Vés al contingut

Herba adventícia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m neteja i estandardització de codi
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Xanthium spinosum0.jpg|L'[[espina-xoca]] (''Xanthium spinosum''), una mala herba.|miniatura]]
[[Fitxer:Xanthium spinosum0.jpg|L'[[espina-xoca]] (''Xanthium spinosum''), una mala herba.|miniatura]]
'''Mala herba''',''' adventícia, brossa''' o '''infestant''' són paraules que es refereixen a tota planta que creix en una parcel·la agrícola on no és volguda. Els termes «mala herba» o «brossa» tenen connotacions despectives i subjectives, per això sovint és preferible utilitzar els sinònims «adventícia» o «infestant».
'''Mala herba''',''' adventícia, brossa''' o '''infestant''' són paraules que es refereixen a tota planta que creix en una parcel·la agrícola on no és volguda. Els termes «mala herba» o «brossa» tenen connotacions despectives i subjectives, per això sovint és preferible utilitzar els sinònims «adventícia» o «infestant».<ref name="Ashraf Öztürk Ahmad Aksoy 2012 p. 525">{{cite book | last=Ashraf | first=M. | last2=Öztürk | first2=M. | last3=Ahmad | first3=M.S.A. | last4=Aksoy | first4=A. | title=Crop Production for Agricultural Improvement | publisher=Springer Netherlands | year=2012 | isbn=978-94-007-4116-4 | url=https://books.google.es/books?id=VytWKxw3M_IC&pg=PA525 | access-date=2022-03-29 | page=525}}</ref>


La componen plantes, generalment anuals, o bé [[geòfit]]s, que l'home dissemina involuntàriament ([[antropocòria]]), i que entren en competència amb les plantes útils conreades. És el cas de la [[rosella]], la [[calcida]], etc. Per la mateixa distribució humana no és gens rar que ocupen una àrea geogràficament extensa; algunes han acabat essent de distribució sub-cosmopolita.<ref>{{GEC|0080980|arvense}}
La componen plantes, generalment anuals, o bé [[geòfit]]s, que l'home dissemina involuntàriament ([[antropocòria]]), i que entren en competència amb les plantes útils conreades. És el cas de la [[rosella]], la [[calcida]], etc. Per la mateixa distribució humana no és gens rar que ocupen una àrea geogràficament extensa; algunes han acabat essent de distribució sub-cosmopolita.<ref>{{GEC|0080980|arvense}}

Revisió del 00:29, 30 març 2022

L'espina-xoca (Xanthium spinosum), una mala herba.

Mala herba, adventícia, brossa o infestant són paraules que es refereixen a tota planta que creix en una parcel·la agrícola on no és volguda. Els termes «mala herba» o «brossa» tenen connotacions despectives i subjectives, per això sovint és preferible utilitzar els sinònims «adventícia» o «infestant».[1]

La componen plantes, generalment anuals, o bé geòfits, que l'home dissemina involuntàriament (antropocòria), i que entren en competència amb les plantes útils conreades. És el cas de la rosella, la calcida, etc. Per la mateixa distribució humana no és gens rar que ocupen una àrea geogràficament extensa; algunes han acabat essent de distribució sub-cosmopolita.[2] Algunes plantes com la civada eren originalment males herbes dins del conreu del blat fins que van acabar essent domesticades. Mentre la vegetació ruderal és la que es troba als voltants dels nuclis urbans, l'arvense es fa entremig dels camps de conreu. Totes dues formacions són constituïdes per plantes que aprofiten les condicions ecològiques que genera l'activitat agrícola i ramadera. En aquest ambient, abunden les plantes herbàcies de caràcter anual.[3]

El maragall (gènere Lolium) i el melilot (gènere Melilotus) són infestants però també es conreen com farratgeres. Espècies cultivades com el gira-sol i la patatera es poden comportar com males herbes en el cas que nasquen o rebroten a l'any següent de ser conreades ja dins d'una nova sembra o plantació. El cas general és però que les males herbes siguen d'espècies silvestres i produeixquen danys econòmics importants.

Normalment el sòl agrícola constitueix l'anomenat banc de llavors del sòl on hi ha un alt nombre de sements i parts vegetatives moltes d'elles en estat de dormició i altres preparades a germinar tan bon punt troben les condicions adients. Les successives llaurades, que de vegades deixen el sol esmicolat, preparen també el sòl per les adventícies.

La malherbologia és la ciència dedicada a l'estudi d'aquest tipus de plantes.

Principals característiques vitals

  • Rusticitat: Generalment suporten millor la secada que les plantes conreades, són més resistents a plagues i malalties i són més vigoroses, creixen més de pressa.
  • Cicle vital generalment breu, però també hi ha males herbes vivaces o perennes.
  • Producció d'altes quantitats de llavors.
  • Alta capacitat germinativa a vegades combinada amb presència de llavors latents.
  • Facilitat de dispersió de les sements, de vegades amb plomalls pel vent, enganxats a la pell d'animals, en el calçat, les eines, etc.
  • Multiplicació vegetativa: Per exemple l'arrel del card anomenat Calcida (gènere Cirsium)que encara que es talli, el tros d'arrel que queda a sota forma un altre cop la planta i no es pot eliminar de forma mecànica.

Danys que produeixen

  • En la collita: Les corretjoles del gènere Convolvulus s'enreden en la maquinària, les males herbes, encara verdes, poden humitejar la collita i fer-la fermentar. Les restes d'adventícies en la collita deprecien el producte.
  • Ocupen terreny i no deixen créixer el conreu, en alguns casos per al·lelopatia i poden arribar a sufocar-lo.
  • Competència per l'aigua, els nutrients i la llum
  • Plantes nocives poden ser verinoses o que donen mal gust a productes com la farina o arribar a intoxicar els ramats.

Paper en la vegetació

Les herbes adventícies en els terrenys que es cultiven atrauen i sostenen una gran varietat d'organismes, incloent aquells que regulen la densitat de les males herbes i la composició de la flora d'adventícies. El darrer grup inclou herbívors, granívors i microorganismes. la depredació que aquests fan sobre les llavors redueix significativament l'entrada de llavors al banc de llavors, reduint per tant l'ús d'herbicides.[4]

Control

Article principal: Malherbologia

El control de males herbes es pot fer tradicionalment mitjançant tècniques de tipus mecànic bé siguen manuals o amb maquinària, fent servir rotacions de conreu, llaurar uns dies abans de la sembra per tal que isquen primer les males herbes i tornar a llaurar per eliminar-les. Practicar la cobertura del terreny amb material inert (mulching) o en determinats casos amb l'ús de l'aigua o el foc.

Els herbicides són una tècnica més moderna que requereix una cura en l'aplicació molt especial.

L'agricultura ecològica no usa herbicides de síntesi i procura emprar les altres tècniques esmentades.

Principals males herbes dels Països Catalans

Referències

  1. ↑ Ashraf, M.; Öztürk, M.; Ahmad, M.S.A. [et al.].. Crop Production for Agricultural Improvement. Springer Netherlands, 2012, p. 525. ISBN 978-94-007-4116-4. 
  2. ↑ «Herba adventícia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ [enllaç sense format] http://www.diba.es/parcsn/parcs/plana.asp?parc=3&m=26&s=152&o=9
  4. ↑ Paula Westerman European weed reseaarch society AbstractsUniversität Rostock 2007

Vegeu també

Bibliografia

  • LA FLORA I LA VEGETACIÓ ARVENSES DE CATALUNYA AL LLARG DEL SEGLE XX, Memòria llegida per l'acadèmic electe Dr. Ramon Maria Masalles i Saumell, Memòries de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Num 1019 Any 2008

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Herba adventícia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Herba_adventícia&oldid=29808649»