Antoni Ferratges de Mesa

Antoni Ferratges de Mesa i Ballester

Ferratges a El Eco de Badalona (1885)
Nom original	(ca) Antoni Ferratges de Mesa
Biografia
Naixement	12 de maig de 1840 Santiago de Cuba
Mort	21 de gener de 1909(1909-01-21) (als 68 anys) Barcelona
Diputat al Congrés dels Diputats
30 d'agost de 1881 – 1 de juliol de 1895
← Marià Maspons i Labrós Manuel Planas i Casals →
Circumscripció	Granollers
13 d'abril de 1898 – 30 de maig de 1898
← Manuel Planas i Casals Álvaro Carvajal Melgarejo →
Circumscripció	Granollers
Senador per Barcelona
1896 – 1898
← - - →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Advocat
Partit	Partit Liberal
Família
Fills	Robert Ferratges i Domínguez
Diputat a Corts 13 abril 1898 – 30 maig 1898 ← Manuel Planas i Casals – Álvaro Carvajal Melgarejo → Circumscripció electoral: Districte electoral de Granollers Senador del Regne 1896 – 1898 Circumscripció electoral: Barcelona Diputat a Corts 30 agost 1881 – 1r juliol 1895 ← Marià Maspons i Labrós – Manuel Planas i Casals → Circumscripció electoral: Districte electoral de Granollers Governador civil de Girona 13 gener 1871 – 8 abril 1871 ← Eladi Lezama – Pere Antoni Torres i Jordi → Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic 16 febrer 1869 – 2 gener 1871 Circumscripció electoral: districte electoral de Vic

Antoni Ferratges de Mesa i Ballester (Santiago de Cuba, 12 de maig de 1840 – Barcelona, 21 de febrer de 1909) fou un polític i empresari català, marquès de Mont-roig des de 1887.

Biografia

Era fill d'un comerciant català establert a Cuba que l'envià el 1850 a estudiar als Escolapis de Barcelona. Després es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona.

Des de 1866 va col·laborar a La Corona de Aragón, dirigida per Víctor Balaguer i Cirera, i a La Montaña de Montserrat. Formà part de la direcció del Partit Progressista a Barcelona i hagué d'exiliar-se un temps el 1867. Quan tornà participà en la revolució de 1868, fou vocat de la Junta Provincial d'Instrucció Pública i fou escollit diputat per Vic a les eleccions de 1869 i pel de Granollers a les de 1871 i d'abril de 1872 per la coalició monàrquica-liberal que després es convertiria en Partit Constitucional. Fou president de la Mesa del Congrés dels Diputats el 1871-1872, sotsecretari de la presidència Consell de Ministres, governador civil de la província de Castelló.

Des del 1864 treballà a diverses empreses ferroviàries, posseïa propietats agràries a Mont-roig del Camp i urbanes a Madrid. Després de la restauració borbònica va formar part del Partit Liberal Fusionista i fou escollit novament diputat per Granollers a les eleccions generals espanyoles de 1881, 1884, 1886, 1891 i 1893. Fou novament escollit a les eleccions generals espanyoles de 1898, però va renunciar quan fou nomenat senador vitalici. Ja ho havia estat per Zamora el 1889-1890 i per Barcelona el 1896-1898. Fou pare de Robert Ferratges i Domínguez.

Durant aquests anys fou Director General del Deute (1883), cap de secció de la secretaria del Consell de Ministres (1885), membre de la Junta d'Aranzels de Cuba, delegat del govern a les exposicions universals de Barcelona i Chicago, i membre del Comitè d'Instrucció Pública.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoni Ferratges de Mesa

• Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
• Joan Palomas i Moncholi, El rerefons econòmic de l'activitat dels parlamentaris catalans 1875-1885, p.493-494
• Fitxa del Senat