Tuberculosi: diferència entre les revisions
| Línia 45: | Línia 45: | ||
[[Fitxer:Mycobacterium phylogenetic tree.png|thumb|right|250px|[[Arbre filogenètic]] del gènere ''[[Mycobacterium]]''.]] |
[[Fitxer:Mycobacterium phylogenetic tree.png|thumb|right|250px|[[Arbre filogenètic]] del gènere ''[[Mycobacterium]]''.]] |
||
===Evolució=== |
|||
La tuberculosi ha [[coevolució|coevolucionat]] amb els humans durant milers d'anys, i potser tant com diversos milions d'anys,<ref>{{cite journal |author=Gutierrez MC, Brisse S, Brosch R, i cols. |title=Ancient origin and gene mosaicism of the progenitor of Mycobacterium tuberculosis |journal=PLoS Pathog. |volume=1 |issue=1 |pages=e5 |year=2005 |month=Setembre |pmid=16201017 |pmc=1238740 |doi=10.1371/journal.ppat.0010005 |url=http://www.plospathogens.org/article/info:doi/10.1371/journal.ppat.0010005}}</ref> però les restes humanes més antigues en què s'han trobat signes de tuberculosi tenen 9.000 anys.<ref>{{cite journal|author=Hershkovitz I, Donoghue HD, Minnikin DE, i cols.|title=Detection and molecular characterization of 9000-year-old ''Mycobacterium tuberculosis'' from a neolithic settlement in the eastern mediterranean|journal=PLoS ONE|volume=3|issue=10|pages=e3426|doi=10.1371/journal.pone.0003426}}</ref> Durant aquesta [[evolució]], ''M. tuberculosis'' ha perdut nombroses regions codificants i no codificants del seu [[genoma]], unes pèrdues que poden ser utilitzades per a distingir entre soques del bacteri. La implicació és que les soques de ''M. tuberculosis'' difereixen geogràficament, de manera que les seves diferències genètiques poden ser utilitzades per a determinar l'origen i el moviment de cada soca.<ref name=Rao_2005>{{cite journal |author=Rao K, Kauser F, Srinivas S, Zanetti S, Sechi L, Ahmed N, Hasnain S |title=Analysis of genomic downsizing on the basis of region-of-difference polymorphism profiling of Mycobacterium tuberculosis patient isolates reveals geographic partitioning |journal=J Clin Microbiol |volume=43 |issue=12 |pages=5978–82 |year=2005 |pmid=16333085 | doi=10.1128/JCM.43.12.5978-5982.2005}}</ref> |
|||
==Referències== |
==Referències== |
||
Revisió del 01:49, 25 des 2008
La tuberculosi (abreujat com a TB per tubercle bacillus o Tuberculosi) és una malaltia infecciosa comuna i sovint mortal causada per micobacteris, principalment Mycobacterium tuberculosis.[1] La tuberculosi sol atacar els pulmons (com a TB pulmonar) però també pot afectar el sistema nerviós central, el sistema limfàtic, el sistema circulatori, el sistema genitourinari, el sistema gastrointestinal, els ossos, les articulacions i fins i tot la pell. Altres micobacteris, com Mycobacterium bovis, Mycobacterium africanum, Mycobacterium canetti, i Mycobacterium microti també causen tuberculosi, però són espècies més rares.
Els símptomes clàssics de la tuberculosi són una tos crònica, amb esput sanguinós, febre, suors nocturnes i pèrdua de pes. La infecció d'altres òrgans causa una àmplia varietat de símptomes. El diagnòstic es basa en la radiologia (habitualment radiografies toràciques), una prova de la tuberculina cutània i anàlisis de sang, així com una examinació al microscopi i un cultiu microbiològic dels fluids corporals. El tractament de la tuberculosi és difícil i requereix llargs tractaments amb diversos antibiòtics. Els contactes també són analitzats i tractats si és necessari. La resistència als antibiòtics és un problema creixent en la tuberculosi extensament resistent als medicaments. La prevenció es basa en programes de cribratge i vacunació, generalment amb la vacuna Bacillus Calmette-Guérin (BCG).
La tuberculosi s'escampa per via aèria, quan les persones infectades tussen, esternuden o escupen. Un terç de la població actual del món està infectada amb M. tuberculosis, i cada segon és infectada una nova persona.[2] Tanmateix, en la majoria d'aquests casos la malaltia no es desenvoluparà completament; les infeccions asimptomàtiques i latents són les més habituals. Aproximadament una de cada deu d'aquestes infeccions latents progressarà eventualment a la malaltia activa, que, si no és tractada, mata més de la meitat de les víctimes. El 2004, les estadístiques de mortalitat i morbiditat incloïen 14,6 milions de casos actius crònics, 8,9 milions de casos nous, i 1,6 milions de morts, majoritàriament en països en desenvolupament.[2] A més, un nombre creixent de persones del món desenvolupat estan contraient la tuberculosi car el seu sistema immunitari es veu compromès per medicaments immunosupressors, abús de drogues o la SIDA. La distribució de la tuberculosi no és uniforme arreu del món; aproximadament el 80% de la població de molts països asiàtics i africans donen positiu en les proves de la tuberculina, mentre que només 5-10% de la població dels Estats Units dóna positiu.[1] L'any 2006 es detectaren 1.571 casos de tuberculosi a Catalunya, cosa que en aquell temps significava una incidència de 22 casos per cada 100.000 habitants.[3] El mateix any, n'hi hagué 125 a les Balears,[4] mentre que el 2005 n'hi hagué 678 a la Comunitat Valenciana.[5]
Altres noms
En el pasat, la tuberculosi ha rebut el nom de consumpció, car semblava consumir la gent des de dins, amb una tos sanguinosa, febre, pal·lidesa, i un llarg afebliment inexorable. Altres noms incloïen tisi (del grec phthisis, "consumpció") o tisi pulmonar; escròfula (en adulta), quan afecta el sistema limfàtic i provoca la tumefacció de les glàndules cervicals; tabes mesenterica, TB de l'abdomen i lupus vulgaris, TB de la pell; malaltia afeblidora; plaga blanca, car les víctimes es tornen molt pàl·lides; mal del rei, car es creia que el tacte d'un rei podia curar l'escròfula, i malaltia de Pott, o gibbus de la columna vertebral i les articulacions.[6][7] La tuberculosi miliar – avui en dia coneguda habitualment com a TB disseminada – es produeix quan la infecció envaeix el sistema circulatori, causant lesions que tenen l'aparença de llavors de mill a les radiografies.[6][8] La TB també és denominada malaltia de Koch, en honor del científic Robert Koch.[9]
Símptomes
Quan la malaltia esdevé activa, el 75% dels casos són de TB pulmonar. Els símptomes inclouen mal al pit, tos sanguinosa, i una tos productiva i perllongada que dura més de tres setmanes. Els símptomes sistèmics inclouen febre, esgarrifances, suors nocturnes, pèrdua d'apetit, pèrdua de pes, pal·lidesa, i sovint una tendència a cansar-se molt fàcilment.[2]
En el 25% restant de casos actius, la infecció es mou dels pulmons, causant altres tipus de TB, denominats col·lectivament tuberculosi extrapulmonar.[10] Això es dóna més sovint en persones immunosuprimides i infants joves. Els llocs d'infecció extrapulmonar inclouen la pleura en la plèurisi tuberculosa, el sistema nerviós central en la meningitis, i el sistema limfàtic en l'escròfula del coll, el sistema genitourinari en la tuberculosi urogenital, i els ossos i les articulacions en la malaltia de Pott de la columna vertebral. Una forma especialment greu és la TB disseminada, coneguda també com a tuberculosi miliar. Tot i que la TB extrapulmonar no és contagiosa, pot coexistir amb la TB pulmonar, que sí que ho és.[11]
Espècies bacterianes
La causa principal de TB, Mycobacterium tuberculosis, és un bacteri aeròbic que es divideix cada 16-20 hores, un ritme extremament lent en comparació amb altres bacteris, que se solen dividir en menys d'una hora[12] (per exemple, un dels bacteris que creixen més ràpidament és una soca d'E. coli que es pot dividir aproximadament cada vint minuts). Com que MTB té una paret cel·lular però manca de membrana exterior fosfolipídica, és classificat com a bacteri grampositiu. Tanmateix, si s'efectua una tinció Gram, MTB es taca molt lleugerament com a grampositiu o no reté la tinció degut a l'alt contingut lipídic i d'àcid micòlic de la seva paret cel·lular.[13] MTB és un petit bacil en forma de barra que pot resistir a desinfectants poc potents i sobreviure en un estat sec durant setmanes. A la natura, el bacteri només pot créixer dins les cèl·lules d'un organisme hoste, però M. tuberculosis pot ser cultivat in vitro.[14]
Utilitzant tincions histològiques sobre mostres d'esput de flegma, els científics poden identificar MTB sota un microscopi normal. Com que MTB reté certes tincions després de ser tractat amb una solució àcida, se'l classifica com a bacteri acidoresistent (AFB).[1][13] La tècnica de tinció acidoresistent més comuna, la tinció de Ziehl-Neelsen, tenyeix els AFBs d'un vermell brillant que destaca clarament contra un rerefons blau. Altres formes de visualitzar els AFBs inclouen la tinció auramina-rodamina i la microscòpia de fluorescència.
El complex M. tuberculosis inclou tres altres micobacteris que causen TB: M. bovis, M. africanum i M. microti. M. africanum no està estès, però en parts d'Àfrica és una causa significativa de tuberculosi.[15][16] M. bovis era antigament una causa habitual de tuberculosi, però la introducció de la llet pasteuritzada pràcticament l'ha eliminat com a problema de salut pública als països desenvolupats.[1][17] M. microti es dóna majoritàriament en persones immunodeficients, tot i que és possible que la prevalència d'aquest patogen hagi estat subestimada.[18]
Altres micobacteris patògens coneguts inclouen M. leprae, M. avium i M. kansasii. Els dos últims formen part del grup dels micobacteris no tuberculosos (NTM). Els micobacteris no tuberculosos no causen ni TB ni lepra, però sí que causen malalties pulmonars que s'assemblen a la TB.[19]
Evolució
La tuberculosi ha coevolucionat amb els humans durant milers d'anys, i potser tant com diversos milions d'anys,[20] però les restes humanes més antigues en què s'han trobat signes de tuberculosi tenen 9.000 anys.[21] Durant aquesta evolució, M. tuberculosis ha perdut nombroses regions codificants i no codificants del seu genoma, unes pèrdues que poden ser utilitzades per a distingir entre soques del bacteri. La implicació és que les soques de M. tuberculosis difereixen geogràficament, de manera que les seves diferències genètiques poden ser utilitzades per a determinar l'origen i el moviment de cada soca.[22]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Kumar, Vinay; Abbas, Abul K.; Fausto, Nelson; & Mitchell, Richard N. (2007). Robbins Basic Pathology (8ª ed.). Saunders Elsevier. pp. 516-522 ISBN 978-1-4160-2973-1
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Organització Mundial de la Salut (OMS). Tuberculosis Fact sheet N°104 - Global and regional incidence. March 2006, Consultat el 6 d'octubre del 2006.
- ↑ Detectats 1.571 casos de tuberculosi a Catalunya, l'any 2006. – Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Consultat el 21 de desembre del 2008.
- ↑ Tuberculosi a les Illes Balears – Direcció General de Salut Pública i Participació. Conselleria de Salut i Consum. Illes Balears. Consultat el 21 de desembre del 2008.
- ↑ Informe de tuberculosis de la Comunidad Valenciana – Generalitat Valenciana (2005). Consultat el 21 de desembre del 2008.
- ↑ 6,0 6,1 Tuberculosis Encyclopedia Britannica, 11ª ed.
- ↑ Rudy's List of Archaic Medical Terms English Glossary of Archaic Medical Terms, Diseases and Causes of Death. Consultat el 9 d'octubre del 2006
- ↑ Disseminated tuberculosis NIH Medical Encyclopedia. Consultat el 9 d'octubre del 2006
- ↑ Bhansali SK «Abdominal tuberculosis. Experiences with 300 cases». Am. J. Gastroenterol., vol. 67, 4, Abril 1977, pàg. 324–37. PMID: 879148.
- ↑ Extrapulmonary Tuberculosis: An Overview MARJORIE P. GOLDEN, M.D., Yale University School of Medicine and Hospital of Saint Raphael, New Haven, Connecticut. HOLENARASIPUR R. VIKRAM, M.D., Mayo Clinic, Scottsdale, Arizona.
- ↑ Centers for Disease Control and Prevention (CDC), Division of Tuberculosis Elimination. Core Curriculum on Tuberculosis: What the Clinician Should Know. 4ª edició (2000). Actualitzada a l'agost del 2003.
- ↑ Cox R «Quantitative relationships for specific growth rates and macromolecular compositions of Mycobacterium tuberculosis, Streptomyces coelicolor A3(2) and Escherichia coli B/r: an integrative theoretical approach». Microbiology, vol. 150, Pt 5, 2004, pàg. 1413–26. DOI: 10.1099/mic.0.26560-0. PMID: 15133103.
- ↑ 13,0 13,1 Madison B «Application of stains in clinical microbiology». Biotech Histochem, vol. 76, 3, 2001, pàg. 119–25. DOI: 10.1080/714028138. PMID: 11475314. Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; el nom «Madison_2001» està definit diverses vegades amb contingut diferent. - ↑ Parish T, Stoker N «Mycobacteria: bugs and bugbears (two steps forward and one step back)». Mol Biotechnol, vol. 13, 3, 1999, pàg. 191–200. DOI: 10.1385/MB:13:3:191. PMID: 10934532.
- ↑ Niemann S, Rüsch-Gerdes S, Joloba ML, i cols. «Mycobacterium africanum subtype II is associated with two distinct genotypes and is a major cause of human tuberculosis in Kampala, Uganda». J. Clin. Microbiol., vol. 40, 9, Setembre 2002, pàg. 3398–405. DOI: 10.1128/JCM.40.9.3398-3405.2002. PMC: 130701. PMID: 12202584.
- ↑ Niobe-Eyangoh SN, Kuaban C, Sorlin P, i cols. «Genetic biodiversity of Mycobacterium tuberculosis complex strains from patients with pulmonary tuberculosis in Cameroon». J. Clin. Microbiol., vol. 41, 6, Juny 2003, pàg. 2547–53. DOI: 10.1128/JCM.41.6.2547-2553.2003. PMC: 156567. PMID: 12791879.
- ↑ Thoen C, Lobue P, de Kantor I «The importance of Mycobacterium bovis as a zoonosis». Vet. Microbiol., vol. 112, 2-4, Febrer 2006, pàg. 339–45. DOI: 10.1016/j.vetmic.2005.11.047. PMID: 16387455.
- ↑ Niemann S, Richter E, Dalügge-Tamm H, Schlesinger H, Graupner D, Königstein B, Gurath G, Greinert U, Rüsch-Gerdes S «Two cases of Mycobacterium microti derived tuberculosis in HIV-negative immunocompetent patients». Emerg Infect Dis, vol. 6, 5, 2000, pàg. 539–42. PMID: 10998387.
- ↑ «Diagnosis and treatment of disease caused by nontuberculous mycobacteria. This official statement of the American Thoracic Society was approved by the Board of Directors, March 1997. Medical Section of the American Lung Association». Am J Respir Crit Care Med, vol. 156, 2 Pt 2, 1997, pàg. S1–25. PMID: 9279284.
- ↑ Gutierrez MC, Brisse S, Brosch R, i cols. «Ancient origin and gene mosaicism of the progenitor of Mycobacterium tuberculosis». PLoS Pathog., vol. 1, 1, Setembre 2005, pàg. e5. DOI: 10.1371/journal.ppat.0010005. PMC: 1238740. PMID: 16201017.
- ↑ Hershkovitz I, Donoghue HD, Minnikin DE, i cols. «Detection and molecular characterization of 9000-year-old Mycobacterium tuberculosis from a neolithic settlement in the eastern mediterranean». PLoS ONE, vol. 3, 10, pàg. e3426. DOI: 10.1371/journal.pone.0003426.
- ↑ Rao K, Kauser F, Srinivas S, Zanetti S, Sechi L, Ahmed N, Hasnain S «Analysis of genomic downsizing on the basis of region-of-difference polymorphism profiling of Mycobacterium tuberculosis patient isolates reveals geographic partitioning». J Clin Microbiol, vol. 43, 12, 2005, pàg. 5978–82. DOI: 10.1128/JCM.43.12.5978-5982.2005. PMID: 16333085.