Cronologia de l'exploració del sistema solar: diferència entre les revisions
Línia 31: | Línia 31: | ||
== Dècada de 1950 == |
== Dècada de 1950 == |
||
[[Fitxer:Sputnik asm.jpg|miniatura|''[[Spútnik 1]]'' – Primer orbitador de la Terra]] |
[[Fitxer:Sputnik asm.jpg|miniatura|''[[Spútnik 1]]'' – Primer orbitador de la Terra]] |
||
{| class="wikitable" |
|||
|+ |
|||
'''1957''' |
|||
!Nom de la missió |
|||
* {{Bandera|Unió Soviètica}} '''[[Spútnik 1]]''' – 4 d'octubre de 1957 – '''Primer satèl·lit artificial de la [[Terra]]'''<ref>{{ru icon}} {{ref-web | títol = Спутник-1 – начало космической эры | editor = Rustrana.ru | data = 21 juliol 2005 | url = http://www.rustrana.ru/article.php?nid=4632 | consulta = 4 octubre 2007 | urlarxiu = http://web.archive.org/web/20070929084309/http://www.rustrana.ru/article.php?nid=4632 | dataarxiu = 29 setembre 2007 | arxiuurl = https://web.archive.org/web/20070929084309/http://www.rustrana.ru/article.php?nid=4632 | arxiudata = 29 de setembre 2007}}</ref> |
|||
!Data de llançament |
|||
⚫ | |||
!Descripció |
|||
'''1958''' |
|||
!{{Abbr|Ref(s)|Referència(es)}} |
|||
⚫ | |||
|- |
|||
⚫ | |||
|{{Bandera|Unió Soviètica}} '''[[Sputnik 1]]''' |
|||
'''1959''' |
|||
|4 d'octubre de 1957 |
|||
* {{Bandera|Unió Soviètica}} [[Luna 1]] – 2 de gener de 1959 – '''Primer sobrevol lunar''' (intentava impactar a la Lluna?) |
|||
|'''Primer satèl·lit artificial de la [[Terra]]''' |
|||
⚫ | |||
|<ref>{{Cite web|url=https://nssdc.gsfc.nasa.gov/nmc/spacecraft/display.action?id=1957-001B|title=Sputnik 1|website=nssdc.gsfc.nasa.gov|access-date=2019-04-15}}</ref><ref name="Sputnik">{{Cite web|url=https://www.britannica.com/technology/Sputnik|title=Sputnik {{!}} satellites|website=Encyclopedia Britannica|language=en|access-date=2019-04-15}}</ref> |
|||
* {{Bandera|Unió Soviètica}} [[Luna 2]] – 12 de setembre de 1959 – '''Primer impacte lunar''' |
|||
|- |
|||
* {{Bandera|Unió Soviètica}} [[Luna 3]] – 4 d'octubre de 1959 – Sobrevol lunar; '''Primeres imatges de la cara oculta de la Lluna''' |
|||
|{{Bandera|Unió Soviètica}} [[Sputnik 2]] |
|||
|3 de novembre de 1957 |
|||
⚫ | |||
|<ref name="Sputnik" /><ref>{{Cite web|url=https://nssdc.gsfc.nasa.gov/nmc/spacecraft/display.action?id=1957-002A|title=Sputnik 2|website=nssdc.gsfc.nasa.gov|access-date=2019-04-15}}</ref><ref>{{Cite web|url=http://www.nasa.gov/feature/60-years-ago-the-first-animal-in-orbit|title=60 years ago: The First Animal in Orbit|last=Garcia|first=Mark|date=2017-11-06|website=NASA|access-date=2019-04-15}}</ref> |
|||
|- |
|||
|{{Bandera|Estats Units}} [[Explorer 1]] |
|||
|1 de febrer de 1958 |
|||
⚫ | |||
|<ref>{{Cite web|url=https://nssdc.gsfc.nasa.gov/nmc/spacecraft/display.action?id=1958-001A|title=Explorer 1|website=nssdc.gsfc.nasa.gov|access-date=2019-04-15}}</ref> |
|||
|- |
|||
|{{Bandera|Estats Units}} [[Vanguard 1]] |
|||
|17 de març de 1958 |
|||
⚫ | |||
|<ref>{{Cite web|url=https://nssdc.gsfc.nasa.gov/nmc/spacecraft/display.action?id=1958-002B|title=Vanguard 1|website=nssdc.gsfc.nasa.gov|access-date=2019-04-15}}</ref> |
|||
|- |
|||
|{{Bandera|Unió Soviètica}} [[Luna 1]] |
|||
|2 de gener de 1959 |
|||
|'''Primer sobrevol lunar''' (intentava impactar a la Lluna?); primer satèl·lit artificial en [[òrbita heliocèntrica]]. |
|||
|<ref>{{Cite web|url=https://nssdc.gsfc.nasa.gov/nmc/spacecraft/display.action?id=1959-012A|title=Luna 1|website=nssdc.gsfc.nasa.gov|access-date=2019-04-15}}</ref><ref>{{Cite book|url=https://books.google.com/books?id=A3xxDwAAQBAJ&pg=PA46|title=The Race to the Moon Chronicled in Stamps, Postcards, and Postmarks: A Story of Puffery vs. the Pragmatic|last=Cavallaro|first=Umberto|date=2018-10-05|publisher=Springer|isbn=9783319921532|pages=46|language=en}}</ref><ref>{{Cite book|url=https://books.google.com/books?id=rgl_C0XrKTUC&pg=PA77|title=Soviet Robots in the Solar System: Mission Technologies and Discoveries|last1=JR|first1=Wesley T. Huntress|last2=Marov|first2=Mikhail Ya|date=2011-06-28|publisher=Springer Science & Business Media|isbn=9781441978981|pages=77|language=en}}</ref><ref name="Luna">{{Cite web|url=https://www.britannica.com/technology/Luna-space-probe|title=Luna {{!}} space probe|website=Encyclopedia Britannica|language=en|access-date=2019-04-15}}</ref> |
|||
|- |
|||
⚫ | |||
|3 de març de 1959 |
|||
|Sobrevol lunar |
|||
|<ref>{{Cite web|url=https://nssdc.gsfc.nasa.gov/nmc/spacecraft/display.action?id=1959-013A|title=Pioneer 4|website=nssdc.gsfc.nasa.gov|access-date=2019-04-15}}</ref><ref>{{Cite web|url=https://solarsystem.nasa.gov/missions/pioneer-4/in-depth|title=In Depth {{!}} Pioneer 4|website=Solar System Exploration: NASA Science|access-date=2019-04-15}}</ref> |
|||
|- |
|||
|{{Bandera|Unió Soviètica}} [[Luna 2]] |
|||
|12 de setembre de 1959 |
|||
|'''Primer impacte extraterrestre''' i '''impacte lunar''', '''primer objecte artificial a la Lluna''' |
|||
|<ref name="Luna" /><ref>{{Cite web|url=https://nssdc.gsfc.nasa.gov/nmc/spacecraft/display.action?id=1959-014A|title=Luna 2|website=nssdc.gsfc.nasa.gov|access-date=2019-04-15}}</ref> |
|||
|- |
|||
|{{Bandera|Unió Soviètica}} [[Luna 3]] |
|||
|4 d'octubre de 1959 |
|||
|Sobrevol lunar; Primeres imatges d'un altre cos celeste preses des de l'espai, sobretot, de la '''cara oculta de la Lluna''' |
|||
|<ref name="Luna" /><ref>{{Cite web|url=https://nssdc.gsfc.nasa.gov/nmc/spacecraft/display.action?id=1959-008A|title=Luna 3|website=nssdc.gsfc.nasa.gov|access-date=2019-04-15}}</ref> |
|||
|} |
|||
== Dècada de 1960 == |
== Dècada de 1960 == |
Revisió del 00:32, 20 feb 2024
Aquest article és una cronologia de l'exploració del sistema solar ordenat per data de llançament de nau espacial. Això inclou:
- Totes les naus espacials que han deixat l'òrbita terrestre a les finalitats de l'exploració del sistema solar (o es van posar en marxa amb aquesta intenció, però van fracassar), incloent sondes lunars.
- Un petit nombre de naus pioneres que orbiten la Terra.
Això no inclou:
- La gran majoria dels satèl·lits en òrbita terrestre.
- Sondes deixant l'òrbita de la Terra que no tenen a veure amb l'exploració del sistema solar (com els telescopis espacials dirigits a les galàxies distants, observatoris còsmics i la radiació de fons, etc.)
- Les sondes que van fallar en el llançament.
Les dates indicades són les dates de llançament, però els èxits assenyalats que s'hagin produït algun temps després — en alguns casos, un temps considerable més endavant (per exemple, la Voyager 2, llançada el 20 d'agost 1977, no va arribar a Neptú fins al 1989).
Les missions en cursiva estan sense acabar, és a dir, encara no han estat designades com a èxits o fracassos. Algunes missions segueixen en peu, tot i haver-se avariat part de la nau espacial, mentre que d'altres estan en fases d'extensió de la missió.
Dècada de 1940
Nom de la missió | Data de llançament | Descripció | Ref(s) |
---|---|---|---|
MW 18014 | 4 jun 1944 | Primer objecte artificial en travessar el límit de l'espai |
Dècada de 1950
Nom de la missió | Data de llançament | Descripció | Ref(s) |
---|---|---|---|
Sputnik 1 | 4 d'octubre de 1957 | Primer satèl·lit artificial de la Terra | [1][2] |
Sputnik 2 | 3 de novembre de 1957 | Orbitador de la Terra, primer animal en òrbita, una gossa anomenada Laika | [2][3][4] |
Explorer 1 | 1 de febrer de 1958 | Orbitador de la Terra; primer orbitador americà, va descobrir el cinturó de Van Allen | [5] |
Vanguard 1 | 17 de març de 1958 | Orbitador de la Terra; la nau espacial més vella encara en òrbita de la Terra | [6] |
Luna 1 | 2 de gener de 1959 | Primer sobrevol lunar (intentava impactar a la Lluna?); primer satèl·lit artificial en òrbita heliocèntrica. | [7][8][9][10] |
Pioneer 4 | 3 de març de 1959 | Sobrevol lunar | [11][12] |
Luna 2 | 12 de setembre de 1959 | Primer impacte extraterrestre i impacte lunar, primer objecte artificial a la Lluna | [10][13] |
Luna 3 | 4 d'octubre de 1959 | Sobrevol lunar; Primeres imatges d'un altre cos celeste preses des de l'espai, sobretot, de la cara oculta de la Lluna | [10][14] |
Dècada de 1960
1960
- Pioneer 5 – 11 de març de 1960 – Investigacions espacials interplanetàries
1961
- Spútnik 7 – 4 de febrer de 1961 – Intent d'impacte a Venus (fracassa en escapar de l'òrbita terrestre)
- Venera 1 – 12 de febrer de 1961 – Sobrevol de Venus (contacte perdut)
- Vostok 1 – 12 d'abril de 1961 – Primer orbitador terrestre tripulat[15]
- Mercury-Redstone 3 – 5 de maig de 1961 – Primer americà a l'espai
- Ranger 1 – 23 d'agost de 1961 – Intent de vol de prova lunar
- Ranger 2 – 18 de novembre de 1961 – Intent de vol de prova lunar
1962
- Ranger 3 – 26 de gener de 1962 – Intent d'impacte lunar (es va perdre la Lluna)
- Mercury-Atlas 6 – 20 de febrer de 1962 – Primer orbitador americà tripulat terrestre
- Ranger 4 – 23 d'abril de 1962 – Impacte lunar (però va caure de manera no intencioanada en la cara oculta i no va tornar les dades)
- Spútnik 19 – 25 d'agost de 1962 – Intent d'aterratge a Venus (fracassa en sortir de l'òrbita de la Terra)
- Mariner 2 – 27 d'agost de 1962 – Primer encontre planetari amb èxit, primer sobrevol de Venus
- Spútnik 20 – 1 de setembre de 1962 – Intent d'aterratge sobre Venus (va fracassar en espacapar de l'òrbita terrestre)
- Spútnik 21 – 12 de setembre de 1962 – Intent de sobrevol de Venus (va explotar)
- Ranger 5 – 18 d'octubre de 1962 – Intent d'impacte lunar (va perdre la Lluna)
- Spútnik 22 – 24 d'octubre de 1962 – Intent de sobrevol de Mart (va explotar)
- Mars 1 – 1 de novembre de 1962 – Sobrevol de Mart (contacte perdut)
- Spútnik 24 – 4 de novembre de 1962 – Intent d'aterratge a Mart (es va trencar)
1963
- Spútnik 25 – 4 de gener de 1963 – Intent d'allunatge (va fracassar en escapar de l'òrbita terrestre)
- Luna 4 – 2 d'abril de 1963 – Intent d'allunatge (va perdre la Lluna)
- Cosmos 21 – 11 de novembre de 1963 – Intent de prova de vol del Venera?
1964
- Ranger 6 – 30 de gener de 1964 – Impacte lunar (van fallar les càmeres)
- Cosmos 27 – 27 de març de 1964 – Intent de sobrevol de Venus (va fracassar en escapar de l'òrbita terrestre)
- Zond 1 – 2 d'abril de 1964 – Sobrevol de Venus (contacte perdut)
- Ranger 7 – 28 de juliol de 1964 – Impacte lunar
- Mariner 3 – 5 de novembre de 1964 – Intent de sobrevol de Mars (va fallar en aconseguir la trajectòria correcta)
- Mariner 4 – 28 de novembre de 1964 – Primer sobrevol de Mart
- Zond 2 – 30 de novembre de 1964 – Sobrevol de Mart (contacte perdut)
1965
- Ranger 8 – 17 de febrer de 1965 – Impacte lunar
- Cosmos 60 – 12 de març de 1965 – Intent d'allunatge (va fracassar en escapar de l'òrbita terrestre)
- Ranger 9 – 21 de març de 1965 – Impacte lunar
- Luna 5 – 9 de maig de 1965 – Impacte lunar (va intentar un aterratge suau)
- Luna 6 – 8 de juny de 1965 – Intent d'allunatge (es va perdre la Lluna)
- Zond 3 – 18 de juliol de 1965 – Sobrevol lunar
- Luna 7 – 4 d'octubre de 1965 – Impacte lunar (va intentar un aterratge suau)
- Venera 2 – 12 de novembre de 1965 – Sobrevol de Venus (contacte perdut)
- Venera 3 – 16 de novembre de 1965 –Aterratge a Venus (contacte perdut) – primera nau espacial en arribar a la superfície d'un altre planeta, primer impacte a Venus
- Cosmos 96 – 23 de novembre de 1965 – Intent d'aterratge a Venus (es va quedar en l'òrbita de la Terra a causa d'un error en el llançament)
- Luna 8 – 3 de desembre de 1965 – Impacte lunar (va intentar un aterratge suau?)
- Pioneer 6 – 16 de desembre de 1965 – Observacions del "clima espacial"
1966
- Luna 9 – 31 de gener de 1966 – Primer mòdul de descens lunar
- Cosmos 111 – 1 de març de 1966 – Intent d'orbitador lunar? (va fracassar en escapar de l'òrbita terrestre)
- Luna 10 – 31 d març de 1966 – Primer orbitador lunar
- Surveyor 1 – 30 de maig de 1966 – Allunatge
- Explorer 33 – 1 de juliol de 1966 – Intent d'orbitador lunar (va fracassar en arribar a l'òrbita lunar)
- Lunar Orbiter 1 – 10 d'agost de 1966 – Orbitador lunar
- Pioneer 7 – 17 d'agost de 1966 – Observacions del "clima espacial"
- Luna 11 – 24 d'agost de 1966 – Orbitador lunar
- Surveyor 2 – 20 de setembre de 1966 – Intent d'allunatge (es va estavellar a la Lluna)
- Luna 12 – 22 d'octubre de 1966 – Orbitador lunar
- Lunar Orbiter 2 – 6 de novembre de 1966 – Orbitador lunar
- Luna 13 – 21 de desembre de 1966 – Orbitador lunar
1967
- Lunar Orbiter 3 – 4 de febrer de 1967 – Orbitador lunar
- Surveyor 3 – 17 d'abril de 1967 – Orbitador lunar
- Lunar Orbiter 4 – 8 de maig de 1967 – Orbitador lunar
- Venera 4 – 12 de juny de 1967 – Primera sonda atmosfèrica a Venus
- Mariner 5 – 14 de juny de 1967 – Sobrevol de Venus
- Cosmos 167 – 17 de juny de 1967 – Intent de sonda a Venus (va fracassar en escapar de l'òrbita terrestre)
- Surveyor 4 – 14 de juliol de 1967 – Intent d'allunatge (es va estavellar a la Lluna)
- Explorer 35 (IMP-E) – 19 de juliol de 1967 – Orbitador lunar
- Lunar Orbiter 5 – 1 d'agost de 1967 – Orbitador lunar
- Surveyor 5 – 8 de setembre de 1967 – Orbitador lunar
- Surveyor 6 – 7 de novembre de 1967 – Orbitador lunar
- Pioneer 8 – 13 de desembre de 1967 – Observacions del "clima espacial"
1968
- Surveyor 7 – 7 de gener de 1968 – Allunatge
- Zond 4 – 2 de març de 1968 – Programa lunar de proves de vol
- Luna 14 – 7 d'abril de 1968 – Orbitador lunar
- Zond 5 – 15 de setembre de 1968 – Primer sobrevol de la Lluna amb retorn a la Terra
- Pioneer 9 – 8 de novembre de 1968 – Observacions del "clima espacial"
- Zond 6 – 10 de novembre de 1968 – Sobrevol de la Lluna amb retorn a la Terra
- Apollo 8 – 21 de desembre de 1968 – Primer orbitador lunar tripulat
1969
- Venera 5 – 5 de gener de 1969 – Sonda atmosfèrica a Venus
- Venera 6 – 10 de gener de 1969 – Sonda atmosfèrica a Venus
- Mariner 6 – 25 de febrer de 1969 – Sobrevol de Mart
- Apollo 9 – 3 de març de 1969 – Prova de vol d'allunatge tripulat (LEM)
- Mariner 7 – 27 de març de 1969 – Sobrevol de Mart
- Apollo 10 – 18 de maig de 1969 – Orbitador lunar tripulat
- Luna E-8-5 No.402 – 14 de juny de 1969 – Intent de recull de mostres lunar, primer intent de missió de recull de mostres
- Luna 15 – 13 de juliol de 1969 – Orbitador lunar (intent d'allunatge?) i segon intent de recollir mostres lunars
- Apollo 11 – 16 de juliol de 1969 – Primer allunatge tripulat i primera missió amb èxit de recull de mostres
- Zond 7 – 7 d'agost de 1969 – Sobrevol lunar amb retorn a la Terra
- Cosmos 300 – 23 de setembre de 1969 – Intent de recull de mostres lunar amb retorn? (va fracassar en escapar de l'òrbita terrestre)
- Cosmos 305 – 22 d'octubre de 1969 – Intent de recull de mostres lunar amb retorn? (va fracassar en escapar de l'òrbita terrestre)
- Apollo 12 – 14 de novembre de 1969 – Allunatge tripulat
Dècada de 1970
1970
- Apollo 13 – 11 d'abril de 1970 – Sobrevol lunar tripulat i retorn a la Terra (allunatge tripulat avortat)
- Venera 7 – 17 d'agost de 1970 – Primer aterratge a Venus
- Cosmos 359 – 22 d'agost de 1970 – Intent de sonda a Venus (va fracassar en escapar de l'òrbita terrestre)
- Luna 16 – 12 de setembre de 1970 – Primer recull de mostres robòtic lunar amb retorn
- Zond 8 – 20 d'octubre de 1970 – Sobrevol lunar i retorn a la Terra
- Luna 17/Lunokhod 1 – 10 de novembre de 1970 – Primer astromòbil lunar (també coneguts com a rover en anglès)
1971
- Apollo 14 – 31 de gener de 1971 – Allunatge tripulat
- Saliut 1 – 19 d'abril de 1971 – Primera estació espacial
- Cosmos 419 – 10 de maig de 1971 – Intent d'orbitador de Mart (va fracassar en escapar de l'òrbita terrestre)
- Mariner 9 – 30 de maig de 1971 – Primer orbitador de Mart
- Mars 2 – 19 de maig de 1971 – Orbitador de Mart i intent d'aterratge; Primer impacte a Mart
- Mars 3 – 28 de maig de 1971 – Orbitador de Mart, Primer aterratge a Mart (contacte perdut després de 14,5s) i Primera sonda atmosfèrica de Mart
- Apollo 15 – 26 de juliol de 1971 – Allunatge tripulat; Primer astromòbil lunar tripulat
- Luna 18 – 2 de setembre de 1971 – Intent de recull de mostres lunar amb retorn (es va estavellar a la Lluna)
- Luna 19 – 28 de setembre de 1971 – Orbitador lunar
1972
- Luna 20 – 14 de febrer de 1972 – Recull de mostres lunar robòtic amb retorn
- Pioneer 10 – 3 de març de 1972 – Primer sobrevol de Júpiter
- Venera 8 – 27 de març de 1972 – Aterratge a Venus
- Cosmos 482 – 31 de març de 1972 – Intent de sonda a Venus (va fracassar en escapar de l'òrbita terrestre)
- Apollo 16 – 16 d'abril de 1972 – Allunatge tripulat
- Apollo 17 – 7 de desembre de 1972 – Últim allunatge tripulat
1973
- Luna 21/Lunokhod 2 – 8 de gener de 1973 – Astromòbil lunar
- Pioneer 11 – 5 d'abril de 1973 – Sobrevol de Júpiter i Primer sobrevol de Saturn
- Skylab – 14 de maig de 1973 – Primera estació espacial americana
- Explorer 49 (RAE-B) – 10 de juny de 1973 – Orbitador lunar/radioastronomia
- Mars 4 – 21 de juliol de 1973 – Sobrevol de Mart (intent d'obitador de Mart)
- Mars 5 – 25 de juliol de 1973 – Orbitador de Mart
- Mars 6 – 5 d'agost de 1973 – Orbitador de Mart i intent d'aterratge (va fracassar a causa dels danys d'aterratge a Mart)
- Mars 7 – 9 d'agost de 1973 – Sobrevol de Mart i intent d'aterratge (es va perdre Mart)
- Mariner 10 – 4 de novembre de 1973 – Sobrevol de Venus i Primer sobrevol de Mercuri
1974
- Luna 22 – 2 de juny de 1974 – Orbitador lunar
- Luna 23 – 28 d'octubre de 1974 – Intent de recull de mostres amb retorn (va fracassar a causa dels danys en l'aterratge a la lluna)
- Helios-A – 10 de desembre de 1974 – Observacions solars
1975
- Venera 9 – 8 de juny de 1975 – Primer orbitador a Venus i aterratge; Primeres imatges de la superfície de Venus
- Venera 10 – 14 de juny de 1975 – Orbitador de Venus i aterratge
- Viking 1 – 20 d'agost de 1975 – Orbitador de Mart i aterratge; primer aterratge amb retorn de dades i primeres imatges de la superfície marciana
- Viking 2 – 9 de setembre de 1975 – Orbitador de Mart i aterratge
1976
- Helios-B – 15 de gener de 1976 – Observacions solars, El màxim apropament solar (0,29 ua)
- Luna 24 – 9 d'agost de 1976 – Recull de mostres robòtic lunar
1977
- Voyager 2 – 20 d'agost de 1977 – Sobrevol de Júpiter i Saturn i primer sobrevol d'Urà i Neptú.
- Voyager 1 – 5 de setembre de 1977 – Sobrevol de Júpiter i Saturn, Objecte més lluny creat per l'home – actualment (2013) al voltant de les 125 ua[16]
1978
- Pioneer Venus 1 – 20 de maig de 1978 – Orbitador de Venus
- Pioneer Venus 2 – 8 d'agost de 1978 – Sondes atmosfèriques a Venus
- ISEE-3 – 12 d'agost de 1978 – Investigacions de vent solar; més tard es va denominar International Cometary Explorer i va realitzar sobrevols del Cometa Giacobini-Zinner i el Cometa de Halley – Primer sobrevol d'un cometa
- Venera 11 – 9 de setembre de 1978 – Sobrevol de Venus i aterratge
- Venera 12 – 14 de setembre de 1978 – Sobrevol de Venus i aterratge
Dècada de 1980
1981
- Venera 13 – 30 d'octubre de 1981 – Sobrevol de Venus i aterratge
- Venera 14 – 4 de novembre de 1981 – Sobrevol de Venus i aterratge
1983
- Venera 15 – 2 de juny de 1983 – Orbitador de Venus
- Venera 16 – 7 de juny de 1983 – Orbitador de Venus
1984
- Vega 1 – 15 de desembre de 1984 – Sobrevol de Venus, aterratge i globus; va continuar al sobrevol del cometa de Halley
- Vega 2 – 21 de desembre de 1984 – Sobrevol de Venus, aterratge i globus; va continuar al sobrevol del cometa de Halley
1985
- Sakigake – 7 de gener de 1985 – Sobrevol del Cometa de Halley
- Giotto – 2 de juliol de 1985 – Sobrevol del Cometa de Halley
- Suisei (Planet-A) – 18 d'agost 1985 – Sobrevol del Cometa de Halley
1986
- Mir – 20 de febrer de 1986 – Primera estació espacial (terminació el 1996)
1988
- Phobos 1 – 7 de juliol de 1988 – Intent d'orbitador de Mart/Aterratge a Phobos (contacte perdut)
- Phobos 2 – 12 de juliol de 1988 – Orbitador de Mart/Intent d'aterratge a Phobos (contacte perdut)
1989
- Magellan – 4 de maig de 1989 – Orbitador de Venus
- Galileo – 18 d'octubre de 1989 – Sobrevol de Venus, primer sobrevol a un asteroide, descobriment del satèl·lit asteroidal, primera sonda/orbitador atmosfèric de Júpiter
Dècada de 1990
1990
- Hiten (Muses-A) – 24 de gener de 1990 – Sobrevol lunar i orbitador
- Telescopi espacial Hubble – Telescopi orbitador espacial
- Ulysses – 6 d'octubre de 1990 – Orbitador solar polar
1991
- Yohkoh (Solar-A) – 30 d'agost de 1991 – Observacions solars
1992
- Mars Observer – 25 de setembre de 1992 – Intent d'orbitador de Mart (contacte perdut)
1994
- Clementine – 25 de gener de 1994 – Orbitador lunar/Intent de sobrevol d'asteroide
- WIND – 1 de novembre de 1994 – Observacions de vent solar
1995
- SOHO – 2 de desembre de 1995 – Observatori solar
1996
- NEAR Shoemaker – 17 de febrer de 1996 – Orbitador d'Eros, primer sobrevol d'asteroide proper a la Terra, primer orbitador asteroidal i primer aterratge en asteroide
- Mars Global Surveyor – 7 de novembre de 1996 – Orbitador de Mart
- Mars 96 – 16 de novembre de 1996 – Intent d'orbitador/aterratge a Mart (va fracassar en escapar de l'òrbita de la Terra)
- Mars Pathfinder – 4 de desembre de 1996 – Aterratge a Mart i primer astromòbil planetari
1997
- ACE – 25 d'agost de 1997 – Obervacions de vent i "clima" solar
- Cassini–Huygens – 15 d'octubre de 1997 – Primer orbitador de Saturn i primer aterratge en planeta exterior
- AsiaSat 3/HGS-1 – 24 de desembre de 1997 – Sobrevol lunar
1998
- Lunar Prospector – 7 de gener de 1998 – Orbitador lunar
- Nozomi (sonda) (també conegut com a Planet-B) – 3 de juliol de 1998 – Intent d'orbitador de Mart (va fracassar en entrar en òrbita marciana)
- Deep Space 1 (DS1) – 24 d'octubre de 1998 – Sobrevol d'asteroide i cometa
- – 20 de novembre de 1998 – Estació espacial internacional (planificat per a terminació el 2013)
- Mars Climate Orbiter – 11 de desembre de 1998 – Intent d'orbitador de Mart (va fracassar en la inserció de l'òrbita)
1999
- Mars Polar Lander/Deep Space 2 (DS2) – 3 de gener de 1999 – Intent d'aterratge/penetradors a Mart (contacte perdut)
- Stardust – 7 de febrer de 1999 – Primer recull de mostres de cometa amb retorn – va retornar el 15 de gener de 2006
Dècada de 2000
2001
- 2001 Mars Odyssey – 7 d'abril de 2001 – Orbitador de Mart
- Genesis – 8 d'agost de 2001 – Primer recull de mostres de vent solar amb retorn
2002
- CONTOUR – 3 de juliol de 2002 – Intent de sobrevol dels tres nuclis de cometes (perdut a l'espai)
2003
- Hayabusa (Muses-C) – 9 de maig de 2003 – Aterratge en asteroide i Primer recull de mostres amb retorn d'un asteroide
- Mars Exploration Rovers – 10 de juny/7 de juliol de 2003 – Dos astromòbils a Mart ("Spirit" i "Opportunity")
- Mars Express/Beagle 2 – 1 de juny de 2003 – Orbitador/aterratge a Mart (va fracassar en l'aterratge)
- SMART-1 – 27 de setembre de 2003 – Orbitador lunar
- Shenzhou 5 – 15 d'octubre de 2003 –Primer orbitador tripulat de la Xina a la Terra
2004
- Rosetta – 2 de març de 2004 – Orbitador/aterratge de cometa (arribada prevista 2014)
- MESSENGER – 3 d'agost de 2004 – Primer orbitador de Mercuri (va arribar a l'òrbita el 18 de març de 2011)
2005
- Deep Impact – 12 de gener de 2005 – Primer impacte en cometa
- Mars Reconnaissance Orbiter – 12 d'agost de 2005 – Orbitador de Mart
- Venus Express – 9 de novembre de 2005 – Orbitador polar a Venus
2006
- New Horizons – 19 de gener de 2006 – Primer sobrevol de Plutó/Caront i el Cinturó de Kuiper (el 14 de juliol de 2015)[17]
- Hinode (Solar-B) – 22 de setembre de 2006 – Orbitador solar
- STEREO – 26 d'octubre de 2006 – Dues naus espacials, vehicles orbitals solars
2007
- Phoenix – 4 d'agost de 2007 – Aterratge polar a Mart
- Kaguya (Selene) – 14 de setembre de 2007 – Orbitadors lunars
- Dawn – 27 de setembre de 2007 – Orbitador dels asteroides Ceres i Vesta (va entrar en òrbita al voltant de Vesta en el 16 de juliol de 2011)
- Chang'e 1 – 24 d'octubre de 2007 – Orbitador lunar
2008
- Chandrayaan-1 – 22 d'octubre de 2008 – Orbitador lunar i impactador – Va descobrir aigua a la Lluna
2009
- Lunar Reconnaissance Orbiter/LCROSS – 18 de juny de 2009 – Orbitador lunar polar i impactador
Dècada de 2010
2010
- Solar Dynamics Observatory – 11 de febrer de 2010 – Monitoratge continuat del Sol
- Akatsuki (Planet-C) – 20 de maig de 2010 – Orbitador de Venus (la inserció en òrbita va fracassar el 2010 / inserció orbital amb èxit el 7 de desembre de 2015)
- PICARD – 15 de juny de 2010 – Orbitador solar
- Chang'e 2 – 1 d'octubre de 2010 – Orbitador lunar, sobrevol de l'asteroide 4179 Toutatis
2011
- Juno – 5 d'agost de 2011 – Orbitador de Júpiter
- GRAIL – 10 de setembre de 2011 – Dues naus espacials, orbitadores lunars
- Tiangong (Projecte 921-2) - 29 de setembre de 2011 - Primera estació espacial xinesa[18] (finalització prevista al voltant del 2020)
- Fobos-Grunt i Yinghuo-1 – 8 de novembre de 2011 – Orbitador de Phobos, aterratge i recull de mostres amb retorn (Rússia), orbitador de Mart (Xina) – va fracassar en escapar de l'òrbita de la Terra
- Mars Science Laboratory (Curiosity Rover) – 26 de novembre de 2011 – l'astromòbil marcià pesat de 900 kg (va aterrar el 6 d'agost de 2012)
2012
- Radiation Belt Storm Probes – 30 d'agost de 2012 - Estudi del vent solar
2013
- IRIS – 27 de juny de 2013 – Observacions solars
- LADEE – 6 de setembre de 2013 – Orbitador lunar
- Hisaki – 14 de setembre de 2013 - Observatori atmosfèric planetari
- Mangalyaan – 5 de novembre del 2013 - Orbitador de Mart
- MAVEN – 18 de novembre del 2013 – Orbitador de Mart
- Chang'e 3 – 1 de desembre de 2013 – Allunatge i astromòbil (primer aterratge des del Luna 24 de Rússia el 1976)
2014
- Chang'e 5-T1 – 23 d'octubre de 2014 - Sobrevol/orbitador lunar i reentrada terrestre; demostració tecnològica per preparar la missió Chang'e 5
- Hayabusa 2 – Juliol del 2014 – Aterratge en asteroide i recull de mostres amb retorn
- PROCYON – 3 de desembre de 2014 – Sobrevol d'asteroide - sobrevol cancel·lat a causa d'error del motor
- Exploration Flight Test 1 – 5 de desembre de 2014 – Prova de vol no tripulat terrestre del vehicle interplanetari Orion.
2015
- DSCOVR – 11 de febrer de 2015 – Observació solar
- Astrosat - 28 de setembre de 2015 - Observatori espacial
2016
- ExoMars Trace Gas Orbiter i mòdul de descens EDM – 14 de març de 2016 – Orbitador de Mart i demostració de mòdul de descens (el mòdul va ser estavellat)
- OSIRIS-REx – Missió de retorn de mostres d'asteroide[19]
Planificat o programat
Sistema Nau espacial |
Júpiter | Saturn | Urà | Neptú | Plutó |
---|---|---|---|---|---|
Pioneer 10 | Sobrevol de 1973 | ||||
Pioneer 11 | Sobrevol de 1974 | Sobrevol de 1979 | |||
Voyager 1 | Sobrevol de 1979 | Sobrevol de 1980 | |||
Voyager 2 | Sobrevol de 1979 | Sobrevol de 1981 | Sobrevol de 1986 | Sobrevol de 1989 | |
Galileo | 1995–2003 orbitador; 1995, 2003 atmosfèric |
||||
Ulysses | 1992, 2004 assistència gravitatòria | ||||
Cassini–Huygens | 2000 assistència gravitatòria | 2004–2017 orbitador; 2005 mòdul de descens a Tità |
|||
New Horizons | 2007 assistència gravitatòria | Sobrevol de 2015 | |||
Juno | 2016– orbitador |
2017
- Chang'e 5 – Primera missió de retorn de mostres lunar xinesa
- Team Indus – 28 des 2017 – Astromòbil privat lunar, part del Google Lunar X Prize
- Hakuto – 28 des 2017 – Astromòbil privat lunar, part del Google Lunar X Prize
- SpaceIL – Finals de 2017 – Astromòbil privat lunar, part del Google Lunar X Prize
- Moon Express – Finals de 2017 – Astromòbil privat lunar, part del Google Lunar X Prize
- Synergy Moon – Finals de 2017 – Astromòbil privat lunar, part del Google Lunar X Prize
2018
- Chandrayaan-2 – Orbitador i astromòbil lunar.[20][21]
- InSight – Mòdul de descens a Mart
- Parker Solar Probe – 30 de juliol de 2018 – Orbitador solar, el màxim apropament solar (0,04 ua)
- BepiColombo – Gener del 2017 – Orbitador de Mercuri
- SOLO – Octubre del 2018 – Orbitador solar
- James Webb Space Telescope - Octubre de 2018 - Telescopi espacial orbital
- Chang'e 4 – Finals de 2018 - Mòdul de descens i astromòbil lunar, el primer allunatge en la cara oculta de la Lluna
2019
- SLIM – Primer mòdul de descens i astromòbil lunar japonès[22][23]
- Exploration Mission 1 – Novembre del 2018 – Prova orbital lunar no tripulada del vehicle interplanetari Orion i el Space Launch System.
- Aditya - 2017/18 - Observacions solars
- Astrobotic Technology – Primer aterratge lunar privat amb astromòbil
2020
- Chang'e 6 – Missió de retorn de mostres lunar
- 2020 Chinese Mars Mission – Orbitador, mòdul de descens i astromòbil marcià
- – Juliol de 2020 – Astromòbil europeu ExoMars rover i mòdul de descens rus sobre Mart
- Red Dragon d'SpaceX – Mòdul de descens no tripulat a Mart, primera missió privada a Mart
- Mars 2020 rover mission
- Al Amal/Hope - Orbitador marcià dels Emirats[24][25]
- Mars Terahertz Microsatellite – Orbitador japonès a Mart, primer microsatèl·lit a Mart[26][27]
2021
- ISRO Orbital Vehicle – Primer orbitador tripulat indi[18]
- Lucy - Sobrevol de sis asteroides troians de Júpiter
2022
- Jupiter Icy Moon Explorer – Missió per explorar Júpiter i les seves llunes gelades.
- Llançament de l'Europa Clipper
- Psyche - Orbitador de l'asteroide metàl·lic (16) Psique
2023
- Exploration Mission 2 - Sobrevol lunar tripulat i retorn a la Terra
2024
- Venera-D – Orbitador i mòdul de descens de Venus
2025
- Mòdul de descens Luna-Glob (Luna-25) – Orbitador lunar, mòdul de descens i penetradors
2028
- Missió orbital lunar tripulada[28]
2030
2031
- Mercury-P – Primer mòdul de descens a Mercuri
2037
- Lunnyj Poligon – Finalització d'una base robòtica a la Lluna
- Missions tripulades a Mart
2040–60
- Fase tripulada del programa d'exploració xinesa a Mart[31]
- Fase tripulada del programa d'exploració rus[32]
Galeria
-
Pioneer 11
Primer sobrevol de Saturn -
Mariner 10
Primer sobrevol de Mercuri -
Helios 2
El màxim apropament solar -
International Cometary Explorer
Primer sobrevol de cometa -
Galileo
Primer sobrevol d'asteroide
Descobriment lluna asteroidal
Primer orbitador de Júpiter
Primera sonda atmosfèrica de Júpiter -
NEAR Shoemaker
Primer sobrevol d'asteroide proper a la Terra
Primer orbitador asteroidal
Primer aterratge asteroidal -
Mars Pathfinder
Primer astromòbil de Mart amb èxit -
Cassini–Huygens
Primer orbitador de Saturn -
Sonda Huygens
Primer aterratge a Tità -
Genesis
Primer retorn de mostres de vent solar -
Deep Impact
Primer impacte en cometa
Vegeu també
- Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals
- Descobriment i exploració del sistema solar
- Llista de missions d'exploració de la Lluna
- Llista de sondes del sistema solar
- Programa New Frontiers
- Sistema solar exterior
- Cursa espacial
Referències
- ↑ «Sputnik 1». nssdc.gsfc.nasa.gov. [Consulta: 15 abril 2019].
- ↑ 2,0 2,1 «Sputnik | satellites» (en anglès). Encyclopedia Britannica. [Consulta: 15 abril 2019].
- ↑ «Sputnik 2». nssdc.gsfc.nasa.gov. [Consulta: 15 abril 2019].
- ↑ Garcia, Mark. «60 years ago: The First Animal in Orbit». NASA, 06-11-2017. [Consulta: 15 abril 2019].
- ↑ «Explorer 1». nssdc.gsfc.nasa.gov. [Consulta: 15 abril 2019].
- ↑ «Vanguard 1». nssdc.gsfc.nasa.gov. [Consulta: 15 abril 2019].
- ↑ «Luna 1». nssdc.gsfc.nasa.gov. [Consulta: 15 abril 2019].
- ↑ Cavallaro, Umberto. The Race to the Moon Chronicled in Stamps, Postcards, and Postmarks: A Story of Puffery vs. the Pragmatic (en anglès). Springer, 2018-10-05, p. 46. ISBN 9783319921532.
- ↑ JR, Wesley T. Huntress; Marov, Mikhail Ya. Soviet Robots in the Solar System: Mission Technologies and Discoveries (en anglès). Springer Science & Business Media, 2011-06-28, p. 77. ISBN 9781441978981.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 «Luna | space probe» (en anglès). Encyclopedia Britannica. [Consulta: 15 abril 2019].
- ↑ «Pioneer 4». nssdc.gsfc.nasa.gov. [Consulta: 15 abril 2019].
- ↑ «In Depth | Pioneer 4». Solar System Exploration: NASA Science. [Consulta: 15 abril 2019].
- ↑ «Luna 2». nssdc.gsfc.nasa.gov. [Consulta: 15 abril 2019].
- ↑ «Luna 3». nssdc.gsfc.nasa.gov. [Consulta: 15 abril 2019].
- ↑ Bond, Peter «Obituary: Lt-Gen Kerim Kerimov». The Independent [Londres]. Arxivat de l'original el 2009-04-13 [Consulta: 13 gener 2012].
- ↑ Entrada oficial de programa Voyager a la NASA
- ↑ Chang, Kenneth «The Long, Strange Trip to Pluto, and How NASA Nearly Missed It». New York Times, 18-07-2015 [Consulta: 19 juliol 2015].
- ↑ 18,0 18,1 «China's space program shoots for moon, Mars, Venus». The Guardian, 13-07-2011 [Consulta: 13 juliol 2011].
- ↑ «Robots and humans target asteroids». BBC, 28-05-2011 [Consulta: 30 maig 2011].
- ↑ http://www.isro.org/pressrelease/scripts/pressreleasein.aspx?Aug30_2010 Arxivat 2013-10-22 a Wayback Machine.
- ↑ «Chandrayaan-2 launch delayed by 2014». The Hindu [Chennai, India], 05-07-2009 [Consulta: 30 maig 2011]. Arxivat 17 de novembre 2011 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-11-17. [Consulta: 27 maig 2012].
- ↑ «Japan delays launch of unmanned lunar lander to second half of fiscal 2019». The Japan Times, 04-06-2015 [Consulta: 22 juny 2015].
- ↑ «The tiny rover payload in SLIM mission» (PDF), 2015. [Consulta: 23 juny 2015].
- ↑ uaE makes plans to send unmanned probe to Mars by 2021
- ↑ http://www.thenational.ae/uae/uaes-mars-space-mission-has-a-new-name-hope
- ↑ «惑星資源探査 ⼩型テラヘルツ探査機» (PDF) (en japanese). National Institute of Information and Communications Technology, 25-01-2017. [Consulta: 13 maig 2017].
- ↑ Yamazaki, Keisuke «Japan planning 2020 mission to put satellite in Martian orbit». The Asahi Shimbun, 27-03-2017 [Consulta: 13 maig 2017].
- ↑ 28,0 28,1 «Russia Plans to Colonize Moon by 2030, Newspaper Reports». The Moscow Times, 08-05-2014 [Consulta: 8 maig 2014].
- ↑ «Russia to send manned mission to the Moon by 2025 – space agency». Russian News and Information Agency, 31-08-2007 [Consulta: 24 maig 2010].
- ↑ «Moon may light man's future». China Daily, 15-08-2009.
- ↑ «中国嫦娥探月工程进展顺利 进度将有望加快-军事频道-中华网-中国最大职业人士门户». Arxivat de l'original el 2017-10-29. [Consulta: 21 octubre 2013].
- ↑ «ru:Пилотируемый полет на Марс будет возможен после 2040 года - Роскосмос». [Consulta: 22 agost 2014].(rus)