Amir Khusraw Dihlawi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Amir Khusraw envoltat de joves, miniatura del segle XVII

Abu-l-Hàssan Yamín-ad-Din Khusraw, més conegut com a Amir Khusraw Dihlawí (en persa امیر خسرو دہلوی; en hindi अमीर ख़ुसरौ दहलवी ), també transcrit Amir Khosrow (Patiala, Uttar Pradesh, 1253- Delhi, 1325), fou un erudit, músic i poeta indi en llengua persa que ha esdevingut una de les icones culturals de la història del subcontinent indi. Sufí i deixeble espiritual de Nizamuddín Auliya, no només és considerat com un dels més grans poetes de l'Índia, sinó que també se li atribueix la creació de la música indostànica de qawwali (música religiosa dels sufís[1]) així com la invenció de la tabla i del sitar.

Amir Khursaw era fill d'un cap de tribu turc i d'una mare rajput, i va viure tota la seva vida a l'Índia. Va ser extremadament prolífic tant en poesia com en prosa, abastant tots els estils de la poesia persa medieval, des de les contundents cassides de Khaqani fins a l'èpica romàntica de Nizami. És especialment significativa la seva contribució al desenvolupament del ghazal, fins llavors poc utilitzat a l'Índia.

Va deixar cinc diwans, cinc khamsa, els ghazaliyyat (poemes lírics), tres obres en prosa i cinc poemes històrics.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bossy, Michel-Andre; Brothers, Thomas; McEnroe, John C. Artists, Writers, and Musicians (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2001, p. 105. ISBN 1573561541. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • C. A. Storey, Persian Literature a bibliographical survey.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amir Khusraw Dihlawi