Rotavirus: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 62: Línia 62:


== Tractament i pronòstic ==
== Tractament i pronòstic ==
El tractament de la infecció aguda per rotavirus no és específic i consisteix en la gestió dels símptomes i, el més important, el manteniment de la hidratació.<ref name="pmid18026034">{{citar publicació|autor=Diggle L|títol=Rotavirus diarrhoea and future prospects for prevention|publicació=Br. J. Nurs.|volum=16|issue=16|pàgines=970–4|any=2007|pmid=18026034}}</ref> Si no es tracta, els nens poden morir per una severa deshidratació.<ref name="pmid12608880">{{citar publiació|autor=Alam NH, Ashraf H|title=Treatment of infectious diarrhea in children|publicació=Paediatr. Drugs|volum=5|issue=3|pàgines=151–65|any=2003|pmid=12608880}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 23:16, 7 abr 2012

Plantilla:Autocaixa

Plantilla:Infotaula malaltiaRotaviral Gastroenteritis
Microfotografia electrònica de rotavirus. La barra mesura 100 nm
modifica
Tipustàxon Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Causa devòmit i gastroenteritis Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11XN6N7 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10A08.0
CIM-9008.61
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0275369 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB11667
MedlinePlus000252
eMedicineemerg/401
MeSHD012401 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0035870 Modifica el valor a Wikidata

Els rotavirusés la causa més comuna de la diarrea severa en nounats i nens petits,[1] i és un de diversos virus que causen infeccions sovint anomenades gastroenteritis. És un gènere de virus ARN bicatenari de la família reovírids. En l'edat de 5 anys, la gran majoria dels nens de tot el món han estat infectat per rotavirus al menys una vegada.[2] No obstant, amb una nova infecció, el sistema immunitari es reforça i cada cop la infecció és més lleu; en adults és molt poc comuna.[3] Hi ha cinc espècies anomenades A, B, C, D i E.[4] El rotavirus A, el més comú, causa més del 90% de les infeccions en humans.

El virus es transmet per via fecal-oral. Infecta i danya les cèl·lules que recobreixen l'intestí prim i causa gastroenteritis. Tot i que el rotaviurs va ser descobert el 1973[5] i causa el voltant del 50% de les hospitalitzacions per diarrea greu infantil,[6] encara no es coneix àmpliament.[7] A més a més de ser un patogen per humanes, també afecte a altres animals, és un patogen del bestiar.[8]

El rotavirus és un virus de fàcil cura, però a tot el món prop de 500.000 nens menors de cinc anys d'edat encara moren a causa de la infecció per rotavirus cada any[9] i gairebé dos milions més de nens són greument ferits.[7] Als Estats Units, abans de la iniciació del programa de vacunació contra el rotavirus, es van donar aprop de 2,7 milions de casos severs de gastroenteritis, prop de 60.000 hospitalitzacions, i al voltant de 37 morts a l'any.[10] S'han realitzat diferents campanyes públiques per combatre contra el rotavirus amb la prestació de teràpia de rehidratació oral dels nens infectats i la vacunació per prevenir la la malaltia.[11]

Història

Imatge del rotavirus per microscopi electrònic realitzada per Flewett.
Reconstrucció del rotavirus realitzada a partir de diferents imatges d'un microscopi electrònic

El 1943, Jacob Light i Horace Hodes van demostrar que un agent filtrable en la femta dels nens amb diarrea infecciosa també va causar la diarrea en el bestiar.[12] Tres dècades més tard, les mostres conservades de l'agent van demostrar que era rotavirus.[13] En els anys següents, el virus inoculat en ratolins[14] va demostrar la relació entre el virus i les diarrees.[15] El 1973, Ruth Bishop i els seus companys van descriure els virus relacionats amb la gastroenteritis infantil.[5]

El 1974, Thomas Henry Flewett va suggerir el nom de rotavirus després d'observar-lo pel microscopi electrònic veies que semblava una roda (rota en llatí);[16][17] el nom va ser oficialment reconegut pel Comitè Internacional de Taxonomia de Virus quatre anys més tard.[18] El 1976, es va descriure virus relacionat que afecten altres espècies.[15] El virus va ser reconegut com un agent infectiu per humans i animals per tot el món.[16] Els serotipus del rotavirus van ser descrits per primera vega el 1980,[19] i l'any següent, es va començar a conrear en cultius cel·lulars derivats de ronyons de simis, mitjançant l'adició de la tripsina (un enzim que es troba en el duodè dels mamífers i que es sap que és essencial contra la replicació del rotavirus) en el medi de cultiu.[20] La capacitat de fer créixer el rotavirus en cultiu accelerar el ritme de la investigació, i per mitjans de la dècada de 1980 es van començar a avaluar les primeres vacunes.[21]

El 1998, la vacuna contra el rotavirus va ser aprovada pel seu ús als Estats Units. Es van realitzar assajos clínic als Estats Units, Finlàndia i Veneçuela els quals van donar una efectivitat del 80-100% en la prevenció de la diarrea severa per infecció amb el rotavirus A, i els investigadors van detectar seriosos efectes advers estadísticament significants.[22][23] El fabricant, la va retirar del mercat el 1999, quan es va descobrir que la vacuna pot haver contribuït a un augment del risc d'invaginació intestinal, un tipus d'obstrucció intestinal, en un de cada 12.000 nens vacunats.[24] L'experiència va provocar un intens debat sobre els riscos i beneficis relatius d'una vacuna contra el rotavirus.[25] El 2006, aparegueren dues noves vacunes contra el rotavirus A que demostraren ser segures i efectives amb els nens,[26] i el juny del 2009 l'Organització Mundial de la Salut va recomanar que la vacunació contra el rotavirus s'inclogués en tots els programes nacionals d'immunització per brindar protecció contra aquest virus.[27]

Simptomatologia

La gastroenteritis per retovirus és una malaltia de lleu a severa caracteritzada per: vòmits, diarrea aquosa i febre lleu. Quan un nen està infectat pel virus, hi ha un període d'incubació d'aproximadament dos dies abans que apareguin els símptomes.[28] Els símptomes solen començar amb vòmits seguit de quatre a vuit dies de diarrea profusa. La deshidratació és més comuna en la infecció per rotavirus que en la majoria de les causades per bacteris patògens, i és la causa més comuna de mort relacionada amb la infecció per rotavirus.[29]

Una infecció per rotavirus A pot ocorre durant tota la vida: la primera en general produeix símptomes, però les infeccions posteriors solen ser lleus o asimptomàtiques,[30][31] el sistema immunitari proporciona una certa protecció.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; noms no vàlids, per exemple, hi ha masses[32] Conseqüentment, les infeccions simptomàtiques són més altes en nens menors de dos anys i disminueix progressivament amb l'edat.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; noms no vàlids, per exemple, hi ha masses la infecció en els nadons, tot i que comuna, és sovint associada amb la malaltia lleu o asimptomàtica;[3] els símptomes més greus tendeixen a ocórrer en nens de sis mesos a dos anys d'edat, ancians i persones immunodeficients. A causa de la immunitat adquirida en la infància, la majoria dels adults no són susceptibles a rotavirus; la gastroenteritis en adults en general té una causa diferent contra el rotavirus, però les infeccions asimptomàtiques poden mantenir la transmissió de la infecció en la comunitat.[33]

Transmissió

Rotavirus A trets de la femta d'un nen petit.

El rotavirus es transmet principalment per via fecal-oral, però també es pot transmetre a través de les mans, superfícies i objectes bruts,[34] també es pot transmetre a través del sistema respiratori.[1] Els excrements d'una persona infectada poden contenir més de 10 bilions de partícules infeccioses per gram;[31] amb menys de 100 d'aquestes partícules hi ha prou per infectar a una altre persona.[3]

Els rotavirus són estables en el mediambient i s'han trobat en les mostres de l'estuari a nivells tan alts com 1-5 partícules infeccioses per galó americà.[35] Les mesures sanitàries adequades per a l'eliminació de bacteris i paràsits semblen ser ineficaces en el control del rotavirus, ja que la incidència de la infecció per rotavirus als països amb els nivells de salut d'alta i baixa és similar.[1]

Mecanismes d'infecció

Diagnòstic i detecció

El diagnòstic de la infecció amb el rotavirus normalment segueix diagnòstic de gastroenteritis com la causa de la diarrea greu. La majoria dels nens ingressats a hospitals per gastroenteritis se'ls fa el test del rotavirus A.[36][37] El diagnòstic específic per infecció amb rotavirus A es realitza buscant el virus en la femta dels nens a través d'un immunoassaig. Hi ha diversos kits de prova amb llicència en el mercat que són sensibles, específics i detecte tots els serotips de rotavirus A.[38] Altres mètodes, com la microscòpia electrònica i la PCR, s'utilitzen en els laboratoris d'investigació.[39] La transcripció inversa-reacció en cadena de la polimerasa (RT-PCR) pot detectar i identificar totes les espècies i serotips de rotavirus humans.[40]

Tractament i pronòstic

El tractament de la infecció aguda per rotavirus no és específic i consisteix en la gestió dels símptomes i, el més important, el manteniment de la hidratació.[11] Si no es tracta, els nens poden morir per una severa deshidratació.[41]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Dennehy PH «Transmission of rotavirus and other enteric pathogens in the home». Pediatr. Infect. Dis. J., 19, 2000, pàg. S103–5. DOI: 10.1097/00006454-200010001-00003. PMID: 11052397.
  2. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades pmid19252423
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Grimwood K, Lambert SB «Rotavirus vaccines: opportunities and challenges». Human Vaccines, 5, Febrer 2009, pàg. 57–69. PMID: 18838873.
  4. ↑ ICTV Virus Taxonomy: 2009
  5. ↑ 5,0 5,1 Bishop R «Discovery of rotavirus: Implications for child health». Journal of Gastroenterology and Hepatology, 24 Suppl 3, October 2009, pàg. S81–5. DOI: 10.1111/j.1440-1746.2009.06076.x. PMID: 19799704.
  6. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades pmid16397429
  7. ↑ 7,0 7,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades pmid17919334
  8. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades isbn0-12-375158-6
  9. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades pmid22030330
  10. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades pmid17357047
  11. ↑ 11,0 11,1 Diggle L «Rotavirus diarrhoea and future prospects for prevention». Br. J. Nurs., 16, 2007, pàg. 970–4. PMID: 18026034.
  12. ↑ Light JS, Hodes HL «Studies on epidemic diarrhea of the new-born: Isolation of a Filtrable Agent Causing Diarrhea in Calves». Am. J. Public Health Nations Health, 33, 1943, pàg. 1451–4. DOI: 10.2105/AJPH.33.12.1451. PMC: 1527675. PMID: 18015921.
  13. ↑ Mebus CA, Wyatt RG, Sharpee RL, et al. «Diarrhea in gnotobiotic calves caused by the reovirus-like agent of human infantile gastroenteritis» (PDF). Infect. Immun., 14, 01-08-1976, pàg. 471–4. PMC: 420908. PMID: 184047.
  14. ↑ Rubenstein D, Milne RG, Buckland R, Tyrrell DA «The growth of the virus of epidemic diarrhoea of infant mice (EDIM) in organ cultures of intestinal epithelium». British journal of experimental pathology, 52, 1971, pàg. 442–45. PMID: 4998842.
  15. ↑ 15,0 15,1 Woode GN, Bridger JC, Jones JM, Flewett TH, Davies HA, Davis HA, White GB «Morphological and antigenic relationships between viruses (rotaviruses) from acute gastroenteritis in children, calves, piglets, mice, and foals» (PDF). Infect. Immun., 14, 01-09-1976, pàg. 804–10. PMC: 420956. PMID: 965097.
  16. ↑ 16,0 16,1 Flewett TH, Woode GN «The rotaviruses». Arch. Virol., 57, 1978, pàg. 1–23. DOI: 10.1007/BF01315633. PMID: 77663.
  17. ↑ Flewett TH, Bryden AS, Davies H, Woode GN, Bridger JC, Derrick JM «Relation between viruses from acute gastroenteritis of children and newborn calves». Lancet, 2, 1974, pàg. 61–3. DOI: 10.1016/S0140-6736(74)91631-6. PMID: 4137164.
  18. ↑ Matthews RE «Third report of the International Committee on Taxonomy of Viruses. Classification and nomenclature of viruses». Intervirology, 12, 1979, pàg. 129–296. DOI: 10.1159/000149081. PMID: 43850.
  19. ↑ Beards GM, Brown DW «The antigenic diversity of rotaviruses: significance to epidemiology and vaccine strategies». European Journal of Epidemiology, 4, 1988, pàg. 1–11. PMID: 2833405.
  20. ↑ Urasawa T, Urasawa S, Taniguchi K «Sequential passages of human rotavirus in MA-104 cells». Microbiol. Immunol., 25, 1981, pàg. 1025–35. PMID: 6273696.
  21. ↑ Ward RL, Bernstein DI «Rotarix: a rotavirus vaccine for the world». Clinical Infectious Diseases : an Official Publication of the Infectious Diseases Society of America, 48, January 2009, pàg. 222–8. DOI: 10.1086/595702. PMID: 19072246.
  22. ↑ «Rotavirus vaccine for the prevention of rotavirus gastroenteritis among children. Recommendations of the Advisory Committee on Immunization Practices (ACIP)». MMWR Recomm Rep, 48, 1999, pàg. 1–20. PMID: 10219046.
  23. ↑ Kapikian AZ «A rotavirus vaccine for prevention of severe diarrhoea of infants and young children: development, utilization and withdrawal». Novartis Found. Symp., 238, 2001, pàg. 153–71; discussion 171–9. DOI: 10.1002/0470846534.ch10. PMID: 11444025.
  24. ↑ Bines JE «Rotavirus vaccines and intussusception risk». Curr. Opin. Gastroenterol., 21, 2005, pàg. 20–5. PMID: 15687880.
  25. ↑ Bines J «Intussusception and rotavirus vaccines». Vaccine, 24, 2006, pàg. 3772–6. DOI: 10.1016/j.vaccine.2005.07.031. PMID: 16099078.
  26. ↑ Dennehy PH «Rotavirus vaccines: an overview». Falta indicar la publicació, 21, 2008, pàg. 198–208. DOI: 10.1128/CMR.00029-07. PMC: 2223838. PMID: 18202442.
  27. ↑ «Meeting of the immunization Strategic Advisory Group of Experts, April 2009—conclusions and recommendations». Falta indicar la publicació, 84, June 2009, pàg. 220–36. PMID: 19499606.[1]
  28. ↑ Hochwald C, Kivela L «Rotavirus vaccine, live, oral, tetravalent (RotaShield)». Pediatr. Nurs., 25, 1999, pàg. 203–4, 207. PMID: 10532018.
  29. ↑ Maldonado YA, Yolken RH «Rotavirus». Baillieres Clin. Gastroenterol., 4, 1990, pàg. 609–25. DOI: 10.1016/0950-3528(90)90052-I. PMID: 1962726.
  30. ↑ Glass RI, Parashar UD, Bresee JS, Turcios R, Fischer TK, Widdowson MA, Jiang B, Gentsch JR «Rotavirus vaccines: current prospects and future challenges». Lancet, 368, July 2006, pàg. 323–32. DOI: 10.1016/S0140-6736(06)68815-6. PMID: 16860702.
  31. ↑ 31,0 31,1 Bishop RF «Natural history of human rotavirus infection». Arch. Virol. Suppl., 12, 1996, pàg. 119–28. PMID: 9015109.
  32. ↑ Ward R «Mechanisms of protection against rotavirus infection and disease». The Pediatric Infectious Disease Journal, 28, Març 2009, pàg. S57–9. DOI: 10.1097/INF.0b013e3181967c16. PMID: 19252425.
  33. ↑ Hrdy DB «Epidemiology of rotaviral infection in adults». Rev. Infect. Dis., 9, 1987, pàg. 461–9. DOI: 10.1093/clinids/9.3.461. PMID: 3037675.
  34. ↑ Butz AM, Fosarelli P, Dick J, Cusack T, Yolken R «Prevalence of rotavirus on high-risk fomites in day-care facilities». Pediatrics, 92, 1993, pàg. 202–5. PMID: 8393172.
  35. ↑ Rao VC, Seidel KM, Goyal SM, Metcalf TG, Melnick JL «Isolation of enteroviruses from water, suspended solids, and sediments from Galveston Bay: survival of poliovirus and rotavirus adsorbed to sediments» (PDF). Appl. Environ. Microbiol., 48, 01-08-1984, pàg. 404–9. PMC: 241526. PMID: 6091548.
  36. ↑ Patel MM, Tate JE, Selvarangan R, et al. «Routine laboratory testing data for surveillance of rotavirus hospitalizations to evaluate the impact of vaccination». Pediatr. Infect. Dis. J., 26, 2007, pàg. 914–9. DOI: 10.1097/INF.0b013e31812e52fd. PMID: 17901797.
  37. ↑ The Pediatric ROTavirus European CommitTee (PROTECT) «The paediatric burden of rotavirus disease in Europe». Epidemiol. Infect., 134, 2006, pàg. 908–16. DOI: 10.1017/S0950268806006091. PMC: 2870494. PMID: 16650331.
  38. ↑ Angel J, Franco MA, Greenberg HB. Mahy WJ and Van Regenmortel MHV. Desk Encyclopedia of Human and Medical Virology. Boston: Academic Press, 2009, p. 278. ISBN 0-12-375147-0. 
  39. ↑ Goode, Jamie; Chadwick, Derek. Wiley. Gastroenteritis viruses, 2001, p. 14. ISBN 0-471-49663-4. 
  40. ↑ Fischer TK, Gentsch JR «Rotavirus typing methods and algorithms». Reviews in Medical Virology, 14, 2004, pàg. 71–82. DOI: 10.1002/rmv.411. PMID: 15027000.
  41. ↑ Plantilla:Citar publiació

Bibliografia

  • GLASS, Roger I. Vacunas contra los rotavirus. Revista Investigación y Ciencia: 357 - Junio 2006. Barcelona: Prensa Científica. ISSN: 0210-136X.
  • PARASHAR, Umesh D., BRESEE, Joseph S., GENTSCH, Jon R., and GLASS, Roger I. Rotavirus. Emerging infectious diseases Vol. 4 Núm. 4. Octubre-Desembre 1998 [2]

Enllaços externs

  • [3]: Center for Disease Control and Prevention of Food Illness Fact Sheet (en castellà).
  • [4]: Hospital de nens de Barcelona. Informació sobre la diarrea infantil.
  • [5]: Rotavirus Vaccine Program (en anglès).

Plantilla:Enllaç AB

Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Link GA

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rotavirus&oldid=9295715»