Grans estructures galàctiques: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Ampliat. Afegit apartat de Supercúmuls de galàxies properes
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:COMA CLUSTER.jpg|miniatura|Supercúmul Coma]]
[[Fitxer:COMA CLUSTER.jpg|miniatura|Supercúmul Coma]]
Un supercúmul és un gran grup de cúmuls o grups galàctics més petits.<ref name=:1>{{ref-web|url=http://www.universetoday.com/30286/local-group/|títol=Local Group|cognom=Cain|nom=Fraser|data= 4 maig 2009|obra=Universe Today|consulta=6 desembre 2015}}</ref> S'anomenen '''''grans estructures galàctiques''''' o '''''supercúmuls''''' aquelles desviacions, respecte de la distribució uniforme de les [[galàxies]]. Així podem parlar de [[Grup de galàxies|''grups'']], [[cúmul de galàxies|''cúmuls'']], ''supercúmuls'' (en funció de la quantitat de galàxies que els componen); i de [[Filament galàctic|''filaments'']] (grans estructures de forma allargada), i ''murs'' (grans estructures aplanades, formant una espècie de mur).
Un supercúmul és un gran grup de cúmuls o grups galàctics més petits.<ref>{{ref-web|url=http://www.universetoday.com/30286/local-group/|títol=Local Group|cognom=Cain|nom=Fraser|data= 4 maig 2009|obra=Universe Today|consulta=6 desembre 2015}}</ref> S'anomenen '''''grans estructures galàctiques''''' o '''''supercúmuls''''' aquelles desviacions, respecte de la distribució uniforme de les [[galàxies]]. Així podem parlar de [[Grup de galàxies|''grups'']], [[cúmul de galàxies|''cúmuls'']], ''supercúmuls'' (en funció de la quantitat de galàxies que els componen); i de [[Filament galàctic|''filaments'']] (grans estructures de forma allargada), i ''murs'' (grans estructures aplanades, formant una espècie de mur).


La [[Via Làctia]] forma part del [[Grup Local]] de galàxies (que en conté més de 54), que al seu torn forma part del [[Supercúmul de la Verge]], que forma part de la [[Supercúmul de Laniakea]].<ref name=":02">{{ref-web|url=http://www.nature.com/news/earth-s-new-address-solar-system-milky-way-laniakea-1.15819|títol=Earth's new address: 'Solar System, Milky Way, Laniakea'|editor=[[Nature]]|llengua=anglès|consulta= 10 maig 2023}}</ref> La gran mida i la baixa densitat dels supercúmuls fa que, a diferència dels cúmuls, s'expandeixin segons la [[Llei de Hubble-Lemaître]]. S'estima que el nombre de supercúmuls a l'[[univers observable]] és de 10 milions.<ref>{{ref-web|url=http://www.atlasoftheuniverse.com/universe.html |títol=The Universe within 14 billion Light Years |obra=Atlas of the Universe |consulta=6 desembre 2015}}</ref>
La [[Via Làctia]] forma part del [[Grup Local]] de galàxies (que en conté més de 54), que al seu torn forma part del [[Supercúmul de la Verge]], que forma part de la [[Supercúmul de Laniakea]].<ref>{{ref-web|url=http://www.nature.com/news/earth-s-new-address-solar-system-milky-way-laniakea-1.15819|títol=Earth's new address: 'Solar System, Milky Way, Laniakea'|editor=[[Nature]]|llengua=anglès|consulta= 10 maig 2023}}</ref> La gran mida i la baixa densitat dels supercúmuls fa que, a diferència dels cúmuls, s'expandeixin segons la [[Llei de Hubble-Lemaître]]. S'estima que el nombre de supercúmuls a l'[[univers observable]] és de 10 milions.<ref>{{ref-web|url=http://www.atlasoftheuniverse.com/universe.html |títol=The Universe within 14 billion Light Years |obra=Atlas of the Universe |consulta=6 desembre 2015}}</ref>


== Existència ==
== Existència ==
Línia 29: Línia 29:
== Model jeràrquic de formació de les grans estructures ==
== Model jeràrquic de formació de les grans estructures ==
Dins el marc del ''model jeràrquic de formació de les grans estructures'', les grans estructures galàctiques es formen per agregació d'estructures de [[massa]] menor. Aquest escenari seria el resultat de fluctuacions a petita escala en el moment de [[desacoblament]], i recorre a un tipus de [[matèria negra]], anomenada ''freda'': és a dir, partícules no [[barió|bariòniques]] que interaccionen sols per mitjà de la [[interacció dèbil]]. Aquestes partícules no han estat mai detectades fins al dia d'avui, malgrat que la seva existència, si fos real, resoldria una sèrie de problemes de la [[cosmologia]] i de l'[[astronomia]].
Dins el marc del ''model jeràrquic de formació de les grans estructures'', les grans estructures galàctiques es formen per agregació d'estructures de [[massa]] menor. Aquest escenari seria el resultat de fluctuacions a petita escala en el moment de [[desacoblament]], i recorre a un tipus de [[matèria negra]], anomenada ''freda'': és a dir, partícules no [[barió|bariòniques]] que interaccionen sols per mitjà de la [[interacció dèbil]]. Aquestes partícules no han estat mai detectades fins al dia d'avui, malgrat que la seva existència, si fos real, resoldria una sèrie de problemes de la [[cosmologia]] i de l'[[astronomia]].

== Supercúmuls de galàxies properes ==
{| class="wikitable unsortable"
|-
! style="background:#efefef;"| Supercúmul de galàxies
! style="background:#efefef;"| Número
! style="background:#efefef;"| [[Ascensió recta|A.R.]]<ref name=":6">{{ref-web|url = https://ned.ipac.caltech.edu/|títol = NASA/IPAC Extragalactic Database - NED|llengua=anglès|consulta = 12 maig 2023|editor = ned.ipac.caltech.edu}}</ref>
! style="background:#efefef;"| [[Declinació (astronomia)|DEC]]<ref name=":6" />
! style="background:#efefef;"| Distància [[Parsec|Milió pc]]
(Milió [[Any llum|a.l.]])
! style="background:#efefef;"| [[Desplaçament cap al roig|Redshift]] ('''z''')
! style="background:#efefef;"| Clústers de membres del [[Catàleg Abell]]<ref name=":5">{{ref-publicació|nom = M.|cognom = Einasto|nome = J.|cognom2 = Einasto|nom3 = E.|cognom3 = Tago|data = 1 novembre 2001|títol = Optical and X-Ray Clusters as Tracers of the Supercluster-Void Network. I. Superclusters of Abell and X-Ray Clusters|publicació = The Astronomical Journal|volum = 122|exemplar = 5|pàgines = 2222-2242|llengua = en|doi = 10.1086/323707|url = http://stacks.iop.org/1538-3881/122/i=5/a=2222 |consulta= 12 maig 2023}}</ref>
! style="background:#efefef;"| Altres dades
! style="background:#efefef;"| Notes
|-
| [[Laniakea]]
|
|
|
|
|
|
| Longitud 153 Mpc (500 milions d'anys llum)
| Laniakea és el supercúmul que conté el [[Cúmul de la Verge]] que conté el [[Grup Local]] i, per tant, la [[Via Làctia]].<ref name=":2">{{ref-publicació|nom = R. Brent|cognom = Tully|nom2 = Hélène|cognom2 = Courtois|nom3 = Yehuda|cognom3 = Hoffman|títol = The Laniakea supercluster of galaxies|publicació = Nature|volum = 513|exemplar = 7516|pàgines = 71-73|doi = 10.1038/nature13674|url = https://www.nature.com/doifinder/10.1038/nature13674|llengua=anglès|consulta= 12 maig 2023}}</ref>
|-
| [[Supercúmul de la Verge|supercúmul local]]
|
| {{RA|12|31|00.0}}
| {{DEC|+12|24|00}}
|
|
|
| Longitud 33 Mpc (110 milions d'anys llum)
| De vegades anomenat [[Supercúmul de la Verge]]. Conté el [[Grup Local]] amb la [[Via Làctia]]. Prop del seu centre conté el [[Clúster de la Verge]].<ref name=":1">{{ref-publicació|nom = R. B.|cognom = Tully|data = 1 juny 1982|títol = The Local Supercluster|publicació = The Astrophysical Journal|exemplar = 257|llengua = en|consulta = 12 maig 2023|doi = 10.1086/159999|url = http://adsabs.harvard.edu/doi/10.1086/159999}}</ref> Es calcula que està format per més de 47.000 galàxies. Amb el descobriment de [[Laniakea]] el 2014, el Supercúmul de Verge ara es considera una part d'aquest.<ref name=":2" />
|-
| [[Supercúmul Gall Dindi-Indi]]
|
| {{RA|21|53|24.0}}<ref name=":7">{{ref-web|url = http://simbad.u-strasbg.fr/simbad/sim-basic?Ident=PAV-IND+SUPERCL&submit=SIMBAD+search|títol = PAV-IND SUPERCL|llengua = en|consulta= 12 maig 2023|editor = simbad.u-strasbg.fr}}</ref>
| {{DEC|-05|40|00}}<ref name=":7" />
| 89 (290)
| 0,015
| A3627, A3656, A3698, A3742, A3627, A4038
|
| Després del descobriment de [[Laniakea]] també el Supercúmul Gall Dindi-Indi ha de ser considerat com part de la seva subestructura.<ref name=":2" />
|-
| [[Supercúmul Hidra-Centaure]]
| SCl 128
| {{RA|13|13|35.3}}
| {{DEC|-33|21|53}}
| ~ 54 (176)
| 0,016
| A1060, A3526, A3537, A3565, A3574, A3581
|
|
|-
| [[Supercúmul de Coma]]
| SCl 117
| {{RA|12|24|06.8}}
| {{DEC|+23|55|23}}
| 92 (300)
| 0,023
| A1367, A1656
|
|
|-
| [[Supercúmul del Lleó]]
| SCl 093
| {{RA|11|03|27.7}}
| {{DEC|+19|37|50}}
| 95
| 0,037
| A999, A1016, A1139, A1142, A1177, A1185, A1228, A1257, A1267, A1314
|
|<ref>{{ref-publicació|nom = F. G.|cognom = Kopylova|nom2 = A. I.|cognom2 = Kopylov|data = 16 abril 2011|títol = Analysis of the properties of galaxy clusters in the Leo supercluster region|publicació = Astronomy Letters|volum = 37|exemplar = 4|pàgines = 219-232|llengua = en|consulta= 12 maig 2023|doi = 10.1134/S1063773711030029|url = https://link.springer.com/article/10.1134/S1063773711030029}}</ref>
|-
| [[Supercúmul Hidra-Centaure]]

| SCl 128
| {{RA|13|13|35.3}}
| {{DEC|-33|21|53}}
| ~ 54 (176)
| 0,016
| A1060, A3526, A3537, A3565, A3574, A3581
|
| Després del descobriment de [[Laniakea]] el Supercúmul Hidra-Centaure ha de ser considerat com part de la seva subestructura.<ref name=":2" />
|-
| [[Supercúmuls d'Hèrcules]]
| SCl 160
| {{RA|15|47|03.2}}
| {{DEC|+18|20|47}}
| 138 (441)
| 0,033356
| A2040, A2052, A2055, A2063, A2107, A2147, A2148, A2151, A2152, A2162, A2197, A2199
|
|
|-
| [[Supercúmul del Serpentari]]
|
| {{RA|17|10|00.0}}
| {{DEC|-22|00|00}}
| 116 (379)
| 0,028
|
|
|
|-
| [[Supercúmul Perseu-Peixos]]
| SCl 040
| {{RA|02|33|10.1}}
| {{DEC|+41|37|11}}
| 76,7 (250)
| 0,017
| A262, A347, A426
|
|<ref>{{ref-publicació|nom = M.|cognom = Ramatsoku|nom2 = R. C.|cognom2 = Kraan-Korteweg|nom3 = A. C.|cognom3 = Schröder|data = 17 desembre 2014|títol = Extragalactic large-scale structures in the northern Zone of Avoidance|publicació = arXiv:1412.5324 [astro-ph]|url = https://arxiv.org/abs/1412.5324|llengua=anglès|consulta= 12 maig 2023}}</ref>
|-
| [[Supercúmul de Shapley]]
| SCl 124
| {{RA|13|05|57.8}}
| {{DEC|-33|04|03}}
| 179 (571)
| 0,043
| A1631, A1644, A1709, A1736, A3528, A3530, A3532, A3542, A3548, A3552, A3553, A3554, A3555, A3556, A3558, A3559, A3560, A3561, A3562, A3563, A3564, A3566, A3570, A3571, A3572, A3575, A3577, A3578
|
|
|-
|}


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 18:26, 12 maig 2023

Supercúmul Coma

Un supercúmul és un gran grup de cúmuls o grups galàctics més petits.[1] S'anomenen grans estructures galàctiques o supercúmuls aquelles desviacions, respecte de la distribució uniforme de les galàxies. Així podem parlar de grups, cúmuls, supercúmuls (en funció de la quantitat de galàxies que els componen); i de filaments (grans estructures de forma allargada), i murs (grans estructures aplanades, formant una espècie de mur).

La Via Làctia forma part del Grup Local de galàxies (que en conté més de 54), que al seu torn forma part del Supercúmul de la Verge, que forma part de la Supercúmul de Laniakea.[2] La gran mida i la baixa densitat dels supercúmuls fa que, a diferència dels cúmuls, s'expandeixin segons la Llei de Hubble-Lemaître. S'estima que el nombre de supercúmuls a l'univers observable és de 10 milions.[3]

Existència

El supercúmul Abell 901/902 es troba a una mica més de dos mil milions d'anys llum de la Terra.[4]

L'existència de supercúmuls indica que les galàxies de l'Univers no estan distribuïdes uniformement; la majoria d'elles estan reunits en grups i cúmuls; els grups contenen fins a unes desenes de galàxies i els cúmuls fins a diversos milers de galàxies. Aquests grups i cúmuls i galàxies aïllades addicionals formen al seu torn estructures encara més grans anomenades supercúmuls.

La seva existència va ser postulada per primera vegada per George Abell al seu catàleg Abell de cúmuls de galàxies de 1958. Els va anomenar «cúmuls de segon ordre», o cúmuls de cúmuls.[5]

Els supercúmuls formen estructures massives de galàxies, anomenades «filaments», «complexos de supercúmuls», «parets» o «llençols», que poden abastar entre diversos centenars de milions d'anys llum a 10.000 milions d'anys llum, que cobreixen més del 5% de l'univers observable. Aquestes són les estructures més grans conegudes fins ara. Les observacions dels supercúmuls poden donar informació sobre la condició inicial de l'univers, quan es van crear aquests supercúmuls. Les direccions dels eixos de rotació de les galàxies dins dels supercúmuls són estudiades per aquells que creuen que poden donar una visió i informació sobre el procés de formació primerenca de les galàxies en la història de l'Univers.[6]

Entre supercúmuls hi ha grans buits d'espai on hi ha poques galàxies. Els supercúmuls sovint es subdivideixen en grups de cúmuls anomenats grups i cúmuls de galàxies.

Tot i que se suposa que els supercúmuls són les estructures més grans de l'univers segons el Principi cosmològic, s'han observat estructures més grans en estudis, inclosa la Gran Barrera Sloan.[7]

Model jeràrquic de formació de les grans estructures

Dins el marc del model jeràrquic de formació de les grans estructures, les grans estructures galàctiques es formen per agregació d'estructures de massa menor. Aquest escenari seria el resultat de fluctuacions a petita escala en el moment de desacoblament, i recorre a un tipus de matèria negra, anomenada freda: és a dir, partícules no bariòniques que interaccionen sols per mitjà de la interacció dèbil. Aquestes partícules no han estat mai detectades fins al dia d'avui, malgrat que la seva existència, si fos real, resoldria una sèrie de problemes de la cosmologia i de l'astronomia.

Supercúmuls de galàxies properes

Supercúmul de galàxies Número A.R.[8] DEC[8] Distància Milió pc

(Milió a.l.)

Redshift (z) Clústers de membres del Catàleg Abell[9] Altres dades Notes
Laniakea Longitud 153 Mpc (500 milions d'anys llum) Laniakea és el supercúmul que conté el Cúmul de la Verge que conté el Grup Local i, per tant, la Via Làctia.[10]
supercúmul local 12h 31m 00.0s +12° 24′ 00″ Longitud 33 Mpc (110 milions d'anys llum) De vegades anomenat Supercúmul de la Verge. Conté el Grup Local amb la Via Làctia. Prop del seu centre conté el Clúster de la Verge.[11] Es calcula que està format per més de 47.000 galàxies. Amb el descobriment de Laniakea el 2014, el Supercúmul de Verge ara es considera una part d'aquest.[10]
Supercúmul Gall Dindi-Indi 21h 53m 24.0s[12] −05° 40′ 00″[12] 89 (290) 0,015 A3627, A3656, A3698, A3742, A3627, A4038 Després del descobriment de Laniakea també el Supercúmul Gall Dindi-Indi ha de ser considerat com part de la seva subestructura.[10]
Supercúmul Hidra-Centaure SCl 128 13h 13m 35.3s −33° 21′ 53″ ~ 54 (176) 0,016 A1060, A3526, A3537, A3565, A3574, A3581
Supercúmul de Coma SCl 117 12h 24m 06.8s +23° 55′ 23″ 92 (300) 0,023 A1367, A1656
Supercúmul del Lleó SCl 093 11h 03m 27.7s +19° 37′ 50″ 95 0,037 A999, A1016, A1139, A1142, A1177, A1185, A1228, A1257, A1267, A1314 [13]
Supercúmul Hidra-Centaure SCl 128 13h 13m 35.3s −33° 21′ 53″ ~ 54 (176) 0,016 A1060, A3526, A3537, A3565, A3574, A3581 Després del descobriment de Laniakea el Supercúmul Hidra-Centaure ha de ser considerat com part de la seva subestructura.[10]
Supercúmuls d'Hèrcules SCl 160 15h 47m 03.2s +18° 20′ 47″ 138 (441) 0,033356 A2040, A2052, A2055, A2063, A2107, A2147, A2148, A2151, A2152, A2162, A2197, A2199
Supercúmul del Serpentari 17h 10m 00.0s −22° 00′ 00″ 116 (379) 0,028
Supercúmul Perseu-Peixos SCl 040 02h 33m 10.1s +41° 37′ 11″ 76,7 (250) 0,017 A262, A347, A426 [14]
Supercúmul de Shapley SCl 124 13h 05m 57.8s −33° 04′ 03″ 179 (571) 0,043 A1631, A1644, A1709, A1736, A3528, A3530, A3532, A3542, A3548, A3552, A3553, A3554, A3555, A3556, A3558, A3559, A3560, A3561, A3562, A3563, A3564, A3566, A3570, A3571, A3572, A3575, A3577, A3578

Referències

  1. ↑ Cain, Fraser. «Local Group». Universe Today, 04-05-2009. [Consulta: 6 desembre 2015].
  2. ↑ «Earth's new address: 'Solar System, Milky Way, Laniakea'» (en anglès). Nature. [Consulta: 10 maig 2023].
  3. ↑ «The Universe within 14 billion Light Years». Atlas of the Universe. [Consulta: 6 desembre 2015].
  4. ↑ «An Intergalactic Heavyweight». ESO Picture of the Week [Consulta: 12 febrer 2013].
  5. ↑ Abell, George O. «The distribution of rich clusters of galaxies. A catalogue of 2,712 rich clusters found on the National Geographic Society Palomar Observatory Sky Survey». The Astrophysical Journal Supplement Series, 3, 1958, pàg. 211–88. Bibcode: 1958ApJS....3..211A. DOI: 10.1086/190036.
  6. ↑ Hu, F. X.; etal «Orientation of Galaxies in the Local Supercluster: A Review». Astrophysics and Space Science, 302, 1–4, 2006, pàg. 43–59. arXiv: astro-ph/0508669. Bibcode: 2006Ap&SS.302...43H. DOI: 10.1007/s10509-005-9006-7.
  7. ↑ Nurmi, P.; Heinamaki, P.; Martinez, V. J.; Einasto, J.; Enkvist, I.; Einasto, P.; Tago, E.; Saar, E.; Tempel, E. «The Sloan Great Wall. Morphology and galaxy content» (en anglès). The Astrophysical Journal, 736, 1, 09-05-2011, pàg. 51. arXiv: 1105.1632. Bibcode: 2011ApJ...736...51E. DOI: 10.1088/0004-637X/736/1/51.
  8. ↑ 8,0 8,1 «NASA/IPAC Extragalactic Database - NED» (en anglès). ned.ipac.caltech.edu. [Consulta: 12 maig 2023].
  9. ↑ Einasto, M.; Einasto; Tago, E. «Optical and X-Ray Clusters as Tracers of the Supercluster-Void Network. I. Superclusters of Abell and X-Ray Clusters» (en anglès). The Astronomical Journal, 122, 5, 01-11-2001, pàg. 2222-2242. DOI: 10.1086/323707 [Consulta: 12 maig 2023].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Tully, R. Brent; Courtois, Hélène; Hoffman, Yehuda «The Laniakea supercluster of galaxies» (en anglès). Nature, 513, 7516, pàg. 71-73. DOI: 10.1038/nature13674 [Consulta: 12 maig 2023].
  11. ↑ Tully, R. B. «The Local Supercluster» (en anglès). The Astrophysical Journal, 257, 01-06-1982. DOI: 10.1086/159999 [Consulta: 12 maig 2023].
  12. ↑ 12,0 12,1 «PAV-IND SUPERCL» (en anglès). simbad.u-strasbg.fr. [Consulta: 12 maig 2023].
  13. ↑ Kopylova, F. G.; Kopylov, A. I. «Analysis of the properties of galaxy clusters in the Leo supercluster region» (en anglès). Astronomy Letters, 37, 4, 16-04-2011, pàg. 219-232. DOI: 10.1134/S1063773711030029 [Consulta: 12 maig 2023].
  14. ↑ Ramatsoku, M.; Kraan-Korteweg, R. C.; Schröder, A. C. «Extragalactic large-scale structures in the northern Zone of Avoidance» (en anglès). arXiv:1412.5324 [astro-ph], 17-12-2014 [Consulta: 12 maig 2023].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Grans estructures galàctiques
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Grans_estructures_galàctiques&oldid=31666755»