodonides i resinoses (glutinoses) quan són joves, igual que passa amb els borrons. La floració és del tipus monoic amb flors masculines amb forma d'aments cilíndrics i vermellosos i flors femenines similars a petites pinyes. La floració té lloc entre els mesos de febrer i abril.[4] Les llavors són alades.
Malgrat que no és una planta lleguminosa fa simbiosi amb bacteris del terra que li proporcionen nitrogen.[5][6]
Per distingir-lo són característiques la punta emarginada de les fulles (o sigui, en comptes de fer punta cap enfora fa un entrant) i les flors femenines com petites pinyes.
Hàbitat
Els verns només es troben en sòls molt humits generalment en la ribera dels rius (i també dels canals de regadiu)[7] on formen les vernedes. Són molt corrents a la Cerdanya a les vores dels rierols i canals.
Variants i distribució
Hi ha quatre subespècies:
- Alnus glutinosa subsp. glutinosa. Molt estesa, sobretot per a tot Europa[8]
- Alnus glutinosa subsp. barbata. Anatòlia (Rize, Trebisonda, Artvin)[9]
- Alnus glutinosa subsp. antitaurica. Sud d'Anatòlia.[10]
- Alnus glutinosa subsp. betuloides. Est d'Anatòlia.[11]
A Catalunya és comú des del Pirineu (per sota dels 1650 m)[12] fins al centre del país, sobretot a les comarques humides, i a les comarques de ponent, cap on davalla seguint els grans rius i les séquies; a la meitat oriental es fa molt rar al sud del Llobregat.[7] No és present al País Valencià ni a les Illes.[7]
Usos
La fusta de vern és molt apreciada[13] i entre altres característiques té la de suportar molt bé estar submergida en l'aigua, per això s'ha fet servir com a fusta de suport a Venècia i Amsterdam.[14][15]
Propietats medicinals
- La seva escorça conté taní, utilitzat per rebaixar els nivells de colesterol.
- La decocció de la seva escorça s'utilitza per fer gargarismes contra les angines i la faringitis
- Les fulles més tendres i enganxoses es feien servir com a remei per als peus adolorits.
Aspectes culturals
En la mitologia britànica i nòrdica, el vern és un símbol de la resurrecció, probablement per què la fusta passa del blanc al roig quan és tallada, recordant a la sang humana. Els primers humans de la mitologia nòrdica varen ser creats a partir de freixes i verns. A Irlanda, la reverència que se sentia respecte al vern era tan profunda que tallar-ne un era una ofensa criminal. En altres llocs com a Terranova, se li atribuïen aplicacions medicinals per al tractament de les cremades, el reumatisme i el dolor. A Suomi (Finlàndia) utilitzen petites estelles de la seva fusta per fumar el peix.
Galeria
-
Inflorescència femenina i llavors . -
Inflorescència masculina (esquerra) i cons madurs (dreta). -
Escorça d'arbre juvenil. -
Escorça d'arbre adult. -
Les gemmes són de color violaci i peducunlades. -
Fulles, cons (amunt), aments masculins (els llargs, a l'esquerra) i aments femenins (molt petits, al centre) d' A. glutinosa a finals d'estiu.
Notes i referències
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 86-87. ISBN 84-7306-390-2.
- ↑ Pedro Bassagaña y Bonhome. Flora médico-farmacéutica abreviada ó sea descripción de las plantas medicinales, indígena y exóticas mas usadas y algunas otras notables que no lo son con indicación de su duracion, del pais ... de la época en que florecen ... de sus usos farmacéuticos .... Imprenta de Narciso Ramirez, 1859, p. 462–.
- ↑ «Vern». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «FloraCatalana.net». [Consulta: 9 febrer 2016].[Enllaç no actiu]
- ↑ Changhui Guan. Plant Gene Expression in Actinorhizal Nodules of Alnus Glutinosa. Guan, 1996. ISBN 978-90-5485-550-7.
- ↑ Katharina Pawlowski. Nitrogen-fixing Actinorhizal Symbioses. Springer Science & Business Media, 6 October 2007. ISBN 978-1-4020-3547-0.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.
- ↑ Galls of North-West Europe. PediaPress, p. 24–. GGKEY:0DEDK636RRB.
- ↑ Botanischer Jahresbericht: systemat. geordnetes Repertorium d. botan. Literatur aller Länder. Bornträger, 1874, p. 480–.
- ↑ Davis Peter Davis. Flora of Turkey, Volume 7. Edinburgh University Press, 1 June 2019, p. 13–. ISBN 978-1-4744-6612-7.
- ↑ Jean-François Lacaze. Les ressources génétiques forestières en France: Tome 2. Les feuillus. Quae, 1 January 1999, p. 29–. ISBN 978-2-7592-1501-0.
- ↑ «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 9 febrer 2016].
- ↑ Lars Mytting. El libro de la madera: Una vida en los bosques. Penguin Random House Grupo Editorial España, 10 November 2016, p. 78–. ISBN 978-84-204-2624-2.
- ↑ Jonathan Drori. Around the World in 80 Trees. Orion, 28 May 2018, p. 78–. ISBN 978-1-78627-542-4.
- ↑ Jo Woolf. Britain's Trees: A Treasury of Traditions, Superstitions, Remedies and Literature. National Trust, 1 April 2020, p. 16–. ISBN 978-1-911657-17-0.
