Al-Hakam II

De Viquipèdia

Al-Hakam II va ser califa de Còrdova del 961 al 976. Amb ell el califat va assolir la màxima esplendor com a bressol de cultura i progrés dins Al-Andalus. Va tenir dues esposes, una oficial, Radhia, amb qui no va aconseguir engendrar fills, per això els va tenir amb una concubina esclava, Subh, d'origen basc, qui assoliria gran poder a la cort (i amb ella Almansor, un cabdill destacat).

[edita] Política exterior

Destaca la seva ofensiva contra el regne de Lleó per un deute antic de deu fortaleses. Els èxits del general Galib van obligar els cristians a cedir places importants com Calahorra o Sigüenza, fet que va incrementar el poder del Califat. Per la frontera sud, la prioritat era frenar l'expansió del califat fatimí, que amenaçava les pròpies terres. Els fatimís, per la mateixa èppoca, havien aconseguit conquerir Egipte i llavors van traslladar la capital cap a l'est, oblidant en part el Magirb occidental. Aquest fet va afavorir que Al-Hakam II decidís incrementar la seva presència a la zona per assegurar els seus territoris; per això va enviar Galib amb gtans quantitats d'or per subornar els enemics locals i garantir la pau. Els normands van intentar saquejar wl 966 Lisboa i posteriorment Sevilla, per la qual cosa el califa manà construir una flota que repel·lís els atacs dels pobles del nord, que van derrotats a diverses batalles al Guadalquivir.

[edita] Política interior

El califat destaca pel respecte a totes les ètnies i religions als seus territoris. Va engrandir la Mesquita de Còrdova i va construir obres públiques a la ciutat, que va esdevenir la més poblada i avançada d'Europa i objctiu de viatges i pelegrinacions de savis d'arreu, que venien a consultar les obres de les seves escoles. Destaca el domini de la medicina i la poesia.

Còrdova s'especialitzà en els treballs de luxe, que comercialitzava amb caravanes per Àfrica i el sud d'Europa. Aquests ingressos, junt a l'agricultura, van fer que el regnat tingués prosperitat econòmica.