Vés al contingut

Rectangle: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 29: Línia 29:


== Teoremes ==
== Teoremes ==
#El teorema d'[[isoperimetría]] per a rectangles estableix que d'entre tots els rectangles amb un perímetre donat, el quadrat és el que té major àrea.
# El teorema d'[[isoperimetría]] per a rectangles estableix que d'entre tots els rectangles amb un perímetre donat, el quadrat és el que té major àrea.
#Un paral·lelogram amb diagonals iguals és un rectangle.
# Un paral·lelogram amb diagonals iguals és un rectangle.
# El punt mig dels costats de dos [[quadrilàter]]s qualssevol amb [[diagonal]]s [[perpendicular]]s formen un rectangle.

El [[teorema japonès per a quadrilàters cíclics]]<ref>[http://math.kennesaw.edu/~mdevilli/cyclic-incentre-rectangle.html Cyclic Quadrilateral Incentre-Rectangle] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110928154652/http://math.kennesaw.edu/~mdevilli/cyclic-incentre-rectangle.html |date=2011-09-28 }} amb animació interactiva que mostra un com un rectangle es converteix en un 'rectangle creuat', suggerint que un 'rectangle creuat' es pot considerar un tipus de rectangle.</ref> afirma que els incentres dels quatre triangles determinats pels vèrtexs d'un quadrilàter cíclic agafats tres alhora formen un rectangle.

The teorema de la bandera britànica afirma que siguin els vèrtexs d'un rectangle anomenats ''A'', ''B'', ''C'', i ''D'', per tot punt ''P'' en el mateix pla que el rectangle:<ref>{{cite journal |author1=Hall, Leon M. |author2=Robert P. Roe |name-list-style=amp |title=An Unexpected Maximum in a Family of Rectangles |journal=Mathematics Magazine |volume=71 |issue=4 |year=1998 |pages=285–291 |doi=10.1080/0025570X.1998.11996653 |url=http://web.mst.edu/~lmhall/Personal/HallRoe/Hall_Roe.pdf |jstor=2690700}}
</ref>
:<math>\displaystyle (AP)^2 + (CP)^2 = (BP)^2 + (DP)^2.</math>

A tot cos convex ''C'' en el pla, se li pot [[figura inscrita|inscriure]] un rectangle ''r'' en ''C'' tal que una còpia [[Homotècia|homotètica]] ''R'' de ''r'' és circumscrita a ''C'' i la raó homotètica positiva és com a màcxim de 2 i <math>0.5 \text{ × Area}(R) \leq \text{Area}(C) \leq 2 \text{ × Area}(r)</math>.<ref>{{Cite journal | doi = 10.1007/BF01263495| title = Approximation of convex bodies by rectangles| journal = Geometriae Dedicata| volume = 47| pages = 111–117| year = 1993| last1 = Lassak | first1 = M. | s2cid = 119508642}}</ref>

Existeix un únic rectangle amb costats <math>a</math> i <math>b</math>, on <math>a</math> és inferior a <math>b</math>, amb dues maneres de ser doblegat respecte d'una línia a partir del seu centre de tal manera que l'àrea de solapament sigui minimitzada i cada àrea dóna una forma diferent{{Snd}}un triangle i un pentàgon. El ratio únic dels costats és <math>\displaystyle \frac {a} {b}=0.815023701...</math>.<ref>{{cite OEIS|A366185| Decimal expansion of the real root of the quintic equation <math>\ x^5 + 3x^4 + 4x^3 + x -1 = 0</math> }}</ref>


== Magnituds geomètriques per a un rectangle ==
== Magnituds geomètriques per a un rectangle ==

Revisió del 19:46, 16 maig 2024

Rectangle de base 5 i altura 4. El seu perímetre és 18 i la superficie 20

Un rectangle és un polígon quadrilàter del grup dels paral·lelograms[1] tal que tots els seus angles són angles rectes. Es caracteritza del quadrat per no ser un polígon regular, o sigui, que no tots els seus costats són iguals (tenen la mateixa mida). Es pot considerar el quadrat com un cas concret de rectangle en què tots els seus costats tenen la mateixa longitud.

El perímetre, L, d'un rectangle de base b i altura h és:

L'àrea, també denominada com a superfície (S) d'un rectangle de base b i altura h és:

La revolució d'un rectangle a l'espai sobre qualsevol dels seus costats genera un cilindre.

El terme oblong es fa servir sovint per fer referència a rectangles que no són quadrats.[2][3][4]

Propietats

Rectangle ABCD. d és una de les dues diagonals.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rectangle
  1. Els seus costats paral·lels són iguals.
  2. Les dues diagonals d'un rectangle de base i altura mesuren .[5]
  3. Les seves dues diagonals es bisequen mútuament en el punt mig comú; (aquesta característica també el defineix). Aquest punt és el centre de la figura, en el sentit que tota recta que passa per ell, tala al rectangle en dos punts equidistants del centre, per la qual cosa defineix una simetria respecte a un punt per als punts del rectangle.[6]
  4. El rectangle té dues simetries axials, respecte a eixos paral·lels als seus costats i que passen pel centre.[7]
  5. Qualsevol rectangle es pot inscriure en una circumferència, dos dels diàmetres del qual coincideixen amb les diagonals del rectangle.
  6. Usant com a base d'un triangle una base del rectangle i el punt mig del costat oposat, com a vèrtex oposat, resulta un triangle isòsceles d'àrea igual a la meitat de la del rectangle.
  7. Emprant com a base de qualsevol triangle la base del rectangle i com a vèrtex oposat un punt que dista com l'altura del rectangle, s'obté una família de triangles equivalents i els vèrtexs dels quals formen un lloc geomètric: la recta paral·lela a la base del rectangle.[8]
  8. Si s'uneixen els punts mitjans M, N; P, Q de sengles costats d'un rectangle, mitjançant segments es genera el rombe MNPQ.[9]

Teoremes

  1. El teorema d'isoperimetría per a rectangles estableix que d'entre tots els rectangles amb un perímetre donat, el quadrat és el que té major àrea.
  2. Un paral·lelogram amb diagonals iguals és un rectangle.
  3. El punt mig dels costats de dos quadrilàters qualssevol amb diagonals perpendiculars formen un rectangle.

El teorema japonès per a quadrilàters cíclics[10] afirma que els incentres dels quatre triangles determinats pels vèrtexs d'un quadrilàter cíclic agafats tres alhora formen un rectangle.

The teorema de la bandera britànica afirma que siguin els vèrtexs d'un rectangle anomenats A, B, C, i D, per tot punt P en el mateix pla que el rectangle:[11]

A tot cos convex C en el pla, se li pot inscriure un rectangle r en C tal que una còpia homotètica R de r és circumscrita a C i la raó homotètica positiva és com a màcxim de 2 i .[12]

Existeix un únic rectangle amb costats i , on és inferior a , amb dues maneres de ser doblegat respecte d'una línia a partir del seu centre de tal manera que l'àrea de solapament sigui minimitzada i cada àrea dóna una forma diferent – un triangle i un pentàgon. El ratio únic dels costats és .[13]

Magnituds geomètriques per a un rectangle

Donada una figura bidimensional poden definir-se els n-moments d'àrea centrats com:

El 0-moment coincideix amb l'àrea, els dos 1-moments s'anomenen primers moments d'àrea (o moments estàtics) són nuls per a qualsevol figura plana. Els 2-moments s'anomenen segons moments d'àrea (o moments d'inèrcia plans) i per a un rectàngle són:

On b és la base del rectangle i h la seva altura.

Vegeu també

Referències

  1. Michel Helfgott. Geometría plana, Editorial Escuela Activa S. A.
  2. «Archived copy». Arxivat de l'original el 2014-05-14. [Consulta: 20 juny 2013].
  3. Definition of Oblong. Mathsisfun.com. Retrieved 2011-11-13.
  4. Oblong – Geometry – Math Dictionary. Icoachmath.com. Retrieved 2011-11-13.
  5. Sapiña, R. «Calculadora i demostració de l'àrea i perímetre d'un rectangle» (en castellà). Problemas y ecuaciones. ISSN: 2659-9899 [Consulta: 23 juny 2020].
  6. Julio Rey Pastor et al. Geometría Analítica
  7. Clemens: "Geometría. Con aplicaciones y solución de problemas"
  8. Michel Helfgott. Op. cit.
  9. G.M: Bruño. Elementos de Geometría
  10. Cyclic Quadrilateral Incentre-Rectangle Arxivat 2011-09-28 a Wayback Machine. amb animació interactiva que mostra un com un rectangle es converteix en un 'rectangle creuat', suggerint que un 'rectangle creuat' es pot considerar un tipus de rectangle.
  11. «An Unexpected Maximum in a Family of Rectangles». Mathematics Magazine, vol. 71, 4, 1998, pàg. 285–291. DOI: 10.1080/0025570X.1998.11996653. JSTOR: 2690700.
  12. Lassak, M. «Approximation of convex bodies by rectangles». Geometriae Dedicata, vol. 47, 1993, pàg. 111–117. DOI: 10.1007/BF01263495.
  13. Plantilla:Cite OEIS