Albinus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Albus (després Albinus) fou el cognomen de la principal família de la Gens Postumia. Originalment el cognom fou Albus però més tard es va transformar en Albinus.

La Gens Postumia va ser una de les més antigues Gens patricies de Roma. Els seus membres van ocupar amb freqüència els més alts càrrecs de l'estat, a partir de l'expulsió dels reis tarquins i fins a la caiguda de la República.

Regil·lense (Regillensis) és un sobrenom (agnomen) usat per la branca dels Postumi Albí, després que Aule Postumi Albe Regil·lense (Aulus Postumius Albus Regillensis) derrotés els llatins a la batalla del Llac Regillus.

Albinus destacats[modifica | modifica el codi]

segle V aC[modifica | modifica el codi]

segle IV aC[modifica | modifica el codi]

segle III aC[modifica | modifica el codi]

segle II aC[modifica | modifica el codi]

segle I aC[modifica | modifica el codi]

segle I dC[modifica | modifica el codi]

  • Luci Albí (Lucceius Albinus), fou procurador de la provincia de Judea del 62 al 64 aC i governador de Mauritania del 64 al 69 dC

segle II dC[modifica | modifica el codi]

Noms propis provinents d'Albinus[modifica | modifica el codi]

  • sant Albí (s. VI), bisbe (benedictí), saint Aubin en francès. Sant Albí, nasqué a Vannes, vers el 496, de noble familia i renuncià als seus títols i herència per entrar a l'Abadia de Tincillac; el 504 va ésser escollit Abat, càrrec que ocupà durant 25 anys fins que hagué d'acceptar el nomenament com a Bisbe d'Angers el 529 -Andgevia (avui Anjou, que tenia per capital Angers), a la Gal·lia Lugdunense-. Va rependre amb vehemència els orgullosos costums del poderosos i, per a renovar l'Església, promogué el Tercer Concili d'Orlenas (c. 550). Morí el 1r de març del 550.

Hi ha tretze sants amb el nom d'Albí. Vuit varen ser bisbes. Tres es commemoren l'1 de març: el legendari protomártir anglès, a qui se li canvià el nom d'Albà pel d'Albí per a distingir-lo de l'homònim màrtir de Maguncia; i els bisbes de Vercelli i d'Angers, quasi contemporànis. Sant Albí, cinquè successor de Sant Eusebi, fundador de la diócesi de Vercelli, fou consagrat bisbe el 452, en un període históric molt tormentós a Itàlia.

El nom en anglès té diverses variants: Al, Albain, Alban, Albano, Albany, Alben, Albie, Albin, Albinet, Albion, Albis, Albinson, Alby, Albyn, Albys, Alpin, Alvan, Alvin, Alvy, Auban, Auben i Aubin.

  • santa Albina (s. III), Verge santa màrtir de Cesàrea de Palestina. Fou feta decapitar per l'Emperador Deci, i el seu cos, abandonat en una embarcació, arribà a la Campània, a Scouri, prop de Formia. Es commemora el 16 de desembre.

El nom en anglès té diverses variants: Alba, Albane, Albia, Albina, Albine, Albinia, Albinka, Alby, Alva, Alvina i Aubine.

  • No s'ha de confondre amb els noms anglesos, en masculí, Ailwyn, Al, Aloin, Aluin, Aluino, Alva, Alvan, Alven, Alvie, Alvy, Alvyn, Alwin, Alwyn, Alwynn, Aylwin, Elvin, Elwin, Elwyn and Elwynn i, en femení, Alveena, Alveene, Alveenia, Alvena, Alvie, Alvine, Alvineea, Alvinia, Alwinna, Alwyna, Alwyne, Elveena, Elvena, Elvene, Elvenia, Elvina, Elvine, Elvinia, Vina, Vinni, Vinnie i Vinny, que tenen l'origen en el nom Aelfwine, de l'antic anglès, i que significa "elf o ésser sobrenatural".

Cognoms provinents d'Albinus[modifica | modifica el codi]

  • a Itàlia: Albino, Albina, Alvino, Alvina, Albano.
  • a França: Albigny, Aubigny, Albigné, Aubigné, Albinus.
  • a Occitània: Albinhac, Albignac, d'Albignac, Auvinhac.
  • a Andorra i a Catalunya: Albinyà, Alvinyà, Auvinyà.
  • a Espanya i Llatinoamèrica: Alviña (versió castellanitzada del cognom català Alvinyà).

Topònims provinents d'Albinus[modifica | modifica el codi]

A l'época imperial molts prohoms rics edificaren villes fora de les ciutats, on residien amb la seva família i els seus treballadors. La toponímia ha conservat el record d'aquests dominis senyorials que eren coneguts amb el nom del seu propietari completat amb un sufix, que variava segons les regions; per exemple a França, els més estesos foren el sufix –acum, a la Gàl·lia cèltica, i el sufix –anum a la Gàl·lia Narbonesa, que també s'emprà a Itàlia i a Hispània Tarraconense. D'aquests noms de domini provenen molts noms actuals, així d'un Albiniacum o d'un Albinianum (domini d'un Albinus o d'un Albinius) provenen els topònims Albingny, Aubigny, Aubigné, Alvingnac/Alvinhac o Albinyà/Aubinyà.

  • al Principat d'Andorra: Auvinyà o Aubinyà.
  • a Catalunya: Albanyà, Albinyana.
  • a Espanya: existeix el riu i l'embassament Albina, a Arava.
  • a França: Aubigné, Aubigné sur Layron, Saint Aubin d'Aubigné, Broye-Aubigney-Montseugny, Aubigne-Racan, Albigny, Albigny sur Saône, Aubigny-sur-Nère, Saint Pierre d'Albigny.
  • a Itàlia: Albina, Albino, Sant'Albino, Albignano.
  • a Occitània: Albinhac o Albignac, Alvinhac o Alvignac, Aubinhac o Aubignac, Auvinhac o Auvignac.
  • a la República Dominicana: La Albiña, que pertany a Barahona.
  • a Argentina: Baja Alviña, que pertany a San Salvador de Jujuy.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Livi, xlv. 4, 28
  2. Appià, B. C. ii. 48
  3. Birley, Anthony R. (1996), "Clodius Septimius Albinus, Decimus", in Hornblower, Simon, Oxford Classical Dictionary, Oxford: Oxford University Press

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Histoire Auguste, traduction de André Chastagnol, éditions Robert Laffont, 1994, (ISBN 2-221-05734-1), Vita Albini.
  • Hérodien, traduction de Denis Roques, Histoire des empereurs romains de Marc-Aurèle à Gordien III, Les Belles Lettres, Collection la Roue à livres, Paris, 1990, (ISBN 2251339035), livre II, 15 - livre III, 8
  • "La Civilisation Romaine", de Pierre Grimal