Alga comestible: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
història de les algues comestibles a l'Àsia oriental |
||
| Línia 35: | Línia 35: | ||
* [[Wakame]] (''[[Undaria pinnatifida]]'') |
* [[Wakame]] (''[[Undaria pinnatifida]]'') |
||
{{div col end}} |
{{div col end}} |
||
== Història i cultura == |
|||
Les algues s'han fet servir com a aliment des de fa milers d'anys i el seu consum s'ha estès fins a l'actualitat, on es consumeixen gairebé a tot arreu, però fonamentalment a l'[[Àsia Oriental|orient asiàtic]]. N'hi ha restes arqueològiques que confirmen que els humans ja feien servir les algues en [[Xile]] fa catorze mil anys<ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=Seaweed and Man|url=https://link.springer.com/10.1007/978-3-642-28451-9_22|editorial=Springer Berlin Heidelberg|data=2012|lloc=Berlin, Heidelberg|isbn=978-3-642-28450-2|pàgines=471–493|volum=219|doi=10.1007/978-3-642-28451-9_22|llengua=en|nom=Cornelia M.|cognom=Buchholz|nom2=Gesche|cognom2=Krause|nom3=Bela H.|cognom3=Buck}}</ref>. Històricament, no només s'han fet servir les algues com a aliment, sinó que també s'han usat en [[medicina]], com a substrat per fer [[Sabó|sabons]] i [[Vidre|vidres]] i com a [[Alimentació animal|aliment animal]]<ref name=":1">{{Ref-llibre|títol=Chapter 2 - Society and Seaweed: Understanding the Past and Present|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/B9780128027721000026|editorial=Academic Press|data=2016-01-01|lloc=San Diego|isbn=978-0-12-802772-1|pàgines=7–40|doi=10.1016/b978-0-12-802772-1.00002-6|nom=A.|cognom=Delaney|nom2=K.|cognom2=Frangoudes|nom3=S. -A.|cognom3=Ii}}</ref>. |
|||
En l'Àsia Oriental, n'hi ha evidència del consum d'algues com a aliment en la prehistòria japonesa, concretament en els períodes [[Període Jōmon|Jōmon]] i [[Període Yayoi|Yayoi]]<ref>{{Ref-publicació|article=The main seaweed foods in Japan|url=https://doi.org/10.1007/BF00046102|publicació=Hydrobiologia|data=1987-09-01|issn=1573-5117|pàgines=5–29|volum=151|exemplar=1|doi=10.1007/BF00046102|llengua=en|nom=Kazutosi|cognom=Nisizawa|nom2=Hiroyuki|cognom2=Noda|nom3=Ryo|cognom3=Kikuchi|nom4=Tadaharu|cognom4=Watanabe}}</ref>. De fet, en el [[Codi Taihō]], un codi legal japonès del 701 dC, es podien fer servir 8 tipus d'algues (entre les quals es troba el [[Nori]] morat) com a pagament de l'impost tributari<ref name=":1" />. Quant al consum, fins a l'edat mitjana, només es menjaven algues salvatges, i no va ser fins l'[[era Tokugawa]], quan van començar a construir substrats artificials per a la cria de peixos, que va resultar en el creixement accidental d'algues i va ser l'inici del conreu d'algues a la mar<ref name=":0" />. D'aquesta manera, les algues eren un menjar que acostumava a menjar-se en els llocs costaners, preparats per les mateixes famílies de pescadors. Les consumien en fresc, en [[Amanida|amanides]] i [[Sopa|sopes]], o de manera més processada com a fulles de nori<ref name=":1" />. Les algues han sigut menjades a l'Àsia Oriental de manera generalitzada. En [[Corea]], totes les classes socials menjaven algues, des del Rei i les classes nobles, fins a les classes més baixes, l'alimentació de les quals es basava en algues marines i [[Peix (aliment)|peix]]<ref name=":1" />. En els últims cinquanta anys, ha augmentat exponencialment la demanda d'aquest tipus d'aliment, però també n'ha augmentat la producció, arran del desenvolupament de mètodes de cultiu més eficients, després de la [[Segona Guerra Mundial|II Guerra Mundial]]<ref name=":1" />. |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 20:18, 21 oct 2023
 |
Aquest article està inacabat. S'està elaborant per alguns alumnes i forma part del Viquiprojecte:Viquiprojecte:Biotecnologia alimentària UAB. L'usuari Xavier Dengra és l'encarregat de la seva supervisió. Comenteu amb aquest usuari qualsevol canvi a l'article. Plantilla afegida en data: Octubre de 2023. |
Les algues comestibles s'inclouen dins d'un grup variat d'algues aptes per al consum humà[1] i es poden ingerir senceres, processades, com a additiu alimentari o complement dietètic[2].
Algues comestibles comunes
Entre les algues comestibles, es troben:[3]
- Arame (Eisenia bicyclis)
- Alaria esculenta
- Fucus vesiculosus
- Callophyllis variegata
- Mastocarpus stellatus
- Pelvetia canaliculata
- Chlorella
- Cochayuyo (Durvillaea antarctica)
- Palmaria palmata
- Euchema cottonii
- Enteromorpha intestinalis
- Hijiki o hiziki (Sargassum fusiforme)
- Chondrus crispus
- ('Porphyra laciniata/Porphyra umbilicalis
- Sargassum echinocarpum
- Kombu (Saccharina japonica
- Mozuku (Cladosiphon okamuranus
- Nori (diverses espècies del gènere Porphyra)
- Laminaria digitata
- Ogonori (Gracilaria)
- Saccharina latissima
- Caulerpa lentillifera
- Diverses del gènere Ulva
- Fucus spirallis
- Arthrospira platensis i Arthrospira maxima)
- Espagueti de mar (Himanthalia elongata)
- Wakame (Undaria pinnatifida)
Història i cultura
Les algues s'han fet servir com a aliment des de fa milers d'anys i el seu consum s'ha estès fins a l'actualitat, on es consumeixen gairebé a tot arreu, però fonamentalment a l'orient asiàtic. N'hi ha restes arqueològiques que confirmen que els humans ja feien servir les algues en Xile fa catorze mil anys[4]. Històricament, no només s'han fet servir les algues com a aliment, sinó que també s'han usat en medicina, com a substrat per fer sabons i vidres i com a aliment animal[5].
En l'Àsia Oriental, n'hi ha evidència del consum d'algues com a aliment en la prehistòria japonesa, concretament en els períodes Jōmon i Yayoi[6]. De fet, en el Codi Taihō, un codi legal japonès del 701 dC, es podien fer servir 8 tipus d'algues (entre les quals es troba el Nori morat) com a pagament de l'impost tributari[5]. Quant al consum, fins a l'edat mitjana, només es menjaven algues salvatges, i no va ser fins l'era Tokugawa, quan van començar a construir substrats artificials per a la cria de peixos, que va resultar en el creixement accidental d'algues i va ser l'inici del conreu d'algues a la mar[4]. D'aquesta manera, les algues eren un menjar que acostumava a menjar-se en els llocs costaners, preparats per les mateixes famílies de pescadors. Les consumien en fresc, en amanides i sopes, o de manera més processada com a fulles de nori[5]. Les algues han sigut menjades a l'Àsia Oriental de manera generalitzada. En Corea, totes les classes socials menjaven algues, des del Rei i les classes nobles, fins a les classes més baixes, l'alimentació de les quals es basava en algues marines i peix[5]. En els últims cinquanta anys, ha augmentat exponencialment la demanda d'aquest tipus d'aliment, però també n'ha augmentat la producció, arran del desenvolupament de mètodes de cultiu més eficients, després de la II Guerra Mundial[5].
Referències
- ↑ «Algues de consum humà». Agència Catalana de Seguretat Alimentària, Generalitat de Catalunya, 2023.
- ↑ Koch, Sophie «The role of seaweed in the future food system». Wageningen Economic Research, Desembre 2021, pàg. 3.
- ↑ Harrison, M. «Edible Seaweeds around the British Isles». Wild Food School, 2008. Arxivat de l'original el 2015-07-21. [Consulta: 11 novembre 2011].
- ↑ 4,0 4,1 Buchholz, Cornelia M.; Krause, Gesche; Buck, Bela H. Seaweed and Man (en anglès). 219. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2012, p. 471–493. DOI 10.1007/978-3-642-28451-9_22. ISBN 978-3-642-28450-2.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Delaney, A.; Frangoudes, K.; Ii, S. -A.. Chapter 2 - Society and Seaweed: Understanding the Past and Present. San Diego: Academic Press, 2016, p. 7–40. DOI 10.1016/b978-0-12-802772-1.00002-6. ISBN 978-0-12-802772-1.
- ↑ Nisizawa, Kazutosi; Noda, Hiroyuki; Kikuchi, Ryo; Watanabe, Tadaharu «The main seaweed foods in Japan» (en anglès). Hydrobiologia, 151, 1, 01-09-1987, pàg. 5–29. DOI: 10.1007/BF00046102. ISSN: 1573-5117.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alga comestible |
- Seaweeds used as human food en FAO report.