Antonio Royo Villanova

Antonio Royo Villanova Urieta (Saragossa, 12 de juny de 1869 - Madrid, 7 de novembre de 1958 ) fou un periodista i polític espanyol. Catedràtic de Dret Administratiu a la Universitat de Valladolid, va ser director del periòdic El Norte de Castilla entre 1912 i 1956. La seva carrera política com diputat es va iniciar en 1910 quan, com membre del Partit Liberal, va ser escollit per la circumscripció de Terol. En 1916 va tornar a obtenir el mateix escó. Oposat qualsevol classe de reivindicació catalana, el 1917 va traduir al castellà La nacionalitat catalana d'Enric Prat de la Riba.

Amb la proclamació de la Segona República Espanyola i com independent en el seno del Partit Agrari va obtenir novament un escó, en aquesta ocasió per la circumscripció de Valladolid, a les eleccions de 1931, escó que novament va obtenir ja com membre del Partit Agrari a les eleccions de 1933. A les Corts fou molt bel·ligerant a les votacions parlamentàries sobre l'Estatut de Núria.

Va ocupar la cartera de ministre de Marina entre el 6 de maig i el 25 de setembre de 1935 en el govern que va presidir Alejandro Lerroux.

Obres

• La descentralización y el regionalismo, 1900
• El problema catalán , 1908
• Por la nación única. Un grito contra el Estatuto , 1932

Enllaços externs

• Biografia

Precedit per: Francisco Javier de Salas González

Ministre de Marina 1935

Succeït per: Pere Rahola i Molinas