Vés al contingut

Acàcia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 52: Línia 52:
* ''[[Acacia longifolia]]''<ref name="Morales1996">{{cite book|author=Ramón Morales|title=Archivos De Flora Iberica|url=https://books.google.com/books?id=pPW8UoqSStoC&pg=PA150|year=1996|publisher=Editorial CSIC - CSIC Press|isbn=978-84-00-00033-2|pages=150–}}</ref>
* ''[[Acacia longifolia]]''<ref name="Morales1996">{{cite book|author=Ramón Morales|title=Archivos De Flora Iberica|url=https://books.google.com/books?id=pPW8UoqSStoC&pg=PA150|year=1996|publisher=Editorial CSIC - CSIC Press|isbn=978-84-00-00033-2|pages=150–}}</ref>
* ''[[Acacia maidenii]]''<ref name="Aira2001">{{cite book|author=Luis Otero Aira|title=LAS PLANTAS ALUCINÓGENAS|url=https://books.google.com/books?id=8iD9GFWNbpsC&pg=PA160|date=20 July 2001|publisher=Editorial Paidotribo|isbn=978-84-8019-316-0|pages=160–}}</ref>
* ''[[Acacia maidenii]]''<ref name="Aira2001">{{cite book|author=Luis Otero Aira|title=LAS PLANTAS ALUCINÓGENAS|url=https://books.google.com/books?id=8iD9GFWNbpsC&pg=PA160|date=20 July 2001|publisher=Editorial Paidotribo|isbn=978-84-8019-316-0|pages=160–}}</ref>
* ''[[Acacia melanoxylon]]''<ref>{{cite book|title=Aromo australiano: acacia melanoxylon|url=https://books.google.com/books?id=So66jwEACAAJ|year=1997}}</ref><ref name="Chile1998">{{cite book|author=Universidad Austral de Chile|title=Bosque|url=https://books.google.com/books?id=Pzb8tN83vSYC&pg=PA37|year=1998|publisher=Universidad Austral de Chile|pages=37–|id={{ISSN|03048799}}}}</ref><ref name="Rahman2019">{{cite book|author=Md Rezaur Rahman|title=Acacia Wood Bio-composites: Towards Bio-Sustainability of the Environment|url=https://books.google.com/books?id=lIixDwAAQBAJ&pg=PA19|date=23 September 2019|publisher=Springer Nature|isbn=978-3-030-29627-8|pages=19–}}</ref><ref name="Balfour1870">{{cite book|author=Edward Balfour|title=The Timber Trees, Timber and Fancy Woods, as Also, the Forests, of India and of Eastern and Southern Asia|url=https://books.google.com/books?id=CGsDAAAAYAAJ&pg=PA4|year=1870|publisher=Higginbotham|pages=4–}}</ref><ref name="Lake2015">{{cite book|author=Morris Lake|title=Australian Rainforest Woods: Characteristics, Uses and Identification|url=https://books.google.com/books?id=_pymCQAAQBAJ&pg=PA9|date=25 May 2015|publisher=Csiro Publishing|isbn=978-1-4863-0180-5|pages=9–}}</ref><ref name="CABI2013">{{cite book|author=CABI|title=The CABI Encyclopedia of Forest Trees|url=https://books.google.com/books?id=cBf4AgAAQBAJ&pg=PA21|year=2013|publisher=CABI|isbn=978-1-78064-236-9|pages=21–}}</ref>
* ''[[Acacia melanoxylon]]''
* ''[[Acacia mellifera]]''
* ''[[Acacia mellifera]]''
* ''[[Acacia nilotica]]''
* ''[[Acacia nilotica]]''

Revisió del 06:47, 4 ago 2021

Per a altres significats, vegeu «Acàcia (desambiguació)».
Infotaula d'ésser viuAcàcia
Acacia Modifica el valor a Wikidata

mimosa comuna Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deacacia wood (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFabales
FamíliaFabaceae
SubfamíliaMimosoideae
GènereAcacia Modifica el valor a Wikidata
Mill., 1754
Tipus taxonòmicAcacia penninervis Modifica el valor a Wikidata
Subgèneres

Les acàcies (Acacia) són un gènere de plantes amb flor de la subfamília mimosoideae, de la família de les fabàcies, amb nom científic Robinia pseudoacacia. Aquest gènere és originari dels territoris que formaven el continent arcaic de Gondwana. La majoria d'espècies (950) habiten a Austràlia i la resta es reparteixen entre l'Àfrica tropical, el sud de l'Àsia i el continent americà. L'espècie Acacia farnesiana (aromer) es considera subespontània[1] en algunes parts del sud del País Valencià. Les acàcies tenen usos forestals (fusta, goma aràbiga), ornamentals, culinaris o medicinals.

Morfologia

Acàcia al Serengeti, Tanzània
Acacia drepanolobium

Les acàcies són arbres o arbusts, generalment de fulles compostes pinnades, però que en alguns casos tenen els pecíols que fan la funció de les fulles. Les flors són petites i amb cinc pètals, normalment grocs, però poden ser d'uns altres colors, com el morat. El fruit és un llegum. De vegades, són plantes espinoses que ocasionalment poden acollir formiguers en simbiosi.

Taxonomia

El gènere Acacia no és monofilètic i això ha fet que, finalment, la taxonomia se n'hagi de subdividir en cinc gèneres. Aquesta divisió ha estat ratificada el 30 de juliol del 2005 en l’International Botanical Congress fet a Viena.[2]

Els nous gèneres han rebut les denominacions següents:

El gènere Acacia inclou unes 1.450 espècies. Algunes d'aquestes són:

Referències

  1. ↑ Bolòs i Vigo Flora dels Països catalans 1980
  2. ↑ Acacia name issue - Break-up of the genus Acacia
  3. ↑ David A. Keith. Australian Vegetation. Cambridge University Press, 15 June 2017, p. 632–. ISBN 978-1-108-21054-6. 
  4. ↑ «Acàcia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ Dina Nath Tewari. A Monograph on Khair (Acacia Catechu Willd). International Book Distributors, 1995. ISBN 978-81-7089-218-2. 
  6. ↑ Frank Bisby. Phytochemical Dictionary of the Leguminosae. CRC Press, 9 July 2020, p. 11–. ISBN 978-1-00-071525-5. 
  7. ↑ J. B. Harborne. The Flavonoids: Advances in Research. Springer, 11 November 2013, p. 422–. ISBN 978-1-4899-2915-0. 
  8. ↑ Flora of Australia. CSIRO, 1981, p. 383–. ISBN 978-0-643-06717-2. 
  9. ↑ Juan Carlos Pinilla Suárez. Descripción y antecedentes básicos sobre Acacia dealbata, Acacia melanoxilon y Acacia mearnsii. Instituto Forestal, 2000. ISBN 978-956-7727-25-4. 
  10. ↑ Joachim Krug. Site Species Matching and Planting Techniques for Arid Zone Forestry in Namibia. Cuvillier Verlag, 2004, p. 171–. ISBN 978-3-86537-321-2. 
  11. ↑ Levente Hufnagel. Pure and Applied Biogeography. BoD – Books on Demand, 24 January 2018, p. 111–. ISBN 978-953-51-3754-2. 
  12. ↑ Marcos Augusto Morínigo. Hispanismos en el guaraní: estudio sobre le penetración de la cultura española en la guaraní, según se refleja en la lengua. Talleres s.a. Casa J. Peuser, ltda., 1931. 
  13. ↑ Estrela Figueiredo. Plants of Angola. South African National Biodiversity Institute (SANBI), 2008. ISBN 978-1-919976-45-7. 
  14. ↑ Umberto Quattrocchi. CRC World Dictionary of Medicinal and Poisonous Plants: Common Names, Scientific Names, Eponyms, Synonyms, and Etymology (5 Volume Set). CRC Press, 19 April 2016, p. 22–. ISBN 978-1-4822-5064-0. 
  15. ↑ Craig D. Whitesell. Silvical Characteristics of Koa (Acacia Koa Gray). Pacific Southwest Forest and Range Experiment Station, Forest Service, U.S. Department of Agriculture, 1964, p. 8–. 
  16. ↑ Paul G. Scowcroft. Stimulating Growth of Stagnated Acacia Koa by Thinning and Fertilizing. U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Pacific Southwest Forest and Range Experiment Station, 1986, p. 1–. 
  17. ↑ Kim M. Wilkinson. Growing Koa: A Hawaiian Legacy Tree. PAR, 2003, p. 97–. ISBN 978-0-9702544-2-9. 
  18. ↑ Roger G. Skolmen. Wood of Koa and of Black Walnut Similar in Most Properties. Pacific Southwest Forest & Range Experiment Station, Forest Service, U.S. Department of Agriculture, 1968, p. 1–. 
  19. ↑ Patrick J. Baker. Koa (Acacia Koa) Ecology and Silviculture. United States Department of Agriculture, Forest Service, Pacific Southwest Research Station, 2009, p. 96–. 
  20. ↑ Roger G. Skolmen. Some Woods of Hawaii: Properties and Uses of 16 Commercial Species. Pacific Southwest Forest and Range Experiment Station, Forest Service, U.S. Department of Agriculture, 1974, p. 2–. 
  21. ↑ Source: Wikipedia. Flora of Libya: Acacia Laeta, Acacia Nilotica, Acacia Tortilis, Adonis Microcarpa, Allium Roseum, Arbutus Pavarii, Artemisia Herba-Alba, Balanites Aeg. General Books, September 2013. ISBN 978-1-230-76088-9. 
  22. ↑ Luke Sweedman. Australian Seeds: A Guide to Their Collection, Identification and Biology. Csiro Publishing, 2006, p. 201–. ISBN 978-0-643-09298-3. 
  23. ↑ Ramón Morales. Archivos De Flora Iberica. Editorial CSIC - CSIC Press, 1996, p. 150–. ISBN 978-84-00-00033-2. 
  24. ↑ Luis Otero Aira. LAS PLANTAS ALUCINÓGENAS. Editorial Paidotribo, 20 July 2001, p. 160–. ISBN 978-84-8019-316-0. 
  25. ↑ Aromo australiano: acacia melanoxylon, 1997. 
  26. ↑ Universidad Austral de Chile. Bosque. Universidad Austral de Chile, 1998, p. 37–. ISSN 03048799. 
  27. ↑ Md Rezaur Rahman. Acacia Wood Bio-composites: Towards Bio-Sustainability of the Environment. Springer Nature, 23 September 2019, p. 19–. ISBN 978-3-030-29627-8. 
  28. ↑ Edward Balfour. The Timber Trees, Timber and Fancy Woods, as Also, the Forests, of India and of Eastern and Southern Asia. Higginbotham, 1870, p. 4–. 
  29. ↑ Morris Lake. Australian Rainforest Woods: Characteristics, Uses and Identification. Csiro Publishing, 25 May 2015, p. 9–. ISBN 978-1-4863-0180-5. 
  30. ↑ CABI. The CABI Encyclopedia of Forest Trees. CABI, 2013, p. 21–. ISBN 978-1-78064-236-9. 

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Acàcia&oldid=27953795»