Vés al contingut

Llac Vostok: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m neteja i estandardització de codi
Amplio text
Línia 26: Línia 26:


== Història geològica ==
== Història geològica ==
Àfrica es va separar de l'Antàrtida fa un milió d'anys, seguit del [[subcontinent indi]], a principis del [[Cretaci]] (fa uns 125 milions d'anys). Fa uns 66 milions d'anys, l'Antàrtida (llavors connectada a Austràlia) encara tenia un clima [[Zona tropical|tropical]] a [[Clima subtropical|subtropical]], amb [[fauna]] [[Marsupials|marsupial]] i una extensa [[Bosc temperat humit|selva temperada]].<ref>{{Ref-notícia|nom=L|cognom=O'Hanl|títol=Antarctic Forests Reveal Ancient Trees|data=5 novembre 2004|url=http://dsc.discovery.com/news/briefs/20041101/leaves.html?ct=6817.32046957226|consulta=31 gener 2011|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110628230903/http://dsc.discovery.com/news/briefs/20041101/leaves.html?ct=6817.32046957226|arxiudata=28 juny 2011}}</ref><ref>{{Ref-notícia|data=2012|títol=Frozen in time: Fossils from the Antarctic|url=http://www.antarctica.ac.uk//about_antarctica/geography/rock/fossil-collection.php|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150709062807/http://www.antarctica.ac.uk//about_antarctica/geography/rock/fossil-collection.php|arxiudata=2015-07-09|consulta=20 agost 2012}}</ref>

La conca del llac Vostok és una petita (50 km) característica tectònica dins de l'entorn general d'una zona de [[col·lisió continental]] de diversos centenars de quilòmetres d'amplada entre la serralada de Gamburtsev, una [[serralada]] subglacial i la regió del Dome C.<ref>{{Ref-web|url=http://www.ldeo.columbia.edu/~mstuding/tectonic_control.html|títol=Tectonic Control of Subglacial Lakes|cognom=Michael Studinger|data=2006|obra=Lamont–Doherty Earth Observatory|editor=Lamon–Doherty Earth Observatory, [[Columbia University]]|consulta=20 agost 2012|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120614090825/http://www.ldeo.columbia.edu/~mstuding/tectonic_control.html|arxiudata=14 juny 2012}}</ref> L'aigua del llac està bressolada sobre un llit de sediments de 70 m de gruix, oferint la possibilitat que continguin un registre únic del clima i la vida a l'Antàrtida abans que es formés la capa de gel.<ref>{{Ref-notícia|cognom=Robert Lee Hotz|títol=Miles Below Antarctic Ice, a Freshwater Lake May Harbor Ancient Life|data=3 març 2001|url=http://www.earthinstitute.columbia.edu/news/story3_2_01a.html|consulta=20 agost 2012}}</ref>

== Característiques ==
[[Fitxer:Wostok-Station_core32.jpg|miniatura| [[Estació Vostok]]]]
S'estima que l'aigua del llac va quedar segellada sota la gruixuda capa de gel fa uns 15 milions d'anys.<ref name="January 2011">{{Ref-notícia|data=27 gener 2011|url=https://www.bbc.co.uk/news/science-environment-12275979|consulta=28 gener 2011}}</ref> Inicialment, es pensava que la mateixa aigua havia format el llac des del moment de la seva formació, donant un temps de residència de l'ordre d'un milió d'anys.<ref name="Siegert">{{Ref-publicació|cognom=Siegert|nom=MJ|publicació=Sci Prog|volum=83|exemplar=3|pàgines=223–42|data=2000|pmid=11077478}}</ref> Investigacions posteriors de [[Robin Elizabeth Bell|Robin Bell]] i Michael Studinger de l’Observatori de la Terra Lamont-Doherty de la [[Universitat de Colúmbia]] van suggerir que l'aigua del llac es congela contínuament i es deixa arrossegar pel moviment de la [[Glacera continental de l'Antàrtida|capa de gel antàrtica]], mentre que la substitueix per l'aigua que es fon d'altres parts. de la capa de gel en aquestes condicions d'alta pressió. Això va donar lloc a una estimació que tot el volum del llac es substitueix cada 13.300&nbsp;anys: el seu temps de residència mitjà efectiu.<ref name="bell_2003">{{Ref-web|url=http://www.earthinstitute.columbia.edu/news/2003/story08-27-03.html|editor=[[The Earth Institute]] at [[Columbia University]]|títol=Columbia University Scientists Present Long Sought Opportunities to Safely Explore Life Within Earth's Most Ancient and Inaccessible Ecosystem|data=21 març 2002|consulta=31 març 2010}}</ref>

La temperatura natural més freda observada mai a la Terra, -89 °C, es va gravar a l'estació Vostok el 21 de juliol de 1983.<ref name="January 2011">{{Ref-notícia|data=27 gener 2011|url=https://www.bbc.co.uk/news/science-environment-12275979|consulta=28 gener 2011}}</ref> La temperatura mitjana de l'aigua es calcula al voltant de -3 °C; roman líquida per sota del [[Punt de fusió|punt de congelació]] normal a causa de l'alta pressió del pes del gel que hi ha a sobre.<ref>{{Ref-web|data=2012|títol=Lake Vostok, Antarctica|url=https://www.lakelubbers.com/lake-vostok-978/|consulta=25 juliol 2020|editor=Lakelubbers LLC}}</ref> La calor [[Gradient geotèrmic|geotèrmica]] de l'interior de la Terra pot escalfar el fons del llac,<ref name="vincent">{{Ref-llibre|nom=Warwick F.|cognom=Vincent|títol=Polar lakes and rivers: limnology of Arctic and Antarctic aquatic ecosystems|pàgines=129|url=https://www.google.com/search?hl=en&q=lake+vostok+temperature+pressure&gs_upl=636l9329l0l9526l32l26l0l14l14l0l746l1840l2-4.6-1l5l0#pq=lake+vostok+temperature+pressure&hl=en&sugexp=cpsu2&tok=BBZrvHhz4EdZnmEteRvcjw&cp=29&gs_id=2q&xhr=t&q=lake+vostok+oxygen+geothermal&pf=p&sclient=psy-ab&source=hp&pbx=1&oq=lake+vostok+oxygen+geothermal&aq=f&aqi=&aql=&gs_sm=&gs_upl=&bav=on.2,or.r_gc.r_pw.,cf.osb&fp=ec6c5a228a807607&biw=1097&bih=472}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.sale.scar.org/key-programs/limnology-the-long-version.html|arxiuurl=https://archive.today/20121203051651/http://www.sale.scar.org/key-programs/limnology-the-long-version.html|arxiudata=3 desembre 2012|títol=Subglacial Lake Environments|consulta=6 febrer 2012}}</ref><ref>{{Ref-llibre|nom=Igorʹ Alekseevich|cognom=Zotikov|títol=The Antarctic subglacial Lake Vostok: glaciology, biology and planetology|editorial=Springer Praxis Books / Geophysical Sciences|data=26 juliol 2006|url=https://books.google.com/books?id=imR2nsVPTWcC&q=lake+vostok+oxygen+geothermal&pg=PA85|isbn=978-3-540-42649-3}}</ref> mentre que la mateixa capa de gel aïlla el llac de les temperatures fredes de la superfície.

== Temperatura de l'aigua ==
== Temperatura de l'aigua ==
La temperatura mitjana de l'aigua és del voltant de −3[[grau Celsius|°C]] per sota del [[punt de fusió|punt de congelació]]. Quant al perquè roman líquida en el lloc més fred del planeta, s'han suggerit diverses hipòtesis, com per exemple, que la calor interior de la terra escalfa les roques sota el llac, o que la coberta de gel, que és un mal conductor de calor, pugui estar actuant com una flassada aïllant protegint-lo de les fredes temperatures de la superfície. Una altra possibilitat és que el llac no hagi tingut temps de congelar-se després d'un període temperat que va finalitzar fa al voltant de 5.000 anys. Una quarta hipòtesi és que l'aigua romangui líquida a causa de la pressió de la massa de gel que la cobreix, car el gel es fon amb la pressió.
La temperatura mitjana de l'aigua és del voltant de −3[[grau Celsius|°C]] per sota del [[punt de fusió|punt de congelació]]. Quant al perquè roman líquida en el lloc més fred del planeta, s'han suggerit diverses hipòtesis, com per exemple, que la calor interior de la terra escalfa les roques sota el llac, o que la coberta de gel, que és un mal conductor de calor, pugui estar actuant com una flassada aïllant protegint-lo de les fredes temperatures de la superfície. Una altra possibilitat és que el llac no hagi tingut temps de congelar-se després d'un període temperat que va finalitzar fa al voltant de 5.000 anys. Una quarta hipòtesi és que l'aigua romangui líquida a causa de la pressió de la massa de gel que la cobreix, car el gel es fon amb la pressió.

Revisió del 11:02, 21 feb 2023

Infotaula de geografia físicaLlac Vostok
Imatge
TipusRift lake (en) Tradueix i llac subglacial Modifica el valor a Wikidata
EpònimEstació Vostok Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentAntàrtida Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaRegió Antàrtica Modifica el valor a Wikidata
Map
 77° 30′ S, 106° 00′ E / 77.5°S,106°E / -77.5; 106
Dades i xifres
Profunditat1.000 m Modifica el valor a Wikidata
Mida50 (amplada) × 250 (longitud) km
Superfície15.690 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Volum5.400.000 hm³ Modifica el valor a Wikidata
Ubicació del llac Vostok

El llac Vostok és un llac subglacial de l'Antàrtida. Està situat a 77° S 105° E, per sota de l'estació Vostok russa, a 4.000 metres sota la superfície de la placa de gel antàrtica central, totalment aïllat de l'exterior i protegit de l'atmosfera.

Amb una grandària lleugerament superior a tota la província de Lleida, té unes dimensions de 250 km de llarg per 50 km d'ample, i està dividit en dues profundes fosses per una serralada.[1] L'aigua líquida sobre la serralada té una alçada de 200 m, uns 400 m en la fossa nord i 800 m en la sud. El llac Vostok cobreix una àrea de 15.690 km² i té un volum estimat de 5.400 km³ d'aigua dolça.[2] El maig del 2005 es va trobar una illa al centre del llac.

Nom

El llac rep el nom de l'estació de Vostok, que al seu torn rep el nom del Vostok (Восток), una balandre de guerra, que significa "Est" en rus.[3] L'existència d'un llac subglacial a la regió de Vostok va ser suggerida per primera vegada pel geògraf rus Andrey Kapitsa a partir de sondejos sísmics realitzats durant les expedicions antàrtiques soviètiques el 1959 i el 1964 per mesurar el gruix de la capa de gel.[4][5] La investigació continuada per científics russos i britànics va portar a la confirmació final de l'existència del llac el 1993 per JP Ridley utilitzant altimetria làser ERS-1.[6][4]

Origen

El gel superposat proporciona un registre paleoclimàtic continu de 400.000 anys, encara que l'aigua del llac pot haver estat aïllada durant 15[7][8] a 25 milions d'anys.[9] El 5 de febrer de 2012, un equip de científics russos va completar el nucli de gel més llarg de la història de 3768 m i va perforar l'escut de gel fins a la superfície del llac.[10]

El primer nucli de gel de llac acabat de congelar es va obtenir el 10 de gener de 2013 a una profunditat de 3406 m.[11] Tanmateix, tan bon punt es va perforar el gel, l'aigua del llac subjacent va brollar pel forat, barrejant-lo amb el freó i el querosè utilitzats per evitar que el forat es congelés.[12][13][14] Es va perforar un nou forat i es va obtenir una mostra d'aigua suposadament prístina el gener de 2015. L'equip rus té previst baixar una sonda al llac per recollir mostres d'aigua i sediments del fons. Es planteja la hipòtesi que es podrien trobar formes de vida inusuals a la capa líquida del llac, una reserva d'aigua fòssil. Com que el llac Vostok pot contenir un entorn tancat sota el gel durant milions d'anys, les condicions podrien assemblar-se a les dels oceans coberts de gel que se suposa que existeixen a la lluna Europa de Júpiter[12][15] i a la lluna Encèlade de Saturn.[16]

Descobriment

Localització del llac Vostok a l'Antàrtida oriental

El científic rus Piotr Kropotkin va proposar per primera vegada la idea d'aigua dolça sota les capes de gel antàrtiques a finals del segle XIX.[17] Va teoritzar que la tremenda pressió exercida per la massa acumulada de milers de metres verticals de gel podria disminuir el punt de fusió a les parts més baixes de la capa de gel fins al punt on el gel es convertiria en aigua líquida. La teoria de Kropotkin va ser desenvolupada pel glaciòleg rus IA Zotikov, que va escriure la seva tesi doctoral sobre aquest tema el 1967.[4]

El geògraf rus Andrey Kapitsa va utilitzar sondejos sísmics a la regió de l'estació de Vostok realitzats durant l’expedició soviètica a l'Antàrtida el 1959 i el 1964 per mesurar el gruix de la capa de gel.[4] Kapitsa va ser el primer a suggerir l'existència d'un llac subglacial a la regió,[5] i la investigació posterior va confirmar la seva hipòtesi.[18]

Quan els científics britànics a l'Antàrtida van realitzar enquestes de radar de penetració de gel en l'aire a principis dels anys setanta, van detectar lectures de radar inusuals al lloc que suggerien la presència d'un llac d'aigua dolça líquida sota el gel.[19] El 1991, Jeff Ridley, un especialista en teledetecció del Mullard Space Science Laboratory de la University College de Londres, va dirigir el satèl·lit ERS-1 per girar la seva matriu d'alta freqüència cap al centre de la capa glacial antàrtica. Les dades de l'ERS-1 van confirmar les troballes de les enquestes britàniques de 1973, però aquestes noves dades no es van publicar al Journal of Glaciology fins al 1993. El radar espacial va revelar que aquest cos subglacial d'aigua dolça és un dels llacs més grans del món i un dels 140 llacs subglacials de l'Antàrtida. Científics russos i britànics van delimitar el llac integrant una varietat de dades, incloses les observacions d'imatges de radar que penetraven en l'aire i l'altimetria de radar basada en l'espai, i el descobriment del llac es va publicar a la revista científica Nature el 20 de juny de 1996[20] S'ha confirmat que el llac conté grans quantitats d'aigua líquida sota els més de 3 km de casquet de gel. El llac té almenys 22 cavitats d'aigua líquida, amb una mitjana de 10 km cadascun.[21]

L'estació que porta el nom del llac commemora el Vostok (Восток), el vaixell de 900 tones de balandro de guerra navegat per un dels descobridors de l'Antàrtida, l’explorador rus l'almirall Fabian von Bellingshausen.[3] Com que la paraula Vostok significa "Est" en rus, els noms de l'estació i del llac també reflecteixen el fet que es troben a l'Antàrtida oriental.

L'any 2005 es va trobar una illa a la part central del llac.[22] Aleshores, el gener de 2006, es va publicar el descobriment de dos llacs més petits propers sota la capa de gel; s'anomenen 90 Degrees East i Sovetskaya.[23] Se sospita que aquests llacs subglacials antàrtics poden estar connectats per una xarxa de rius subglacials. Els glaciòlegs del Centre d'Observació i Modelització Polar proposen que molts dels llacs subglacials de l'Antàrtida estan interconnectats almenys temporalment.[24] A causa de la pressió de l'aigua variable en els llacs individuals, es poden formar grans rius subterrània i després forçar grans quantitats d'aigua a través del gel sòlid.[24]

Història geològica

Àfrica es va separar de l'Antàrtida fa un milió d'anys, seguit del subcontinent indi, a principis del Cretaci (fa uns 125 milions d'anys). Fa uns 66 milions d'anys, l'Antàrtida (llavors connectada a Austràlia) encara tenia un clima tropical a subtropical, amb fauna marsupial i una extensa selva temperada.[25][26]

La conca del llac Vostok és una petita (50 km) característica tectònica dins de l'entorn general d'una zona de col·lisió continental de diversos centenars de quilòmetres d'amplada entre la serralada de Gamburtsev, una serralada subglacial i la regió del Dome C.[27] L'aigua del llac està bressolada sobre un llit de sediments de 70 m de gruix, oferint la possibilitat que continguin un registre únic del clima i la vida a l'Antàrtida abans que es formés la capa de gel.[28]

Característiques

Estació Vostok

S'estima que l'aigua del llac va quedar segellada sota la gruixuda capa de gel fa uns 15 milions d'anys.[7] Inicialment, es pensava que la mateixa aigua havia format el llac des del moment de la seva formació, donant un temps de residència de l'ordre d'un milió d'anys.[24] Investigacions posteriors de Robin Bell i Michael Studinger de l’Observatori de la Terra Lamont-Doherty de la Universitat de Colúmbia van suggerir que l'aigua del llac es congela contínuament i es deixa arrossegar pel moviment de la capa de gel antàrtica, mentre que la substitueix per l'aigua que es fon d'altres parts. de la capa de gel en aquestes condicions d'alta pressió. Això va donar lloc a una estimació que tot el volum del llac es substitueix cada 13.300 anys: el seu temps de residència mitjà efectiu.[29]

La temperatura natural més freda observada mai a la Terra, -89 °C, es va gravar a l'estació Vostok el 21 de juliol de 1983.[7] La temperatura mitjana de l'aigua es calcula al voltant de -3 °C; roman líquida per sota del punt de congelació normal a causa de l'alta pressió del pes del gel que hi ha a sobre.[30] La calor geotèrmica de l'interior de la Terra pot escalfar el fons del llac,[31][32][33] mentre que la mateixa capa de gel aïlla el llac de les temperatures fredes de la superfície.

Temperatura de l'aigua

La temperatura mitjana de l'aigua és del voltant de −3°C per sota del punt de congelació. Quant al perquè roman líquida en el lloc més fred del planeta, s'han suggerit diverses hipòtesis, com per exemple, que la calor interior de la terra escalfa les roques sota el llac, o que la coberta de gel, que és un mal conductor de calor, pugui estar actuant com una flassada aïllant protegint-lo de les fredes temperatures de la superfície. Una altra possibilitat és que el llac no hagi tingut temps de congelar-se després d'un període temperat que va finalitzar fa al voltant de 5.000 anys. Una quarta hipòtesi és que l'aigua romangui líquida a causa de la pressió de la massa de gel que la cobreix, car el gel es fon amb la pressió.

Investigació de nuclis de gel

Els investigadors que treballen en la base Vostok van obtenir el 1998 un dels nuclis de gel més llargs que s'han aconseguit. Un equip conjunt rus, francès i estatunidenc, va perforar i va analitzar el nucli de gel de 3.623 metres de longitud. Les mostres analitzades del gel proper a la superfície del llac obtingudes dels nuclis perforats tenen una antiguitat de 420.000 anys, suggerint que el llac ha romàs segellat sota la placa de gel entre 500.000 i més d'1 milió d'anys. Les perforacions es van detenir a 120 m sobre la suposada frontera que separa l'aigua líquida del llac i la capa de gel per evitar-ne la contaminació biològica.

En la part més profunda del nucli, formada pel gel que es creu que procedeix de la congelació de l'aigua del llac en la base de la capa de gel, s'han trobat proves de vida en forma de microbis, que suggereixen que l'aigua del llac pot albergar un o diversos ecosistemes, ja que també se sap que el llac està format per dues fosses separades per una serralada i s'ha suggerit que les composicions químiques i biològiques d'ambdues podrien ser diferents.

Altes pressions i concentracions d'oxigen

El llac Vostok és un entorn oligotròpic extrem, supersaturat d'oxigen, amb uns nivells típics 50 vegades majors que els dels llacs d'aigua dolça normals de la superfície de la Terra. L'enorme pes de la placa de gel continental sobre el llac Vostok podria contribuir a l'elevada concentració d'oxigen. A part de dissoldre's en l'aigua, l'oxigen i altres gasos són atrapats en un tipus d'estructura denominada clatrat. En les estructures de clatrat, els gasos queden tancats en una gàbia gelada i presenten un aspecte de neu premsada. Aquestes estructures es formen a les altes pressions de la profunditat del llac Vostok i serien inestables si s'exposessin a la pressió normal a nivell del mar. A causa d'aquest fet, si l'aigua sortís del llac Vostok durant les perforacions, podria expandir-se de manera explosiva, com l'aigua amb gas, i esdevindria en un risc per als científics, a més d'exposar el llac a una possible contaminació. Cap altre llac natural en la Terra conté tant d'oxigen. Això obligaria els possibles organismes del llac Vostok a ser capaços de suportar un elevat estrès per oxidació. Poden haver desenvolupat adaptacions especials, com elevades concentracions d'enzims protectors per a sobreviure en l'ambient del llac.

Referències

  1. ↑ «Antarctica's Lake Vostok Controversy». Antarctic and Southern Ocean Coalition, 2010. [Consulta: 10 febrer 2011].
  2. ↑ «Subglacial Lake Facts». Ldeo.columbia.edu. Arxivat de l'original el 2 gener 2012. [Consulta: 7 febrer 2012].
  3. ↑ 3,0 3,1 Dotan, Yossi. Watercraft on World Coins: Europe, 1800-2005. The Alpha Press, 2007, p. 220. ISBN 978-1-898595-49-6. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Appeal to the Duma on Lake Vostok, Antarctica». Antarctic and Southern Ocean Coalition, 14-04-2008. [Consulta: 10 febrer 2011].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Discoverer of the Lake Vostok in the Antarctica died» (en rus). Lenta.ru, 03-03-2011.
  6. ↑ «Умер ученый Андрей Капица, сделавший в Антарктиде одно из крупнейших открытий XX века» (en rus). NEWSru.com, 03-08-2011. [Consulta: 25 agost 2012].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 , 27-01-2011 [Consulta: 28 gener 2011].
  8. ↑ Casey Kazan , 05-12-2007 [Consulta: 20 agost 2012].
  9. ↑ Studinger, M. «Subglacial Lake Vostok». Columbia University, 2008. [Consulta: 1r febrer 2011].
  10. ↑ Marc Kaufman The Washington Post, 06-02-2012 [Consulta: 6 febrer 2012].
  11. ↑ Amir Khan , 15-01-2013 [Consulta: 22 gener 2013].
  12. ↑ 12,0 12,1 Douglas Fox , Febrer 2013 [Consulta: 19 febrer 2021].
  13. ↑ , 02-01-2014 [Consulta: 16 gener 2014].
  14. ↑ Michael Marshall , 08-07-2013 [Consulta: 10 juliol 2013].
  15. ↑ «Europa: Ocean Moon». solarsystem.nasa.gov. NASA. [Consulta: 19 febrer 2021].
  16. ↑ , 31-07-2014 [Consulta: 27 octubre 2015].
  17. ↑ "Research on the Ice age", Notices of the Imperial Russian Geographical Society, 1876.
  18. ↑ , 03-08-2011 [Consulta: 4 agost 2011].
  19. ↑ Oswald, GKA; Robin, G. de Q. Nature, 245, 5423, 1973, pàg. 251–4. Bibcode: 1973Natur.245..251O. DOI: 10.1038/245251a0.
  20. ↑ Kapitsa, A. P.; Ridley, J. K.; De q. Robin, G.; Siegert, M. J.; Zotikov, I. A. (en english) Nature, 381, 6584, 20-06-1996, pàg. 684–686. Bibcode: 1996Natur.381..684K. DOI: 10.1038/381684a0 [Consulta: 7 febrer 2021].
  21. ↑ Fütterer, Dieter. Antarctica: contributions to global Earth sciences: proceedings of the IX International Symposium of Antarctic Earth Sciences Potsdam, 2003. Birkhäuser, 2006, p. 138. ISBN 978-3-540-30673-3. 
  22. ↑ Whitehouse, D «Russia to resume Vostok drilling». BBC News, 25-05-2005 [Consulta: 28 gener 2011].
  23. ↑ Robin Bell and Michael Studinger, Geophysical researchers from Columbia University, published in Geophysical Research Letters
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 Siegert, MJ Sci Prog, 83, 3, 2000, pàg. 223–42. PMID: 11077478.
  25. ↑ O'Hanl, L «Antarctic Forests Reveal Ancient Trees». , 05-11-2004 [Consulta: 31 gener 2011].
  26. ↑ «Frozen in time: Fossils from the Antarctic». , 2012 [Consulta: 20 agost 2012].
  27. ↑ Michael Studinger. «Tectonic Control of Subglacial Lakes». Lamont–Doherty Earth Observatory. Lamon–Doherty Earth Observatory, Columbia University, 2006. Arxivat de l'original el 14 juny 2012. [Consulta: 20 agost 2012].
  28. ↑ Robert Lee Hotz «Miles Below Antarctic Ice, a Freshwater Lake May Harbor Ancient Life». , 03-03-2001 [Consulta: 20 agost 2012].
  29. ↑ «Columbia University Scientists Present Long Sought Opportunities to Safely Explore Life Within Earth's Most Ancient and Inaccessible Ecosystem». The Earth Institute at Columbia University, 21-03-2002. [Consulta: 31 març 2010].
  30. ↑ «Lake Vostok, Antarctica». Lakelubbers LLC, 2012. [Consulta: 25 juliol 2020].
  31. ↑ Vincent, Warwick F. Polar lakes and rivers: limnology of Arctic and Antarctic aquatic ecosystems, p. 129. 
  32. ↑ «Subglacial Lake Environments». Arxivat de l'original el 3 desembre 2012. [Consulta: 6 febrer 2012].
  33. ↑ Zotikov, Igorʹ Alekseevich. The Antarctic subglacial Lake Vostok: glaciology, biology and planetology. Springer Praxis Books / Geophysical Sciences, 26 juliol 2006. ISBN 978-3-540-42649-3. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llac Vostok
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llac_Vostok&oldid=31336664»