Vés al contingut

Vainilla (condiment): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Dividir alternatives: química i biotecnològica
components químics cohesió
Línia 18: Línia 18:
== Components químics i sabor de la vainilla ==
== Components químics i sabor de la vainilla ==
[[Fitxer:Vanil·lina_(4-hydroxy-3-methoxybenzaldehyde).jpg|miniatura|Estructura lineoangular de la vanil·lina, un compost orgànic amb fórmula C8H803.]]
[[Fitxer:Vanil·lina_(4-hydroxy-3-methoxybenzaldehyde).jpg|miniatura|Estructura lineoangular de la vanil·lina, un compost orgànic amb fórmula C8H803.]]
La vainilla natural té un sabor característic a causa d'una barreja complexa de més de 250 compostos. La [[vanil·lina]], és el compost químic orgànic protagonista.<ref name="Ref" /> Aquest compost principal representa el 80% dels aromàtics totals a ''[[Vanilla planifolia|V. planifolia]]'' i el 50% dels aromàtics totals a ''[[Vanilla tahitensis|V. tahitensis]]''. Malgrat les diferències quantitatives entre espècies comercials, la diferència de concentració no està lligada a una percepció sensorial final de sabor i aroma.<ref name=":0" />
La vainilla natural té un sabor característic a causa d'una barreja complexa de més de 250 compostos. La [[vanil·lina]], és el compost químic orgànic protagonista (C<small>8</small>H<small>8</small>O<small>3)</small>.<ref name="Ref">{{Ref-publicació|article=Vanillin–Bioconversion and Bioengineering of the Most Popular Plant Flavor and Its De Novo Biosynthesis in the Vanilla Orchid|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1674205214000094|publicació=Molecular Plant|data=2015-01-05|issn=1674-2052|pàgines=40–57|volum=8|exemplar=1|doi=10.1016/j.molp.2014.11.008|nom=Nethaji J.|cognom=Gallage|nom2=Birger Lindberg|cognom2=Møller}}</ref> Aquest compost principal representa el 80% dels aromàtics totals a ''[[Vanilla planifolia|V. planifolia]]'' i el 50% dels aromàtics totals a ''[[Vanilla tahitensis|V. tahitensis]]''. Malgrat les diferències quantitatives entre espècies comercials, la diferència de concentració no està lligada a una percepció sensorial final de sabor i aroma.<ref name=":0" />


En les beines assecades, la vanil·lina s'allibera gràcies a la hidròlisi de la beta-glucosidasa durant el procés de curació (fermentació) a altes temperatures i capit 9 <ref name=":12" /> la concentració final de vanil·lina en el producte comercial és d'un 1-2%, tot i així, és la prinicpal causant de sabor i fragancia.<ref name="Ref" />
La [[vanil·lina]] la podem trobar en una concentració de l'1-2% però és el principal responsable de l'aroma i la fragància.<ref name="Ref">{{Ref-publicació|article=Vanillin–Bioconversion and Bioengineering of the Most Popular Plant Flavor and Its De Novo Biosynthesis in the Vanilla Orchid|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1674205214000094|publicació=Molecular Plant|data=2015-01-05|issn=1674-2052|pàgines=40–57|volum=8|exemplar=1|doi=10.1016/j.molp.2014.11.008|nom=Nethaji J.|cognom=Gallage|nom2=Birger Lindberg|cognom2=Møller}}</ref> Aquest compost té com a fórmula: C<small>8</small>H<small>8</small>O<small>3</small>.


Per poder aconseguir 1 Kg d'aquest, es calcula que cal la [[pol·linització]] d'unes 40.000 flors de ''[[Vanilla]].'' Actualment, s'han trobat maneres sintètiques per a la seva producció a través de microorganismes dependents de diferents [[fonts de carboni]].<ref>{{Ref-publicació|article=Biosynthesis of vanillin by different microorganisms: a review|url=https://doi.org/10.1007/s11274-022-03228-1|publicació=World Journal of Microbiology and Biotechnology|data=2022-01-12|issn=1573-0972|pàgines=40|volum=38|exemplar=3|doi=10.1007/s11274-022-03228-1|llengua=en|nom=Qianqian|cognom=Ma|nom2=Liwen|cognom2=Liu|nom3=Shuo|cognom3=Zhao|nom4=Zhaosong|cognom4=Huang|nom5=Changtao|cognom5=Li}}</ref>
Per poder aconseguir 1 Kg d'aquest compost, es calcula que caldrien 500 kg de beines o una [[pol·linització]] d'unes 40.000 flors de ''[[Vanilla]].'' Conseqüentment, existeixen alternatives de producció, ja que és un procediment laboriós i costós, a més a més, amb un gran consum de productes amb gust de vainilla seria impossible donar sortida a la demanda de mercat. Actualment, la vainil·lina també es fa per altres vies, com per síntesi o per bioconversió de productes naturals relacionats (ús de microorganismes dependents de diferents fonts de carboni).<ref name="Ref" /><ref>{{Ref-publicació|article=Biosynthesis of vanillin by different microorganisms: a review|url=https://doi.org/10.1007/s11274-022-03228-1|publicació=World Journal of Microbiology and Biotechnology|data=2022-01-12|issn=1573-0972|pàgines=40|volum=38|exemplar=3|doi=10.1007/s11274-022-03228-1|llengua=en|nom=Qianqian|cognom=Ma|nom2=Liwen|cognom2=Liu|nom3=Shuo|cognom3=Zhao|nom4=Zhaosong|cognom4=Huang|nom5=Changtao|cognom5=Li}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Flavours and Fragrances|url=https://doi.org/10.1007/978-3-540-49339-6_9|editorial=Springer|data=2007|lloc=Berlin, Heidelberg|isbn=978-3-540-49339-6|pàgines=203–206, 211-213|doi=10.1007/978-3-540-49339-6_9|llengua=en|nom=H.|cognom=Korthou|nom2=R.|cognom2=Verpoorte|capítol=Chapter 9: Vanilla}}</ref>

la vainil·lina també es fa per altres vies, com la (bio)conversió de productes naturals relacionats o per síntesi. Menys d'1% de vainil·lina del mercat global provè del cultiu vegetal. capi9


== Obtenció i producció de la vainilla (origen vegetal) ==
== Obtenció i producció de la vainilla (origen vegetal) ==

Revisió del 15:46, 9 nov 2023

Aquest article està inacabat.
S'està elaborant per alguns alumnes i forma part del Viquiprojecte:Biotecnologia alimentària UAB.
L'usuari Xavier Dengra és l'encarregat de la seva supervisió. Comenteu amb aquest usuari qualsevol canvi a l'article. Plantilla afegida en data: octubre de 2023.
Infotaula menjarCondiment de vainilla
Aroma de vainilla líquida per a usos gastronòmics.
Característiques
Altres nomsAroma de vainilla, essència de vainilla, extracte de vainilla, infusió de vainilla
País d'origenMadagascar, Indonesia...
GastronomiaÚs principal en rebosteria
Productorvainilla Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipusespècia i Orquídia Modifica el valor a Wikidata
Formaorigen vegetal o artificial
Ingredients principalsVanil·lina

La vainilla és una espècia constituïda per les càpsules immatures i dessecades de la planta vainilla que resulta amb un sabor dolç únic. Globalment, és un condiment apreciat i costós.[1] Només dues espècies (Vanilla planifolia i Vanilla tahitensis) es conreen a gran escala amb finalitats comercials, encara que el gènere Vanilla està format per 140 espècies. Moltes d'aquestes espècies poden produir compostos aromàtics importants com la vanil·lina, l'àcid vainílic i l'acetovanillona, entre d'altres. Aquest condiment es afegit sobretot en productes dolços com: gelats, xocolata, pastissos, batuts, etc.[2][3]

El seu ús data des del període preclàssic per múltiples cultures a Mesoamèrica, incloent els maies, olmeques, asteques i totonacs (civilitzacions del territori mexicà actual).[2] En l’actualitat la seva complexitat de sabors i aromes ha afavorit un ús més estès, com per exemple, en la indústria alimentària, begudes, perfumeria, cosmètics i la investigació científica.[4]

Introducció

Història i origen

Origen vegetal

Actualment, només dues especies del gènere Vanilla (V.Tahitensis i V.Planifolia) són cultivades amb el fi d'extreure'n l'extracte de vainilla.[5]

Usos tradicionals i culturals

Components químics i sabor de la vainilla

Fitxer:Vanil·lina (4-hydroxy-3-methoxybenzaldehyde).jpg
Estructura lineoangular de la vanil·lina, un compost orgànic amb fórmula C8H803.

La vainilla natural té un sabor característic a causa d'una barreja complexa de més de 250 compostos. La vanil·lina, és el compost químic orgànic protagonista (C8H8O3).[6] Aquest compost principal representa el 80% dels aromàtics totals a V. planifolia i el 50% dels aromàtics totals a V. tahitensis. Malgrat les diferències quantitatives entre espècies comercials, la diferència de concentració no està lligada a una percepció sensorial final de sabor i aroma.[2]

En les beines assecades, la vanil·lina s'allibera gràcies a la hidròlisi de la beta-glucosidasa durant el procés de curació (fermentació) a altes temperatures i capit 9 [7] la concentració final de vanil·lina en el producte comercial és d'un 1-2%, tot i així, és la prinicpal causant de sabor i fragancia.[6]

Per poder aconseguir 1 Kg d'aquest compost, es calcula que caldrien 500 kg de beines o una pol·linització d'unes 40.000 flors de Vanilla. Conseqüentment, existeixen alternatives de producció, ja que és un procediment laboriós i costós, a més a més, amb un gran consum de productes amb gust de vainilla seria impossible donar sortida a la demanda de mercat. Actualment, la vainil·lina també es fa per altres vies, com per síntesi o per bioconversió de productes naturals relacionats (ús de microorganismes dependents de diferents fonts de carboni).[6][8][9]

la vainil·lina també es fa per altres vies, com la (bio)conversió de productes naturals relacionats o per síntesi. Menys d'1% de vainil·lina del mercat global provè del cultiu vegetal. capi9

Obtenció i producció de la vainilla (origen vegetal)

Cultiu i collita

La vainilla (planta) requereix ser plantada en un ambient humit amb un arrelament en una substrat heterogeni de graveta i terra enriquida. És important afegir un suport vertical que permeti subjectar la tija de la planta a mesura que creix, ja que es tracta d'una planta enfiladissa. La base de la planta s'ha de cobrir amb palla, fulles seques o inclús amb closques de coco per a evitar la pèrdua d'humitat del sòl. Al cap de 4-8 setmanes, es poden veure els primer signes de creixement i la floració es dona al tercer any de ser plantada i dura entre 2-3 mesos. Això es pot veure influenciat per la mida de l'esqueix plantat. Seguidament, la seva pol·linització natural es dona per abelles i colibrís.[10]

La collita del fruit (les beines de vainilla), s'ha de fer en el moment adequat, quan la 1/3 part dels components aromàtics en el seu interior correspondran al vanil·lina, un dels principals compostos aromàtics d'aquest. Aquest període es pot identificar mirant les puntes del fruit: aquest han de ser un color groc.[10]

Curació

Durant el procés de curació, les beines de vainilla desenvolupen un sabor com a resultat de l'acció enzimàtica induïda de manera natural, l'acció de les beta glucosidases allibera els components aromátics. Existeixen diferents métodes de curació però tots es caracteritzen per tenir cuatre etapes: killing, suar, assecar i condicionar.[10][7]

  • Killing: Alteració de la membrana cel·lular, es trenca la paret cel·lular y la membrana plasmàtica, s'interrop la funció respiratoria concloent en mort fisiològica. La interrupció de l'estructura de la cèl·lula es pot dur a terme per escaldat amb aigua calenta, marciment al sol o al forn, escarificació, tractament amb gas etilè o congelació. Els més emprats són l'escaldat o l'assecament al forn o sol.
  • Sudoració: Inici de deshidratació per rediur i el risc de deteriorament microbià. Aquest és el pas més crucial, ja que els enzims de les beines són més actius que en les següents etapes. S'obtè un color marronós a causa de la oxidació de poligenòlics. Aquesta etapa dura d'uns 7 a 10 dies i la reducció del contingut d'aigua és d'un 60-70%.
  • Assecat: Continuació de la deshidratació. Amb un major decreixement d'aigua es disminueixen les activitats enzimàtiques no desitjables i canvis bioquímics que alterin aroma o gust. La reducció d'aigua en aquesta etapa és d'un 25-35%.
  • Acondicionament: Emmagatzematge en caixes tancades d'un a diversos mesos. Es duen a terme diverses reaccions químiques (esterificació, eterització, degradació oxidativa) generant composotos aromàtics.

Principalment, hi ha dos mètodes principals per curar les beines de vainilla, el procés mexicà (fermentació llarga) i el procés de Madagascar (fermentació més curta).

És important recalcar que durant el procès les beines no poden entrar e contacte amb cap olor extern, això implica un alt grau de neteja en els espais o estris que estan en contacte amb els fruits, ja que afecta de forma directe en la qualitat final.[10][7]

Aquesta es basa en tres parts: escaldar, suar i dessecar els fruits. El procés de cura permet disminuir l'aigua continguda i l'activitat enzimàtica dels microorganismes i així, que es pugui conservar durant més temps, a més a més de la maduració dels diferents aromes finals què tant importants per al condiment de la vainilla. Primerament, l'escaldat es basa en un tractament de calor a 70ºC durant 5 min (en alguns llocs ho fan submergint els fruits en aigua calenta durant dos minuts). Seguidament, la sudoració consisteix en l'exposició al sol durant 6 hores. La dessecació final es fa amb els fruits embolicats en teles de cotó i en caixes de fusta tancades durant un mes aproximadament per disminuir fins a un 30% la humitat dels grans. A més a més, serà on es formaran la resta de components aromàtics gràcies a diferents reaccions químiques, entre d'altres: d'esterificació, eterificació i degradació oxidativa.[11]

Producció natural del concentrat de vainilla

El procés de producció té subtils diferencies en funció del lloc on es desenvolupa (procés Mexicà, Peruà, de Bourbon o de Guyana).[10]

En general, el procés es basa en submergir de les baines de vainilla en etanol pur durant 30 min a 30ºC. A continuació, s'afegeix aigua destil·lada per reduir la concentració d'etanol fins al 40%. Seguidament, la mostra és sonicada durant 20 minuts a 60ºC. Finalment, es centrifuga a 10.000g durant 30 min i és filtrada mitjançant un feltre de 0,45μm.[12] //Aquest article genera vainilla a partir de l'enzim d'un bacteri, com una alternativa, no com un procés d'obtenció estandaritzat?//

Regions productores principals

Distribució d'espècies de vainilla cultivades al món.

El cultiu de la vainilla s'extén per arreu del món, el clima tropical i humit propícia unes condicions favorables pel seu cultiu.[13] Per exemple, alguns països serien: Madagascar, Indonèsia, Mèxic, entre d'altres. Tot i així, cada regió té unes condicions climàtiques, sòls i mètodes de cultiu que poden diferir i acabar influint en les característiques finals de la vainilla.

Segons la base de dades estadístiques corporatives de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAOSTAT) a l'any 2021, Madagascar va ser el major productor mundial de vainilla, seguit d'Indonèsia, Mèxic, Papua Nova Guinea i la Xina.[14][15]

Dades de quantitat de producció a l'any 2021 segons FAOSFAT
Regió Producció en tonelades
Madagascar Madagascar 3070.63
Indonèsia Indonèsia 1456.09
Mèxic Mèxic 609.57
Papua Nova Guinea Papua Nova Guinea 490.29
República Popular de la Xina R.P. de la Xina 438.55

Alternatives de producció (origen no vegetal)

[7]

Síntesi química

coniferin, eugenol, spent sulphite liquor, guaiacol and glyoxylic acid,

Degut a la gran demanda a nivell mundial d'aquest condiment, indústries de fragàncies i aromes com grups mediambientals estan impulsant cada cop més l'aplicació d'enginyeria de microorganismes per a la producció de vainilla de forma sintètica. Actualment, només un 1% de la producció de vainilla esdevé de les beines de la Vanilla o de parents propers a aquesta.[16][17]

S'han desenvolupat diferents escenaris basats en la biosíntesi d'aquest compost mitjançant fermentacions amb diferents fonts de substrats -segó d'arròs (àcid ferúlic), blat de moro (glucosa), clavell (eugenol), cúrcuma (curcumina)- i microorganismes -fongs, bactèries i llevats-.[6]

Síntesi biotecnològica

Plant tissue/cell culture-mediated production, Influence of phytohormones...

Valor nutricional

Aplicacions culinàries i gastronomia

Els grans de vainilla curats els podem consumir en diferents formats, alguns d'ells serien: pols molida, sucre de vainilla, pasta de vainilla, extracte de vainilla (el més comercialitzat). Paral·lelament, també la podem consumir com a ingredient (saboritzant) en aliments ja elaborats, com serien molts dels productes de la rebosteria, làcitics, postres, etc.[18]

Diferents formats amb contingut de vainilla[19]
Tipus Contingut Productes
Sucre de vainilla Barreja de sucre amb extracte de vainilla magdalenes, pa de pessic
Pasta de vainilla Sirop dens i concentrat fet a partir de beines de Vainilla Bourbon crema de pastisseria, batuts, gelats
Extracte de vainilla Maceració de beines de vainilla, alcohol, aigua i sucre alternativa al sucre tradicional

Ús en la rebosteria

La vainilla és un ingredient molt extés encara que el seu àmbit principal és en la rebosteria. Aquest condiment aporta un sabor distintiu i aromàtic a una àmplia varietat de postres i productes. La seva presència en receptes té un abast mundial.[1][3]

Tot i que el aroma de la vainilla és característic i manté un denominador comú, segons la localització geogràfica, el procés de cultiu i manipulació poden generar petits matissos pel que fa a l'aroma desencadenant un gust característic segons la varietat o origen de producció:

Aromes distintius segons la procedència
Procedència Varietat principal Aromes o notes Ús
Vainilla de Madagascar Vanilla planifolia Cuir, fusta, fenc[20]

Dolç, cremós[21][22]

Versàtil (postres, maceració)[23]
Vainilla de Papua Nova Guinea Vanilla tahitensis Lenyós, especiat, fruits secs

Més picant y especiada que la de Tahití[24]

Versàtil (dolços, carns, peix, salses)[24]
Vainilla de Tahití Vanilla tahitensis Floral, anisat, dolç[20][25][26] Rebosteria generalment[27]
Vainilla d'Indonesia Vanilla tahitensis Caramel, mel, floral, llenyós[28][29] Rebosteria generalment[29]
Vainilla d'Uganda Vanilla planifolia Cacao, figues, panses[30][31]

Llenyós[32]

Rebosteria generalment[31]
Vainilla de Mèxic Vanilla planifolia Cacao, dolç, llenyós[33][34][35] Versàtil (dolços, carns, peixos)[35]

Cuina Gourmet

Pel que fa a la matèria primera, la beina de vainilla es pot classificar en dos grans grups: grau A i grau B segons el nivell d'humitat.

Per una banda, els grans de grau A (qualificada com a gourmet o luxe) contenen un nivell d'humitat superior al 25%, sense esquerdes ni altres imperfeccions. A més a més, són de volum més gran, flexibles i solen tenir una brillantor oliosa per sobre. Concretament, un major percentatge d'humitat permet que el sabor es s'infusioni en l'aliment d'una forma més fàcil i eficient durant la preparació.

Per altra banda, les beines de grau B, amb un percentatge menor d'aigua, contenen una major concentració i se solen utilitzar per a fer extractes on es manifesta un sabor més concentrat.[36]

En alguns casos, no només es treballa la vainilla com un ingredient en les postres sinó que també en la alta cuina se li busca un paper més protagonista, com seria el cas de: la mantega de vainilla de James Briscione. El chef Briscione utilitza aquesta mantega amb aroma de vainilla salada per acabar les verdures, la carn rostida i el marisc. Concretament, la vainilla aprofundeix realment en els sabors fumats i rostits.[37][38]

Usos en medicina i/o investigació clínica

La vanil·lina com a component principal de la vainilla ha sigut àmpliament utilitzada tradicionalment com un agent savoritzant en l'alimentació i begudes. No obstant això, cada cop són més les evidencies científiques que mostren activitats biològiques com: anticancer, antidiabetis, anitoxidant, antibacteriana y antidepressiva. Aquestes observacions en el camp científic propugnen un rol doble pel que fa a la vainilina, dins de la biotecnologia alimentària però també en el camp de la biomedicina com a possible aplicació terapèutica.[4] (foto vainilina estructura)

El principal ús en la medicina que cal destacar amb importància, és la capacitat que té la vainilla per la prevenció i tractament del càncer i de la carcinogènesi. El càncer és una de les principals malalties a escala internacional i amb un gran impacte social. De manera que, utilitzar la vainilla com un component vital d'aliments funcionals anticangerígens pot ajudar a reduir les taxes d'aquesta malaltia.[39][4]

Les principals accions de la vainilla a nivell anticancer son les següents:

Lloc d'afecció Mecanisme d'acció
Cèl·lules somàtiques de medul·la òssea (ratolí i Drosophila) Reduir la taxa de mutació induida per metilmetà i mitomicina C, és a dir, efectes antagonistes a la genotoxicitat d'aquestes substàncies.
Cèl·lules somàtiques de la Drosophila melanogaster Efecte antimutagènic sobre N-etil-N-nitrosurea, N-metil-N-nitrosurea, metanosulfonat d'etil i bleomicina.
Colon humà Induir l'apoptosis en cèl·lules canceroses HT-29, obtenint la capacitat de prevenció del càncer de colon.
Pulmó humà Regular negativament l'expressió de Cav-1 i endarrereir la metàstasi en cèl·lules de càncer de pulmó (NCI-H460)

Impacte econòmic i comercialització

Reptes, sostenibilitat i mercat mundial

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «vanilla glossary» (en anglés). BBC good food. «Primer paràgraf "makes it a highly prized - and highly priced - ingredient"»
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Tavares de Oliveira, Renatha; da Silva Oliveira, Joana Paula; Furtado Macedo, Andrea «Vanilla beyond Vanilla planifolia and Vanilla × tahitensis: Taxonomy and Historical Notes, Reproductive Biology, and Metabolites» (en anglès). Plants, 11, 23, 2022-01, pàg. La primera: abstract, introduction i Historical and Taxonomic Notes. DOI: 10.3390/plants11233311. ISSN: 2223-7747. PMC: PMC9739750. PMID: 36501350. «"Vanilla is a worldwide cherished condiment" "Even though only two species (Vanilla planifolia and V. × tahitensis)..." "by multiple cultures in Mesoamerica, including the Mayans"»
  3. ↑ 3,0 3,1 «vainilla | enciclopedia.cat». [Consulta: 25 setembre 2023].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Olatunde, Ahmed; Mohammed, Aminu; Ibrahim, Mohammed Auwal; Tajuddeen, Nasir; Shuaibu, Mohammed Nasir «Vanillin: A food additive with multiple biological activities. Biological properties of vanillin» (en anglès). European Journal of Medicinal Chemistry Reports, 5, 2022-08. DOI: 10.1016/j.ejmcr.2022.100055.
  5. ↑ García, Fabián Enríquez; Múñoz, Silvia Amanda García; Villarreal-Ramírez, Víctor Hugo; Ramírez, Francisco Javier Piña; Aguirre-Avilés, Edmundo José «Vainilla (Vanilla planifolia L.) y su producción en Veracruz» (en anglès). Revista Biológico Agropecuaria Tuxpan, 11, 1, 01-07-2023. DOI: 10.47808/revistabioagro.v11i1.470. ISSN: 2007-6940.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Gallage, Nethaji J.; Møller, Birger Lindberg «Vanillin–Bioconversion and Bioengineering of the Most Popular Plant Flavor and Its De Novo Biosynthesis in the Vanilla Orchid». Molecular Plant, 8, 1, 05-01-2015, pàg. 40–57. DOI: 10.1016/j.molp.2014.11.008. ISSN: 1674-2052.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Ramachandra Rao, S; Ravishankar, Ga «Vanilla flavour: production by conventional and biotechnological routes» (en anglès). Journal of the Science of Food and Agriculture, 80, 3, 2000-02, pàg. 291-293. DOI: 10.1002/1097-0010(200002)80:3<289::AID-JSFA543>3.0.CO;2-2. ISSN: 0022-5142.
  8. ↑ Ma, Qianqian; Liu, Liwen; Zhao, Shuo; Huang, Zhaosong; Li, Changtao «Biosynthesis of vanillin by different microorganisms: a review» (en anglès). World Journal of Microbiology and Biotechnology, 38, 3, 12-01-2022, pàg. 40. DOI: 10.1007/s11274-022-03228-1. ISSN: 1573-0972.
  9. ↑ Korthou, H.; Verpoorte, R. «Chapter 9: Vanilla». A: Flavours and Fragrances (en anglès). Berlin, Heidelberg: Springer, 2007, p. 203–206, 211-213. DOI 10.1007/978-3-540-49339-6_9. ISBN 978-3-540-49339-6. 
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Anuradha, Krushnamurthy; Shyamala, Bellur Nanjundaiah; Naidu, Madeneni Madhava «Vanilla- Its Science of Cultivation, Curing, Chemistry, and Nutraceutical Properties» (en anglès). Critical Reviews in Food Science and Nutrition, 53, 12, 2013-01, pàg. 1250–1276. DOI: 10.1080/10408398.2011.563879. ISSN: 1040-8398.
  11. ↑ Cai, Yingying; Gu, Fenglin; Hong, Yinghua; Chen, Yonggan; Xu, Fei «Metabolite Transformation and Enzyme Activities of Hainan Vanilla Beans During Curing to Improve Flavor Formation». Molecules, 24, 15, 31-07-2019, pàg. 2781. DOI: 10.3390/molecules24152781. ISSN: 1420-3049. PMC: 6696495. PMID: 31370187.
  12. ↑ Delgado, Lidia; Heckmann, Christian M.; De Benedetti, Stefano; Nardini, Marco; Gourlay, Louise J. «Producing natural vanilla extract from green vanilla beans using a β-glucosidase from Alicyclobacillus acidiphilus». Journal of Biotechnology, 329, 10-03-2021, pàg. 21–28. DOI: 10.1016/j.jbiotec.2021.01.017. ISSN: 0168-1656.
  13. ↑ Compartido, Fideicomiso de Riesgo. «Vainilla, antes del extracto una bella orquídea» (en castellà). [Consulta: 25 octubre 2023].
  14. ↑ «FAOSTAT». [Consulta: 25 octubre 2023].
  15. ↑ admin. «10 Biggest Countries of Vanilla Production in The World» (en anglès americà), 09-03-2023. [Consulta: 25 octubre 2023].
  16. ↑ García, Fabián Enríquez; Múñoz, Silvia Amanda García; Villarreal-Ramírez, Víctor Hugo; Ramírez, Francisco Javier Piña; Aguirre-Avilés, Edmundo José «Vainilla (Vanilla planifolia L.) y su producción en Veracruz» (en castellà). Revista Biológico Agropecuaria Tuxpan, 11, 1, 01-07-2023, pàg. 159–164. DOI: 10.47808/revistabioagro.v11i1.470. ISSN: 2007-6940.
  17. ↑ Gallage, Nethaji J.; Møller, Birger Lindberg. Vanilla: The Most Popular Flavour (en anglès). Cham: Springer International Publishing, 2018, p. 3–24. DOI 10.1007/978-3-319-67903-7_1. ISBN 978-3-319-67903-7. 
  18. ↑ «Chapter 13, Curing of Vanilla». A: Handbook of Vanilla Science and Technology Production of Vanilla – Agricultural Systems and Curing (en anglès). 1. Wiley, 2018-09-11, p. 191–221. DOI 10.1002/9781119377320.ch13. ISBN 978-1-119-37727-6. «Apartats citats: vanilla products and summary» 
  19. ↑ López, Alfonso. «Vainilla y vanilina. ¿Qué son, tipos y usos en la cocina?» (en castellà), 21-09-2020. [Consulta: 24 octubre 2023].
  20. ↑ 20,0 20,1 SocchefShop. «Vainilla MADAGASCAR, TAHITÍ y MÉXICO» (en castellà). [Consulta: 27 octubre 2023].
  21. ↑ «Madagascar Bourbon Pure Vanilla Extract» (en anglès americà). [Consulta: 27 octubre 2023].
  22. ↑ Slofoodgroup. «¿A qué sabe la vainilla de Madagascar?» (en castellà). [Consulta: 27 octubre 2023].
  23. ↑ «vainilla de Madagascar - Le monde de la vanille» (en espanyol europeu), 05-07-2022. [Consulta: 27 octubre 2023].
  24. ↑ 24,0 24,1 «Vainilla de Nueva Guinea - Le monde de la vanille» (en espanyol europeu), 06-02-2022. [Consulta: 27 octubre 2023].
  25. ↑ «Tahitian Pure Vanilla Extract» (en anglès americà). [Consulta: 27 octubre 2023].
  26. ↑ «Vainas de Vainilla de Tahití Extra - Raiatea» (en castellà). [Consulta: 27 octubre 2023].
  27. ↑ «vainilla de Tahití - Le monde de la vanille» (en espanyol europeu), 06-02-2022. [Consulta: 27 octubre 2023].
  28. ↑ «Vainas de Vainilla Tahitensis de Indonesia - Gourmet Extra» (en castellà). [Consulta: 27 octubre 2023].
  29. ↑ 29,0 29,1 Slofoodgroup. «Frijoles de Vainilla Gourmet de Indonesia, Planifolia» (en castellà). [Consulta: 27 octubre 2023].
  30. ↑ «Vainas De Vainilla Planifolia - Uganda» (en castellà). [Consulta: 27 octubre 2023].
  31. ↑ 31,0 31,1 Slofoodgroup. «Granos de vainilla ugandeses gourmet, planifolia» (en castellà). [Consulta: 27 octubre 2023].
  32. ↑ «Vainilla de UGANDA - Le monde de la vanille» (en espanyol europeu), 25-04-2023. [Consulta: 27 octubre 2023].
  33. ↑ Redden, Claire. «How Mexican Vanilla Extract Differs From Other Varieties» (en anglès americà), 04-06-2023. [Consulta: 27 octubre 2023].
  34. ↑ «Mexican Pure Vanilla Extract» (en anglès americà). [Consulta: 27 octubre 2023].
  35. ↑ 35,0 35,1 «vainilla mexicana - Le monde de la vanille» (en espanyol europeu), 25-03-2022. [Consulta: 27 octubre 2023].
  36. ↑ Slofoodgroup. «Gourmet Vanilla Beans in Bulk» (en anglès). [Consulta: 24 octubre 2023].
  37. ↑ hmhbooks. «James Briscione’s Vanilla Butter», 2018-06. [Consulta: 24 octubre 2023].
  38. ↑ Knoblauch, Mark. The Flavor Matrix: The Art and Science of Pairing Common Ingredients to Create Extraordinary Dishes.(James Briscione and Brooke Parkhurst) (en anglès). Vol.114 (12), p.10-12. Chicago: American Library Association. 
  39. ↑ Kroenke, Candyce H.; Michael, Yvonne L.; Poole, Elizabeth M.; Kwan, Marilyn L.; Nechuta, Sarah «Postdiagnosis social networks and breast cancer mortality in the After Breast Cancer Pooling Project». Cancer, 123, 7, 12-12-2016, pàg. 1228–1237. DOI: 10.1002/cncr.30440. ISSN: 0008-543X.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vainilla_(condiment)&oldid=32652566»