Vés al contingut

Terrassa arrossera: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Edició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Creada per traducció de la pàgina «Terrace (earthworks)»
(Cap diferència)

Revisió del 01:34, 10 feb 2023

Terrasses d'arròs a Hoang Su Phi, Ha Giang, Vietnam .
Terrasses d'arròs a Bali, Indonèsia .
Terrasses d'arròs del poble Hani a Yunnan, Xina .
Diagrama que mostra l'enginyeria de terrasses d'Inca per a l'agricultura.

En agricultura, una terrassa és una porció més o menys gra de pla inclinat que s'ha tallat en una sèrie de plataformes horitzontals que s'allunyen successivament, formant una mena d'esglaons, amb l'objectiu de poder practicar una agricultura més eficaç. Aquest tipus de cultiu s'anomena cultiu en terrasses i s'utilitza habitualment per cultivar en terrenys muntanyosos. Els camps en terrassa disminueixen tant l'erosió com l'escorrentia superficial, i es poden utilitzar per donar suport a cultius que requereixen reg, com l'arròs . Les terrasses d'arròs de les serralades filipines han estat designades com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO per la importància d'aquesta tècnica. [1]

Usos

Farmers working on rice terraces (Indonesia)

Els arrossars en terrassa s'utilitzen àmpliament en el cultiu d'arròs, blat i ordi a l'est, sud, sud-oest i sud-est asiàtic, així com a la conca del Mediterrani, Àfrica i Amèrica del Sud. El cultiu en terrassa de clima més sec és habitual a tota la conca mediterrània,

Història antiga

Les terrasses també s'utilitzen per a terrenys en pendent; els jardins penjants de Babilònia poden haver estat construïts sobre una muntanya artificial amb terrasses esglaonades, com les d'un zigurat .[cal citació] A la vil·la dels papirs a Herculà al costat del mar, els jardins de la vil·la del sogre de Juli Cèsar van ser dissenyats en terrasses per oferir unes vistes agradables i variades de la badia de Nàpols. 

Es creu que l'agricultura intensiva en terrassa es va practicar abans de principis del segle XV dC a l'Àfrica occidental . [2] [3] Les terrasses van ser utilitzades per molts grups, en particular els Mafa, [4] Ngas, Gwoza, [5] i els Dogon . [6]

Història recent

Durant molt de temps es va sostenir que els paisatges de muntanya abruptes no afavoreixen, ni tan sols permeten, la mecanització agrícola. A la dècada de 1970 als Alps europeus, les granges de pastures van començar a mecanitzar la gestió de les pastures alpines i la recol·lecció d'herbes farratges mitjançant l'ús de tractors de dues rodes d'un sol eix (2WT) i tractors de 4 rodes articulats amb centre de gravetat molt baix. Els seus dissenys de diversos fabricants europeus eren inicialment força senzills però efectius, i els permetien creuar pendents que s'aproximaven al 20%. A la dècada del 2000 els nous dissenys de rodes i pneumàtics, pistes, etc., i la incorporació d'electrònica per a un millor i més segur control, van permetre que aquestes màquines funcionessin en pendents superiors al 20% amb diversos implements com segadores-collidores, rasclets, empacadores i transport. remolcs. 

Als països subtropicals asiàtics, un procés similar ha començat amb la introducció de 2WT més petits, de tecnologia més baixa i de preu molt més baix en la gamma de 4-9 cavalls de potència que es poden operar amb seguretat a les terrasses petites i estretes i són prou lleugers. per aixecar i baixar d'una terrassa a l'altra. El que és diferent de l'ús alpí és que aquests 2WT s'utilitzen per al conreu i l'establiment de cultius de cultius de blat de moro, blat i patates, i amb els seus petits rotovators de 60-70 cm d'ample i rodes de gàbia especials estan arrossegant les terrasses per trasplantar-les i transmetre-les. arròs. Els agricultors també estan utilitzant els motors com a fonts d'energia estacionàries per alimentar les bombes d'aigua i les trilladores . Fins i tot més recentment, els agricultors estan experimentant amb l'ús de petits accessoris de segadors i recol·lectors. Al Nepal, els baixos costos d'aquestes màquines de fabricació majoritàriament xinesa i l'augment de la productivitat que produeixen [7] han fet que aquesta maquinària adequada a l'escala s'estén per les muntanyes de l'Himàlaia del Nepal i probablement als altres països de l'Himàlaia i l'Hindu Kush . 

Sud Amèrica

Als Andes sud-americans, els agricultors han utilitzat les terrasses, conegudes com a andenes , durant més de mil anys per cultivar patates, blat de moro i altres cultius autòctons. L'agricultura en terrassa va ser desenvolupada per la cultura Wari i altres pobles dels Andes centre-sud abans de l'any 1000 dC, segles abans que fossin utilitzades pels incas, que les van adoptar. Les terrasses es van construir per aprofitar de la manera més eficient el sòl poc profund i per permetre el reg dels cultius permetent que l'escorrentia es produeixi per la sortida. [8]

El poble inca va construir sobre aquests, desenvolupant un sistema de canals, aqüeductes i puquios per dirigir l'aigua a través de la terra seca i augmentar els nivells de fertilitat i creixement. [9] Aquestes granges adossades es troben allà on hi ha hagut pobles de muntanya als Andes. Proporcionaven els aliments necessaris per mantenir les poblacions de grans ciutats inques i centres religiosos com Machu Picchu . 

Illes Canàries

Els camps adossats són habituals a les illes amb pendents pronunciats. Les Illes Canàries presenten un complex sistema de terrasses que cobreixen el paisatge des de les plantacions de regadiu costaners fins als camps de secà de les terres altes. Aquestes terrasses, que reben el nom de cadenes, estan construïdes amb murs de pedra de disseny hàbil, que inclouen escales i canals adossats. [10]

Anglaterra

En anglès antic, una terrassa també s'anomenava "lynch". Un exemple d'un antic molí Lynch es troba a Lyme Regis . L'aigua es dirigeix des d'un riu per un conducte al llarg d'una terrassa. Aquesta configuració es va utilitzar en zones muntanyoses escarpades al Regne Unit. [11]

Japó

Al Japó, alguns dels 100 camps d'arròs en terrassa seleccionats (en japonès :日本の棚田百選一覧), des d' Iwate al nord fins a Kagoshima al sud, estan desapareixent lentament, però els voluntaris ajuden els agricultors a mantenir els seus mètodes tradicionals. i amb finalitats turístiques. [12]

Galeria

Referències

  1. ↑ «World Heritage List». UNESCO. [Consulta: 22 setembre 2012].they are Broad flat steps
  2. ↑ .
  3. ↑ Genest, Serge; Muller-Kosack, Gerhard Africa: Journal of the International African Institute, 73, 4, 2003, pàg. 642–643. DOI: 10.2307/3556793. ISSN: 0001-9720. JSTOR: 3556793.
  4. ↑ Fred Zaal. Sustainable Land Management in the Tropics: Explaining the Miracle. Routledge, 1 April 2016, p. 145–. ISBN 978-1-317-04776-6. 
  5. ↑ Gwimbe, Samuel Barde. «Ancient Terraces on Highland Fringes South of the Chad Basin». A: African Indigenous Knowledge and the Disciplines. Rotterdam: SensePublishers, 2014, p. 45–61. DOI 10.1007/978-94-6209-770-4_6. ISBN 978-94-6209-770-4. 
  6. ↑ Molefi Kete Asante. Encyclopedia of African Religion. SAGE Publications, 26 November 2008, p. 328. ISBN 978-1-5063-1786-1. 
  7. ↑ Paudel, G.P., A. McDonald, D.B. Rahut, D.B KC, and S. Justice 2019 Scale-appropriate mechanization impacts on productivity among smallholders: Evidence from rice systems in the mid-hills of Nepal. Land Use Policy 85(2019):104-113.
  8. ↑ «Terrace cultivation | agriculture». Encyclopedia Britannica.
  9. ↑ «Farming Like the Incas». Smithsonian Magazine. [Consulta: 20 setembre 2015].
  10. ↑ Martín, Lidia & González Morales, A & Ojeda, Antonio A.. (2016). Towards a new valuation of cultural terraced landscapes: The heritage of terraces in the Canary Islands (Spain). 26. 499-512. 10.19233/ASHS.2016.31.
  11. ↑ Whittington, G. The Agricultural History Review, 15, 2, 01-01-1967, pàg. 103–107. JSTOR: 40273237.
  12. ↑ An Agricultural Wonder: Japan’s Vanishing Terraced Rice Fields (Photos) (Nippon.com)

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Terrassa_arrossera&oldid=31296922»