Colecistocinina: diferència entre les revisions
m Format |
→Funcions: S'ha afegit informació |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
La '''Colecistocinina''', en [[anglès]]:''Cholecystokinin'',('''CCK''' o '''CCK-PZ'''; del [[grec]] ''chole'', "bilis"; ''cysto'', "sac"; ''kinin'', "moure"; és a dir, ''moure el sac de la bilis ([[vesícula biliar]])''). És una hormona pèptida produïda a l'[[intestí prim]], específicament al [[duodè]] i el [[jejú]]. També actua com un [[anorexigen|supressor de la gana de menjar]]. L'evidència recent suggereix que pot tenir un paper en la tolerància a opiacis com la [[morfina]] i l'[[heroïna]], i està relacionat parcialment amb experiències a la hipersensibilitat al dolor durant la [[síndrome d'abstinència]] per opiacis.<ref name="pmid10866896">{{cite journal | author=Kissin I, Bright CA, Bradley EL | title = Acute tolerance to continuously infused alfentanil: the role of cholecystokinin and N-methyl-D-aspartate-nitric oxide systems | journal=Anesth. Analg. | volume = 91 | issue = 1 | pages = 110–6 | year = 2000 | pmid = 10866896 | doi = 10.1097/00000539-200007000-00021| url = http://www.anesthesia-analgesia.org/cgi/content/abstract/91/1/110}}</ref><ref name="pmid17558184">{{cite journal | author=Fukazawa Y, Maeda T, Kiguchi N, Tohya K, Kimura M, Kishioka S | title = Activation of spinal cholecystokinin and neurokinin-1 receptors is associated with the attenuation of intrathecal morphine analgesia following electroacupuncture stimulation in rats | journal=J. Pharmacol. Sci. | volume = 104 | issue = 2 | pages = 159–66 | year = 2007 | pmid = 17558184 | doi = 10.1254/jphs.FP0070475}}</ref> |
La '''Colecistocinina''', en [[anglès]]:''Cholecystokinin'',('''CCK''' o '''CCK-PZ'''; del [[grec]] ''chole'', "bilis"; ''cysto'', "sac"; ''kinin'', "moure"; és a dir, ''moure el sac de la bilis ([[vesícula biliar]])''). És una hormona pèptida produïda a l'[[intestí prim]], específicament al [[duodè]] i el [[jejú]]. També actua com un [[anorexigen|supressor de la gana de menjar]]. L'evidència recent suggereix que pot tenir un paper en la tolerància a opiacis com la [[morfina]] i l'[[heroïna]], i està relacionat parcialment amb experiències a la hipersensibilitat al dolor durant la [[síndrome d'abstinència]] per opiacis.<ref name="pmid10866896">{{cite journal | author=Kissin I, Bright CA, Bradley EL | title = Acute tolerance to continuously infused alfentanil: the role of cholecystokinin and N-methyl-D-aspartate-nitric oxide systems | journal=Anesth. Analg. | volume = 91 | issue = 1 | pages = 110–6 | year = 2000 | pmid = 10866896 | doi = 10.1097/00000539-200007000-00021| url = http://www.anesthesia-analgesia.org/cgi/content/abstract/91/1/110}}</ref><ref name="pmid17558184">{{cite journal | author=Fukazawa Y, Maeda T, Kiguchi N, Tohya K, Kimura M, Kishioka S | title = Activation of spinal cholecystokinin and neurokinin-1 receptors is associated with the attenuation of intrathecal morphine analgesia following electroacupuncture stimulation in rats | journal=J. Pharmacol. Sci. | volume = 104 | issue = 2 | pages = 159–66 | year = 2007 | pmid = 17558184 | doi = 10.1254/jphs.FP0070475}}</ref> |
||
Es produeix per les cèl·lules I del duodè, sota estímuls com els [[àcids grassos]] i [[aminoàcids]], ocasiona el retard del buidament gàstric, i la contracció de la vesícula biliar perquè aquesta vessi la bilis per tal d'iniciar l'absorció dels greixos. |
|||
'''Estructura molecular:''' |
|||
La CCK pot tenir diverses formes moleculars en funció del nombre [[Aminoàcid|d’aminoàcids]] que la composen. És un [[pèptid]] linear que pot trobar-se com a CCK-8, CCK-33, CCK-39 i CCK-58 entre d’altres. <ref name=":0">{{Ref-publicació|article=Cholecystokinin and Gastrin Receptors|url=https://journals.physiology.org/doi/full/10.1152/physrev.00014.2005|publicació=Physiological Reviews|data=2006-07-01|issn=0031-9333|pàgines=805–847|volum=86|exemplar=3|doi=10.1152/physrev.00014.2005|nom=Marlène|cognom=Dufresne|nom2=Catherine|cognom2=Seva|nom3=Daniel|cognom3=Fourmy}}</ref><ref name=":1">{{Ref-publicació|article=Cholecystokinin—From Local Gut Hormone to Ubiquitous Messenger|url=https://www.frontiersin.org/article/10.3389/fendo.2017.00047|publicació=Frontiers in Endocrinology|data=2017|issn=1664-2392|pmc=PMC5389988|pmid=28450850|volum=8|doi=10.3389/fendo.2017.00047|nom=Jens F.|cognom=Rehfeld}}</ref> A la setena posició de la cadena d’aminoàcids de la CCK hi ha sempre una [[tirosina]] que és sulfatada i és en gran part la responsable de l’activitat biològica d’aquesta hormona.<ref name=":2">{{Ref-publicació|article=Gastrointestinal hormones regulating appetite|url=https://royalsocietypublishing.org/doi/10.1098/rstb.2006.1856|publicació=Philosophical Transactions of the Royal Society B: Biological Sciences|data=2006-07-29|pmc=PMC1642697|pmid=16815798|pàgines=1187–1209|volum=361|exemplar=1471|doi=10.1098/rstb.2006.1856|nom=Owais|cognom=Chaudhri|nom2=Caroline|cognom2=Small|nom3=Steve|cognom3=Bloom}}</ref> |
|||
'''Síntesi:''' |
|||
La CCK per una banda és sintetitzada i segregada per les cèl·lules I presents a les mucoses del [[jejú]] i el [[duodè]] —part inicial de l’intestí prim— quan hi ha hagut ingesta; i per l’altra, s’allibera com a [[neurotransmissor]] a diverses regions del cervell, en concret [[Hipotàlem|l’hipotàlem]], el [[Cervell|còrtex]], [[Amígdala (sistema limfàtic)|l’amígdala]], [[Hipocamp (anatomia)|l’hipocamp]] i el [[tàlem]] <ref name=":1" />. Aquesta substància, per tant, funciona com a hormona peptídica a l’intestí, i com a [[neuropèptid]] al sistema nerviós central (SNC). |
|||
És sintetitzada a partir de la [[preprohormona preproCCK]] que al reaccionar amb aigua es trenca, formant pèptids i aminoàcids que acaben amb el mateix grup àcid carboxílic. A més de a les cèl·lules I del duodè, la CCK es sintetitza a les cèl·lules C de la [[tiroide]], a cèl·lules cotricòtropes i melanòtropes de la [[glàndula pituïtària]], i a cèl·lules de la medul·la adrenal <ref name=":1" />. |
|||
'''Mecanismes d'acció:''' |
|||
Els efectes de la CCK estan controlats pels receptors de membrana CCK-1 i CCK-2 acoblats a proteïnes G, que es troben distribuïts al llarg del SNC; estant els primers sobretot a l’estómac i el [[pàncrees]], i els segons al cervell. El CCK-2, a més de per la CCK, serveix com a receptor per la [[gastrina]]; i la seva activació provoca l’augment de l’alliberació d’[[inositol trifosfat]] i [[diacilglicerol]], responsables de la regulació dels nivells intracel·lulars de calci <ref name=":0" />. |
|||
== Funcions == |
== Funcions == |
||
'''Funció gastrointestinal:''' |
|||
La seva funció és estimular la secreció d'[[enzim]]s del [[pàncrees]] i de [[bilis]] emmagatzemada a la vesícula biliar fins al duodè, produint la seva contracció, estimulant el relaxament i obertura de l'[[esfínter de Oddi]] (canal que connecta el pàncrees i el conducte colèdoc amb el duodè). Participa en la regulació hormonal o endocrina de la [[digestió]] en la qual també participen altres hormones com la [[gastrina]] i la [[secretina]]. |
|||
La CCK actua a l’intestí prim com a reguladora de la secreció hormonal durant la digestió inhibint el buidatge gàstric a través dels receptors CCK-1. La massa en la qual es converteixen els aliments un cop ingerits en promou la síntesi, i la seva presència a la sang —que es manté fins a les cinc hores posteriors a la ingesta— desencadena una sèrie de reaccions <ref name=":2" />. Per una banda, provoca l’alliberació d’[[Enzim digestiu|enzims digestius]] des de les [[cèl·lules acinars]] del pàncrees fins al duodè, on participen en la digestió de greixos, hidrats de carboni i proteïnes. A més, la CCK provoca l’augment de la producció de [[bilis]] al fetge i indueix la contracció de la [[vesícula biliar]], estimulant la relaxació i obertura de l’[[esfínter d’Oddi]], — estructura que connecta el pàncrees i el duodè— fent que s’alliberi bilis a aquest últim <ref name=":0" />. Aquests enzims digestius descomponen les proteïnes i els àcids grassos que han sigut els causants de l’alliberació de CCK, alhora que són els que fan que se n’inhibeixi la síntesi. És a dir, es tracta d’un cicle que es retroalimenta de manera que la CCK provoca l’aparició dels enzims digestius, i quan els nivells d’aquests són elevats i s’ha produït l’absorció dels aliments, es redueix la quantitat de CCK. |
|||
Els processos mitjançant els quals la CCK produeix els seus efectes encara són objecte d’estudi, però s’especula que ho fa a través de l’estimulació de mecanoreceptors gàstrics que intervenen en el mecanisme de retroalimentació neuronal entre l’intestí i els nuclis relacionats amb el control de la ingesta del cervell <ref name=":2" />. |
|||
S’especula que pot ser que l’efecte de la CCK sobre la sacietat i l’alliberació d’enzims digestius pugui estar més influenciat per l’acció dels receptors CCK-1 del [[nervi vague]] que no pas pels presents a les cèl·lules acinars del pàncrees. Es creu que l’activació dels receptors CCK-1 del nervi vague per l’acció de la CCK té un paper important pel que fa a la secreció d’enzims digestius pancreàtics, i que són els responsables de l’enviament de senyals de sacietat cap a l’hipotàlem; de manera que en cas de lesió a aquest nervi, el neuropèptid deixa de tenir el seu efecte saciant. <ref name=":0" /><ref>{{Ref-publicació|article=Cholecystokinin (CCK) and related adjunct peptide therapies for the treatment of obesity and type 2 diabetes|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0196978117302796|publicació=Peptides|data=2018-02-01|issn=0196-9781|pàgines=229–235|volum=100|doi=10.1016/j.peptides.2017.09.007|llengua=en|nom=Varun|cognom=Pathak|nom2=Peter R.|cognom2=Flatt|nom3=Nigel|cognom3=Irwin}}</ref> |
|||
'''Funció neurològica:''' |
|||
A més de al duodè, la CCK es troba sobretot en la forma CCK-8 a neurones de diverses parts del SNC. La presència d’aquesta substància al SNC modula l’activitat d’altres hormones i neuropèptids. S’ha vist que en el mal funcionament dels receptors cerebrals de CCK —sobretot els CCK-2— pot tenir com a conseqüència l’aparició de trastorns mentals com [[ansietat]], [[esquizofrènia]], [[Trastorn de pànic|atacs de pànic]], i s’especula que podria ser en part responsable de l’aparició d’[[Al·lucinació|al·lucinacions]] a la malaltia de [[Parkinsonisme|Parkinson]]. També hi ha estudis que indiquen que la CCK podria estar relacionada amb la xarxa neuronal que controla la por i, a més, s’ha vist que aquesta hormona es troba implicada en la regulació dels mecanismes reforçants de la ingesta. |
|||
'''Altres funcions:''' |
|||
La CCK és una substància que es troba molt difusa per l’organisme i de la qual en queden bastants aspectes a estudiar; però s’ha vist que està implicada en la regulació dels nivells de diverses substàncies a més de les prèviament exposades. Per una banda, estimula l’alliberació de [[somatostatina]] o [[Somatotropina|hormona del creixement]] (GH), que en grans quantitats també n’inhibeix la secreció i per tant en regula la quantitat. <ref name=":2" /> |
|||
L'[[apelina]] estimula la seva secreció. |
|||
També s’ha relacionat amb la síntesi d’[[insulina]] a través de l’activació dels receptors CCK-1 i de [[glucagó]] per la dels receptors CCK-2. A més, la secreció de CCK s’ha relacionat clarament amb [[proliferació cel·lular]] i la modulació de l’alliberament de [[leptina]] i [[gastrina]] al pàncrees.<ref name=":0" /> Per últim, s’ha vist que és responsable de l’aparició de [[somnolència]] després de la ingesta, i més recentment, s’ha trobat que podria estar implicada en la tolerància als opiacis com la [[morfina]] i [[Heroïna|l’heroïna]], relacionant-se en part amb experiències d’hipersensibilitat al dolor durant la [[Síndrome d'abstinència|síndrome d’abstinència]]. |
|||
A més, és responsable de la somnolència post-prandial, que ajuda a evitar la hipotensió després dels àpats. |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 20:11, 18 feb 2022
La Colecistocinina, en anglès:Cholecystokinin,(CCK o CCK-PZ; del grec chole, "bilis"; cysto, "sac"; kinin, "moure"; és a dir, moure el sac de la bilis (vesícula biliar)). És una hormona pèptida produïda a l'intestí prim, específicament al duodè i el jejú. També actua com un supressor de la gana de menjar. L'evidència recent suggereix que pot tenir un paper en la tolerància a opiacis com la morfina i l'heroïna, i està relacionat parcialment amb experiències a la hipersensibilitat al dolor durant la síndrome d'abstinència per opiacis.[1][2]
Estructura molecular:
La CCK pot tenir diverses formes moleculars en funció del nombre d’aminoàcids que la composen. És un pèptid linear que pot trobar-se com a CCK-8, CCK-33, CCK-39 i CCK-58 entre d’altres. [3][4] A la setena posició de la cadena d’aminoàcids de la CCK hi ha sempre una tirosina que és sulfatada i és en gran part la responsable de l’activitat biològica d’aquesta hormona.[5]
Síntesi:
La CCK per una banda és sintetitzada i segregada per les cèl·lules I presents a les mucoses del jejú i el duodè —part inicial de l’intestí prim— quan hi ha hagut ingesta; i per l’altra, s’allibera com a neurotransmissor a diverses regions del cervell, en concret l’hipotàlem, el còrtex, l’amígdala, l’hipocamp i el tàlem [4]. Aquesta substància, per tant, funciona com a hormona peptídica a l’intestí, i com a neuropèptid al sistema nerviós central (SNC).
És sintetitzada a partir de la preprohormona preproCCK que al reaccionar amb aigua es trenca, formant pèptids i aminoàcids que acaben amb el mateix grup àcid carboxílic. A més de a les cèl·lules I del duodè, la CCK es sintetitza a les cèl·lules C de la tiroide, a cèl·lules cotricòtropes i melanòtropes de la glàndula pituïtària, i a cèl·lules de la medul·la adrenal [4].
Mecanismes d'acció:
Els efectes de la CCK estan controlats pels receptors de membrana CCK-1 i CCK-2 acoblats a proteïnes G, que es troben distribuïts al llarg del SNC; estant els primers sobretot a l’estómac i el pàncrees, i els segons al cervell. El CCK-2, a més de per la CCK, serveix com a receptor per la gastrina; i la seva activació provoca l’augment de l’alliberació d’inositol trifosfat i diacilglicerol, responsables de la regulació dels nivells intracel·lulars de calci [3].
Funcions
Funció gastrointestinal:
La CCK actua a l’intestí prim com a reguladora de la secreció hormonal durant la digestió inhibint el buidatge gàstric a través dels receptors CCK-1. La massa en la qual es converteixen els aliments un cop ingerits en promou la síntesi, i la seva presència a la sang —que es manté fins a les cinc hores posteriors a la ingesta— desencadena una sèrie de reaccions [5]. Per una banda, provoca l’alliberació d’enzims digestius des de les cèl·lules acinars del pàncrees fins al duodè, on participen en la digestió de greixos, hidrats de carboni i proteïnes. A més, la CCK provoca l’augment de la producció de bilis al fetge i indueix la contracció de la vesícula biliar, estimulant la relaxació i obertura de l’esfínter d’Oddi, — estructura que connecta el pàncrees i el duodè— fent que s’alliberi bilis a aquest últim [3]. Aquests enzims digestius descomponen les proteïnes i els àcids grassos que han sigut els causants de l’alliberació de CCK, alhora que són els que fan que se n’inhibeixi la síntesi. És a dir, es tracta d’un cicle que es retroalimenta de manera que la CCK provoca l’aparició dels enzims digestius, i quan els nivells d’aquests són elevats i s’ha produït l’absorció dels aliments, es redueix la quantitat de CCK.
Els processos mitjançant els quals la CCK produeix els seus efectes encara són objecte d’estudi, però s’especula que ho fa a través de l’estimulació de mecanoreceptors gàstrics que intervenen en el mecanisme de retroalimentació neuronal entre l’intestí i els nuclis relacionats amb el control de la ingesta del cervell [5].
S’especula que pot ser que l’efecte de la CCK sobre la sacietat i l’alliberació d’enzims digestius pugui estar més influenciat per l’acció dels receptors CCK-1 del nervi vague que no pas pels presents a les cèl·lules acinars del pàncrees. Es creu que l’activació dels receptors CCK-1 del nervi vague per l’acció de la CCK té un paper important pel que fa a la secreció d’enzims digestius pancreàtics, i que són els responsables de l’enviament de senyals de sacietat cap a l’hipotàlem; de manera que en cas de lesió a aquest nervi, el neuropèptid deixa de tenir el seu efecte saciant. [3][6]
Funció neurològica:
A més de al duodè, la CCK es troba sobretot en la forma CCK-8 a neurones de diverses parts del SNC. La presència d’aquesta substància al SNC modula l’activitat d’altres hormones i neuropèptids. S’ha vist que en el mal funcionament dels receptors cerebrals de CCK —sobretot els CCK-2— pot tenir com a conseqüència l’aparició de trastorns mentals com ansietat, esquizofrènia, atacs de pànic, i s’especula que podria ser en part responsable de l’aparició d’al·lucinacions a la malaltia de Parkinson. També hi ha estudis que indiquen que la CCK podria estar relacionada amb la xarxa neuronal que controla la por i, a més, s’ha vist que aquesta hormona es troba implicada en la regulació dels mecanismes reforçants de la ingesta.
Altres funcions:
La CCK és una substància que es troba molt difusa per l’organisme i de la qual en queden bastants aspectes a estudiar; però s’ha vist que està implicada en la regulació dels nivells de diverses substàncies a més de les prèviament exposades. Per una banda, estimula l’alliberació de somatostatina o hormona del creixement (GH), que en grans quantitats també n’inhibeix la secreció i per tant en regula la quantitat. [5]
També s’ha relacionat amb la síntesi d’insulina a través de l’activació dels receptors CCK-1 i de glucagó per la dels receptors CCK-2. A més, la secreció de CCK s’ha relacionat clarament amb proliferació cel·lular i la modulació de l’alliberament de leptina i gastrina al pàncrees.[3] Per últim, s’ha vist que és responsable de l’aparició de somnolència després de la ingesta, i més recentment, s’ha trobat que podria estar implicada en la tolerància als opiacis com la morfina i l’heroïna, relacionant-se en part amb experiències d’hipersensibilitat al dolor durant la síndrome d’abstinència.
Referències
- ↑ Kissin I, Bright CA, Bradley EL «Acute tolerance to continuously infused alfentanil: the role of cholecystokinin and N-methyl-D-aspartate-nitric oxide systems». Anesth. Analg., vol. 91, 1, 2000, pàg. 110–6. DOI: 10.1097/00000539-200007000-00021. PMID: 10866896.
- ↑ Fukazawa Y, Maeda T, Kiguchi N, Tohya K, Kimura M, Kishioka S «Activation of spinal cholecystokinin and neurokinin-1 receptors is associated with the attenuation of intrathecal morphine analgesia following electroacupuncture stimulation in rats». J. Pharmacol. Sci., vol. 104, 2, 2007, pàg. 159–66. DOI: 10.1254/jphs.FP0070475. PMID: 17558184.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Dufresne, Marlène; Seva, Catherine; Fourmy, Daniel «Cholecystokinin and Gastrin Receptors». Physiological Reviews, 86, 3, 01-07-2006, pàg. 805–847. DOI: 10.1152/physrev.00014.2005. ISSN: 0031-9333.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Rehfeld, Jens F. «Cholecystokinin—From Local Gut Hormone to Ubiquitous Messenger». Frontiers in Endocrinology, 8, 2017. DOI: 10.3389/fendo.2017.00047. ISSN: 1664-2392. PMC: PMC5389988. PMID: 28450850.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Chaudhri, Owais; Small, Caroline; Bloom, Steve «Gastrointestinal hormones regulating appetite». Philosophical Transactions of the Royal Society B: Biological Sciences, 361, 1471, 29-07-2006, pàg. 1187–1209. DOI: 10.1098/rstb.2006.1856. PMC: PMC1642697. PMID: 16815798.
- ↑ Pathak, Varun; Flatt, Peter R.; Irwin, Nigel «Cholecystokinin (CCK) and related adjunct peptide therapies for the treatment of obesity and type 2 diabetes» (en anglès). Peptides, 100, 01-02-2018, pàg. 229–235. DOI: 10.1016/j.peptides.2017.09.007. ISSN: 0196-9781.