Funció generatriu de moments: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Freutci ha mogut Funció generadora de moments a Funció generatriu de moments: El nom habitual d'aquesta funció és "funció generatriu de moments". Vegeu Marta Sanz i Solé, "Probabilitats", Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1999, o bé M.H. Degroot "Probabilidad y Estadística", Addison Wesley Iberoamericana, 1988
Ampliació de l'article.
Línia 1: Línia 1:
En [[Teoria de la probabilitat|teoria]] i [[estadística]] de probabilitats, la '''funció generadora de moments''' d'una [[variable aleatòria]] de valor real és una especificació alternativa de la seva [[distribució de probabilitat]]. Per tant, proporciona la base d'una ruta alternativa als resultats analítics en comparació amb el treball directament amb [[Funció de densitat de probabilitat|funcions de densitat de probabilitat]] o [[Funció de distribució|funcions de distribució acumulada]]. Hi ha resultats especialment senzills per a les funcions generadores de moments de distribucions definides per les sumes ponderades de variables aleatòries. Tanmateix, no totes les variables aleatòries tenen funcions de generació de moments.<ref>{{Ref-web|títol=Moment generating function {{!}} Definition, properties, examples|url=https://statlect.com/fundamentals-of-probability/moment-generating-function|consulta=6-6-2023|llengua=anglès|editor=https://statlect.com}}</ref>
En [[Teoria de la probabilitat]] i [[Estadística]], la '''funció generatriu de moments''' o '''funció generadora de moments''' d'una [[variable aleatòria]] és una funció que conté tota la informació de les propietats probabilístiques de la variable. En comparació amb la [[Funció característica (teoria de la probabilitat)|funció característica]], l'avantatge que al ser una funció real de variable real es pot treballar amb eines més elementals; però, d'altra banda, atès que hi ha variables que no tenen funció generatriu de moments, els resultats que s'obtenen són menys generals.


A més de caracteritzar la distribució de probabilitat, la funció generatriu de moments té molt bones propietats en relació amb la suma de variables aleatòries independents i amb la convergència en distribució.
Com el seu nom indica, la [[Funció generatriu|funció generadora]] de moments es pot utilitzar per calcular els [[Moment (matemàtiques)|moments]] d'una distribució: l'''enèsim'' moment al voltant de 0 és la derivada ''n-''èsima de la funció generadora de moments, avaluada en 0.


== Definició i exemples ==
A més de les distribucions de valors reals (distribucions univariades), les funcions generadores de moments es poden definir per a variables aleatòries amb valors vectorials o matrius, i fins i tot es poden estendre a casos més generals.
Sigui <math>X</math> una variable aleatòria. La '''funció generatriu de moments''' ('''f.g.m.''') de <math>X</math> en el punt <math>t\in\mathbb R</math>, que designarem per <math>M(t)</math> o per <math>M_X(t)</math>, es defineix <ref>{{Ref-llibre|cognom=Sanz i Solé|nom=Marta|títol=Probabilitats|data=1999|editorial=Edicions Universitat de Barcelona|lloc=Barcelona|pàgines=118|isbn=84-8338-091-9}}</ref> <ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=Degroot|nom=Morris H.|títol=Probabilidad y Estadística|edició=2a. edición|data=1988|editorial=Addison-Wesley Iberoamericana|lloc=Mèxico|pàgines=190-194|isbn=0-201-64405-3}}</ref>per <math display="block">M(t)=E\big[e^{tX}\big],</math>sempre que aquesta esperança sigui finita. Atès que <math>e^{tX}>0</math> , l'esperança anterior sempre es pot calcular, però pot donar infinit. Quan és finita en un entorn de 0 (o en un conjunt més gran que inclogui un entorn de 0), es diu que '''la variable aleatòria té funció generatriu de moments'''.


Si <math>X</math> és discreta, que pren valors <math>x_1,x_2, \dots</math> amb probabilitats <math>p_j=P(X=x_j)</math> , llavors, <math display="block">M(t)=\sum_{j} e^{tx_j} p_j, </math> sempre que la sèrie anterior sigui convergent.
La funció generadora de moments d'una distribució de valors reals no sempre existeix, a diferència de la [[Funció característica (teoria de la probabilitat)|funció característica]]. Hi ha relacions entre el comportament de la funció generadora de moments d'una distribució i propietats de la distribució, com ara l'existència de moments.<ref>{{Ref-web|títol=9.4 - Moment Generating Functions {{!}} STAT 414|url=https://online.stat.psu.edu/stat414/lesson/9/9.4|consulta=6-6-2023|llengua=anglès|editor=https://online.stat.psu.edu}}</ref>


Si <math>X</math> és contínua amb funció de densitat <math>f</math>, llavors, <math display="block">M(t)=\int_{-\infty}^\infty e^{tx} \, f(x)\, dx, </math>sempre que aquesta integral sigui convergent.
== Definició ==
Deixar <math> X </math> ser una [[variable aleatòria]] amb [[Funció de distribució|CDF]] <math>F_X</math>. La funció generadora de moment (mgf) de <math>X</math> (o <math>F_X</math>), indicat per <math>M_X(t)</math>, és


=== Exemples ===
<math> M_X(t) = \operatorname E \left[e^{tX}\right] </math>


'''Exemple 1.''' Sigui <math>X</math> una variable aleatòria [[Distribució binomial|binomial]] <math>X\sim B(n,p)</math>. Escrivim <math>q=1-p</math>. Llavors <math display="block">M(t)=\sum_{j=0}^n e^{j t} \binom{n}{j}p^jq^{n-j}= \sum_{j=0}^n \binom{n}{j} (e^{t} p) ^jq^{n-j} =(pe^t+q)^n,</math>que és finita per a qualsevol <math>t\in\mathbb R</math>. Així, la f.g.m. de <math>X</math> és <math display="block">M(t)=(pe^t+q)^n,\quad t\in \mathbb R.</math>
sempre que aquesta [[Esperança matemàtica|expectativa]] existeixi <math>t</math> en algun [[Veïnat (matemàtiques)|al voltant]] de 0. És a dir, hi ha un <math>h>0</math> tal que per a tots <math>t</math> en <math>-h<t<h</math>, <math>\operatorname E \left[e^{tX}\right] </math> existeix. Si l'expectativa no existeix en un entorn de 0, diem que la funció generadora de moment no existeix.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Casella|nom=George|títol=Statistical Inference|editorial=Wadsworth & Brooks/Cole|any=1990|pàgines=61|isbn=0-534-11958-1|llengua=anglès}}</ref>
<br>
'''Exemple 2.''' Sigui <math>X</math> una variable [[Distribució exponencial|exponencial]] amb paràmetre <math>\lambda>0</math> ,amb funció de densitat <math display="block">f(x)=\begin{cases} \lambda e^{-\lambda x}, & \text{si } x\ge 0 ,\\
0, & \text{en cas contrari.}
\end{cases} </math> Aleshores
<math display="block">M(t)=\lambda\int_0^\infty e^{tx} e^{-\lambda x}\, dx= \lambda\int_0^\infty e^{-(\lambda-t)x}\, dx=
\begin{cases}
\dfrac{\lambda}{\lambda-t},& \text{si } t<\lambda \\
\\
+\infty,& \text{en cas contrari.}
\end{cases}</math>Així, <math>M</math> només està definida per <math>t<\lambda</math>; concretament, la f.g.m. és <math display="block">M(t)=\frac{\lambda}{\lambda-t},\quad t\in (-\infty,\lambda). </math>
<br>
'''Exemple 3.''' Sigui <math>X</math> una variable aleatòria amb [[distribució de Cauchy]] <math>\mathcal C(0,1) </math> amb funció de densitat <math display="block">f(x)=\frac{1}{\pi}\,\frac{1}{x^2+1}, \ \quad x\in \mathbb R. </math>Aleshores, per qualsevol <math>t\ne 0</math>,<math display="block">E[e^{tX}]=\frac{1}{\pi}\int_{-\infty}^\infty \frac{e^{tx}}{x^2+1}\, dx\ge
\frac{1}{\pi}\int_{0}^\infty \frac{e^{tx}}{x^2+1}\, dx \ge
\frac{t}{\pi}\int_{0}^\infty \frac{x}{x^2+1}\, dx=\infty. </math>Per tant, <math>X</math> no té f.g.m.


'''Remarca.''' Tal com hem dit a la definició, sempre que es diu que una variable aleatòria té f.g.m. es sobreentén que té f.g.m. en un entorn de zero o un conjunt que contingui un entorn de zero.
== Càlcul ==
==Propietats ==
La funció generadora de moment és l'expectativa d'una funció de la variable aleatòria, es pot escriure com:


=== Funció generatriu de moments d'una transformació afí d'una variable aleatòria ===
* Per a una [[Funció de probabilitat|funció de massa de probabilitat]] discreta, <math>M_X(t)=\sum_{i=0}^\infty e^{tx_i}\, p_i</math>

* Per a una [[funció de densitat de probabilitat]] contínua, <math> M_X(t) = \int_{-\infty}^\infty e^{tx} f(x)\,dx </math>
Sigui <math>X</math> una variable aleatòria amb f.g.m. <math>M_X</math> en un entorn de zero <math>(-t_0,t_0)</math> , amb <math>t_0>0</math> . Aleshores <ref name=":2" /> la variable aleatòria <math display="block">M_Y(t)=a X+b , </math>amb <math>a\ne 0</math>, té f.g.m. <math display="block">M_Y(t)=e^{bt}\, M_X(at),\quad t\in\big(-\tfrac{t_0}{a},\tfrac{t_0}{a}\big). </math>
* En el cas general: <math>M_X(t) = \int_{-\infty}^\infty e^{tx}\,dF(x)</math>, utilitzant la [[Integral de Riemann-Stieltjes|integral de Riemann–Stieltjes]], i on <math>F</math> és la [[Funció de distribució|funció de distribució acumulada]]. Aquesta és simplement la [[Transformada de Laplace-Stieltjes|transformació de Laplace-Stieltjes]] <math>F</math>, però amb el signe de l'argument invertit.
=== Funció generatriu de moments i moments ===
Aquesta propietat estableix el lligam entre la f.g.m d'una variable aleatòria i els seus moments, i d'aquí ve el nom d'aquesta funció.

Sigui <math>X</math> una variable aleatòria amb f.g.m. <math>M</math> en un entorn de zero <math>(-t_0,t_0)</math> , amb <math>t_0>0</math>. Aleshores <ref>{{Ref-llibre|títol=Measure theory and probability theory|editorial=Springer|data=2006|lloc=New York|isbn=978-0-387-32903-1|nom=Krishna Balasundaram|cognom=Athreya|nom2=Soumendra Nath|cognom2=Lahiri|pàgines=194-196}}</ref>

# La variable <math>X</math> té moments de tots els ordres. Designarem el moment d'ordre <math>n</math> per <math>m_n</math>: <math>m_n=E[X^n]. </math>
# La f.g.m. <math>M</math> és infinitament diferenciable i <math display="block">M^{(n)}(0)=m_n. </math>
# La f.g.m. <math>M</math> es pot desenvolupar en sèrie de MacLaurin: <math display="block">M(t)=\sum_{n=0}^\infty \frac{t^n}{n!}\, m_n,\quad t\in (-t_0,t_0). </math>
# Més generalment <ref name=":3" />, la f.g.m. <math>M</math> es pot desenvolupar en sèrie de Taylor en tot punt <math>c\in(-t_0,t_0)</math> <math display="block">M(t)=\sum_{n=0}^\infty \frac{(t-c)^n}{n!}\, E[X^ne^{ct}],\quad t\in U_c,</math>on <math>U_c</math> és un entorn de <math>c</math> tal que <math>U_c\subset (-t_0,t_0)</math>. Es diu que <math>M</math> és una [[funció analítica]] (real) en <math>(-t_0,t_0)</math> .

{{Caixa desplegable|títol=Demostracions|contingut=
Demostració de la propietat 1. Del desenvolupament de la funció exponencial en sèrie de Taylor tenim que<math display="block">e^{\vert t X\vert}=\sum_{n=0}^\infty \frac{\vert t \vert ^n \, \vert X\vert ^n} {n!} ,</math> i tots els termes de la sèrie són positius. Per tant, <math display="block">\frac{\vert t\vert^n\, \vert X\vert^n}{n!}\le e^{\vert t X\vert}\le e^{t X} + e^{- t X}.</math>Però per a <math>t\in (-t_0,t_0)</math> , <math display="block"> E\big[ e^{t X}\big]<\infty \quad \text{i}\quad E\big[e^{- t X}\big]<\infty. </math>D'on resulta la propietat. Les propietats 2 i 3 es dedueixen de la propietat 4.

Demostració de la propietat 4. Fixem <math>c\in (-t_0,t_0)</math>. Desenvolupem en serie de Taylor la funció <math>e^{tX}</math> en el punt <math>t=c</math>: <math display="block">e^{t X}=\sum_{n=0}^\infty \frac{(t-c)^n}{n!} \, X ^n e^{cX}.</math>Ara traiem esperances i commutem l'esperança amb la sèrie, amb la qual cosa<math display="block">E\big[e^{t X}\big]=E\Big[\sum_{n=0}^\infty \frac{(t-c)^n}{n!} \, X ^n e^{cX}\Big]\, \underset{(*)}{=} \,
\sum_{n=0}^\infty \frac{(t-c)^n}{n!} \,E\big[ X ^n e^{cX}\big]. </math>Per demostrar que el pas (*) és correcte, sigui <math>\varepsilon=t_0-\vert c\vert>0</math>, posem <math>U_c=(c-\varepsilon /2,c+\varepsilon /2)\subset (-t_0,t_0) </math> i prenem <math>t\in U_c </math>. Per a qualsevol <math>N\ge 1</math> , Raonant com a la demostració de l'apartat 1, tenim que <math display="block">\Big\vert \sum_{n=0}^N \frac{(t-c)^n}{n!} \, X ^n e^{cX}\Big\vert \le
\sum_{n=0}^N \frac{\vert t-c\vert ^n}{n!} \, \big\vert X ^n\big\vert e^{\vert cX\vert}
\le e^{\vert cX\vert} \sum_{n=0}^N \frac{\vert t-c\vert ^n}{n!} \, \big\vert X ^n\big\vert
\le e^{\vert cX\vert} e^{\vert t-c\vert \,\vert X\vert}= e^{(\vert c\vert +\vert t-c\vert )\, \vert X\vert}
\le e^{(\vert c\vert +\frac{\varepsilon}{2} )\, \vert X\vert}. </math><math display="block">E\Big[e^{(\vert c\vert +\frac{\varepsilon}{2} )\, \vert X\vert}\Big]<\infty. </math>Llavors, pel [[Convergència de variables aleatòries|teorema de convergència dominada]] s'obté (*).

Cal notar que a l'apartat 3, atès que <math>c=0 </math> , es pot prendre <math>U_c=(-t_0,t_0) </math>.}}


'''Exemple 4.''' Continuant amb l'exemple 2 de més amunt''',''' <math>X</math> una variable [[Distribució exponencial|exponencial]] amb paràmetre <math>\lambda>0</math> '''.''' Havíem calculat que la f.g.m. és <math display="block">M(t)=\frac{\lambda}{\lambda-t} =\frac{1}{1-\dfrac{t}{\lambda}},\quad t\in (-\infty,\lambda). </math>Per a <math>t\in (-\lambda,\lambda) </math>, tenim que <math>\frac{t}{\lambda}\in (-1,1) </math> , i llavors l'expressió <math>1/(1-t/\lambda) </math> és la suma d'una sèrie geomètrica de raó en valor absolut menor que 1: <math display="block">M(t)=\frac{1}{1-\dfrac{t}{\lambda}}=\sum_{n=0}^\infty \frac{t^n}{\lambda^n},\quad t\in (-\lambda,\lambda)
</math>En conseqüència, atès que el desenvolupament en sèrie de potències és únic, comparant aquesta fórmula amb la donada a la propietat 3, deduïm que els moments de <math>X</math> són
<math display="block">m_n=\frac{n!}{\lambda^n}. </math>
===Funció generatriu i suma de variables independents ===
Siguin <math>X_1,\dots, X_k</math> variables aleatòries independents, amb f.g.m. <math>M_{X_1},\dots,M_{X_k} </math>respectivament. Aleshores <ref name=":2" /> la variable aleatòria <math display="block">S=X_1+\cdots+X_k </math>té f.g.m. <math>M_S</math> que val <math display="block">M_S(t)=M_{X_1}(t)\cdots M_{X_k}(t). </math>

===La funció generatriu de moments determina la distribució de la variable aleatòria===


Siguin <math>X</math> i <math>Y</math> dues variables aleatòries amb f.g.m. <math>M_X </math> i <math>M_Y </math> respectivament. Si per algun <math>\varepsilon>0 </math> ,<math display="block">M_X(t)=M_Y(t),\quad \text{per a tot } t\in (-\varepsilon,\varepsilon), </math>aleshores <math>X</math> i <math>Y</math> tenen la mateixa [[distribució de probabilitat]] <ref name=":2" /> <ref name=":0" />.

Per a la demostració, vegeu l'apartat Extensió al camp complex més avall.

===Funció generatriu de moments i convergència en distribució===

Sigui <math>X_1, X_2,\dots, </math> una successió de variables aleatòries amb f.g.m. <math>M_{X_1}, M_{X_2},\dots </math> respectivament, definides en <math>(-\varepsilon,\varepsilon) </math>, per algun <math>\varepsilon>0 </math>. Suposem que per algun <math>\varepsilon ' \in (0,\varepsilon) </math>, <math display="block">\lim_{n\to\infty} M_{X_n}(t)=N(t),\quad \text{per a tot } t\in [-\varepsilon',\varepsilon'], </math>on <math>N </math> és una funció (finita) definida en <math>[-\varepsilon',\varepsilon'] </math>. Aleshores existeix una variable aleatòria <math>X </math> tal que <math display="block">\lim_{n\to \infty} X_n=X,\quad \text{en distribució} </math>que té f.g.m. <math>M_X </math> i <math display="block">M_X(t)=N(t),\quad \text{per a tot } t\in [-\varepsilon',\varepsilon']. </math>Per a la demostració, vegeu Curtiss<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=A Note on the Theory of Moment Generating Functions|url=http://projecteuclid.org/euclid.aoms/1177731541|publicació=The Annals of Mathematical Statistics|data=1942-12|issn=0003-4851|pàgines=430–433|volum=13|exemplar=4|doi=10.1214/aoms/1177731541|llengua=en|nom=J. H.|cognom=Curtiss}}</ref>.

Una propietat important de les funcions característiques diu que si una successió de variables aleatòries convergeix en distribució a una variable aleatòria, aleshores les funcions característiques de les variables de la successió convergeixen a la funció característica del límit. Aquesta propietat no és certa en general per a funcions generatrius de moments. Curtiss <ref name=":0" /> dóna un contraexemple.

{{Caixa desplegable|títol=En general, la convergència en distribució no implica la convergència de les corresponens funcions generatrius de moments|contingut=
Sigui <math>X_n </math> una variable aleatòria amb funció de densitat <math display="block">f_n(x)=\begin{cases} k_n\, \dfrac{n}{1+n^2x^2}, & \text{si } x\in (-n,n)\\ \\
0,& \text{en cas contrari,}
\end{cases} </math>on <math>k_n=1/(2\arctan n^2) </math>. Es tracta de la densitat d'una [[distribució de Cauchy]] centrada amb paràmetre d'escala <math>\gamma=1/n </math>, <math>\mathcal C(0,1/n) </math>, truncada entre <math>-n </math> i <math>-n </math> , i normalitzada per tal que la seva integral sobre tot <math>\mathbb R </math> sigui 1. Nadarajah<ref>{{Ref-publicació|article=Making the Cauchy work|url=https://www.jstor.org/stable/43601172|publicació=Brazilian Journal of Probability and Statistics|data=2011|issn=0103-0752|pàgines=99–120|volum=25|exemplar=1|nom=Saralees|cognom=Nadarajah}}</ref> l'anomena distribució de Cauchy truncada.

La funció de distribució de <math>X_n </math> és
[[Fitxer:CauchyTruncada.svg|miniatura|Figura 1. Funció de distribució <math>F_n</math> per a <math>n=5</math>. ]]
<math display="block">F_n(x)=\begin{cases}
0,& \text{si } x<-n \\
\frac{1}{2}+k_n \arctan(nx), & \text{si } -n\le x\le n, \\
1,& \text{si } x\ge n.
\end{cases} </math>És clar que <math display="block">\lim_{n\to\infty} F_n(x)=\begin{cases} 0,& \text{si } x<0,\\
1,& \text{si } x>0.
\end{cases}</math>Per tant, <math display="block">\lim_{n\to\infty} X_n=0,\quad\text{en distribució}. </math>D'altra banda, la funció generatriu de moments de <math>X_n</math>, que existeix per a tot <math>t\in \mathbb R</math> ja que <math>X_n</math> és afitada, compleix <math display="block">\begin{align}M_{X_n}(t)&= k_n \int_{-n}^n e^{tx}\, \frac{n}{1+n^2x^2}\, dx =
k_n \int_{-n}^0 e^{tx}\, \frac{n}{1+n^2x^2}\, dx+k_n \int_{0}^n e^{tx}\, \frac{n}{1+n^2x^2}\, dx \\
& \ge k_n \int_{0}^n e^{\vert t \vert x}\, \frac{n}{1+n^2x^2}\, dx
\ge k_n \int_{0}^n \frac{\vert t \vert^3 x^3}{3!}\, \frac{n}{1+n^2x^2} \, dx.
\end{align}</math>Es comprova, calculant la integral de la dreta, que per qualsevol <math>t\ne 0</math>, <math display="block">\lim_{n\to \infty} M_{X_n}(t)=\infty. </math>Però la funció generatriu del límit de la successió és <math display="block">M_X(t)=1,\ \text{per a tot } t\in \mathbb R. </math>}}

===Domini de la funció generatriu de moments===

Sigui <math>X</math> una variable aleatòria amb f.g.m. <math>M</math> . S'anomena domini de la f.g.m. <ref name=":3" />, i es designa per <math>D_M </math>, al conjunt <math display="block">D_M=\{t\in \mathbb R: \, E\big[e^{tX}\big]<\infty\}. </math>El conjunt <math>D_M </math> és un interval, finit o infinit, que conté el 0.

En efecte, en primer lloc, com que per <math>t=0</math>, <math>E[e^{tX}]=E[1]=1</math>, tenim que <math>0\in D_M </math>. Ara, si <math>s,t\in D_M </math>, i prenem <math>\lambda\in (0,1) </math> , per la [[desigualtat de Hölder]] amb <math>p=1/\lambda </math> i <math>q=1/(1-\lambda) </math> tenim que <math display="block">E\Big[e^{\big(\lambda s+(1-\lambda) t\big)X}\Big] =
E\Big[e^{\lambda s X}\, e^{(1-\lambda) t X}\Big] \le
\Big(E\big[e^{ s X}\big]\Big)^{\lambda}\, \Big(E\big[e^{ t X}\big]\Big)^{1-\lambda} <\infty. </math>Per tant, <math>\lambda s+(1-\lambda t)\in D_M </math> . D'on es dedueix que <math>D_M </math> ha de ser un interval.

== Extensió al camp complex. La transformada de Laplace ==
Recordem que una variable aleatòria a valors complexos és una expressió de la forma<math display="block">Y=Y_1 +i\, Y_2, </math>on <math>Y_1</math> i <math>Y_2</math> són variables aleatòries ordinàries. Si ambdues <math>Y_1</math> i <math>Y_2</math> tenen esperança, aleshores es defineix l'esperança de <math>Y</math> per <math display="block">E[Y]=E[Y_1]+i\, E[Y_2]. </math>Designem per <math>\vert y\vert =\sqrt{y_1^2+y_2^2}</math> el mòdul d'un nombre complex <math>y=y_1+ i\, y_2 </math>, llavors, la condició per tal que <math>Y</math> tingui esperança és <math>E[\vert Y\vert]<\infty, </math> ja que <math display="block">\max(\vert Y_1\vert,\vert Y_2\vert)\le \vert Y\vert\le \vert Y_1\vert+\vert Y_2\vert.</math>

Sigui <math>X</math> una variable aleatòria. S'anomena '''transformada de Laplace''' <ref name=":3">{{Ref-llibre|edició=|títol=Probability with a view toward statistics. 1|editorial=CRC Press|data=2003|lloc=Boca Raton|isbn=978-0-412-05221-7|nom=Jørgen|cognom=Hoffmann Jørgensen|pàgines=283-284}}</ref> <ref name=":0" /> de<math>X</math> en el punt <math>z\in \mathbb C</math> a <math display="block">L(z)= E[e^{zX}],</math>sempre que aquesta esperança existeixi, és a dir,<math display="block">E\Big[\big\vert e^{zX}\big\vert \Big]<\infty. </math>Cal notar que si <math>X</math> té funció de densitat <math>f</math>, aleshores <math display="block">L(z)=\int_{-\infty}^\infty e^{zx}\, f(x)\, dx,</math>que és la transformada de Laplace bilateral ordinària de la funció<math>f</math> , a part del signe de l'exponent, que en probabilitats es pren positiu per coherència amb les altres notacions. En el cas general, si <math>X</math> té funció de distribució <math>F</math> , llavors <math display="block">L(z)=\int_{-\infty}^\infty e^{zx}\, d F(x),</math>on la integral de la dreta és una integral de Lebesgue-Stieltjes, i que és la transformada de Laplace bilateral clàssica (excepte el signe de l'exponent); per les propietats de la transformada de Laplace en aquest context general veieu el clàssic llibre de Widder <ref>{{Ref-llibre|cognom=Widder|nom=D. V.|títol=The Laplace Transform|data=1946|editorial=Princeton University Press|lloc=London}}</ref>.

'''Exemple 5.''' Continuem amb la distribució exponencial de paràmetre <math>\lambda</math> de l'exemple 2. Llavors <math display="block">E\big[e^{zX}\big]=\lambda \int_0^\infty e^{zx}e^{-\lambda x}\, dx,</math>i la integral de la dreta és la [[transformada de Laplace]] clàssica de la funció <math>e^{-\lambda x}</math> en el punt <math>-z</math>. Llavor s'obté (veieu <ref>{{Ref-llibre|edició=2. ed., 9. pr|títol=Basic complex analysis|editorial=Freeman|data=1997|lloc=New York|isbn=978-0-7167-1814-7|nom=Jerrold E.|cognom=Marsden|nom2=Michael J.|cognom2=Hoffman|pàgines=527}}</ref> per al càlcul d'aquesta transformada de Laplace) <math display="block">L(z)=\frac{\lambda}{\lambda-z},\ \quad \text{per a } z\in \mathbb C\ \text{tal que } \text{Re}(z)>\lambda,
</math>on <math>\text{Re}(z)</math> és la part real del nombre complex <math>z</math>.

'''Domini de la transformada de Laplace'''

[[Fitxer:FranjaComplexa.svg|miniatura|Figura 2. Franja del pla complex <math>a<\text{Re}(z)<b</math> (en verd).]]

Sigui <math>y=y_1+i\,y_2\in \mathbb C</math>. Llavors, <math display="block">\vert e^{y}\vert=\vert e^{y_1}\vert \, \vert e^{iy_2}\vert=e^{y_1},</math>on hem utilitzat la [[fórmula d'Euler]], <math display="block">e^{it}=\cos t +i\, \sin t,\quad t\in \mathbb R,</math>per deduir que el número complex <math>e^{it}</math> està sobre la circumferència unitat i, per tant, té mòdul 1.

Retornant a la transformada de Laplace, tenim que <math display="block">E\big[e^{zX}\big]<\infty \quad\Longleftrightarrow\quad E\big[e^{\text{Re}(z) X}\big]<\infty. </math>Llavors, si designem per <math>D_L</math> el domini de la transformada de Laplace: <math display="block">D_L=\big\{z\in \mathbb C:\ E\big[\vert e^{zX}\vert \big] < \infty\big\}, </math>tindrem que <math display="block">z\in D_L\quad \Longleftrightarrow \quad \text{Re}(z)\in D_M. </math>

Llavors, si, per exemple, <math>D_M=(a,b)</math> amb <math>a<0<b</math>, <math>D_L</math> serà la franja del pla complex formada per <math>z\in \mathbb C</math> tals que <math>a<\text{Re}(z)< b</math>, la qual inclourà l'eix imaginari <math>\{i \, y, \quad y\in \mathbb R \} </math>, vegeu la Figura 2.

'''Relacions entre la funció generatriu de moments, la transformada de Laplace i la funció característica.'''

Sigui <math>X</math> una variable aleatòria amb funció generatriu de moments <math>M</math> en <math>(-\varepsilon,\varepsilon)</math> per a <math>\varepsilon>0</math>. Tal com hem comentat, la transformada de Laplace <math>L</math> existirà en la franja <math>\{z\in \mathbb C: \ \text{Re}(z)\in (-\varepsilon,\varepsilon)\}</math> i, òbviament, <math display="block">M(t)=L(t),\quad \text{per a tot } t\in (\varepsilon,\varepsilon).</math>D'altra banda, si designem per <math>\varphi</math> la [[Funció característica (teoria de la probabilitat)|funció característica]] de <math>X</math> , <math display="block">\varphi(t)=E[e^{itX}],\quad t\in \mathbb R, </math>atès que <math>it\in D_L </math>, tindrem que <math display="block">\varphi(t)=L(it),\quad \text{per a tot } t\in \mathbb R.</math>

{{Caixa desplegable|títol=Demostració de la propietat que la funció generatriu de moments determina la distribució de la variable aleatòria|contingut=
Aquesta demostració és de Curtiss <ref name=":0" /> i utilitza el fet que les funcions característiques determinen la llei d'una variable aleatòria. Siguin <math>X</math> i <math>Y</math> dues variables aleatòries amb f.g.m. <math>M_X </math> i <math>M_Y </math>, transformades de Laplace <math>L_X </math> i <math>L_Y </math> i funcions característiques <math>\varphi_X </math> i <math>\varphi_Y </math> respectivament. Suposem que per a algun <math>\varepsilon>0</math>,<math display="block">M_X(t)=M_Y(t),\quad \text{per a tot } t\in (-\varepsilon,\varepsilon). </math>Aleshores, les transformades de Laplace compliran

<math display="block">L_X(t)=L_Y(t),\quad \text{per a tot } t\in (-\varepsilon,\varepsilon), </math>
i llavors <ref>{{Ref-llibre|edició=|títol=Functions of a complex variable: theory and technique|editorial=SIAM|data=2005|lloc=Philadelphia (Pa.)|isbn=978-0-89871-595-8|nom=George F.|cognom=Carrier|nom2=Max|cognom2=Krook|nom3=Carl E.|cognom3=Pearson|pàgines=65}}</ref>, coincidiran en tot el seu domini d'analicitat:
<math display="block">L_X(z)=L_Y(z),\quad \text{per a tot } z \ \text{tal que } \text{Re} (z)\in (-\varepsilon,\varepsilon). </math>Per tant, les funcions característiques compliran <math display="block">\varphi_X(t)=\varphi_Y(t),\quad \text{per a tot } t\in \mathbb R . </math>D'on les distribucions de <math>X</math> i <math>Y</math> són iguals.}}

== Cas vectorial ==
Tots els resultats anteriors s'estenen al cas vectorial de la següent manera. Sigui <math> \boldsymbol X=(X_1,\dots, X_d)</math> un [[vector aleatori]]. La funció <math display="block">M_{\boldsymbol X}(t_1,\dots, t_d)=E\big[e^{t_1 X_1+\cdots + t_d X_d}\big], </math> definida en aquells punts<math>(t_1,\dots, t_d)\in \mathbb R^d</math> on l'esperança de la dreta és finita, s'anomena '''funció generatriu de moments''' <ref name=":5" /> de <math>\boldsymbol X </math>. Quan està definida en un entorn de <math>(0,\dots,0)</math>, es diu que el vector aleatori té funció generatriu de moments.

Remarcarem les tres propietats següents que són especialment útils:

'''Unicitat'''. <ref name=":1">{{Ref-llibre|edició=2nd ed|títol=Linear regression analysis|editorial=J. Wiley|data=2003|lloc=Hoboken (N.J.)|isbn=978-0-471-41540-4|nom=George Arthur Frederick|cognom=Seber|nom2=Alan J.|cognom2=Lee|pàgines=13-14}}</ref> Si la funció generatriu de moments d'un vector aleatori està definida en un entorn de <math>(0,\dots,0)</math>, aleshores determina unívocament la distribució d'aquest vector.

'''Independència'''. <ref name=":1" /> Siguin <math> \boldsymbol X=(X_1,\dots, X_d)</math> i <math> \boldsymbol Y=(Y_1,\dots,Y_r)</math> dos vectors aleatoris tal que el vector <math>(\boldsymbol X,\boldsymbol Y) </math> té funció generatriu de moments definida en un entorn de zero. Aleshores <math>\boldsymbol X\ \text{i}\ \boldsymbol Y </math> són independents si i només si

<math display="block">M_{(\boldsymbol{X,Y})}(s_1,\dots,s_d,t_1,\dots,t_r)=M_{\boldsymbol X}(s_1,\dots,s_d)\,M_{\boldsymbol Y}(t_1,\dots,t_r).</math>'''Moments'''.<ref name=":5">{{Ref-llibre|títol=Measure theory and probability theory|url=https://www.worldcat.org/oclc/209923234|editorial=Springer|data=2006|lloc=Nova York|isbn=0-387-32903-X|nom=Krishna B.|cognom=Athreya|pàgines=198-199}}</ref> Si un vector aleatori <math> \boldsymbol X=(X_1,\dots, X_d)</math> té funció generatriu de moments en un entorn de <math>(0,\dots,0)</math>, aleshores té moments de tots els ordres i <math display="block"> E(X_1^{n_1}\cdots X_d^{n_d})=
\frac{\partial^{n_1+\cdots + n_d}}{\partial t_1^{n_1}\cdots \partial t_d^{n_d} }
\,M_{\boldsymbol X}(t_1\dots, t_d)
\Big\vert_{t_1=0,\dots, t_d=0}.</math>

Vegeu uns exemples a la secció següent.

=Funció generatriu de moments i funcions característiques d'algunes distribucions importants=
:{|class="wikitable"
|-
! Distribució
! Funció generatriu de moments <math>M(t)</math>
! Funció característica <math>\varphi (t)</math>
|-
| Degenerada <math>X=a</math>
|<math>e^{ta}</math>
|<math>e^{ita}</math>
|-
| [[Distribució de Bernoulli|Bernoulli]] <math>P(X = 1) = p</math>
| <math>1 - p + pe^t</math>
| <math>1 - p + pe^{it}</math>
|-
| [[Distribució geomètrica|Geomètrica]] (Vegeu nota (1))
| <math>\frac{p e^t}{1 - (1 - p) e^t}, ~ t < -\ln(1 - p)</math>
| <math>\frac{p e^{it}}{1 - (1 - p)\,e^{it}}</math>
|-
| [[Distribució binomial|Binomial]] <math>B(n, p)</math>
| <math>\left(1 - p + pe^t\right)^n</math>
| <math>\left(1 - p + pe^{it}\right)^n</math>
|-
|[[Distribució binomial negativa|Binomial negativa]] <math>\operatorname{NB}(r, p)</math>
|<math>\left(\frac{p}{1 - e^t + pe^t}\right)^r, ~ t<-\ln(1-p)</math>
|<math>\left(\frac{p}{1 - e^{it} + pe^{it}}\right)^r</math>
|-
| [[Distribució de Poisson|Poisson]] <math>\operatorname{Pois}(\lambda)</math>
| <math>e^{\lambda(e^t - 1)}</math>
| <math>e^{\lambda(e^{it} - 1)}</math>
|-
| [[Distribució uniforme contínua|Uniforme (contínua)]] <math>\operatorname U(a, b)</math>
| <math>\frac{e^{tb} - e^{ta}}{t(b - a)}</math>
| <math>\frac{e^{itb} - e^{ita}}{it(b - a)}</math>
|-
| [[Distribució uniforme discreta|Uniforme discreta]] <math>\operatorname{U}(\{a,a+1,\dots,b\})</math>, <math>a,\, b\in \mathbb Z, \quad a<b.</math>
| <math>\frac{e^{at} - e^{(b + 1)t}}{(b - a + 1)(1 - e^{t})}</math>
| <math>\frac{e^{ait} - e^{(b + 1)it}}{(b - a + 1)(1 - e^{it})}</math>
|-
|[[Distribució de Laplace|Laplace]] <math>L(\mu, b)</math>
|<math>\frac{e^{t\mu}}{1 - b^2t^2}, ~ |t| < 1/b</math>
|<math>\frac{e^{it\mu}}{1 + b^2t^2}</math>
|-
| [[Distribució normal|Normal]] <math>N(\mu, \sigma^2)</math>
| <math>e^{t\mu + \frac{1}{2}\sigma^2t^2}</math>
| <math>e^{it\mu - \frac{1}{2}\sigma^2t^2}</math>
|-
| [[Distribució khi quadrat|Khi quadrat]] <math>\chi^2_k</math>
| <math>(1 - 2t)^{-\frac{k}{2}}, ~ t < 1/2</math>
| <math>(1 - 2it)^{-\frac{k}{2}}</math>
|-
|[[Distribució khi quadrat no central|Khi quadrat no central]] <math>\chi^2_k(\lambda)</math>
| <math>e^{\lambda t/(1-2t)}(1 - 2t)^{-\frac{k}{2}}</math>
| <math>e^{i\lambda t/(1-2it)}(1 - 2it)^{-\frac{k}{2}}</math>
|-
| [[Distribució gamma|Gamma]] <math>\Gamma(k, \theta)</math>
|<math>(1 - t\theta)^{-k}, ~ t < \tfrac{1}{\theta}</math>
| <math>(1 - it\theta)^{-k}</math>
|-
| [[Distribució exponencial|Exponential]] <math>\operatorname{Exp}(\lambda)</math>
| <math>\left(1 - t\lambda^{-1}\right)^{-1}, ~ t < \lambda</math>
| <math>\left(1 - it\lambda^{-1}\right)^{-1}</math>
|-
|[[Distribució beta|Beta]]
|<math>1 +\sum_{k=1}^{\infty} \left( \prod_{r=0}^{k-1} \frac{\alpha+r}{\alpha+\beta+r} \right) \frac{t^k}{k!}</math>
|<math>{}_1F_1(\alpha; \alpha+\beta; i\,t)\! </math> (vegeu [[Sèrie hipergeomètrica]])
|-
| [[Distribució de Cauchy|Cauchy]] <math>\mathcal C (\mu, \gamma)</math>
|No existeix
| <math>e^{it\mu - \gamma|t|}</math>
|-
| [[Distribució normal multivariable|Normal multivariable]] <math>N(\mathbf{\mu}, \mathbf{\Sigma})</math>
(Vegeu nota (2))
|<math>e^{\mathbf{t}' \left(\boldsymbol{\mu} + \frac{1}{2} \mathbf{\Sigma t}\right)}</math>
|<math>e^{\mathbf{t}' \left(i \boldsymbol{\mu} - \frac{1}{2} \boldsymbol{\Sigma} \mathbf{t}\right)}</math>
|-
|[[Distribució multinomial|Multinomial]] <math>\mathcal M(n;p_1,\dots,p_d)</math>
|<math>\big(p_1e^{t_1}+\cdots p_de^{t_d}\big)^n</math>
|<math>\big(p_1e^{it_1}+\cdots p_de^{it_d}\big)^n </math>
|-
| Cauchy multivariable (Vegeu notes (2) i (3))
<math>\mathcal C( \mathbf\mu, \mathbf\Sigma)</math>
|No existeix
|<math>\!\, e^{i\mathbf{t}^'\boldsymbol\mu - \sqrt{\mathbf{t}'\boldsymbol{\Sigma} \mathbf{t}}}</math>
|}

'''Notes'''
:(1) Distribució geomètrica relativa al número de proves fins al primer èxit, inclòs aquest, amb probabilitat d'èxit <math>p</math>.

:(2) El vectors estan escrits en columna i <math> \boldsymbol t'</math> designa el transposat del vector <math> \boldsymbol t</math>

:(3) Distribució de Cauchy multivariable, d'acord amb la definició de distribució <math>t</math> multivariable de Kotz and Naradajah <ref>{{Ref-llibre|títol=Multivariate T-Distributions and Their Applications|url=https://www.cambridge.org/core/books/multivariate-tdistributions-and-their-applications/463E067E32C230D3205563EDD195DA2D|editorial=Cambridge University Press|data=2004|lloc=Cambridge|isbn=978-0-521-82654-9|doi=10.1017/cbo9780511550683|nom=Samuel|cognom=Kotz|nom2=Saralees|cognom2=Nadarajah|pàgines=1}}</ref> amb nombre de graus de llibertat <math>\nu=1</math> . La funció característica s'obté aplicant la fórmula del final de la pàgina 37 de la referència anterior a aquest cas.


Tingueu en compte que per al cas en què <math>X</math> té una [[funció de densitat de probabilitat]] contínua <math>f(x)</math>, <math>M_X(-t)</math> és la [[Transformada de Laplace bilateral|transformada de Laplace a dues cares]] de <math>f(x)</math>.


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 13:54, 13 feb 2024

En Teoria de la probabilitat i Estadística, la funció generatriu de moments o funció generadora de moments d'una variable aleatòria és una funció que conté tota la informació de les propietats probabilístiques de la variable. En comparació amb la funció característica, té l'avantatge que al ser una funció real de variable real es pot treballar amb eines més elementals; però, d'altra banda, atès que hi ha variables que no tenen funció generatriu de moments, els resultats que s'obtenen són menys generals.

A més de caracteritzar la distribució de probabilitat, la funció generatriu de moments té molt bones propietats en relació amb la suma de variables aleatòries independents i amb la convergència en distribució.

Definició i exemples

Sigui una variable aleatòria. La funció generatriu de moments (f.g.m.) de en el punt , que designarem per o per , es defineix [1] [2]per

sempre que aquesta esperança sigui finita. Atès que , l'esperança anterior sempre es pot calcular, però pot donar infinit. Quan és finita en un entorn de 0 (o en un conjunt més gran que inclogui un entorn de 0), es diu que la variable aleatòria té funció generatriu de moments.

Si és discreta, que pren valors amb probabilitats , llavors,

sempre que la sèrie anterior sigui convergent.

Si és contínua amb funció de densitat , llavors,

sempre que aquesta integral sigui convergent.

Exemples

Exemple 1. Sigui una variable aleatòria binomial . Escrivim . Llavors

que és finita per a qualsevol . Així, la f.g.m. de és

Exemple 2. Sigui una variable exponencial amb paràmetre ,amb funció de densitat
Aleshores
Així, només està definida per ; concretament, la f.g.m. és

Exemple 3. Sigui una variable aleatòria amb distribució de Cauchy amb funció de densitat
Aleshores, per qualsevol ,
Per tant, no té f.g.m.

Remarca. Tal com hem dit a la definició, sempre que es diu que una variable aleatòria té f.g.m. es sobreentén que té f.g.m. en un entorn de zero o un conjunt que contingui un entorn de zero.

Propietats

Funció generatriu de moments d'una transformació afí d'una variable aleatòria

Sigui una variable aleatòria amb f.g.m. en un entorn de zero , amb . Aleshores [2] la variable aleatòria

amb , té f.g.m.

Funció generatriu de moments i moments

Aquesta propietat estableix el lligam entre la f.g.m d'una variable aleatòria i els seus moments, i d'aquí ve el nom d'aquesta funció.

Sigui una variable aleatòria amb f.g.m. en un entorn de zero , amb . Aleshores [3]

  1. La variable té moments de tots els ordres. Designarem el moment d'ordre per :
  2. La f.g.m. és infinitament diferenciable i
  3. La f.g.m. es pot desenvolupar en sèrie de MacLaurin:
  4. Més generalment [4], la f.g.m. es pot desenvolupar en sèrie de Taylor en tot punt
    on és un entorn de tal que . Es diu que és una funció analítica (real) en .


Exemple 4. Continuant amb l'exemple 2 de més amunt, una variable exponencial amb paràmetre . Havíem calculat que la f.g.m. és

Per a , tenim que , i llavors l'expressió és la suma d'una sèrie geomètrica de raó en valor absolut menor que 1:
En conseqüència, atès que el desenvolupament en sèrie de potències és únic, comparant aquesta fórmula amb la donada a la propietat 3, deduïm que els moments de són

Funció generatriu i suma de variables independents

Siguin variables aleatòries independents, amb f.g.m. respectivament. Aleshores [2] la variable aleatòria

té f.g.m. que val

La funció generatriu de moments determina la distribució de la variable aleatòria

Siguin i dues variables aleatòries amb f.g.m. i respectivament. Si per algun ,

aleshores i tenen la mateixa distribució de probabilitat [2] [5].

Per a la demostració, vegeu l'apartat Extensió al camp complex més avall.

Funció generatriu de moments i convergència en distribució

Sigui una successió de variables aleatòries amb f.g.m. respectivament, definides en , per algun . Suposem que per algun ,

on és una funció (finita) definida en . Aleshores existeix una variable aleatòria tal que
que té f.g.m. i
Per a la demostració, vegeu Curtiss[5].

Una propietat important de les funcions característiques diu que si una successió de variables aleatòries convergeix en distribució a una variable aleatòria, aleshores les funcions característiques de les variables de la successió convergeixen a la funció característica del límit. Aquesta propietat no és certa en general per a funcions generatrius de moments. Curtiss [5] dóna un contraexemple.

Domini de la funció generatriu de moments

Sigui una variable aleatòria amb f.g.m. . S'anomena domini de la f.g.m. [4], i es designa per , al conjunt

El conjunt és un interval, finit o infinit, que conté el 0.

En efecte, en primer lloc, com que per , , tenim que . Ara, si , i prenem , per la desigualtat de Hölder amb i tenim que

Per tant, . D'on es dedueix que ha de ser un interval.

Extensió al camp complex. La transformada de Laplace

Recordem que una variable aleatòria a valors complexos és una expressió de la forma

on i són variables aleatòries ordinàries. Si ambdues i tenen esperança, aleshores es defineix l'esperança de per
Designem per el mòdul d'un nombre complex , llavors, la condició per tal que tingui esperança és ja que

Sigui una variable aleatòria. S'anomena transformada de Laplace [4] [5] de en el punt a

sempre que aquesta esperança existeixi, és a dir,
Cal notar que si té funció de densitat , aleshores
que és la transformada de Laplace bilateral ordinària de la funció , a part del signe de l'exponent, que en probabilitats es pren positiu per coherència amb les altres notacions. En el cas general, si té funció de distribució , llavors
on la integral de la dreta és una integral de Lebesgue-Stieltjes, i que és la transformada de Laplace bilateral clàssica (excepte el signe de l'exponent); per les propietats de la transformada de Laplace en aquest context general veieu el clàssic llibre de Widder [7].

Exemple 5. Continuem amb la distribució exponencial de paràmetre de l'exemple 2. Llavors

i la integral de la dreta és la transformada de Laplace clàssica de la funció en el punt . Llavor s'obté (veieu [8] per al càlcul d'aquesta transformada de Laplace)
on és la part real del nombre complex .

Domini de la transformada de Laplace

Figura 2. Franja del pla complex (en verd).

Sigui . Llavors,

on hem utilitzat la fórmula d'Euler,
per deduir que el número complex està sobre la circumferència unitat i, per tant, té mòdul 1.

Retornant a la transformada de Laplace, tenim que

Llavors, si designem per el domini de la transformada de Laplace:
tindrem que

Llavors, si, per exemple, amb , serà la franja del pla complex formada per tals que , la qual inclourà l'eix imaginari , vegeu la Figura 2.

Relacions entre la funció generatriu de moments, la transformada de Laplace i la funció característica.

Sigui una variable aleatòria amb funció generatriu de moments en per a . Tal com hem comentat, la transformada de Laplace existirà en la franja i, òbviament,

D'altra banda, si designem per la funció característica de ,
atès que , tindrem que

Cas vectorial

Tots els resultats anteriors s'estenen al cas vectorial de la següent manera. Sigui un vector aleatori. La funció

definida en aquells punts on l'esperança de la dreta és finita, s'anomena funció generatriu de moments [10] de . Quan està definida en un entorn de , es diu que el vector aleatori té funció generatriu de moments.

Remarcarem les tres propietats següents que són especialment útils:

Unicitat. [11] Si la funció generatriu de moments d'un vector aleatori està definida en un entorn de , aleshores determina unívocament la distribució d'aquest vector.

Independència. [11] Siguin i dos vectors aleatoris tal que el vector té funció generatriu de moments definida en un entorn de zero. Aleshores són independents si i només si

Moments.[10] Si un vector aleatori té funció generatriu de moments en un entorn de , aleshores té moments de tots els ordres i

Vegeu uns exemples a la secció següent.

Funció generatriu de moments i funcions característiques d'algunes distribucions importants

Distribució Funció generatriu de moments Funció característica
Degenerada
Bernoulli
Geomètrica (Vegeu nota (1))
Binomial
Binomial negativa
Poisson
Uniforme (contínua)
Uniforme discreta ,
Laplace
Normal
Khi quadrat
Khi quadrat no central
Gamma
Exponential
Beta (vegeu Sèrie hipergeomètrica)
Cauchy No existeix
Normal multivariable

(Vegeu nota (2))

Multinomial
Cauchy multivariable (Vegeu notes (2) i (3))

No existeix

Notes

(1) Distribució geomètrica relativa al número de proves fins al primer èxit, inclòs aquest, amb probabilitat d'èxit .
(2) El vectors estan escrits en columna i designa el transposat del vector
(3) Distribució de Cauchy multivariable, d'acord amb la definició de distribució multivariable de Kotz and Naradajah [12] amb nombre de graus de llibertat . La funció característica s'obté aplicant la fórmula del final de la pàgina 37 de la referència anterior a aquest cas.


Referències

  1. Sanz i Solé, Marta. Probabilitats. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, 1999, p. 118. ISBN 84-8338-091-9. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Degroot, Morris H. Probabilidad y Estadística. 2a. edición. Mèxico: Addison-Wesley Iberoamericana, 1988, p. 190-194. ISBN 0-201-64405-3. 
  3. Athreya, Krishna Balasundaram; Lahiri, Soumendra Nath. Measure theory and probability theory. New York: Springer, 2006, p. 194-196. ISBN 978-0-387-32903-1. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Hoffmann Jørgensen, Jørgen. Probability with a view toward statistics. 1. Boca Raton: CRC Press, 2003, p. 283-284. ISBN 978-0-412-05221-7. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Curtiss, J. H. «A Note on the Theory of Moment Generating Functions» (en anglès). The Annals of Mathematical Statistics, 13, 4, 1942-12, pàg. 430–433. DOI: 10.1214/aoms/1177731541. ISSN: 0003-4851.
  6. Nadarajah, Saralees «Making the Cauchy work». Brazilian Journal of Probability and Statistics, 25, 1, 2011, pàg. 99–120. ISSN: 0103-0752.
  7. Widder, D. V.. The Laplace Transform. London: Princeton University Press, 1946. 
  8. Marsden, Jerrold E.; Hoffman, Michael J. Basic complex analysis. 2. ed., 9. pr. New York: Freeman, 1997, p. 527. ISBN 978-0-7167-1814-7. 
  9. Carrier, George F.; Krook, Max; Pearson, Carl E. Functions of a complex variable: theory and technique. Philadelphia (Pa.): SIAM, 2005, p. 65. ISBN 978-0-89871-595-8. 
  10. 10,0 10,1 Athreya, Krishna B. Measure theory and probability theory. Nova York: Springer, 2006, p. 198-199. ISBN 0-387-32903-X. 
  11. 11,0 11,1 Seber, George Arthur Frederick; Lee, Alan J. Linear regression analysis. 2nd ed. Hoboken (N.J.): J. Wiley, 2003, p. 13-14. ISBN 978-0-471-41540-4. 
  12. Kotz, Samuel; Nadarajah, Saralees. Multivariate T-Distributions and Their Applications. Cambridge: Cambridge University Press, 2004, p. 1. DOI 10.1017/cbo9780511550683. ISBN 978-0-521-82654-9.