Proteïnes urinàries majors: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{orfe}} |
|||
[[Fitxer:Mup1 PDB 1i04.png|thumb|Estructura terciària d'una proteïna major urinària de ratolí. La proteïna té vuit làmines beta (color groc) agrupades en un barril beta obert en un extrem, amb dues hèlix alfa (color vermell) en els extrems amino i carboxil]] |
[[Fitxer:Mup1 PDB 1i04.png|thumb|Estructura terciària d'una proteïna major urinària de ratolí. La proteïna té vuit làmines beta (color groc) agrupades en un barril beta obert en un extrem, amb dues hèlix alfa (color vermell) en els extrems amino i carboxil]] |
||
Les '''proteïnes urinàries majors''' (Mups), també conegudes amb el nom de α2u-globulines, són una subfamília de [[Proteïna|proteïnes]] que es troben en abundància en |
Les '''proteïnes urinàries majors''' ('''Mups''' de l'anglès ''Major urinary proteins''), també conegudes amb el nom de '''α2u-globulines''', són una subfamília de [[Proteïna|proteïnes]] que es troben en abundància en l'[[orina]] i altres secrecions de molts animals. Pertanyen a la família de les lipocalines. Les Mups són detectades per un animal receptor, gràcies al seu [[òrgan vomeronasal]]. D'aquesta manera pot obtenir informació específica de l'animal donador. Les Mups estan codificades per un grup de [[Gen|gens]], localitzats un al costat de l'altre en un únic tram d'[[àcid desoxiribonucleic]], que pot variar en nombre segons l'espècie: des de 21 gens funcionals en ratolins fins a cap en els humans (en aquest cas, la informació és codificada per un [[pseudogen]]). Les proteïnes Mup tenen una forma característica de barril beta amb hèlix alfa als extrems i canvien la seva conformació segons el [[model de Koshland]] per estabilitzar l'enllaç proteïna-substrat. |
||
| ⚫ | Aquestes proteïnes van ser descobertes en rosegadors el 1932 per Thomas Addis, mentre estudiava la causa de la [[proteinúria]]. Són [[ |
||
| ⚫ | Aquestes proteïnes van ser descobertes en rosegadors el 1932 per [[Thomas Addis]], mentre estudiava la causa de la [[proteinúria]]. Són [[al·lergogen|al·lergògens]] humans en potència, en gran part causa de moltes al·lèrgies a animals, com per exemple al·lèrgies a gats, cavalls i rosegadors. La seva funció endògena és desconeguda, però es creu que pot estar implicada en la regulació de la despesa energètica. No obstant, com a proteïnes de secreció tenen un paper molt important en la comunicació química entre animals, funcionant com a transportadors de [[feromona|feromones]] i estabilitzadors en rosegadors i porcs. Les proteïnes urinàries majors també poden actuar com a feromones per elles mateixes. S'ha demostrat que quan actuen com a feromones promouen l'agressivitat entre ratolins mascles, i una Mup específica trobada en l'orina dels ratolins mascles provoca atracció sexual en les femelles. Les Mups també poden funcionar com a senyals entre diferents espècies: davant les Mups produïdes pels depredadors naturals dels ratolins, com els gats i les rates, aquests mostren una resposta instintiva de por. |
||
==Estudis realitzats== |
==Estudis realitzats== |
||
[[Fitxer:Lab mouse mg 3140.jpg|thumb|Les Mups dels ratolins de laboratori no presenten variabilitat]] |
[[Fitxer:Lab mouse mg 3140.jpg|thumb|Les Mups dels ratolins de laboratori no presenten variabilitat]] |
||
Els humans que gaudeixen de bona salut pràcticament no excreten proteïnes en |
Els humans que gaudeixen de bona salut pràcticament no excreten proteïnes en l'orina. Això implica que des de 1827 metges i científics s'hagin interessat en la proteïnúria, l'excés de proteïnes en l'orina dels humans, com a indicador de malalties renals. <ref> Posteriorment aquesta malaltia serà reconeguda com a malaltia de Bright fent referència al seu descobridor Richard Bright</ref><ref>[http://ajprenal.physiology.org/content/295/6/F1589]Comper WD, Hilliard LM, Nikolic-Paterson DJ, Russo LM (December 2008). "Disease-dependent mechanisms of albuminuria". Am. J. Physiol. Renal Physiol. 295 (6): F1589–600. {{DOI|10.1152/ajprenal.00142.2008}} {{PMID |18579704}}</ref> Per entendre millor l'etiologia de la proteinuria, es van realitzar estudis en animals de laboratori.<ref>[http://books.nap.edu/openbook.php?record_id=4560&page=3]Lemley KV, Pauling L. (1994). "Thomas Addis: 1881–1949". Biographical Memoirs, National Academy of Sciences 63: 1–46. [http://books.nap.edu/openbook.php?record_id=4560&page=3]</ref> Entre 1932 i 1933, alguns científics, incloent Thomas Addis, simultàniament i de manera independent van descobrir que alguns rosegadors sans presentaven proteïnes en la seva orina. <ref> Addis T. (1932). "Proteinuria and cylinduria". Proceedings of the California Academy of Sciences 2: 38–52</ref><ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1394952/?tool=pmcentrez]Bell ME. (September 1933). "Albuminuria in the normal male rat". Journal of Physiology 79 (2): 191–93. PMC 1394952. {{PMID |16994453}}</ref><ref>Parfentjev IA, Perlzweig WA. (1933). [http://www.jbc.org/content/100/2/557.full.pdf+html "The Composition of the Urine of White Mice"]. The Journal of Biological Chemistry 100 (2): 551–55</ref> |
||
Tot i això, no va ser fins la dècada de 1960 que les Mups dels ratolins i rates van ser descrites amb detall<ref name=vuit>[http://www.sciencemag.org/content/149/3687/981]Finlayson JS, Asofsky R, Potter M, Runner CC (August 1965). "Major urinary protein complex of normal mice: origin". Science 149 (3687): 981–82. |
Tot i això, no va ser fins la dècada de 1960 que les Mups dels ratolins i rates van ser descrites amb detall<ref name=vuit>[http://www.sciencemag.org/content/149/3687/981]Finlayson JS, Asofsky R, Potter M, Runner CC (August 1965). "Major urinary protein complex of normal mice: origin". Science 149 (3687): 981–82. {{DOI|10.1126/science.149.3687.981}} {{PMID|5827345}}</ref><ref name=nou> Roy AK, Neuhaus OW (March 1966). "Identification of rat urinary proteins by zone and immunoelectrophoresis". Proceedings of the Society for Experimental Biology and Medicine 121 (3): 894–99. {{PMID |4160706}}</ref>: es va trobar que les proteïnes eren principalment sintetitzades en el fetge dels mascles i secretades, en grans quantitats (mil·ligrams per dia), per via renal mitjançant l'orina. <ref name=vuit/><ref name=nou/> |
||
| ⚫ | Des que van ser batejades, |
||
| ⚫ | Des que van ser batejades, s'ha trobat que són sintetitzades en altres glàndules que secreten productes directament al medi extern, com els [[glàndula lacrimal]], la [[glàndula salival|paròtide]], els [[glàndula salival|submaxil·lars]], glàndules [[glàndula salival|sublinguals]], [[prepuci]] i glàndules [[mamàries]]. <ref>[http://www.sciencemag.org/content/149/3687/981]Held WA, Gallagher JF (April 1985). "Rat alpha 2u-globulin mRNA expression in the preputial gland". Biochemical Genetics 23 (3–4): 281–90. {{DOI|10.1007/BF00504325}} {{PMID |2409959}}</ref><ref>[http://www.jbc.org/content/259/20/12803.long]Gubits RM, Lynch KR, Kulkarni AB, et al. (October 1984). "Differential regulation of alpha 2u globulin gene expression in liver, lachrymal gland, and salivary gland". The Journal of Biological Chemistry 259 (20): 12803–809. {{PMID |6208189}} [http://www.jbc.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=6208189]</ref> <ref>http://mcb.asm.org/content/7/5/1947.long Shahan K, Denaro M, Gilmartin M, Shi Y, Derman E (May 1987). "Expression of six mouse major urinary protein genes in the mammary, parotid, sublingual, submaxillary, and lachrymal glands and in the liver". Molecular and Cellular Biology 7 (5): 1947–54. PMC 365300. {{PMID |3600653}} [http://mcb.asm.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=3600653]</ref> Algunes espècies, com gats i porcs, presenten molt poca quantitat de Mups en l'orina, mentre que se'n troben una gran quantitat a la saliva. <ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15544598]Smith W, Butler AJ, Hazell LA, et al. (November 2004). "Fel d 4, a cat lipocalin allergen". Clinical and Experimental Allergy 34 (11): 1732–38. {{DOI|10.1111/j.1365-2222.2004.02090.x}} {{PMID|15544598}}</ref><ref name=quinze>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1221263/?tool=pmcentrez]Loebel D, Scaloni A, Paolini S, et al. (September 2000). "Cloning, post-translational modifications, heterologous expression and ligand-binding of boar salivary lipocalin". The Biochemical Journal 350 (Pt 2): 369–79. {{DOI|10.1042/0264-6021:3500369}} PMC 1221263. {{PMID|10947950}} [http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pmcentrez&artid=1221263]</ref> De vegades el terme Mups urinàries (uMups) s'utilitza per distingir les Mups que es poden trobar a l'orina d'aquelles que es troben en altres teixits. <ref>[http://www.biochemsoctrans.org/bst/031/bst0310142.htm]Beynon RJ, Hurst JL (February 2003). "Multiple roles of major urinary proteins in the house mouse, Mus domesticus". Biochemical Society Transactions 31 (Pt 1): 142–46. {{DOI|10.1042/BST0310142}} {{PMID |12546672}}</ref> |
||
==Gens codificadors de Mups== |
==Gens codificadors de Mups== |
||
[[Fitxer:Phylogenetic tree of Mups.jpg|thumb|Filogènia de les seqüències codificadores de Mups en mamífers]] |
[[Fitxer:Phylogenetic tree of Mups.jpg|thumb|Filogènia de les seqüències codificadores de Mups en mamífers]] |
||
Entre 1979 i 1981, es va estimar que les Mups eren codificades per una família |
Entre 1979 i 1981, es va estimar que les Mups eren codificades per una família d'entre 15 i 35 gens i pseudogens en ratolins i d'uns 20 gens en les rates. <ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/6180115]Kurtz DT (1981). "Rat alpha 2u globulin is encoded by a multigene family". Journal of Molecular and Applied Genetics 1(1):29–38. {{PMID |6180115}}</ref><ref>[http://www.cell.com/retrieve/pii/0092867479901715]Hastie ND, Held WA, Toole JJ (June 1979). "Multiple genes coding for the androgen-regulated major urinary proteins of the mouse". Cell 17 (2): 449–57. {{DOI|10.1016/0092-8674(79)90171-5}} {{PMID|88267}}</ref><ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC553096/?tool=pmcentrez]Bishop JO, Clark AJ, Clissold PM, Hainey S, Francke U (1982). "Two main groups of mouse major urinary protein genes, both largely located on chromosome 4". The EMBO Journal 1 (5): 615–20. PMC 553096. {{PMID |6329695}}. [http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pmcentrez&artid=553096]</ref> El 2008, analitzant la seqüència de DNA de tot el [[genoma]] d'un ventall d'espècies, es va determinar un nombre més precís de gens codificadors de Mups. <ref name=u>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2533699/?tool=pmcentrez]Logan DW, Marton TF, Stowers L (2008). Vosshall, Leslie B.. ed. "Species specificity in major urinary proteins by parallel evolution". PLoS ONE 3 (9): e3280. {{DOI|10.1371/journal.pone.0003280}} PMC 2533699. {{PMID |18815613}} [http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pmcentrez&artid=2533699]</ref><ref name=trentau>[http://www.nature.com/nature/journal/v450/n7171/full/nature05997.html]Chamero P, Marton TF, Logan DW, et al. (December 2007). "Identification of protein pheromones that promote aggressive behaviour". Nature 450 (7171): 899–902. {{DOI|10.1038/nature05997}} {{PMID |18064011}} </ref> |
||
===Rosegadors=== |
===Rosegadors=== |
||
El genoma de referència de ratolí té com a mínim 21 gens codificadors de Mup diferents, a més de 21 pseudogens (versions completes o parcials de gens amb diverses mutacions, en aquest cas addició o substitució per triplets |
El genoma de referència de ratolí té com a mínim 21 gens codificadors de Mup diferents, a més de 21 pseudogens (versions completes o parcials de gens amb diverses mutacions, en aquest cas addició o substitució per triplets d'stop o duplicació incompleta del gen). Estan agrupats l'un al costat de l'altre al llarg de 1,92 megabases de DNA al [[cromosoma]] 4. Els 21 gens funcionals han estat dividits en dos subclasses segons la semblança de posició i seqüència: 6 gens perifèrics de Classe A i 15 centrals de Classe B.<ref name=u/><ref name=trentados>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2441477/?tool=pmcentrez]Mudge JM, Armstrong SD, McLaren K, et al. (2008). "Dynamic instability of the major urinary protein gene family revealed by genomic and phenotypic comparisons between C57 and 129 strain mice". Genome Biology 9 (5): R91. {{DOI|10.1186/gb-2008-9-5-r91}} PMC 2441477. {{PMID |18507838}} [http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pmcentrez&artid=2441477]</ref> La classe B és un grup de gens format per la duplicació de seqüències de gens de classe A. Ja que tots els gens de Classe B són quasi idèntics, els investigadors han conclòs que aquestes duplicacions són força recents en la història evolutiva del ratolí. De fet, l'estructura repetitiva d'aquests gens centrals comporta una major probabilitat de ser inestables i poden variar en nombre entre els rosegadors silvestres.<ref name=trentados/> Els gens codificadors de Mups de Classe A presenten més diferències entre ells i, per tant, tendeixen a ser més estables i antics evolutivament. Tot i així, les diferències funcionals entre els dos grups es desconeixen.<ref name=u/>La similitud entre els gens fa que sigui difícil d'estudiar utilitzant la tecnologia actual de seqüència de DNA. Consegüentment, el grup de gens que codifica per les proteïnes urinàries majors és una de les poques parts del genoma de ratolí amb llacunes. <ref name=u/><ref name=trentados/> |
||
L'orina de rata conté proteïnes urinàries homòlogues, tot i que originàriament se'ls va anomenar diferent, α2u-globulines. <ref name=nou/> <ref>[http://www.sciencemag.org/content/149/3687/981]Roy AK, Neuhaus OW (September 1966). "Proof of the hepatic synthesis of a sex-dependent protein in the rat". Biochimica et Biophysica Acta 127 (1): 82–87. {{DOI|10.1016/0304-4165(66)90478-8}} {{PMID |4165835}}</ref> Des de llavors s'han conegut com a Mups de rata. <ref> Hurst J, Beynon RJ, Roberts SC, Wyatt TD. (October 2007). Urinary Lipocalins in Rodenta:is there a Generic Model?. Chemical Signals in Vertebrates 11. Springer New York. ISBN 978-0-387-73944-1</ref><ref>[http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0167483800001497]Cavaggioni A, Mucignat-Caretta C (October 2000). "Major urinary proteins, alpha(2U)-globulins and aphrodisin". Biochimica et Biophysica Acta 1482 (1–2): 218–28. {{DOI|10.1016/S0167-4838(00)00149-7}} {{PMID |11058763}}</ref> Les rates tenen 9 gens codificadors de Mups diferents i 13 pseudogens agrupats al llarg d'1,1 megabases de DNA al cromosoma 5. Com en el cas dels ratolins, l'agrupació està formada per diverses duplicacions. Malgrat això, la duplicació es va produir independentment de la dels ratolins, de manera que les dues espècies de rosegadors van ampliar la seva família de gens codificadors de Mups separadament, però al mateix temps. <ref name=u/><ref>[http://www.springerlink.com/content/exl0rnabfc912b4r/]McFadyen DA, Addison W, Locke J (May 1999). "Genomic organization of the rat alpha 2u-globulin gene cluster". Mammalian Genome 10 (5): 463–70. {{DOI|10.1007/s003359901024}} {{PMID |10337619}}</ref> |
|||
===No rosegadors=== |
===No rosegadors=== |
||
La majoria de mamífers estudiats tenen un únic gen codificador de Mups, com en el cas del porc, la vaca, el gat, el gos, el gàlag, els macacos, els ximpanzés i els orangutans. Alguns, tot i això, en tenen diversos: els cavalls en tenen tres i els lèmurs grisos en tenen almenys dos. Sembla que aquesta família de gens podria ser específica de [[Mamífer|mamífers]] amb placenta. <ref name=u/> Els humans són els únics integrants |
La majoria de mamífers estudiats tenen un únic gen codificador de Mups, com en el cas del porc, la vaca, el gat, el gos, el gàlag, els macacos, els ximpanzés i els orangutans. Alguns, tot i això, en tenen diversos: els cavalls en tenen tres i els lèmurs grisos en tenen almenys dos. Sembla que aquesta família de gens podria ser específica de [[Mamífer|mamífers]] amb placenta. <ref name=u/> Els humans són els únics integrants d'aquest grup que semblen no tenir cap gen codificador de Mups actiu. En comptes d'això, tenen un únic pseudogen que presenta una mutació que evita que s'eliminin els seus [[intró|introns]], fent que no sigui funcional. <ref name=u/> |
||
==Funcions== |
==Funcions== |
||
===Transport de proteïnes=== |
===Transport de proteïnes=== |
||
Les proteïnes urinàries majors pertanyen a |
Les proteïnes urinàries majors pertanyen a l'amplia família de proteïnes de baix pes molecular (~19 kDa) conegudes com a lipocalines. <ref name=trentaset>[http://www.biochemj.org/bj/318/0001/bj3180001.htm] Flower DR (August 1996). "The lipocalin protein family: structure and function". The Biochemical Journal 318 (1): 1–14. PMC 1217580. {{PMID |8761444}} [http://www.biochemj.org/bj/318/0001/bj3180001.htm]</ref> Tenen una estructura característica de 8 [[làmina beta|làmines beta]] organitzades en una estructura en forma de barril obert per una cara, amb una estructura [[hèlix alfa]] en ambdós extrems. <ref name=trentaset/> Com a conseqüència, integren una estructura en forma de guant característic, que permetrà a la proteïna unir-se a petites molècules orgàniques amb alta afinitat. <ref name=u/> <ref>[http://mbe.oxfordjournals.org/content/17/1/114.long]Ganfornina MD, Gutiérrez G, Bastiani M, Sánchez D (January 2000). "A phylogenetic analysis of the lipocalin protein family". Molecular Biology and Evolution 17 (1): 114–26. {{PMID |10666711}} http://mbe.oxfordjournals.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=10666711</ref> Alguns exemples de Mups serien 2-sec-butil-4,5-dihidrotiazol (abreviat com a SBT o DHT), 6-hidroxi-6-metil-3-heptanona (HMH) i 2,3-dihidro-exo-brevicomina (DHB), totes sintetitzades per ratolins. <ref name=trentanou>[http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0301008203001035]Halpern M, Martínez-Marcos A (June 2003). "Structure and function of the vomeronasal system: an update". Progress in Neurobiology 70 (3): 245–318. {{DOI|10.1016/S0301-0082(03)00103-5}} {{PMID |12951145}}</ref><ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11316880]Timm DE, Baker LJ, Mueller H, Zidek L, Novotny MV (May 2001). "Structural basis of pheromone binding to mouse major urinary protein (MUP-I)". Protein Science 10 (5): 997–1004. {{DOI|10.1110/ps.52201}} PMC 2374202. {{PMID |11316880}} http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pmcentrez&artid=2374202</ref><ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15934926]Armstrong SD, Robertson DH, Cheetham SA, Hurst JL, Beynon RJ (October 2005). "Structural and functional differences in isoforms of mouse major urinary proteins: a male-specific protein that preferentially binds a male pheromone". The Biochemical Journal 391 (Pt 2): 343–50. {{DOI|10.1042/BJ20050404}} PMC 1276933. {{PMID |15934926}} [http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pmcentrez&artid=1276933]</ref> Totes aquestes són uMups que s'ha demostrat que actuen com a feromones- senyals moleculars excretades per un individu que desencadenen una resposta innata en un altre individu de la mateixa espècie. <ref name=trentanou/><ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15924856]Stowers L, Marton TF (June 2005). "What is a pheromone? Mammalian pheromones reconsidered". Neuron 46 (5): 699–702. {{DOI|10.1016/j.neuron.2005.04.032}} {{PMID |15924856}}</ref> |
||
També |
També s'ha demostrat que les Mups de ratolí funcionen com a estabilitzadors de feromones, proporcionant un mecanisme lent d'alliberament que augmenta la potència de les feromones volàtils en les marques d'olor dels mascles. <ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9632512]Hurst JL, Robertson DHL, Tolladay U, Beynon RJ (May 1998). "Proteins in urine scent marks of male house mice extend the longevity of olfactory signals". Animal Behaviour 55 (5): 1289–97. {{DOI|10.1006/anbe.1997.0650}} {{PMID |9632512}}</ref> Donat la diversitat de Mups en rosegadors, inicialment es creia que les diferents Mups podien tenir diferent conformació i, per tant, presentar [[enzim|especificitat]] per a diferents feromones. S'ha vist que totes les Mups presenten una part constant i una part variable. Malgrat això, estudis més detallats han demostrat que aquestes regions que varien segons la Mup semblen estar localitzades a la superfície de la proteïna i tenir una baixa importància en la unió del [[lligand]]. <ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11266626]Darwish Marie A, Veggerby C, Robertson DH, et al. (February 2001). "Effect of polymorphisms on ligand binding by mouse major urinary proteins". Protein Science 10 (2): 411–17. {{DOI|10.1110/ps.31701}} PMC 2373947. {{PMID |11266626}} [http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pmcentrez&artid=2373947]</ref> |
||
Les Mups de les rates |
Les Mups de les rates s'uneixen a petites substàncies químiques. El lligand més comú és l'1-Chlorodecà, seguit del 2-metil-N-fenil-2-propenamida, hexadecà i 2,6,11-trimetil decà amb menys importància. <ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19788064]Rajkumar R, Ilayaraja R, Mucignat C, Cavaggioni A, Archunan G (August 2009). "Identification of alpha2u-globulin and bound volatiles in the Indian common house rat (Rattus rattus)". Indian Journal of Biochemistry & Biophysics 46 (4): 319–24. {{PMID |19788064}}</ref> Les Mups de les rates també s'uneixen al limonè-1,2-epòxid, donant lloc a una malaltia que afecta el [[ronyó]] de l'hoste, la nefropatia de gota hialina, la qual pot derivar en [[càncer]]. Altres espècies no desenvolupen aquest trastorn perquè les seves Mups no s'uneixen a aquesta partícula concreta. <ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/1371614]Lehman-McKeeman LD, Caudill D (February 1992). "Biochemical basis for mouse resistance to hyaline droplet nephropathy: lack of relevance of the alpha 2u-globulin protein superfamily in this male rat-specific syndrome". Toxicology and Applied Pharmacology 112 (2): 214–21. {{DOI|10.1016/0041-008X(92)90190-4}} {{PMID |1371614}}</ref> Consegüentment, quan es van modificar ratolins genèticament per sintetitzar les Mups característiques de les rates, els seus ronyons van desenvolupar la malaltia. <ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/7532604]Lehman-McKeeman LD, Caudill D (November 1994). "d-Limonene induced hyaline droplet nephropathy in alpha 2u-globulin transgenic mice". Fundamental and Applied Toxicology 23 (4): 562–68. {{DOI|10.1006/faat.1994.1141}} {{PMID |7532604}}</ref> |
||
===Feromones=== |
===Feromones=== |
||
[[Fitxer:MupwithSBT.jpg|thumb|Feromona de ratolí:2-sec-butyl-4,5-dihydrothiazole (SBT)]] |
[[Fitxer:MupwithSBT.jpg|thumb|Feromona de ratolí:2-sec-butyl-4,5-dihydrothiazole (SBT)]] |
||
Els estudis han intentat trobar la funció precisa de les Mups en la comunicació per feromones. Una Mup trobada en porcs, anomenada lipocalina salivar (SAL), se sintetitza a la glàndula salivar dels mascles, on |
Els estudis han intentat trobar la funció precisa de les Mups en la comunicació per feromones. Una Mup trobada en porcs, anomenada lipocalina salivar (SAL), se sintetitza a la glàndula salivar dels mascles, on s'uneix fortament a l'[[androsterona]] i l'androstenol, feromones que indueixen a les femelles a adoptar una postura d'aparellament. <ref name=u/><ref name=quinze/> |
||
A més, |
A més, s'ha demostrat que les proteïnes urinàries majors promouen la pubertat i acceleren el [[zel|cicle de zel]] de les femelles de ratolí,així com els efectes de Vandenbergh i Whitten. <ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/7473215]Mucignat-Caretta C, Caretta A, Cavaggioni A (July 1995). "Acceleration of puberty onset in female mice by male urinary proteins". J. Physiol. (Lond.). 486 (Pt 2): 517–22. PMC 1156539. {{PMID |7473215}} http://www.jphysiol.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=7473215</ref><ref>http://www.springerlink.com/content/u76m7j6462j5770l/ Marchlewska-koj A, Caretta A, Mucignat-Caretta C, Olejniczak, P (October 2000). "Stimulation of estrus in female mice by male urinary proteins". Journal of Chemical Ecology 26 (10): 2355–65. {{DOI|10.1023/A:1005578911652}}</ref> No obstant, en ambdós casos les Mups eren presentades a les femelles dissoltes en l'orina dels mascles, de manera que es va creure que la proteïna requeria algun tipus de medi urinari per funcionar. El 2007, es va aconseguir que bacteris [[Transgènic|transgènics]] sintetitzessin Mups que se solen trobar en l'orina de ratolins, de manera que al ser creades sintèticament estaven desproveïdes dels lligands als que s'uneixen normalment. Aquestes Mups sense lligand eren suficients per promoure un comportament agressiu en mascles de ratolins, fins i tot en absència d'orina. <ref name=trentau/> A més a més, les Mups sintetitzades per bacteris activaven les [[Neurona sensorial|neurones sensorials olfactives]] de l'òrgan vomeronasal (VNO), un subsistema del nas conegut per detectar feromones via receptors sensorials específics, de ratolins i rates. <ref name=trentau/><ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9988702]Krieger J, Schmitt A, Löbel D, et al. (February 1999). "Selective activation of G protein subtypes in the vomeronasal organ upon stimulation with urine-derived compounds". The Journal of Biological Chemistry 274 (8): 4655–62. {{DOI|10.1074/jbc.274.8.4655}} {{PMID |9988702}}</ref> Tots aquests factors demostren que les proteïnes urinàries majors poden actuar com a feromones per elles mateixes, independentment d'estar unides al seu lligand. <ref>"Aggression protein found in mice". BBC News. (5 December 2007). [http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/7129176.stm. Retrieved 26 September 2009]</ref> |
||
Pel que fa a |
Pel que fa a l'agressivitat entre mascles, els ratolins mascles adults secreten moltes més Mups en l'orina que les femelles, les cries o els ratolins mascles castrats. El mecanisme precís que regula aquesta diferència entre sexes és complex, però almenys tres hormones – [[testosterona]], [[Hormona del creixement|hormones del creixement]] i [[tiroxina]] – són també conegudes per la seva influència en la producció de Mups en ratolins. <ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/6656765]Knopf JL, Gallagher JF, Held WA (December 1983). "Differential, multihormonal regulation of the mouse major urinary protein gene family in the liver". Molecular and Cellular Biology 3 (12): 2232–40. PMC 370094. {{PMID |6656765}}. http://mcb.asm.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=6656765</ref> |
||
L'orina dels ratolins comuns silvestres conté diverses combinacions de proteïnes (de 4 a 7 Mup diferents per ratolí). <ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9161047]Robertson DH, Hurst JL, Bolgar MS, Gaskell SJ, Beynon RJ (1997). "Molecular heterogeneity of urinary proteins in wild house mouse populations". Rapid Communications in Mass Spectrometry 11 (7): 786–90. {{DOI|10.1002/(SICI)1097-0231(19970422)11:7<786::AID-RCM876>3.0.CO;2-8}} {{PMID |9161047}}</ref> Algunes soques pures de [[ratolí de laboratori]], com BALB/c i C57BL/6, també tenen diferents proteïnes a la seva orina. <ref name=trentados/> Tot i això, a diferència dels ratolins silvestres, diferents individus de la mateixa soca expressen el mateix patró de proteïnes, fruit de moltes generacions d'[[endogàmia]]. <ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8645216]Robertson DH, Cox KA, Gaskell SJ, Evershed RP, Beynon RJ (May 1996). "Molecular heterogeneity in the Major Urinary Proteins of the house mouse Mus musculus". The Biochemical Journal 316 (Pt 1): 265–72. PMC 1217333. {{PMID |8645216}}. [http://www.biochemj.org/bj/316/0265/bj3160265.htm]</ref><ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18973768]Cheetham SA, Smith AL, Armstrong SD, Beynon RJ, Hurst JL (February 2009). "Limited variation in the major urinary proteins of laboratory mice". Physiology & Behavior 96 (2): 253–61. {{DOI|10.1016/j.physbeh.2008.10.005}} {{PMID |18973768}}</ref> |
|||
Una Mup inusual, que els científics van anomenar Darcin, presenta menys varietat que la resta: és produïda constantment per una alta proporció de ratolins mascles silvestres i gairebé mai es troba en |
Una Mup inusual, que els científics van anomenar Darcin, presenta menys varietat que la resta: és produïda constantment per una alta proporció de ratolins mascles silvestres i gairebé mai es troba en l'orina de les femelles. Quan Darcin va ser sintetitzada per bacteris i utilitzada en proves de comportament animal, es va observar que atreia els ratolins femella. El nom de Darcin és una referència còmica a Fitzwilliam Darcy, l'heroi romàntic de “[[Orgull i prejudici (novel·la)|Orgull i prejudici]]”. <ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/20525243]Roberts SA, Simpson DM, Armstrong SD, et al. (June 2010). "Darcin: a male pheromone that stimulates female memory and sexual attraction to an individual male's odour". BMC Biol 8 (1): 75. {{DOI|10.1186/1741-7007-8-75}} PMC 2890510. {{PMID |20525243}}. [http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pmcentrez&artid=2890510]</ref><ref> Moskowitz, C (3 June 2010). "Biologists Learn Why Mice Go Gaga for Urine". FoxNews.com. FOX News Network. http://www.foxnews.com/scitech/2010/06/03/biologists-learn-mice-urine-darcin/. Retrieved 9 June 2010</ref> Altres Mups van ser provades però no tenien les mateixes propietats atractives, suggerint que les Mups específiques dels mascles actuen com a feromones sexuals. <ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/20504292]Brennan PA (May 2010). "On the scent of sexual attraction". BMC Biol 8 (1): 71. {{DOI|10.1186/1741-7007-8-71}} PMC 2880966. {{PMID |20504292}} [http://www.biomedcentral.com/1741-7007/8/71]</ref> |
||
En general, els complexos patrons de Mups produïdes tenen el potencial de proporcionar una àmplia imformació de |
En general, els complexos patrons de Mups produïdes tenen el potencial de proporcionar una àmplia imformació de l'animal donador, com el gènere, la fertilitat, la jerarquia social, l'edat, la diversitat genètica o el parentiu. <ref name=trentau/><ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11740558]Hurst JL, Payne CE, Nevison CM, et al. (December 2001). "Individual recognition in mice mediated by major urinary proteins". Nature 414 (6864): 631–34. {{DOI|10.1038/414631a}} {{PMID |11740558}}</ref><ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18424142]Thom MD, Stockley P, Jury F, Ollier WE, Beynon RJ, Hurst JL (April 2008). "The direct assessment of genetic heterozygosity through scent in the mouse". Current Biology 18 (8): 619–23. {{DOI|10.1016/j.cub.2008.03.056}} {{PMID |18424142}}</ref> Els ratolins silvestres, a diferència d'aquells ratolins de laboratori genèticament idèntics, és a dir, amb el mateix patró de Mups, presenten patrons individuals d'expressió de Mups en la seva orina que actua com un codi de barres únic que permet identificar el propietari d'aquesta marca d'olor. <ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11740558]Hurst JL, Payne CE, Nevison CM, et al. (December 2001). "Individual recognition in mice mediated by major urinary proteins". [[Nature]] 414 (6864): 631–34. {{DOI|10.1038/414631a}} {{PMID |11740558}}</ref> |
||
===Kairomones=== |
===Kairomones=== |
||
A més de servir com a senyals socials entre membres de la mateixa espècie, les Mups poden actuar de [[kairomona|kairomones]] – senyals químiques que transmeten informació entre espècies. <ref name=sisu>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/20478258]Papes F, Logan DW, Stowers, L (May 2010). "The Vomeronasal Organ Mediates Interspecies Defensive Behaviors through Detection of Protein Pheromone Homologs". Cell 141 (4): 692–703. |
A més de servir com a senyals socials entre membres de la mateixa espècie, les Mups poden actuar de [[kairomona|kairomones]] – senyals químiques que transmeten informació entre espècies. <ref name=sisu>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/20478258]Papes F, Logan DW, Stowers, L (May 2010). "The Vomeronasal Organ Mediates Interspecies Defensive Behaviors through Detection of Protein Pheromone Homologs". Cell 141 (4): 692–703. {{DOI|10.1016/j.cell.2010.03.037}} PMC 2873972. {{PMID |20478258}} [http://www.cell.com/abstract/S0092-8674%2810%2900355-7]</ref><ref name=sisdos>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/20478249]Rodriguez I (May 2010). "The chemical MUPpeteer". Cell 141 (4): 568–70. {{DOI|10.1016/j.cell.2010.04.032}} {{PMID |20478249}}</ref><ref>"Why mice fear the smell of cats". BBC News. (17 May 2010). [http://news.bbc.co.uk/1/hi/science_and_environment/10117428.stm. Retrieved 18 May 2010]</ref> |
||
Els ratolins desenvolupen una por instintiva davant |
Els ratolins desenvolupen una por instintiva davant l'olor dels seus depredadors naturals, incloent gats i rates. Això succeeix fins i tot en els ratolins de laboratori, que han estat aïllats dels depredadors durant centenars de generacions. <ref> Ehrenberg, Rachel (5 June 2010). "Fight or flee, it's in the pee". Science News. [http://www.sciencenews.org/view/generic/id/59205/title/Fight_or_flee,_it%E2%80%99s_in_the_pee]</ref> Quan els senyals químics responsables de la resposta de por van ser aïllats de la saliva de gat i l'orina de rata, es van identificar dos senyals proteiques homòlogues: Fel d 4 (Felis domesticus allergen 4), l'expressió del gen codificador de Mup en gats, i Rat n 1 (Rattus norvegicus allergen 1), l'expressió del gen codificador de Mup13 en rates. <ref name=sisdos/> Els ratolins presenten una resposta de por a aquestes kairomones fins i tot quan estan sintetitzades per [[Bacteri|bacteris]], però aquells ratolins mutants incapaços de detectar aquestes Mups no tenen por a les rates, demostrant així la seva importància en el desencadenament d'una resposta de por. <ref name=sisu/><ref> Bhanoo, Sindya (17 May 2010). "When a Mouse Smells a Rat". The New York Times. [http://www.nytimes.com/2010/05/18/science/18obmouse.html]</ref> |
||
No se sap exactament com les Mups de diferents espècies inicien comportaments dispars en un individu. Tot i això, es coneix que les Mups dels ratolins donadors i les dels seus depredadors activen patrons únics de neurones sensorials al nas dels ratolí receptor, fet que implica que el ratolí les percebi diferent, via diferents circuits neuronals. <ref name=sisu/><ref name=sisdos/> Els receptors de feromones responsables de la detecció de les Mups són també desconeguts, però es creu que són membres del [[receptor de classe V2R]]. <ref name=trentau/><ref name=sisdos/> |
No se sap exactament com les Mups de diferents espècies inicien comportaments dispars en un individu. Tot i això, es coneix que les Mups dels ratolins donadors i les dels seus depredadors activen patrons únics de neurones sensorials al nas dels ratolí receptor, fet que implica que el ratolí les percebi diferent, via diferents circuits neuronals. <ref name=sisu/><ref name=sisdos/> Els receptors de feromones responsables de la detecció de les Mups són també desconeguts, però es creu que són membres del [[receptor de classe V2R]]. <ref name=trentau/><ref name=sisdos/> |
||
=== |
===Al·lèrgens=== |
||
Junt amb altres membres de la família de les proteïnes lipocalines, les proteïnes urinàries majors poden ser potents |
Junt amb altres membres de la família de les proteïnes lipocalines, les proteïnes urinàries majors poden ser potents al·lèrgens pels humans. <ref name=sisset> Lockey R, Ledford DK (2008). "Mammalian Allergens". Allergens and Allergen Immunotherapy. Volume 21 of Clinical allergy and immunology. Informa Health Care. pp. 201–218. ISBN 978-1-4200-6197-0</ref> La raó d'això es desconeix, però una possible explicació és el mimetisme molecular entre les Mups i les lipocalines humanes estructuralment similars. <ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10640908]Virtanen T, Zeiler T, Mäntyjärvi R (December 1999). "Important animal allergens are lipocalin proteins: why are they allergenic?". Int. Arch. Allergy Immunol. 120 (4): 247–58. {{DOI|10.1159/000024277}} {{PMID |10640908}}</ref> |
||
La proteïna que resulta de |
La proteïna que resulta de l'expressió del gen Mup 17 dels ratolins, conegut com Mus m 1, Ag1 o MA1, és la responsable de moltes de les propietats al·lergògenes de l'orina dels ratolins. <ref name=u/><ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/3097107]Lorusso JR, Moffat S, Ohman JL (November 1986). "Immunologic and biochemical properties of the major mouse urinary allergen (Mus m 1)". The Journal of Allergy and Clinical Immunology 78 (5 Pt 1): 928–37. {{DOI|10.1016/0091-6749(86)90242-3}} {{PMID |3097107}}</ref> La proteïna és extremadament estable en l'entorn; s'ha trobat que el 95% de vivendes del centre urbà i el 82% de tots els tipus de cases d'Estats Units tenen nivells detectables de proteïna en almenys una habitació. <ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15208600] Cohn RD, Arbes SJ, Yin M, Jaramillo R, Zeldin DC (June 2004). "National prevalence and exposure risk for mouse allergen in US households". The Journal of Allergy and Clinical Immunology 113 (6): 1167–71. {{DOI|10.1016/j.jaci.2003.12.592}} {{PMID |15208600}}</ref><ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11112888]Phipatanakul W, Eggleston PA, Wright EC, Wood RA (December 2000). "Mouse allergen. I. The prevalence of mouse allergen in inner-city homes. The National Cooperative Inner-City Asthma Study". The Journal of Allergy and Clinical Immunology 106 (6): 1070–74. {{DOI|10.1067/mai.2000.110796}} {{PMID |11112888}}</ref> De manera semblant, Rat n 1 és un al·lergen humà conegut. <ref name=sisset/> Un estudi americà va reportar la seva presència en el 33% de les vivendes del centre urbà i un 21% dels ocupants presentaven sensibilitat a l'al·lergen. <ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12897741]Perry T, Matsui E, Merriman B, Duong T, Eggleston P (August 2003). "The prevalence of rat allergen in inner-city homes and its relationship to sensitization and asthma morbidity". The Journal of Allergy and Clinical Immunology 112 (2): 346–52. {{DOI|10.1067/mai.2003.1640}} {{PMID |12897741}}</ref> L'exposició i sensibilització a les proteïnes Mup dels rosegadors es considera un factor de risc per a nens asmàtics i és la principal causa d'[[al·lèrgia]] als animals de laboratori (LAA). Un estudi va concloure que dos terços dels treballadors d'un laboratori que havien desenvolupat [[asma|reaccions asmàtiques]] a causa dels animals tenien [[anticòs|anticossos]] contra la Rat n 1. <ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/3819230]Platts-Mills TA, Longbottom J, Edwards J, Cockroft A, Wilkins S (March 1987). "Occupational asthma and rhinitis related to laboratory rats: serum IgG and IgE antibodies to the rat urinary allergen". The Journal of Allergy and Clinical Immunology 79 (3): 505–15. {{DOI|10.1016/0091-6749(87)90369-1}} {{PMID |3819230}}</ref> |
||
Els gens codificadors de Mup |
Els gens codificadors de Mup d'altres mamífers també codifiquen per proteïnes al·lergògenes. Un exemple és el Fel d 4, que és principalment produït en la glàndula salivaria submandibular del gat i es diposita a la seva [[caspa]] quan aquest es llepa el pèl. Un estudi ha trobat que el 63% de les persones al·lèrgiques als gats tenen anticossos contra la proteïna. Hi ha més anticossos contra el Fel d 4 que contra el Fel d 1, un altre tipus d'al·lergen de gat. <ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15544598]Smith W, Butler AJ, Hazell LA, et al. (November 2004). "Fel d 4, a cat lipocalin allergen". Clinical and Experimental Allergy 34 (11): 1732–38. {{DOI|10.1111/j.1365-2222.2004.02090.x}} {{PMID |15544598}}</ref> De la mateixa manera, Equ c 1 (Equus caballus allergen 1) és la proteïna sintetitzada a partir del gen de Mup de cavall, en el fetge, i les glàndules salivars sublingual i submaxilar. <ref name=u/><ref name=setvuit>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8955138]Gregoire C, Rosinski-Chupin I, Rabillon J, Alzari PM, David B, Dandeu JP (December 1996). "cDNA cloning and sequencing reveal the major horse allergen Equ c1 to be a glycoprotein member of the lipocalin superfamily". The Journal of Biological Chemistry 271 (51): 32951–59. {{DOI|10.1074/jbc.271.51.32951}} {{PMID |8955138}}</ref> El 80% de les persones que estan exposats repetidament a al·lèrgens de cavall presenten anticossos contra aquesta proteïna. <ref name=setvuit/> |
||
===Metabolisme=== |
===Metabolisme=== |
||
Mentre que la detecció de les Mups excretades per altres animals ha estat ben estudiada, el paper funcional en el propi animal que la produeix és menys clar. |
Mentre que la detecció de les Mups excretades per altres animals ha estat ben estudiada, el paper funcional en el propi animal que la produeix és menys clar. |
||
Tot i això, el 2009 es va observar que les Mups estaven associades a la regulació de la despesa energètica en ratolins. El científics van trobar que els ratolins que tenien [[obesitat]] i [[diabetis]] induïdes genèticament produïen trenta vegades menys [[RNA]] Mup que aquells sans. <ref name=setnou>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19336396] Hui X, Zhu W, Wang Y, et al. (May 2009). "Major urinary protein-1 increases energy expenditure and improves glucose intolerance through enhancing mitochondrial function in skeletal muscle of diabetic mice". The Journal of Biological Chemistry 284 (21): 14050–57. doi |
Tot i això, el 2009 es va observar que les Mups estaven associades a la regulació de la despesa energètica en ratolins. El científics van trobar que els ratolins que tenien [[obesitat]] i [[diabetis]] induïdes genèticament produïen trenta vegades menys [[RNA]] Mup que aquells sans. <ref name=setnou>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19336396] Hui X, Zhu W, Wang Y, et al. (May 2009). "Major urinary protein-1 increases energy expenditure and improves glucose intolerance through enhancing mitochondrial function in skeletal muscle of diabetic mice". The Journal of Biological Chemistry 284 (21): 14050–57. {{doi|10.1074/jbc.M109.001107}} PMC 2682853. {{PMID|19336396}}[http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pmcentrez&artid=2682853]</ref> Quan injectaven proteïnes Mup directament al torrent sanguini dels ratolins, van observar un augment en la despesa energètica, activitat física i temperatura corporal, amb una corresponent davallada de la intolerància a la [[glucosa]] i resistència a la [[insulina]]. Van proposar que els efectes beneficiosos de les Mups en el metabolisme energètic tenen lloc mitjançant la millora de la funció mitocondrial en el [[múscul esquelètic]]. <ref name=setnou/> Un estudi va trobar que les Mups es van reduir en els ratolins obesos. En aquest cas, la presència de Mups en el torrent sanguini dels ratolins restringeix la producció de glucosa per la directa inhibició de l'expressió dels gens en el [[fetge]]. <ref> {{PMID|19258313}} Zhou Y, Jiang L, Rui L (April 2009). "Identification of MUP1 as a regulator for glucose and lipid metabolism in mice". The Journal of Biological Chemistry 284 (17): 11152–59. doi:10.1074/jbc.M900754200. PMC 2670120. {{PMID |19258313}}.[http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pmcentrez&artid=2670120]</ref> |
||
==Notes== |
==Notes== |
||
{{listaref|2}} |
{{listaref|2}} |
||
==Enllaços externs== |
|||
==Referències== |
|||
{{ |
{{Commonscat|Major urinary protein or alpha-2u-globulin}} |
||
* http://whyfiles.org/shorties/093urine/ |
|||
* {{YouTube|id = yh2JFcQCgFQ|title = Fear Signals from Predators}}, a video describing the research that determined Mups were kairomones |
|||
[[Categoria:Proteïnes]] |
|||
[[fr:Protéines urinaires majeures]] |
|||
Revisió del 14:20, 29 nov 2011
Les proteïnes urinàries majors (Mups de l'anglès Major urinary proteins), també conegudes amb el nom de α2u-globulines, són una subfamília de proteïnes que es troben en abundància en l'orina i altres secrecions de molts animals. Pertanyen a la família de les lipocalines. Les Mups són detectades per un animal receptor, gràcies al seu òrgan vomeronasal. D'aquesta manera pot obtenir informació específica de l'animal donador. Les Mups estan codificades per un grup de gens, localitzats un al costat de l'altre en un únic tram d'àcid desoxiribonucleic, que pot variar en nombre segons l'espècie: des de 21 gens funcionals en ratolins fins a cap en els humans (en aquest cas, la informació és codificada per un pseudogen). Les proteïnes Mup tenen una forma característica de barril beta amb hèlix alfa als extrems i canvien la seva conformació segons el model de Koshland per estabilitzar l'enllaç proteïna-substrat.
Aquestes proteïnes van ser descobertes en rosegadors el 1932 per Thomas Addis, mentre estudiava la causa de la proteinúria. Són al·lergògens humans en potència, en gran part causa de moltes al·lèrgies a animals, com per exemple al·lèrgies a gats, cavalls i rosegadors. La seva funció endògena és desconeguda, però es creu que pot estar implicada en la regulació de la despesa energètica. No obstant, com a proteïnes de secreció tenen un paper molt important en la comunicació química entre animals, funcionant com a transportadors de feromones i estabilitzadors en rosegadors i porcs. Les proteïnes urinàries majors també poden actuar com a feromones per elles mateixes. S'ha demostrat que quan actuen com a feromones promouen l'agressivitat entre ratolins mascles, i una Mup específica trobada en l'orina dels ratolins mascles provoca atracció sexual en les femelles. Les Mups també poden funcionar com a senyals entre diferents espècies: davant les Mups produïdes pels depredadors naturals dels ratolins, com els gats i les rates, aquests mostren una resposta instintiva de por.
Estudis realitzats
Els humans que gaudeixen de bona salut pràcticament no excreten proteïnes en l'orina. Això implica que des de 1827 metges i científics s'hagin interessat en la proteïnúria, l'excés de proteïnes en l'orina dels humans, com a indicador de malalties renals. [1][2] Per entendre millor l'etiologia de la proteinuria, es van realitzar estudis en animals de laboratori.[3] Entre 1932 i 1933, alguns científics, incloent Thomas Addis, simultàniament i de manera independent van descobrir que alguns rosegadors sans presentaven proteïnes en la seva orina. [4][5][6] Tot i això, no va ser fins la dècada de 1960 que les Mups dels ratolins i rates van ser descrites amb detall[7][8]: es va trobar que les proteïnes eren principalment sintetitzades en el fetge dels mascles i secretades, en grans quantitats (mil·ligrams per dia), per via renal mitjançant l'orina. [7][8]
Des que van ser batejades, s'ha trobat que són sintetitzades en altres glàndules que secreten productes directament al medi extern, com els glàndula lacrimal, la paròtide, els submaxil·lars, glàndules sublinguals, prepuci i glàndules mamàries. [9][10] [11] Algunes espècies, com gats i porcs, presenten molt poca quantitat de Mups en l'orina, mentre que se'n troben una gran quantitat a la saliva. [12][13] De vegades el terme Mups urinàries (uMups) s'utilitza per distingir les Mups que es poden trobar a l'orina d'aquelles que es troben en altres teixits. [14]
Gens codificadors de Mups
Entre 1979 i 1981, es va estimar que les Mups eren codificades per una família d'entre 15 i 35 gens i pseudogens en ratolins i d'uns 20 gens en les rates. [15][16][17] El 2008, analitzant la seqüència de DNA de tot el genoma d'un ventall d'espècies, es va determinar un nombre més precís de gens codificadors de Mups. [18][19]
Rosegadors
El genoma de referència de ratolí té com a mínim 21 gens codificadors de Mup diferents, a més de 21 pseudogens (versions completes o parcials de gens amb diverses mutacions, en aquest cas addició o substitució per triplets d'stop o duplicació incompleta del gen). Estan agrupats l'un al costat de l'altre al llarg de 1,92 megabases de DNA al cromosoma 4. Els 21 gens funcionals han estat dividits en dos subclasses segons la semblança de posició i seqüència: 6 gens perifèrics de Classe A i 15 centrals de Classe B.[18][20] La classe B és un grup de gens format per la duplicació de seqüències de gens de classe A. Ja que tots els gens de Classe B són quasi idèntics, els investigadors han conclòs que aquestes duplicacions són força recents en la història evolutiva del ratolí. De fet, l'estructura repetitiva d'aquests gens centrals comporta una major probabilitat de ser inestables i poden variar en nombre entre els rosegadors silvestres.[20] Els gens codificadors de Mups de Classe A presenten més diferències entre ells i, per tant, tendeixen a ser més estables i antics evolutivament. Tot i així, les diferències funcionals entre els dos grups es desconeixen.[18]La similitud entre els gens fa que sigui difícil d'estudiar utilitzant la tecnologia actual de seqüència de DNA. Consegüentment, el grup de gens que codifica per les proteïnes urinàries majors és una de les poques parts del genoma de ratolí amb llacunes. [18][20] L'orina de rata conté proteïnes urinàries homòlogues, tot i que originàriament se'ls va anomenar diferent, α2u-globulines. [8] [21] Des de llavors s'han conegut com a Mups de rata. [22][23] Les rates tenen 9 gens codificadors de Mups diferents i 13 pseudogens agrupats al llarg d'1,1 megabases de DNA al cromosoma 5. Com en el cas dels ratolins, l'agrupació està formada per diverses duplicacions. Malgrat això, la duplicació es va produir independentment de la dels ratolins, de manera que les dues espècies de rosegadors van ampliar la seva família de gens codificadors de Mups separadament, però al mateix temps. [18][24]
No rosegadors
La majoria de mamífers estudiats tenen un únic gen codificador de Mups, com en el cas del porc, la vaca, el gat, el gos, el gàlag, els macacos, els ximpanzés i els orangutans. Alguns, tot i això, en tenen diversos: els cavalls en tenen tres i els lèmurs grisos en tenen almenys dos. Sembla que aquesta família de gens podria ser específica de mamífers amb placenta. [18] Els humans són els únics integrants d'aquest grup que semblen no tenir cap gen codificador de Mups actiu. En comptes d'això, tenen un únic pseudogen que presenta una mutació que evita que s'eliminin els seus introns, fent que no sigui funcional. [18]
Funcions
Transport de proteïnes
Les proteïnes urinàries majors pertanyen a l'amplia família de proteïnes de baix pes molecular (~19 kDa) conegudes com a lipocalines. [25] Tenen una estructura característica de 8 làmines beta organitzades en una estructura en forma de barril obert per una cara, amb una estructura hèlix alfa en ambdós extrems. [25] Com a conseqüència, integren una estructura en forma de guant característic, que permetrà a la proteïna unir-se a petites molècules orgàniques amb alta afinitat. [18] [26] Alguns exemples de Mups serien 2-sec-butil-4,5-dihidrotiazol (abreviat com a SBT o DHT), 6-hidroxi-6-metil-3-heptanona (HMH) i 2,3-dihidro-exo-brevicomina (DHB), totes sintetitzades per ratolins. [27][28][29] Totes aquestes són uMups que s'ha demostrat que actuen com a feromones- senyals moleculars excretades per un individu que desencadenen una resposta innata en un altre individu de la mateixa espècie. [27][30] També s'ha demostrat que les Mups de ratolí funcionen com a estabilitzadors de feromones, proporcionant un mecanisme lent d'alliberament que augmenta la potència de les feromones volàtils en les marques d'olor dels mascles. [31] Donat la diversitat de Mups en rosegadors, inicialment es creia que les diferents Mups podien tenir diferent conformació i, per tant, presentar especificitat per a diferents feromones. S'ha vist que totes les Mups presenten una part constant i una part variable. Malgrat això, estudis més detallats han demostrat que aquestes regions que varien segons la Mup semblen estar localitzades a la superfície de la proteïna i tenir una baixa importància en la unió del lligand. [32] Les Mups de les rates s'uneixen a petites substàncies químiques. El lligand més comú és l'1-Chlorodecà, seguit del 2-metil-N-fenil-2-propenamida, hexadecà i 2,6,11-trimetil decà amb menys importància. [33] Les Mups de les rates també s'uneixen al limonè-1,2-epòxid, donant lloc a una malaltia que afecta el ronyó de l'hoste, la nefropatia de gota hialina, la qual pot derivar en càncer. Altres espècies no desenvolupen aquest trastorn perquè les seves Mups no s'uneixen a aquesta partícula concreta. [34] Consegüentment, quan es van modificar ratolins genèticament per sintetitzar les Mups característiques de les rates, els seus ronyons van desenvolupar la malaltia. [35]
Feromones
Els estudis han intentat trobar la funció precisa de les Mups en la comunicació per feromones. Una Mup trobada en porcs, anomenada lipocalina salivar (SAL), se sintetitza a la glàndula salivar dels mascles, on s'uneix fortament a l'androsterona i l'androstenol, feromones que indueixen a les femelles a adoptar una postura d'aparellament. [18][13] A més, s'ha demostrat que les proteïnes urinàries majors promouen la pubertat i acceleren el cicle de zel de les femelles de ratolí,així com els efectes de Vandenbergh i Whitten. [36][37] No obstant, en ambdós casos les Mups eren presentades a les femelles dissoltes en l'orina dels mascles, de manera que es va creure que la proteïna requeria algun tipus de medi urinari per funcionar. El 2007, es va aconseguir que bacteris transgènics sintetitzessin Mups que se solen trobar en l'orina de ratolins, de manera que al ser creades sintèticament estaven desproveïdes dels lligands als que s'uneixen normalment. Aquestes Mups sense lligand eren suficients per promoure un comportament agressiu en mascles de ratolins, fins i tot en absència d'orina. [19] A més a més, les Mups sintetitzades per bacteris activaven les neurones sensorials olfactives de l'òrgan vomeronasal (VNO), un subsistema del nas conegut per detectar feromones via receptors sensorials específics, de ratolins i rates. [19][38] Tots aquests factors demostren que les proteïnes urinàries majors poden actuar com a feromones per elles mateixes, independentment d'estar unides al seu lligand. [39]
Pel que fa a l'agressivitat entre mascles, els ratolins mascles adults secreten moltes més Mups en l'orina que les femelles, les cries o els ratolins mascles castrats. El mecanisme precís que regula aquesta diferència entre sexes és complex, però almenys tres hormones – testosterona, hormones del creixement i tiroxina – són també conegudes per la seva influència en la producció de Mups en ratolins. [40] L'orina dels ratolins comuns silvestres conté diverses combinacions de proteïnes (de 4 a 7 Mup diferents per ratolí). [41] Algunes soques pures de ratolí de laboratori, com BALB/c i C57BL/6, també tenen diferents proteïnes a la seva orina. [20] Tot i això, a diferència dels ratolins silvestres, diferents individus de la mateixa soca expressen el mateix patró de proteïnes, fruit de moltes generacions d'endogàmia. [42][43] Una Mup inusual, que els científics van anomenar Darcin, presenta menys varietat que la resta: és produïda constantment per una alta proporció de ratolins mascles silvestres i gairebé mai es troba en l'orina de les femelles. Quan Darcin va ser sintetitzada per bacteris i utilitzada en proves de comportament animal, es va observar que atreia els ratolins femella. El nom de Darcin és una referència còmica a Fitzwilliam Darcy, l'heroi romàntic de “Orgull i prejudici”. [44][45] Altres Mups van ser provades però no tenien les mateixes propietats atractives, suggerint que les Mups específiques dels mascles actuen com a feromones sexuals. [46] En general, els complexos patrons de Mups produïdes tenen el potencial de proporcionar una àmplia imformació de l'animal donador, com el gènere, la fertilitat, la jerarquia social, l'edat, la diversitat genètica o el parentiu. [19][47][48] Els ratolins silvestres, a diferència d'aquells ratolins de laboratori genèticament idèntics, és a dir, amb el mateix patró de Mups, presenten patrons individuals d'expressió de Mups en la seva orina que actua com un codi de barres únic que permet identificar el propietari d'aquesta marca d'olor. [49]
Kairomones
A més de servir com a senyals socials entre membres de la mateixa espècie, les Mups poden actuar de kairomones – senyals químiques que transmeten informació entre espècies. [50][51][52] Els ratolins desenvolupen una por instintiva davant l'olor dels seus depredadors naturals, incloent gats i rates. Això succeeix fins i tot en els ratolins de laboratori, que han estat aïllats dels depredadors durant centenars de generacions. [53] Quan els senyals químics responsables de la resposta de por van ser aïllats de la saliva de gat i l'orina de rata, es van identificar dos senyals proteiques homòlogues: Fel d 4 (Felis domesticus allergen 4), l'expressió del gen codificador de Mup en gats, i Rat n 1 (Rattus norvegicus allergen 1), l'expressió del gen codificador de Mup13 en rates. [51] Els ratolins presenten una resposta de por a aquestes kairomones fins i tot quan estan sintetitzades per bacteris, però aquells ratolins mutants incapaços de detectar aquestes Mups no tenen por a les rates, demostrant així la seva importància en el desencadenament d'una resposta de por. [50][54] No se sap exactament com les Mups de diferents espècies inicien comportaments dispars en un individu. Tot i això, es coneix que les Mups dels ratolins donadors i les dels seus depredadors activen patrons únics de neurones sensorials al nas dels ratolí receptor, fet que implica que el ratolí les percebi diferent, via diferents circuits neuronals. [50][51] Els receptors de feromones responsables de la detecció de les Mups són també desconeguts, però es creu que són membres del receptor de classe V2R. [19][51]
Al·lèrgens
Junt amb altres membres de la família de les proteïnes lipocalines, les proteïnes urinàries majors poden ser potents al·lèrgens pels humans. [55] La raó d'això es desconeix, però una possible explicació és el mimetisme molecular entre les Mups i les lipocalines humanes estructuralment similars. [56] La proteïna que resulta de l'expressió del gen Mup 17 dels ratolins, conegut com Mus m 1, Ag1 o MA1, és la responsable de moltes de les propietats al·lergògenes de l'orina dels ratolins. [18][57] La proteïna és extremadament estable en l'entorn; s'ha trobat que el 95% de vivendes del centre urbà i el 82% de tots els tipus de cases d'Estats Units tenen nivells detectables de proteïna en almenys una habitació. [58][59] De manera semblant, Rat n 1 és un al·lergen humà conegut. [55] Un estudi americà va reportar la seva presència en el 33% de les vivendes del centre urbà i un 21% dels ocupants presentaven sensibilitat a l'al·lergen. [60] L'exposició i sensibilització a les proteïnes Mup dels rosegadors es considera un factor de risc per a nens asmàtics i és la principal causa d'al·lèrgia als animals de laboratori (LAA). Un estudi va concloure que dos terços dels treballadors d'un laboratori que havien desenvolupat reaccions asmàtiques a causa dels animals tenien anticossos contra la Rat n 1. [61] Els gens codificadors de Mup d'altres mamífers també codifiquen per proteïnes al·lergògenes. Un exemple és el Fel d 4, que és principalment produït en la glàndula salivaria submandibular del gat i es diposita a la seva caspa quan aquest es llepa el pèl. Un estudi ha trobat que el 63% de les persones al·lèrgiques als gats tenen anticossos contra la proteïna. Hi ha més anticossos contra el Fel d 4 que contra el Fel d 1, un altre tipus d'al·lergen de gat. [62] De la mateixa manera, Equ c 1 (Equus caballus allergen 1) és la proteïna sintetitzada a partir del gen de Mup de cavall, en el fetge, i les glàndules salivars sublingual i submaxilar. [18][63] El 80% de les persones que estan exposats repetidament a al·lèrgens de cavall presenten anticossos contra aquesta proteïna. [63]
Metabolisme
Mentre que la detecció de les Mups excretades per altres animals ha estat ben estudiada, el paper funcional en el propi animal que la produeix és menys clar. Tot i això, el 2009 es va observar que les Mups estaven associades a la regulació de la despesa energètica en ratolins. El científics van trobar que els ratolins que tenien obesitat i diabetis induïdes genèticament produïen trenta vegades menys RNA Mup que aquells sans. [64] Quan injectaven proteïnes Mup directament al torrent sanguini dels ratolins, van observar un augment en la despesa energètica, activitat física i temperatura corporal, amb una corresponent davallada de la intolerància a la glucosa i resistència a la insulina. Van proposar que els efectes beneficiosos de les Mups en el metabolisme energètic tenen lloc mitjançant la millora de la funció mitocondrial en el múscul esquelètic. [64] Un estudi va trobar que les Mups es van reduir en els ratolins obesos. En aquest cas, la presència de Mups en el torrent sanguini dels ratolins restringeix la producció de glucosa per la directa inhibició de l'expressió dels gens en el fetge. [65]
Notes
- ↑ Posteriorment aquesta malaltia serà reconeguda com a malaltia de Bright fent referència al seu descobridor Richard Bright
- ↑ [1]Comper WD, Hilliard LM, Nikolic-Paterson DJ, Russo LM (December 2008). "Disease-dependent mechanisms of albuminuria". Am. J. Physiol. Renal Physiol. 295 (6): F1589–600. doi:10.1152/ajprenal.00142.2008 PMID: 18579704
- ↑ [2]Lemley KV, Pauling L. (1994). "Thomas Addis: 1881–1949". Biographical Memoirs, National Academy of Sciences 63: 1–46. [3]
- ↑ Addis T. (1932). "Proteinuria and cylinduria". Proceedings of the California Academy of Sciences 2: 38–52
- ↑ [4]Bell ME. (September 1933). "Albuminuria in the normal male rat". Journal of Physiology 79 (2): 191–93. PMC 1394952. PMID: 16994453
- ↑ Parfentjev IA, Perlzweig WA. (1933). "The Composition of the Urine of White Mice". The Journal of Biological Chemistry 100 (2): 551–55
- ↑ 7,0 7,1 [5]Finlayson JS, Asofsky R, Potter M, Runner CC (August 1965). "Major urinary protein complex of normal mice: origin". Science 149 (3687): 981–82. doi:10.1126/science.149.3687.981 PMID: 5827345
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Roy AK, Neuhaus OW (March 1966). "Identification of rat urinary proteins by zone and immunoelectrophoresis". Proceedings of the Society for Experimental Biology and Medicine 121 (3): 894–99. PMID: 4160706
- ↑ [6]Held WA, Gallagher JF (April 1985). "Rat alpha 2u-globulin mRNA expression in the preputial gland". Biochemical Genetics 23 (3–4): 281–90. doi:10.1007/BF00504325 PMID: 2409959
- ↑ [7]Gubits RM, Lynch KR, Kulkarni AB, et al. (October 1984). "Differential regulation of alpha 2u globulin gene expression in liver, lachrymal gland, and salivary gland". The Journal of Biological Chemistry 259 (20): 12803–809. PMID: 6208189 [8]
- ↑ http://mcb.asm.org/content/7/5/1947.long Shahan K, Denaro M, Gilmartin M, Shi Y, Derman E (May 1987). "Expression of six mouse major urinary protein genes in the mammary, parotid, sublingual, submaxillary, and lachrymal glands and in the liver". Molecular and Cellular Biology 7 (5): 1947–54. PMC 365300. PMID: 3600653 [9]
- ↑ [10]Smith W, Butler AJ, Hazell LA, et al. (November 2004). "Fel d 4, a cat lipocalin allergen". Clinical and Experimental Allergy 34 (11): 1732–38. doi:10.1111/j.1365-2222.2004.02090.x PMID: 15544598
- ↑ 13,0 13,1 [11]Loebel D, Scaloni A, Paolini S, et al. (September 2000). "Cloning, post-translational modifications, heterologous expression and ligand-binding of boar salivary lipocalin". The Biochemical Journal 350 (Pt 2): 369–79. doi:10.1042/0264-6021:3500369 PMC 1221263. PMID: 10947950 [12]
- ↑ [13]Beynon RJ, Hurst JL (February 2003). "Multiple roles of major urinary proteins in the house mouse, Mus domesticus". Biochemical Society Transactions 31 (Pt 1): 142–46. doi:10.1042/BST0310142 PMID: 12546672
- ↑ [14]Kurtz DT (1981). "Rat alpha 2u globulin is encoded by a multigene family". Journal of Molecular and Applied Genetics 1(1):29–38. PMID: 6180115
- ↑ [15]Hastie ND, Held WA, Toole JJ (June 1979). "Multiple genes coding for the androgen-regulated major urinary proteins of the mouse". Cell 17 (2): 449–57. doi:10.1016/0092-8674(79)90171-5 PMID: 88267
- ↑ [16]Bishop JO, Clark AJ, Clissold PM, Hainey S, Francke U (1982). "Two main groups of mouse major urinary protein genes, both largely located on chromosome 4". The EMBO Journal 1 (5): 615–20. PMC 553096. PMID: 6329695. [17]
- ↑ 18,00 18,01 18,02 18,03 18,04 18,05 18,06 18,07 18,08 18,09 18,10 [18]Logan DW, Marton TF, Stowers L (2008). Vosshall, Leslie B.. ed. "Species specificity in major urinary proteins by parallel evolution". PLoS ONE 3 (9): e3280. doi:10.1371/journal.pone.0003280 PMC 2533699. PMID: 18815613 [19]
- ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 [20]Chamero P, Marton TF, Logan DW, et al. (December 2007). "Identification of protein pheromones that promote aggressive behaviour". Nature 450 (7171): 899–902. doi:10.1038/nature05997 PMID: 18064011
- ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 [21]Mudge JM, Armstrong SD, McLaren K, et al. (2008). "Dynamic instability of the major urinary protein gene family revealed by genomic and phenotypic comparisons between C57 and 129 strain mice". Genome Biology 9 (5): R91. doi:10.1186/gb-2008-9-5-r91 PMC 2441477. PMID: 18507838 [22]
- ↑ [23]Roy AK, Neuhaus OW (September 1966). "Proof of the hepatic synthesis of a sex-dependent protein in the rat". Biochimica et Biophysica Acta 127 (1): 82–87. doi:10.1016/0304-4165(66)90478-8 PMID: 4165835
- ↑ Hurst J, Beynon RJ, Roberts SC, Wyatt TD. (October 2007). Urinary Lipocalins in Rodenta:is there a Generic Model?. Chemical Signals in Vertebrates 11. Springer New York. ISBN 978-0-387-73944-1
- ↑ [24]Cavaggioni A, Mucignat-Caretta C (October 2000). "Major urinary proteins, alpha(2U)-globulins and aphrodisin". Biochimica et Biophysica Acta 1482 (1–2): 218–28. doi:10.1016/S0167-4838(00)00149-7 PMID: 11058763
- ↑ [25]McFadyen DA, Addison W, Locke J (May 1999). "Genomic organization of the rat alpha 2u-globulin gene cluster". Mammalian Genome 10 (5): 463–70. doi:10.1007/s003359901024 PMID: 10337619
- ↑ 25,0 25,1 [26] Flower DR (August 1996). "The lipocalin protein family: structure and function". The Biochemical Journal 318 (1): 1–14. PMC 1217580. PMID: 8761444 [27]
- ↑ [28]Ganfornina MD, Gutiérrez G, Bastiani M, Sánchez D (January 2000). "A phylogenetic analysis of the lipocalin protein family". Molecular Biology and Evolution 17 (1): 114–26. PMID: 10666711 http://mbe.oxfordjournals.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=10666711
- ↑ 27,0 27,1 [29]Halpern M, Martínez-Marcos A (June 2003). "Structure and function of the vomeronasal system: an update". Progress in Neurobiology 70 (3): 245–318. doi:10.1016/S0301-0082(03)00103-5 PMID: 12951145
- ↑ [30]Timm DE, Baker LJ, Mueller H, Zidek L, Novotny MV (May 2001). "Structural basis of pheromone binding to mouse major urinary protein (MUP-I)". Protein Science 10 (5): 997–1004. doi:10.1110/ps.52201 PMC 2374202. PMID: 11316880 http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pmcentrez&artid=2374202
- ↑ [31]Armstrong SD, Robertson DH, Cheetham SA, Hurst JL, Beynon RJ (October 2005). "Structural and functional differences in isoforms of mouse major urinary proteins: a male-specific protein that preferentially binds a male pheromone". The Biochemical Journal 391 (Pt 2): 343–50. doi:10.1042/BJ20050404 PMC 1276933. PMID: 15934926 [32]
- ↑ [33]Stowers L, Marton TF (June 2005). "What is a pheromone? Mammalian pheromones reconsidered". Neuron 46 (5): 699–702. doi:10.1016/j.neuron.2005.04.032 PMID: 15924856
- ↑ [34]Hurst JL, Robertson DHL, Tolladay U, Beynon RJ (May 1998). "Proteins in urine scent marks of male house mice extend the longevity of olfactory signals". Animal Behaviour 55 (5): 1289–97. doi:10.1006/anbe.1997.0650 PMID: 9632512
- ↑ [35]Darwish Marie A, Veggerby C, Robertson DH, et al. (February 2001). "Effect of polymorphisms on ligand binding by mouse major urinary proteins". Protein Science 10 (2): 411–17. doi:10.1110/ps.31701 PMC 2373947. PMID: 11266626 [36]
- ↑ [37]Rajkumar R, Ilayaraja R, Mucignat C, Cavaggioni A, Archunan G (August 2009). "Identification of alpha2u-globulin and bound volatiles in the Indian common house rat (Rattus rattus)". Indian Journal of Biochemistry & Biophysics 46 (4): 319–24. PMID: 19788064
- ↑ [38]Lehman-McKeeman LD, Caudill D (February 1992). "Biochemical basis for mouse resistance to hyaline droplet nephropathy: lack of relevance of the alpha 2u-globulin protein superfamily in this male rat-specific syndrome". Toxicology and Applied Pharmacology 112 (2): 214–21. doi:10.1016/0041-008X(92)90190-4 PMID: 1371614
- ↑ [39]Lehman-McKeeman LD, Caudill D (November 1994). "d-Limonene induced hyaline droplet nephropathy in alpha 2u-globulin transgenic mice". Fundamental and Applied Toxicology 23 (4): 562–68. doi:10.1006/faat.1994.1141 PMID: 7532604
- ↑ [40]Mucignat-Caretta C, Caretta A, Cavaggioni A (July 1995). "Acceleration of puberty onset in female mice by male urinary proteins". J. Physiol. (Lond.). 486 (Pt 2): 517–22. PMC 1156539. PMID: 7473215 http://www.jphysiol.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=7473215
- ↑ http://www.springerlink.com/content/u76m7j6462j5770l/ Marchlewska-koj A, Caretta A, Mucignat-Caretta C, Olejniczak, P (October 2000). "Stimulation of estrus in female mice by male urinary proteins". Journal of Chemical Ecology 26 (10): 2355–65. doi:10.1023/A:1005578911652
- ↑ [41]Krieger J, Schmitt A, Löbel D, et al. (February 1999). "Selective activation of G protein subtypes in the vomeronasal organ upon stimulation with urine-derived compounds". The Journal of Biological Chemistry 274 (8): 4655–62. doi:10.1074/jbc.274.8.4655 PMID: 9988702
- ↑ "Aggression protein found in mice". BBC News. (5 December 2007). Retrieved 26 September 2009
- ↑ [42]Knopf JL, Gallagher JF, Held WA (December 1983). "Differential, multihormonal regulation of the mouse major urinary protein gene family in the liver". Molecular and Cellular Biology 3 (12): 2232–40. PMC 370094. PMID: 6656765. http://mcb.asm.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=6656765
- ↑ [43]Robertson DH, Hurst JL, Bolgar MS, Gaskell SJ, Beynon RJ (1997). "Molecular heterogeneity of urinary proteins in wild house mouse populations". Rapid Communications in Mass Spectrometry 11 (7): 786–90. doi:10.1002/(SICI)1097-0231(19970422)11:7<786::AID-RCM876>3.0.CO;2-8 PMID: 9161047
- ↑ [44]Robertson DH, Cox KA, Gaskell SJ, Evershed RP, Beynon RJ (May 1996). "Molecular heterogeneity in the Major Urinary Proteins of the house mouse Mus musculus". The Biochemical Journal 316 (Pt 1): 265–72. PMC 1217333. PMID: 8645216. [45]
- ↑ [46]Cheetham SA, Smith AL, Armstrong SD, Beynon RJ, Hurst JL (February 2009). "Limited variation in the major urinary proteins of laboratory mice". Physiology & Behavior 96 (2): 253–61. doi:10.1016/j.physbeh.2008.10.005 PMID: 18973768
- ↑ [47]Roberts SA, Simpson DM, Armstrong SD, et al. (June 2010). "Darcin: a male pheromone that stimulates female memory and sexual attraction to an individual male's odour". BMC Biol 8 (1): 75. doi:10.1186/1741-7007-8-75 PMC 2890510. PMID: 20525243. [48]
- ↑ Moskowitz, C (3 June 2010). "Biologists Learn Why Mice Go Gaga for Urine". FoxNews.com. FOX News Network. http://www.foxnews.com/scitech/2010/06/03/biologists-learn-mice-urine-darcin/. Retrieved 9 June 2010
- ↑ [49]Brennan PA (May 2010). "On the scent of sexual attraction". BMC Biol 8 (1): 71. doi:10.1186/1741-7007-8-71 PMC 2880966. PMID: 20504292 [50]
- ↑ [51]Hurst JL, Payne CE, Nevison CM, et al. (December 2001). "Individual recognition in mice mediated by major urinary proteins". Nature 414 (6864): 631–34. doi:10.1038/414631a PMID: 11740558
- ↑ [52]Thom MD, Stockley P, Jury F, Ollier WE, Beynon RJ, Hurst JL (April 2008). "The direct assessment of genetic heterozygosity through scent in the mouse". Current Biology 18 (8): 619–23. doi:10.1016/j.cub.2008.03.056 PMID: 18424142
- ↑ [53]Hurst JL, Payne CE, Nevison CM, et al. (December 2001). "Individual recognition in mice mediated by major urinary proteins". Nature 414 (6864): 631–34. doi:10.1038/414631a PMID: 11740558
- ↑ 50,0 50,1 50,2 [54]Papes F, Logan DW, Stowers, L (May 2010). "The Vomeronasal Organ Mediates Interspecies Defensive Behaviors through Detection of Protein Pheromone Homologs". Cell 141 (4): 692–703. doi:10.1016/j.cell.2010.03.037 PMC 2873972. PMID: 20478258 [55]
- ↑ 51,0 51,1 51,2 51,3 [56]Rodriguez I (May 2010). "The chemical MUPpeteer". Cell 141 (4): 568–70. doi:10.1016/j.cell.2010.04.032 PMID: 20478249
- ↑ "Why mice fear the smell of cats". BBC News. (17 May 2010). Retrieved 18 May 2010
- ↑ Ehrenberg, Rachel (5 June 2010). "Fight or flee, it's in the pee". Science News. [57]
- ↑ Bhanoo, Sindya (17 May 2010). "When a Mouse Smells a Rat". The New York Times. [58]
- ↑ 55,0 55,1 Lockey R, Ledford DK (2008). "Mammalian Allergens". Allergens and Allergen Immunotherapy. Volume 21 of Clinical allergy and immunology. Informa Health Care. pp. 201–218. ISBN 978-1-4200-6197-0
- ↑ [59]Virtanen T, Zeiler T, Mäntyjärvi R (December 1999). "Important animal allergens are lipocalin proteins: why are they allergenic?". Int. Arch. Allergy Immunol. 120 (4): 247–58. doi:10.1159/000024277 PMID: 10640908
- ↑ [60]Lorusso JR, Moffat S, Ohman JL (November 1986). "Immunologic and biochemical properties of the major mouse urinary allergen (Mus m 1)". The Journal of Allergy and Clinical Immunology 78 (5 Pt 1): 928–37. doi:10.1016/0091-6749(86)90242-3 PMID: 3097107
- ↑ [61] Cohn RD, Arbes SJ, Yin M, Jaramillo R, Zeldin DC (June 2004). "National prevalence and exposure risk for mouse allergen in US households". The Journal of Allergy and Clinical Immunology 113 (6): 1167–71. doi:10.1016/j.jaci.2003.12.592 PMID: 15208600
- ↑ [62]Phipatanakul W, Eggleston PA, Wright EC, Wood RA (December 2000). "Mouse allergen. I. The prevalence of mouse allergen in inner-city homes. The National Cooperative Inner-City Asthma Study". The Journal of Allergy and Clinical Immunology 106 (6): 1070–74. doi:10.1067/mai.2000.110796 PMID: 11112888
- ↑ [63]Perry T, Matsui E, Merriman B, Duong T, Eggleston P (August 2003). "The prevalence of rat allergen in inner-city homes and its relationship to sensitization and asthma morbidity". The Journal of Allergy and Clinical Immunology 112 (2): 346–52. doi:10.1067/mai.2003.1640 PMID: 12897741
- ↑ [64]Platts-Mills TA, Longbottom J, Edwards J, Cockroft A, Wilkins S (March 1987). "Occupational asthma and rhinitis related to laboratory rats: serum IgG and IgE antibodies to the rat urinary allergen". The Journal of Allergy and Clinical Immunology 79 (3): 505–15. doi:10.1016/0091-6749(87)90369-1 PMID: 3819230
- ↑ [65]Smith W, Butler AJ, Hazell LA, et al. (November 2004). "Fel d 4, a cat lipocalin allergen". Clinical and Experimental Allergy 34 (11): 1732–38. doi:10.1111/j.1365-2222.2004.02090.x PMID: 15544598
- ↑ 63,0 63,1 [66]Gregoire C, Rosinski-Chupin I, Rabillon J, Alzari PM, David B, Dandeu JP (December 1996). "cDNA cloning and sequencing reveal the major horse allergen Equ c1 to be a glycoprotein member of the lipocalin superfamily". The Journal of Biological Chemistry 271 (51): 32951–59. doi:10.1074/jbc.271.51.32951 PMID: 8955138
- ↑ 64,0 64,1 [67] Hui X, Zhu W, Wang Y, et al. (May 2009). "Major urinary protein-1 increases energy expenditure and improves glucose intolerance through enhancing mitochondrial function in skeletal muscle of diabetic mice". The Journal of Biological Chemistry 284 (21): 14050–57. doi:10.1074/jbc.M109.001107 PMC 2682853. PMID: 19336396[68]
- ↑ PMID: 19258313 Zhou Y, Jiang L, Rui L (April 2009). "Identification of MUP1 as a regulator for glucose and lipid metabolism in mice". The Journal of Biological Chemistry 284 (17): 11152–59. doi:10.1074/jbc.M900754200. PMC 2670120. PMID: 19258313.[69]
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Proteïnes urinàries majors |
- http://whyfiles.org/shorties/093urine/
Fear Signals from Predators a YouTube, a video describing the research that determined Mups were kairomones
